03 de juliol 2022

UN ENEMIC DEL POBLE, AL TEATRE LLIURE

Un enemic del poble. Autor: Henrik Ibsen
Adap: Florian Borchmeyer.  Direcció: Thomas Ostermeier
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

El balneari d'aigües contaminades que va imaginar Henrik Ibsen té corda per estona. Tothom té un preu i la transparència passa a segon terme quan es tracta de fer caixa o fer bullir l'olla familiar. Uns ho fan descaradament i d'altres s'ho juguen tot a l'única carta que tenen, però el resultat és el mateix. És la cinquena vegada que veig un muntatge d'Un enemic del poble i el monòleg final del doctor Stockmann, aquí encarnat per un doctor molt jove, m'emociona perquè el personatge s'expressa amb la vehement tristesa de qui ha descobert que el món s'esfondra en la misèria ecològica i moral. Una posada en escena despullada, de  magatzem atrotinat, amb elemets dibuixats amb guix a les pissarres que fan de parets. L'obra podria haver estat escrita avui, si no fos que els diaris ja no tenen la força comunicativa que tenien el 1882, quan Ibsen va escriure l'obra. La direcció de Thomas Ostermeier fa que el ritme no decaigui en cap moment de les dues hores i mitja sense entreacte. Excepcional. 9/10

 
*
 

01 de juliol 2022

POEMES EN LLIBRES-OBJECTE, FOTOGRAFIES, PÒDCASTS... CAPES DE SENTIT

Els apunts a la xarxa sobre els llibres artesanals amb què he presentat poemes han suscitat un interès inesperat. I em plau especialment perquè l'objectiu no ha estat altre que no fos compartir la poesia d'una forma original. Quan vaig començar a fer interpretacions orgàniques dels meus versos, no imaginava que reobria un capítol artístic que tenia aparcat. I m'hi he sentit molt a gust. 

Vegeu-ne una selecció:

Remarco que experimentant amb diferents materials ha sorgit un diàleg entre la poesia i l'univers ancestral. La connexió amb l'essència. Enganxar o fixar amb fils tresors patrimonials: puntes, teixits, postals...  combinats amb tresors de la natura: fulles i flors premsades, pedres, branquetes, llavors, plomes...  

No en faré cap exposició presencial. Cada peça de tiratge únic ha estat una font de plaer estètic que he procurat transmetre dins de les meves possibilitats. A més, alguns dels projectes, fets amb matèries naturals fràgils —art efímer— ja no existeixen. I la resta pertanyen a la col·lecció privada i em plau donar-los a conèixer fotografiats en línia, és a dir, de lluny, com fins ara. Mira'm i no em toquis.

Vegeu-ne els enllaços de procediments:

* Estampació botànica al vapor,  
* Estampació botànica per immersió 
* Estampació botànica per percussió.  
* Paper fet a mà amb incrustacions botàniques. 
 
Vegeu-ne exemples de presentacions:
A la Cori Torroja, que em va despertar l'interès pels llibres d'artista en una exposició que va comissariar al Centre de Lectura de la qual em va confiar la presentació, tot i no saber-ne absolutament res. 
A la Fina Veciana, pel seu treball 'Sara', que m'és una font d'inspiració. I per l'assessorament de com fotografiar les peces i té en curs trobar un nom per als meus objectes tridimensionals (la darrera proposta: 'blocs de camp').
A la Isabel Marsal de 'Nines de drap', que em va recomanar una embasta que es pot dir que és patent seva i, a més, em guarda bobines de fusta que ha aconseguit fent una crida a les seves alumnes.
A l'Anna Llebaria, per tenir sempre un like a punt i per apuntat-se sine die a venir a casa a veure les peces.
A la Montse Francisco, que ha estat la primera persona a fullejar els 4 llibres objecte 'Tatua'm' i em va assessorar per fer altres tancaments. I pel regal de l'envàs del poema envasat. I per atrevir-se a penjar-se al coll el primer medalló de la col·lecció.
A la Ció Munté, que em va sorprendre dient de cor que n'hauria de fer una exposició.
A la Carme Andrade, que va anar més enllà, va proposar un espai i es va oferir a fer-ne la gestió.
A la Sònia Pérez, que em va donar idees amb les seves teules pintades. 
A l'Andreu Sotorra, per ser el primer rapsoda dels poemes, per deixar-me colonitzar espais propis, pel suport etern. 
Als receptors de proximitat i a les amistats virtuals que han fet comentaris sobre les peces i sobre els poemes.

El primer d'aquests treballs vaig presentar-lo el setembre de 2021 i el darrer aquest final de juny. A la tardor presentaré noves peces. 
Continuem, si us ve de gust. 


29 de juny 2022

TOT ÉS VIDA, TOT

Han coincidit en el temps la recepció d'Els antònims de la vida —una lliçó de vida en forma de relat de la mestra i amiga Cori Bach— i la caiguda de les flors del pom que adornava casa. De seguida he tingut, doncs, l'oportunitat de fer l'exercici pràctic de la tesi del relat: 

Busquem sempre un antònim bo i el trobarem. 

Es tracta "d'escollir entre dues paraules la que ens fa més persones, la que ens dona més alegria." La cosa ha anat de la manera que explico aquí: Hem gaudit dos dies d'un pom magnífic fet amb una branca de l'arbre dels fanalets. Avui en canviar l'aigua del gerro s'han desplomat totes les flors. He entès que no cal arrencar branques florides del jardí per tenir-les només dos dies a l'interior. El cas és que, mentre païa la desfeta, he arreplegat les flors, n'he fet un cor i l'he difós a les xarxes. Ha tingut molt bon retorn, l'antònim bo. I l'alegria dels gestos menuts: Tot és vida, tot.

Gràcies, Cori.

28 de juny 2022

EXPOSICIÓ 'TERESA LANCETA. TEIXIR COM A CODI OBERT', AL MACBA

Teresa Lanceta. Museu d'Art Contemporani de Barcelona

L'exposició és una aproximació al treball singular de l'artista barcelonina Teresa Lanceta, dels anys seixanta fins a l'actualitat. Inclou una selecció de tapissos, teles, pintures, dibuixos, escrits i vídeos. Admiració per l'artista que amb tècnica exquisida transforma els materials tèxtils en afectes i emocions. Sorpresa per com insereix la creació de sèries creatives en contextos geogràfics, culturals i humans, com el conjunt que dedica al barri del Raval de Barcelona  –on Lanceta va viure– o l’Atles Mitjà –que va sovintejar anualment durant tres dècades.  Els relats que podem sentir són suports vius on diverses veus recreen històries reals en llenguatge verbal i les atmosferes i les textures es fusionen en paral·lel a cada grup de peces. Una exposició que no es pot copsar en tot el seu sentit si es va amb pressa. S'hi han d'esmerçar dues hores pel cap baix. L'excepcionalitat s'ho mereix.

Exposició oberta fins a l'11 de setembre de 2022.


27 de juny 2022

CÀSTING, DE 'TELÓ DE FONS'


Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé alcanal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

SÒNIA: Miro la porta, espero, i sempre em
sembla que entrarà d'un moment a l'altre.
L'oncle Vània. ANTON TXÉKHOV

De les planes amunt, contrabandista
de regalèsia i gominoles,
arribaves amb limusina,
orquestra, fanalets
i banderoles blanques.
T’oferies sense cap interès,
demanaves tan poc,
que em sentia capaç
de fer-te franc el crèdit.
Però aquella deu no s'adeia amb la forma,
i abans de demanar-te sant i senya,
es va esquerdar de sequedat, el fons.

© Lena Paüls

De Teló de fons, una sèrie inspirada en obres de teatre. 
Dins Temps de Penyora


25 de juny 2022

EXPOSICIÓ 'FRANCESC TOSQUELLES', AL CCCB

Del psiquiatra reusenc Francesc Tosquelles (Reus, 1912 - Granges d’Òlt, 1994) només sabia de lluny que havia revolucionat les pràctiques mèdiques d'institucions psiquiàtriques. Vaig intentar entendre, infructusament, el llibre Funció poètica i psicoteràpia: una lectura de "In memoriam" de Gabriel Ferrater, que l'Institut Pere Mata de Reus va publicar el 1985. Ara, en sé alguna cosa més, a partir de l'exposició divulgativa, «Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat», que posa en context la seva personalitat, l’obra i l’entorn polític i artístic.

Tosquelles es va formar en l’experiència política i cultural de la Mancomunitat de Catalunya i la República. Després de lluitar al Front d’Aragó i a Extremadura durant la Guerra Civil, es va haver d’exiliar a França l’any 1939. Des del camp de concentració de Sètfonts i, sobretot, a l’hospital psiquiàtric de Saint-Alban (França), va obrir la institució psiquiàtrica a multitud de pràctiques artístiques, fomentant així el vincle social dels malalts i humanitzant la vida de milers de pacients. Va ser pioner a introduir tasques d’autogestió, comissions i clubs de malalts; formació per als cuidadors; experiments amb el teatre, el cinema i l’escriptura; creació de periòdics murals i diaris interns; introducció d’impremtes o tallers d’ergoteràpia. 

La mostra presenta una extensa selecció de pel·lícules, materials històrics i documentals inèdits, obres d’avantguarda surrealista —Paul Éluard, Gérard Vulliamy, Tristan Tzara, Joan Miró, Antonin Artaud, Henri Michaux, Brassaï — i objectes produïts pels malalts de l’hospital de Saint-Alban, provinents de la Col·lecció d’Art Brut de Lausana i d’altres col·leccions particulars.


Art terapèutic i Art Brut
Carles Guerra, co-comissari de l'exposició 'Francesc Tosquelles':

22 de juny 2022

JUNY, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la de © Teresa Llorach. Juny 2022
 
Escolteu el poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

Solstici a tocar, els terços s'aturen a la cassola
a punt d'enfilar-se sobre els dosos;
l'ou balla als claustres dels palaus i a la catedral,
en brolladors enramats de murtra i flors;
la sempreviva borda, pètals de clavells i margarides,
i serradures pintades són catifa per al cos i la sang.
Les oques envesteixen un gripau
que es capbussa esbalaït a la pica plena de verdet.
Tot d'una, el gripau pren un relleu insospitat
i els passavolants desvagats en fan fotos
mentre els guardes retiren la indigent del peu rosegat.
Fora vila, les fogueres sota control cremen
fustots requisats de les muntanyes de mobles vells
que s'arraconen a cada cantonada.
S'encenen petards pels terrats
i corren coets borratxos a la sortida dels instituts
on adolescents s'estudien amb els ulls del desig.
¿Què en farem, de tantes converses apilades?

© Lena Paüls
'Juny', poema del recull Temps de penyora
 
 
 

20 de juny 2022

PEL·LÍCULA 'THE ROYAL GAME'

The Royal Game. Direcció: Philipp Stölzl
Alemanya i Àustria, 2021
Pel·lícula basada en la darrera novel·la d'Stefan Zweig. L'acció s'inicia a Viena, el 1938, quan Àustria acaba de ser annexionada a Alemanya. El notari Josef Bartok és detingut per la Gestapo i empresonat en una habitació d'un hotel de luxe del qual només podrà sortir si col·labora amb els nazis. Des d'allí escolta els crits de terror de persones torturades. Al notari no el torturen físicament, el nazis volen informació sobre els actius que gestiona perquè els puguin confiscar. Bartok s'hi resisteix. En una entrevista amb el nazi que el pressiona, roba un llibret i resulta ser un manual d'escacs. En tornar a l'habitació s'aprèn el llibre de memòria i converteix en tauler les rajoles de terra i fa les peces amassant molles de pa. Impressiona la metamorfosi del personatge encarnat per Oliver Masucci, abans de ser empresonat era un home arrogant que es movia en els més elevats cercles econòmics. Sense contacte humà i mal alimentat es va desintegrant mentalment a mesura que s'obsessiona per la supervivència i acaba inspirant compassió. Filmin. 9/10

16 de juny 2022

'ROMEU I JULIETA', AL TEATRE POLIORAMA

Romeu i Julieta, de W. Shakespeare. Trad: Yannick Garcia
Dramatúrgia: Joan Yago. Direcció: David Selvas. Poliorama

El director David Selvas ha actualitzat aquest clàssic del segle XVI amb la complicitat de la companyia La Brutal. El veronès Romeu —Nil Cardoner—està enamorat i es desenamora amb una frase i s'enamora de Julieta –Emma Arquillué. És correspost fins a les darreres conseqüències. La tragèdia és servida perquè el pare de la noia l'ha compromès amb un pretendent de conveniència. Ens sona, ens sona... «Maleïdes famílies». Ens sona tan versemblant que la història de Shakespeare sembla la dramatització d'una notícia del diari. Everything must change, canta Nina Simone. Amb tanta naturalitat diuen tots els intèrprets les paraules que no cal que Romeu s'enfili a cap balcó ni cal que ningú es bati en duel per entendre qui són les víctimes. Remarco un moment màgic de teatre que protagonitza l'actor Guillem Balart (Carrer Robadors, Hamlet), en el paper de Mercutio. Quan mor,  'els colibrins volen' d'escena i queden en el record per sempre.  9/10


14 de juny 2022

HAIKU 'TRES SARGANTANES'

© Nené 2022
Tempera i tinta xinesa s/ paper aquarel·la de 300 g. 27x8

 
Haiku: Lena Paüls
De 'Plens de ditades', dins  Temps de penyora
 
Escolteu el poema en pòdcast
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra
 
 
Veure tres sargantanes juntes a la natura és ben difícil. Una de tant en tant, i encara fugaçment. No són sociables i fer-ne una bona fotografia és una proesa, tret que les enxampem endormiscades al sol de primavera. Nené ha aconseguit que s'estiguessin quietes mentre feien de model per pintar-les. S'ha posat al mig del camí del poema, un espai salvatge que transcorre a tocar d'un marge de pedra on habiten tranquil·lament aquests rèptils saures. Ni es mouen quan els intrusos els fem ombra.

13 de juny 2022

EXPOSICIÓ 'TRANSGRESSIONS', AL MUSEU DEL DISSENY

Maria Pallejà (Reus, 1969), ceramista

El Museu del Disseny de Barcelona exhibeix la nova col·lecció de ceràmica contemporània que complementa la que ja existeix, que fins ara compta amb més d'un miler d'objectes, de dos-cents autors. La mostra es presenta sota el títol de 'Transgressions' i consta de 91 peces d'una cinquantena d’artistes contemporanis. L'exposició posa l'accent en un moment creatiu de contrastos, crítica i reflexió sobre temes de l'actualitat on  les transgressions matèriques, tècniques i conceptuals es fan evidents.

© Maria Pallejà. 2007
Porcellana esmaltada de color blau, 8x19x15

Entre les noves incorporacions a la col·lecció permanent, s'hi troba aquesta obra de la ceramista reusenca Maria Pallejà (taller a la plaça Mercadal). L'artista concentra tot el protagonisme en el modelatge artesanal del material ceràmic, hi deixa visibles les seves ditades en el camí de la imperfecció controlada per aconseguir al màxim el potencial emotiu de l'art. La peça és una magnífica representació de la creació contemporània de ruptura on l'artista converteix sentiments i conceptes en objecte d'art tridimensional.  

Entrevista a la ceramista Maria Pallejà, 
a càrrec de Sílvia Fornós. «Diari de Tarragona», 2-7-2022.

12 de juny 2022

HOMENATGE A JOSEP M. BENET I JORNET, A LA SALA BECKETT

Josep M. Benet i Jornet
(Barcelona, 1940 - Lleida, 2020)

Quatre úniques funcions d'Apunts sobre la bellesa del temps. Homenatge a Josep Maria Benet i Jornet, a càrrec del Laboratori Peripècies, amb la coordinació del dramaturg Sergi Belbel. Hi han representat sis obres breus inèdites: «A la clínica», «La fageda», «Dos camerinos», «Petit regal a un pare», «Tovalloles de platja» i «Angúnia».  Peces de dos o tres intèrprets, que s'han distribuït per diversos escenaris de la Sala Beckett, des de la sala gran de Baix a una de les aules, la sala de Dalt, el taller, els camerinos o la terrassa interior. El públic, dividit en tres grups, hem anat passant d'un espai a un altre on un dels tres acompanyants —Roc Esquius, Sergi Belbel o Lara Díez Quintanilla—  feia una introducció del registre dramàtic de cada peca que s'hi representaria, ja sigui realista, brechtiana o relativa, corresponents a diferents etapes de la seva creació. 
I, com a cloenda, tots els intèrprets a escena han representat fragments de les obres més conegudes de l'autor, en àudio enregistrat. Obres que van portar massivament al teatre tota mena de públic i que romanen a la memòria teatral col·lectiva, com no ho ha aconseguit cap altre dramaturg contemporani: «Una vella, coneguda olor», «Berenàveu a les fosques», «La desaparició de Wendy», «Revolta de bruixes», «Descripció d’un paisatge», «El manuscrit d’Ali Bei», «Ai, carai», «Desig», «Fugaç», «E.R.», «Testament», «El gos del tinent», «Salamandra», «Soterrani» o «Dues dones que ballen».
La Sala Beckett tancarà la temporada dedicada a Benet i Jornet amb la lectura [20, 21, 22 juny] de «Estiu ardent, 1947», obra de caire realista, inacabada i inèdita. ¿I els programadors dels teatres públics dormen o què?

*

11 de juny 2022

PEL·LÍCULA 'ARIAFERMA'

Ariaferma. Direcció: Leonardo di Costanzo. Itàlia, 2021
Duel interpretatiu de dos grans actors napolitans: Toni Servillo i Silvio Orlando. Dos mestres sexagenaris de la interpretació que són el millor al·licient per veure aquesta pel·lícula. Es va enregistrar en una gran presó real en desús. Representa que es troba lluny de nuclis urbans, cau de vella i la van desallotjant poc a poc. Per un problema burocràtic només hi queden una dotzena de presos i pocs agents de vigilància. Uns i altres esperen el nou destí i, mentrestant, els protocols es relaxen i van aflorant noves formes de relació entre els que hi queden. Subtil competició entre l'impassible agent en cap, Gaetano Gargiuolo (Servillo),  i Lagioia, un pres astut (Orlando) que el desarma amb humanitat i sentit comú. 9/10

09 de juny 2022

SOBRE UN CANEMÀS DE PINASSA

Poema cal·ligrafiat sobre paper vegetal estampat.
© Lena Paüls, 2022


Dos barranquets de no res,
marcaran el camí cap al riu,
on t'esperarà un sotabosc de cirerers
brodat sobre un canemàs de pinassa.

'Lletra menuda' fragment, dins Temps de penyora

 
 
Aspidistria
La referència visual d'aquesta escultura situada sobre pinassa són les paperines d'algunes plantes del jardí de llicorella: les flors dels lliris d'aigua, les fulles noves de la marquesa i de l'aspidistria.

08 de juny 2022

PEL·LÍCULA 'THE ZOOKEEPER'S WIFE'

La casa de la esperanza. Direcció: Niki Caro
Estats Units, Regne Unit, República Txeca, 2017
La pel·lícula La casa de la esperanza [The zookeeper's wife] sobre la Varsòvia envaïda per l'exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial, se centra en la història real de com Jan i Antonina Żabiński van rescatar del gueto centenars de jueus polonesos i els van amagar al soterrani del seu zoològic.  El fet es queda en una anècdota, sense anàlisi històrica de la deportació i l'extermini de jueus. El to amable, fins i tot de tracte amb el capitost nazi enamorat d'Antonina, emmascara el drama de la supervivència del poble jueu que pretén evocar. Filmin. 7/10


07 de juny 2022

'ELS SECUNDARIS', AL MALDÀ

Els secundaris. Dramatúrgia: Laura Aubert i Bernat Cot
Direcció: Adrià Aubert.  El Maldà, Barcelona

Espectacle de petit format amb dos grans intèrprets de l'escena catalana contemporània: Laura Aubert i Bernat Cot. Han ideat les bambalines d'un teatre de principis del segle passat —El Teatre Còmic– amb dos personatges que malviuen del teatre. Esperen el seu moment de glòria, però no arriba mai. Són maltractats pels empresaris i malvistos pels professionals, però són peces imprescindibles per fer rutllar un espectacle. Aubert i Cot es transformen en tants personatges, canvien tant de rols en un fregolisme frenètic que ens entabanen i acabem no sabent qui és qui dins de cada gavardina ni de quina gola surt cada veu. Tendres i maliciosos. Brillants! 10/10

*
 

06 de juny 2022

'EL LLEÓ I LA GUINEU', CONTE EN UCRAÏNÈS

La Biblioteca del Centre de Lectura de Reus ha enregistrat un altre conte per a contribuir a millorar la integració dels infants d'Ucraïna acollits a Catalunya. Després del primer conte, Història de Tabalet, ara s'acaba d'enregistrar El lleó i la guineu. Ambdós es basen en faules d'Isop i van ser adaptades per a primeríssims lectors per Maria Teresa Codina, Marta Mata i Maria Eulàlia Valeri, amb il·lustracions de  Pere Joan. La versió i la lectura en ucraïnès és de Тетяна Гінайло (Tetiana Ginailo).

 
I, encara una altra iniciativa literària adreçada als mateixos destinataris. Fa cosa d'un mes que el Departament de Cultura va anunciar que distribuiria a les biblioteques públiques catalanes 14 contes de l'editorial ucraïnesa The Old Lion Publishing House, escrits en ucraïnès i impresos a Catalunya. En total 1.400 exemplars. Si aneu a una biblioteca pública i no els trobeu, reclameu-los. Tinc entès que n'han quedat molts lots per distribuir.

De moment, saludem la iniciativa solidària dels contes en ucraïnès que enregistra la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus i fem-ne tanta difusió com estigui al nostre abast, que arribi a les famílies acollidores i a les escoles on hi hagi infants ucraïnesos escolaritzats.

El lleó i la guineu


 
 
Història de Tabalet
 

#Reus #CLR #reuscultura #suportucraina #centrelecturareus 
#conteinfantil #videocontes #ТетянаГінайло

05 de juny 2022

'UNA TERÀPIA INTEGRAL', A LA VILLARROEL

Una teràpia integral
Autoria i direcció: Marc Angelet i Cristina Clemente
La Villarroel, Barcelona

Aquesta comèdia ho té tot i els intèrprets la broden, cadascú amb el seu estil agombolat per Marc Angelet i Cristina Clement, que l'han escrita i dirigida. Bravo, Roger Coma, Abel Folk, Àngels Gonyalons i Andrea Ros. Fan pa com a exercici d'un estrany curs que els proporciona els ingredients i alguna cosa més. All You Need Is Love. El pa són els personatges, el pa som els espectadors. Barres desencaixades i aplaudiments a peu dret. 10/10

 
 

03 de juny 2022

LES DRASSANES DE 'DESFICI DE MAR'

o bé
descarregueu el llibre en PDF
 


Vas fugir sola, sense eines ni amics;
només els plors es van traslladar amb tu.
No et vas girar a apagar cap llum encès
ni vas deixar ningú a guardar la casa.

Desfici de mar  desenvolupa poèticament el viatge interior que consisteix a renunciar a viure en la rutina de la zona de confort, pel gust d’aprendre o a causa de circumstàncies límit, com la fam o la guerra. Hi reflexiono sobre la reconstrucció del sentit de la vida lluny dels orígens. L'he estat treballant durant més de vint anys i l'he donat per enllestit aquesta primavera. La publicació ha coincidit amb ple èxode de dones amb infants fugint de l'horror de la guerra d'Ucraïna, i el context ha fet que la lectura dels poemes hagi pres un sentit que no preveia.
 
Remarco les sinergies de què ha estat objecte el poemari, sense les quals la publicació digital i la presentació, poema a poema, no haurien arribat tan lluny. En primer lloc, va llegir el poemari i en va dissenyar la imatge l'artista multidisciplinar Fina Veciana. Jo només tenia clar que hi volia un dels vaixells que des de feia mesos construïa amb el buc de tronquets i les veles amb teles i puntes patrimonials. També trobava imprescindible un fons de volutes negres sobre paper kraft recuperat d'un mural que va pintar la Fina en directe en un acte de lectures de Reusenques de Lletres, aviat farà deu anys. Amb tot plegat, en va dissenyar la coberta amb els colors i els materials que després he utilitzat en els quadrets dels poemes enregistrats (vegeu la imatge que encapçala l'apunt.) 

Mentre maquetava el llibre i anava creant expectació a la xarxa,  el va llegir la Carme Andrade, filòloga i activista cultural que té en procés de creació un poemari marítim. Em va sorprendre enviant-me dos escrits bellíssims on refeia la seva experiència com a lectora dels poemes. Els pensava publicar als seu blog 'La casa del racó' i n'hi vaig demanar un com a pròleg. 

«Desfici de mar, desfici d'amar de la bella Carmesina, 
és el desig que traspua del solatge de les paraules, 
un contínuum de vida, dels cercles que es repeteixen 
una vegada i una altra» 
 
Cliqueu la imatge 
per accedir al llibre

Un cop publicat el llibre en suport digital (març 2022), els mitjans de proximitat hi han prestat atenció i bona acollida. En primer lloc, en va fer difusió el col·lectiu literari Reusenques de Lletres  a les seves xarxes socials;  Sílvia Fornós del «Diari de Tarragona» el va incloure en un reportatge amb motiu del Dia Mundial de la Poesia; «Reusdigital» en va publicar una àmplia ressenya; Cristina Serret del «Més» va publicar una entrevista sobre el poemari.

La nau i el serè juguen a la cluca.

I, en paral·lel, el que hem fet fins aquí ha estat l'expansió de cada poema i del pròleg del llibre enregistrats en pòdcast (Vegeu-ne tots els enllaços). Va enregistrar el poema que obre el recull —El camí és la meta—  l'Andreu Sotorra i s'hi va afegir la professora i rapsoda barcelonina Rosa Masanés. La Rosa va enregistrar el poema en vídeo i va promoure l'enregistrament del poema en àudio llegit per un rapsode alumne seu de 2n d'ESO (guanyador del primer premi al Certamen de Lectura en Veu Alta curs 2021-22). A més, alumnes seus de 1r i 2n d'ESO en van fer versions personals. (Vegeu-ne les 40 versions en línia.) 

Després han enregistrat els altres poemes per aquest ordre: Mònica de Dalmau Mommertz, Rosa Masanés, Antònia Farré, Carme Andrade i Andreu Sotorra. Cinc rapsodes excepcionals que han afegit a les paraules significats amb generosa sensibilitat cosa que ha fet de la presentació en xarxa una creació col·lectiva que deixa molt bon gust al costat de projectes innoblidables presentats en viu (El vestit negre | Estimo la dona que soc #mestimo Bombes de llavors). Crec que, ara per ara, Desfici de mar està ben arrodonit amb la difusió intensa que n'hem fet fins aquí. Tan ben arrodonit, la bodega tan fornida, que el poemari ja pot anar pel seu compte, a tota vela, per totes les mars.

Entre emparrats de moscatell
entre els fars i la mar oberta.
 
Vegeu HEMEROTECA
Articles, ressenyes, lectures... 
de Desfici de mar

02 de juny 2022

MUSICAL 'LES HISTÒRIES NATURALS', AL TEATRE CONDAL

Les històries naturals. A partir de la novel·la homònima de Joan Perucho. Text: Sílvia Navarro. Música i direcció musical: Marc Sambola. Lletres i direcció: Miquel Agell. Teatre Condal, Barcelona.

La Companyia Lazzigags s'ha atrevit a adaptar la novel·la més coneguda i traduïda de Joan Perucho, autor del qual el 2020 es va commemorar el centenari del naixement i l'Any Joan Perucho omplia la boca d'actes finançats pel Departament de Cultura. Però potser ja hauríem de saber que un cop passat l'Any —qualsevol Any— s'extingeix tot l'interès per l'homenatjat. Fa dos anys, la població estava confinada per la pandèmia i l'obra no es va estrenar, però hauria estat bé que, ara, un dels grans teatres públics hagués acollit/assumit  aquest espectacle musical. Desconec si s'han fet gestions  per fer possible que aquest muntatge sobre l'únic personatge vampíric de l'imaginari català es promogués per a joves, des de Cultura o des d'Ensenyament. Poca vista si se li ha donat l'esquena a aquesta adaptació d'una de les novel·les cabdals de la literatura catalana del segle XX, en un espectacle excepcional per la direcció, l'elenc, la música i els professionals tècnics de prestigi.

*
 

01 de juny 2022

EXPOSICIÓ 'BLEDA Y ROSA', A LA FUNDACIÓ MAPFRE

María Bleda (Castelló, 1969) i José María Rosa (Albacete, 1970) presenten una exposició retrospectiva de les seves sèries paisatgístiques a l'espai KBr de la Fundació MAPFRE. Fotografies que recullen el passat que s'ha sedimentat en el territori i que remou mecanimes de la memòria i de la imaginació. 

Com a novetat molt apreciada d'entrada és la projecció de les sèries en vídeoinstal·lacions de gran format. Blocs temàtics que van dels dos minuts i mig (Corporacions) i els cint-i cinc (Camps de batalla). Precisament la presentació en projecció de les fotografies hauria donat lloc a interpretacions  creuades fetes a un ritme pausat amb la lectura de les referències textuals sobreimpreses i, per tant, els visitants hauríem fet la comprensió global del treball d'aquests dos grans fotògrafs contemporanis, però no està ben resolta expositivament. Textos densos en plafons a la paret i la sala a les fosques (!?) i ni un trist banc en tota la sala. Els visitants hi passem, doncs, de puntetes, repenjats a les columnes i a les parets. Caldrà tornar-hi amb un tamboret plegable.

31 de maig 2022

MONÒLEG 'POSTCREUER DE LUXE', UNA ESTRENA DE LUXE

Lectors del Taller de Lectura en Veu Alta, Centre de Lectura
i autores de Reusenques de Lletres

Situem-nos a primera fila del recital de cloenda del Taller de Lectura en Veu Alta del Centre de Lectura de Reus: Cultura de quilòmetre zero. Els protagonistes del recital han estat els textos de Reusenques de Lletres seleccionats per Fina Masdéu. Material literari de casa, reelaborat acuradament per ser dit i distribuït a una audiència de proximitat.

Escolteu el relat Postcreuer de luxe 
al canal IVOOX o al Canal SPOTIFY
 
Veus: Joan Bové i Carme Simó 
del Taller de Lectura en Veu Alta
Direcció: Rosa Mateu

Un recital especial perquè he tingut el privilegi de sentir-hi molt ben interpretat un dels meus monòlegs per primer cop. Es tracta del monòleg Postcreuer de luxe, publicat a la Revista «Lo Nunci» del CAR. Forma part de la vintena de monòlegs publicats i, tot i que en tinc algun d'enregistrat en pòdcast, cap havia estat fins ara interpretat davant de públic.

Tot el que ha envoltat aquesta estrena ha estat ben treballat. I és que la Rosa Mateu professora del taller de Lectura en Veu Alta no només ha guiat els assistents al taller en la forma de llegir els textos, sinó que ha promogut que cadascú fes en paral·lel una recerca documental de la trajectòria d'una autora. La documentació al voltant del meu text va preparar-la Beti Martí, que em va entrevistar i em va implicar en el projecte amb l'enregistrament d'un àudio del monòleg. Al recital, en directe, Postcreuer de luxe ha estat llegit per Joan Bové i Carme Simó, que n'han fet una lectura dramatitzada (l'he reproduïda als meus canals de pòdcast, amb unes notes musicals).  No he gosat a girar-me per veure la cara que feien els que l'escoltaven a la Sala Emili Argilaga, però les lectores que eren a l'escenari somreien plàcidament escoltant el Joan i la Carme. Un gran què. Vegeu-ho al vídeo del Canal Youtube del Centre de Lectura [minut 32:32]:


 
POSTCREUER DE LUXE

¿Em vol fer un arròs blanc, sisplau?  Estic bé, molt bé, gràcies. És que ahir vaig tornar d'un creuer de luxe. Que no, de veritat, que no tinc mal d'estómac, no. Només vinc de rentar-me les mans. Sí, que hi havia tovalloletes de paper, gràcies. A la nostra suite, cada vegada que entràvem al lavabo, una assistenta venia a desinfectar-lo i tornava a lluir les aixetes, que em penso que devien ser d'or. Vostè ho ha dit: entre poc i massa. Només li diré que a l'exterior de les cabines, pels passadissos i als salons tot el terra i les parets estaven emmoquetades de vellut vermell, com una bombonera. Asfixiant, cregui'm. I a tot arreu hi trobaves personal de servei que ens portaven en safata. Miri, abans d'anar a dormir, mentre sopàvem, ens retiraven la vànova, ens obrien el llit i ens hi posaven el pijama estès al damunt. Ens canviaven cada dia els poms de flors naturals. ¿Bona mar? Ah, doncs, no li ho podria dir perquè no la vam veure, la mar, amb tantes activitats programades nit i dia: projeccions, videoinstal·lacions, balls, malabars, màgia, concerts, còctels... que ens feien anar ascensor amunt, ascensor avall i d'un cap a l'altre del vaixell. Baldada, estic! Si és que no sé per què n'hi diuen de luxe. Escolti, que per a mi el luxe és trobar una platja deserta i bona companyia. D'acord, posem-hi una barca. O un patinet de no res, per anar fins a les roques de la Mar de la Frau a arrencar barretets i menjar-los allí mateix ¿no troba? Però en diuen així: un creuer de luxe. Un cansament és el que és.  Té raó. És clar que hauria pogut dir que no hi anava, jo. Però resulta que l'empresa feia veure que era una mena de premi, que em descomptarà de les  comissions, no es pensi. Fa un mes que somio l'arròs blanc caldós d'aquí. Estic cansada de tant de menjar suposadament selecte. No suporto els carpaccios tan originals i transparents que bé podrien ser de vedella com de tonyina. O de polpa de maracujà! Jo tampoc no n'he tastat mai. És una fruita tropical, però tant hi fa, és un dir, ja m'entén...  I, una altra cosa, ara sé del cert que em fa fàstic el caviar. ¿Amb nius de pasta fullada cruixent?, pitjor que de qualsevol altra manera. I, ja en tinc prou de còctels de sabors originals! Somnio amb un litre de bona aigua bullint, un pessic de sal, un grapat d'arròs, un all i un raget d'oli de Siurana. Simple, primitiu..., digui-li com vulgui, que a vostè li ho permeto tot. ¿De segon? Una arengada de la costa amb mitja dotzena de grans de raïm moscatell. Sisplau, sisplau, sisplau...

28 de maig 2022

HAIKUS ENRAMATS

Haikus cal·ligrafiats sobre pergamí enramat
en quadrícula de branquillons. © Lena Paüls
 
Escolteu el pòdcast dels poemes
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

El sol s'escampa
pels marges de ginesta.
El camí és tebi.

*

L'aire és ofrena
de romaní i d'ametlles,
fum i orenetes
.

Haikus de 'Plens de ditades' 


Aquests dos haikus que ara em plau presentar en format tridimensional i enregistrats en pòdcast pertanyen al recull 'Plens de ditades' que va ser guardonats amb el premi de poesia de les Corts Barcelona (2007). Han estat publicats en revistes, recitats en diversos fòrums i cal·ligrafiats en aparadors de Reus.
Festa de la Primavera. Reus, 2015


27 de maig 2022

SÈRIE 'LYKKELAND'

El temps de la felicitat [Lykkeland]
Direcció: Petter Naess. Bèlgica i Noruega, 2022

Thriller polític, saga familiar i lliçó d'història en una sèrie multipremiada, considerada una joia de la ficció europea dels darrers anys. El 1969 la companyia  Phillips Petroleum, una empresa d'Estats Units, va trobar al Mar del Nord la reserva de petroli més gran de la història. La trama gira a l'entorn del descobriment del jaciment i en la lluita de diverses companyies petrolíferes de tot el món per aconseguir la riquesa que amaguen les profunditats del mar. Fa el retrat de gran format d'una família noruega conservadora, d'Stavanger, petit poble costaner dedicat fins aleshores a la pesca, i del somni americà a Europa. Història de contrastos a tots els nivells en un guió fascinant. 

Filmin. Dues temporades de 8 capítols de tres quarts 10/10

25 de maig 2022

PETRICOR DESPRÉS DE LA SEQUERA

Raïm del jardí de llicorella, Duesaigües, 25-5-2022

Ha plogut bé després d'una rara setmana d'estiu improvisada a mig maig. Xim-xim d'aigua neta durant hores que ha revifat les plantes del jardí de llicorella,  a tocar del Priorat. I ara, amb el cel enterenyinat, encara, l'aire s'inunda de l'efervescència d'aerosols de petricor. Un plaer escàs difícil de definir. Aromateràpia.

«Petricor és el nom que rep l'olor que provoca la pluja en caure en els sòls eixuts. El nom deriva de la unió de dues paraules gregues: πέτρος petros, que significa "pedra", i ἰχώρ, ikhôr, paraula amb la qual anomenaven el líquid que fluïa per les venes dels déus en la mitologia grega. Es defineix com l'aroma característica que acompanya la primera pluja després d'un llarg període de sequera.» [Per saber-ne més, vegeu Viquipèdia]

24 de maig 2022

PEL·LÍCULA 'MADELEINE COLLINS'

Madeleine Collins. Direcció: Antoine Barraud. França, 2021

Una història enigmàtica que atrapa per l'atmosfera insòlita resolta amb diàlegs concisos, curtísims. Poques paraules per a la protagonista, la Judith (Virginie Efira, fantàstica) que porta una doble vida entre Suïssa i França. A Suïssa viu amb Abdel (interpretat per l'actor català Quim Gutiérrez, precís i versemblant), amb qui cria una filla menuda. A França, té dos fills adolescents. Mentides a una casa i a l'altra, passant la maroma d'una suposada relació bígama. Amb algunes decisions melodramàtiques que fan tambalejar el plantejament robust de la trama.  En ser desemmascarda, la protagonista se'n surt amb una tercera via. Filmin. 8/10


22 de maig 2022

'DESFICI DE MAR', EN EDICIÓ DIGITAL


o bé

Desfici de mar  desenvolupa poèticament el tema del viatge —desitjat o bé forçat per les circumstàncies— i de la reconstrucció del sentit de la vida lluny dels orígens. El jo poètic és una dona que s'adreça a un tu que és una dona exiliada  que evoluciona responsabilitzant-se del seu projecte vital, refent-lo, actualitzant-lo dia a dia gaudint de les coses petites allà on hagi arribat. Durant anys, aquest poemari ha estat un ens viu al qual s'han anat superposant significats. Ara, la publicació del llibre ha coincidit de ple amb l'èxode de dones amb infants fugint de l'horror de la guerra d'Ucraïna, i el context ha fet que la lectura d'aquests poemes hagi pres un sentit esborronador inesperat.

El pròleg signat per Carme Andrade i tots els poemes es poden escoltar en pòdcast (Vegeu els enllaços). Va començar a enregistrar els poemes l'Andreu Sotorra i s'hi van oferir les rapsodes, per aquest ordre: Mònica de Dalmau Mommertz, Rosa Masanés, Antònia Farré i Carme Andrade. Cada veu, cada cadència, cada silenci és una nova interpretació que afegeix capes de sentit a les paraules escrites.

El poema 'El camí és la meta' que obre el recull ha estat enregistrat, també, per un rapsode (primer premi per Barcelona del Certamen de Lectura en Veu Alta curs 2021-22), alumne de 2n d'ESO de la Institució Montserrat de Barcelona. La professora Rosa Masanés de la IM n'ha enregistrat un vídeo i ha promogut entre els seus alumnes versions personals del poema. Vegeu-ne les 40 versions en línia.

**

HEMEROTECA
Articles, ressenyes, lectures... de Desfici de mar


* Les drassanes de Desfici de mar. «Pont d'Enseula», 3-6-2022

* Desfici de mar. Conté tots els pòdcasts dels poemes.  «Punt i a cap», 15-5-2022

* Pròleg 'Desfici de mar, desfici d'amar...', de Carme Andrade. Conté pòdcast. Veu: Carme Andrade. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 15-5-2022

* Poema Un pam de saó. Conté pòdcast. Veu: Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 13-5-2022

* Poema Divisa. Conté pòdcast. Veu Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Ensuela«, 10-5-2022

* Poema Alquímia. Conté pòdcast. Veu: Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 8-5-2022

* Poema El pedrís oscat. Coté pòdcast. Vu: Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 5.5.2022

* Poema Calafat. Conté pòdcast. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 3-5-2022

* Poema Aliats a proa. Conté pòdcast. Veu: Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 27-4-2022

* Poema Nua i solar. Conté pòdcast. Veu: Antònia Farré. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY «Pont d'Enseula», 21-4-2022

* 40 versions del poema El camí és la meta. Conté pòdcast. Veu: alumne de 2n d'ESO, de la Institució Montserrat, de Barcelona. Per escoltar a  IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 21-4-2022

* Poema Mudança. Conté pòdcast. Veu: Carme Andrade. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY «Pont d'Enseula», 12-4-2022

* Poema Pangea. Conté pòdcast. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY «Pont d'Enseula», 6-4-2022

* Poema Pregària. Conté pòdcast. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 1-4-2022

* Poema Brindis. Conté pòdcast. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY «Pont d'Enseula, 29-3-2022

* Poema Contrafoc al paradís. Conté pòdcast. Veu: Rosa Masanés. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 24-3-2022

* Reportatge El desig de pertinença i l'ànsia de fugir, de Cristina Serret. Contraportada «Diari Més», 22-3-2022

* Poema El camí és la meta, per al Dia Mundial de la Poesia Conté pòdcast. Veu: Andreu Sotorra. Per escoltar a  IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 21-3-2022

* Dia Mundial de la Poesia. Lena Paüls presenta en xarxa el llibre 'Desfici de mar', en edició digital. Blog, Fb i Tw de «Reusenques de Lletres», 21-3-2021

* Article La fiesta de la palabra y las letras, de Sílvia Fornós. «Diari de Tarragona», 19-3-2021

* Article Lena Paüls presenta en format digital el poemai 'Desfici de mar' «Reus Digital», 17 de març 2022

* Article Desfici de Mar. I un apunt al voltant de les pèrdues, de Carme Andrade. Blog «La casa del racó», 17-3-2022

* Lectura d'un fagment de Desfici de mar, a càrrec de la filòloga Rosa Masanés. Barcelona, 16-3-2022

reusdigital.cat 18-3-2022

«Diari Més», 22-3-2022    

Article al «Diari de Tarragona», 19-3-2022


Veu del pòdcast: Andreu Sotorra. Canal Spotify

40 versions, 21-4-2022