Els apunts a la xarxa sobre els llibres artesanals amb què he presentat
poemes han suscitat un interès inesperat. I em plau especialment perquè
l'objectiu no ha estat altre que no fos compartir la poesia
d'una forma original. Quan vaig començar a fer interpretacions orgàniques dels meus versos, no imaginava que reobria un capítol artístic que tenia aparcat. I m'hi he sentit molt a gust.
Vegeu-ne una selecció:
Remarco que experimentant amb diferents materials ha sorgit un diàleg entre la poesia i l'univers ancestral. La
connexió amb l'essència. Enganxar o fixar amb
fils tresors patrimonials: puntes, teixits, postals... combinats amb
tresors de la natura: fulles i flors premsades, pedres, branquetes,
llavors, plomes...
No en faré cap exposició
presencial.
Cada peça de tiratge únic ha estat una font de plaer estètic que he procurat transmetre dins de les meves possibilitats. A més, alguns dels projectes, fets amb matèries naturals fràgils —art efímer— ja no existeixen. I la resta pertanyen a la col·lecció privada i em plau donar-los a conèixer fotografiats en línia, és a dir, de lluny, com fins ara. Mira'm i no em toquis.
Vegeu-ne els enllaços de procediments:
Vegeu-ne exemples de presentacions:
A la Cori Torroja, que em va despertar l'interès pels llibres d'artista en una exposició que va comissariar al Centre de Lectura de la qual em va confiar la presentació, tot i no saber-ne absolutament res.
A la Fina Veciana, pel seu treball 'Sara', que m'és una font d'inspiració. I per l'assessorament de com fotografiar les peces i té en curs trobar un nom per als meus objectes tridimensionals (la darrera proposta: 'blocs de camp').
A la Isabel Marsal de 'Nines de
drap', que em va recomanar una embasta que es pot dir que és patent seva i, a més, em guarda bobines de fusta que ha aconseguit fent una crida a les seves alumnes.
A l'Anna Llebaria, per tenir sempre un like a punt i per apuntat-se sine die a venir a casa a veure les peces.
A la Montse Francisco, que ha estat la primera persona a fullejar els 4 llibres objecte 'Tatua'm' i em va assessorar per fer altres tancaments. I pel regal de l'envàs del poema envasat. I per atrevir-se a penjar-se al coll el primer medalló de la col·lecció.
A la Ció Munté, que em va sorprendre dient de cor que n'hauria de fer una exposició.
A la Carme Andrade, que
va anar més enllà, va proposar un espai i es va oferir a fer-ne la
gestió.
A la Sònia Pérez, que em va donar idees amb les seves teules pintades.
A la Rosa Masanés i la Mònica de Dalmau Mommertz, rapsodes que han posat veu i sentiment als meus poemes .
A l'Andreu Sotorra, per ser el primer rapsoda dels poemes, per deixar-me colonitzar espais propis, pel suport etern.
Als receptors de proximitat i a les amistats virtuals que han fet comentaris sobre les peces i sobre els poemes.
El primer d'aquests treballs vaig presentar-lo el setembre de 2021 i el darrer aquest final de juny. A la tardor presentaré noves peces.
Continuem, si us ve de gust.
