Arribem a les Tres Xemeneies del Besós amb transport públic: L2 fins a Glòries i tramvia T4 fins a Estació Sant Adrià i 5 minuts a peu.
Portes obertes fins al 24 de novembre.
Arribem a les Tres Xemeneies del Besós amb transport públic: L2 fins a Glòries i tramvia T4 fins a Estació Sant Adrià i 5 minuts a peu.
Portes obertes fins al 24 de novembre.
Shayda. Direcció: Noora Niasari. Austràlia, 2023 |
Produïda per l'actriu Cate Blachett. Premi al Festival de Sundance. Filmin. 8/10
Perera al jardí de llicorella, Duesaigües © Paüls |
Les darreres pluges –fins ahir benaurades!— d'aquesta tardor han fet que les plantes es despistin després de no haver rebut una gota aprofitable en anys. Ara al costat dels olivers a punt de collita i els bolets d'oliu, les plantes de primavera presenten una florida espectacular a deshora. Les parres i la perera tenen encara totes les fulles verdes. La foto del ramell de peres ercolines és d'avui mateix, a dos dies de Tots Sants. Segurament aquestes peres són rebrots que s'assecaran i cauran com les fulles un moment o altre. Són un testimoni viu de l'efecte del canvi climàtic.
Fins on ens arriba la vista, suren
ombres enigmàtiques i expectants,
l’altra cara de les tórtores dels ponts
quan van i venen entre avellaners.
* * *
L'orquestra impossible Idea original i dramatúrgia: Marcel Tomàs i Susana Lloret. Direcció musical i arranjaments: Adrià Bauzó i Xavi Molina. Direcció artística: Marcel Tomàs. Teatre Condal, Barcelona |
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
Els indesitjables [Bâtiment 5]. Direcció: Ladj Ly. França, 2023 |
Ninos Pere Carboner. Nines de Drap, d'Isabel Marsal Cliqueu la imatge per veure tota la col·lecció | |
Nina castanyera Nines de Drap, d'Isabel Marsal |
Green Border [Zielona granicaaka] Guió: G. Lazarkiewicz-Sieczko, M. Pisuk, A. Holland Direcció: Agnieszka Holland Bèlgica, Txèquia, França i Polònia, 2023 |
Loneliness. Dramatúrgia i coreografia i direcció: Roberto G. Alonso. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona |
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
Un matrimoni de Boston. Autor: David Mamet. Traducció: Joan Sellent. Direcció: Josep M. Mestres La Villarroel, Barcelona |
Capricis, xantatges, ambicions de poder i el pas del temps inexorable d'una parella que intenta recuperar l'amor amb d'un pacte de convivència. De l'estrena fa vint anys del muntatge d'aquesta traducció, enyorem l'actriu Anna Lizaran, però aquí l'Emma Vilarasau també broda el seu
paper, seductora, imponent. I la saviesa escènica de Marta Marco que havia protagonitzat la minyona, també fa
puntetes a la interpretació que feia aleshores la Vilarasau. La jove
minyona d'ara, a càrrec d'Emma Arquillué, se'n surt amb la murrieria rural i
cops amagats del personatge. Cap paraula ni cap gest cau al buit. Ni el mateix collaret. I un somriure instal·lat en cada espectador. Bravo! 10/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
Els gegants centenaris de Reus, en restauració |
El Born Centre de Cultura i Memòria ha acollit la Trobada de Gegants Centenaris i Històrics de Catalunya. Més de cent peces artístiques espectaculars, per a tots els gustos i en estat de conservació força bona. Les parelles de gegants patrimonials de Reus que han participat a la trobada són el Vitxet i la Vitxeta, el Moro i la Mora i l'Indi i l'Índia, en la seva versió actualitzada. El viatge i la instal·lació els han ocasionat petits desperfectes que han estat reparats in situ. El més damnificat ha estat el Vitxet, un dit del qual s'ha hagut de restaurar a fons i el gegant s'ha retirat a una altra sala a recuperar-se. Tots sis han estat a punt i han fet molt de goig a la cercavila.
L’escenògraf Alfons Flores davant dels crucifixos de Norma Foto: Centre d’Art Tecla Sala, L'hospitalet |
Les escenografies acostumen a tenir una vida efímera, o bé es destrueixen després de les gires o bé es reciclen. Generalment s'exhibeixen en plànols, maquetes, fotografies i enregistraments dels espectacles. Fins ara. Fins ara que Alfons Flores (L'Hospitalet de Llboregat, 1957) presenta l'exposició panoràmica Alfons Flores. L’escenari prodigiós al Centre d’Art Tecla Sala de l'Hospitalet. Una selecció de creacions originals que l'escenògraf va començar els anys setanta per al teatre independent de la seva ciutat i que ha acabat realitzant en teatres de la Xina i Austràlia i en òperes de tot el món de la mà dels directors Calixto Bieito i Àlex Ollé.
Corona de
crucifixos de Norma de Vincenzo Bellini (Royal Opera House, Londres, 2016) |
Fins al 3 de novembre.
La nit del peix kiwi. Autor: Josep Julien. Intèrpret: Santi Ricart Espai Lliure Montjuïc, Barcelona |
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
El Mur al Berlín occidental, Alemanya, 1962 © Fondation Henri Cartier-Bresson / Magnum Photos |
Henri Cartier-Bresson (1908-2004) és un dels fotògrafs més famosos del segle XX. Com a fotoperiodista, fotògraf artístic i retratista va crear composicions intemporals i va marcar l'estil de les generacions posteriors de fotògrafs. L’exposició consta de 240 còpies originals, així com una acurada selecció de les seves publicacions a revistes i llibres, imprescindibles per al coneixement de la seva trajectòria entre 1930 i 1970.
A més de les primeres fotografies i dels treballs cinematogràfics d’influència surrealista i dels reportatges fotogràfics polítics, també s’hi exhibeixen els retrats d'artistes i escriptors, així com les fotografies que va fer posteriorment, centrades en la quotidianitat. Un conjunt de fotografies, actualment icones, moltes de les quals el van convertir en un dels grans exponents del reportatge gràfic del seu temps.
Exposició oberta fins al 26 de gener de 2025 |
Cinema Aribau, Barcelona |
Montserrat al Palau Robert de Barcelona Experiència immersiva |
El mil·lenari del monestir de Montserrat en una exposició al Palau Robert, de Barcelona. S'apropa a la muntanya en dues vessants: d’una banda, la part visible del monestir i l'entorn natural i de l'altra, la vida monàstica que es pot veure en una impactant sala amb una experiència immersiva de deu minuts.
En aquest apartat s'hi mostren diferents zones d'ús dels monjos (el refectori o menjador, la sala capitular i el claustre), o documents com el Llibre Vermell de Montserrat (manual per a l’acollida de pelegrins escrit als segles XIV i XV en català, occità i llatí). Es dona veu a vint-i-quatre testimonis que expliquen les seves vivències montserratines.
Sortim de l'exposició amb la idea reforçada que la modernitat tecnològica en els actes del mil·lenari montserratí només és fum que impedeix veure que el fons dels rituals i qui els practica no poden ser més carques.Oberta fins al 6 de gener de 2025
Serie 'Maria Antonieta'. Regne Unit, 2022 |
Biopic de Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 1755 - París, 1793), en una sèrie esplèndidament produïda per la BBC. Mostra amb la mirada d'avui la misogínia de la luxosa i intrigant cort de Versalles. Planteja la història d'una reina de catorze anys, avançada al seu temps. La seva mare, emperadriu d'Àustria, la va casar amb el delfí de França, el Borbó Lluís XVI, amb l'objectiu que infantés un hereu que segellés l'aliança entre les dues nacions. La primera temporada de la sèrie abasta des que d'adolescent arriba a França i es troba en un món hostil, fins al naixement del fill que hauria d'heretar el tron (si no hagués estat guillotinada el 1793 i acabés el règim monàrquic). De seguida es desentén dels deures institucionals i organitza festes i s'aboca a excessos constants amb els seus amics. Tot l'elenc està al seu lloc, però en destaquen els intèrprets protagonistes Emilia Schüle i Louis Cunningham que fan versemblants les persones que hi ha sota dels personatges. Movistar Plus+ 10/10
Sobreeixidor del pantà de Riudecanyes ple de materials a la superfície. Foto: © Magda Aragonès Ros, 1994 |
10 d'octubre de 2024. Han passat 30 anys dels aiguats del Priorat i el Baix Camp. N'hi han hagut molts d'altres a tot Catalunya en aquests anys que s'han endut persones, han enfonsat edificis i han malmès conreus, però aquest el vaig viure de prop i cal recordar-lo per prevenir el que pot passar aquesta tardor. Ara és buit el pantà de Riudecanyes que es nodreix del de Siurana, també buit, mentre els altres del país es van omplint a poc a poc amb les pluges a les capçaleres. Tot i que en l'actualitat les lleres dels barrancs es mantenen passablement netes, les ventades d'anys precedents, la sequera salvatge de tants mesos i els focs en zones boscoses han fet que hi hagi molts arbres morts, molts dels quals tocant a les carreteres. I si hi afegim que la terra seca no permet que l'aigua filtri, els ruixats fan escórrecs i s'esllavissen les pedres dels marges i dels talussos.
Recordo l'aiguat de 1994 així:
El dia 10 d'octubre de 1994 un temporal d'excepcional virulència va afectar el prelitoral català. A les muntanyes es van arribar a enregistrar 400 mm. Al Camp de Tarragona van resultar deu persones mortes i danys materials incalculables. Quan es parla d'aquest aiguat es parla sobretot de Porrera perquè la campanya que es va fer per recuperar els desperfectes del poble va ser impactant i impecable (amb Lluís Llach al capdavant), però Duesaigües i l'Argentera, pobles veïns del Priorat, també els va tocar l'aiguat de ple.
**
Aiguat del 10 d'octubre de 1994, Vikipèdia
Cliqueu la imatge per accedir al MAC |
Fins a la fi del món Guió i direcció: Viggo Mortensen Estats Units 2023 |
Vosaltres, les bruixes. Autor: Jan Vilanova Claudín Direcció: Alícia Gorina. TNC, Sala Petita |
L'espai escenogràfic representa l'equipament d'un arxiu de patrimoni documental. Les actrius —Mònica Almirall Batet, Lurdes Barba, Queralt Casasayas, Mia Esteve, Montse Esteve, Tai Fati— interpreten el paper de sis arxiveres que s'encarreguen de catalogar la documentació de les sentències que van tenir lloc entre els segles
XV i XVI. I, al mateix temps, en un exercici de metateatre, les arxiveres es posen a la pell de les dones i dels botxins i escenifiquen accions de la cacera, els abusos i els càstigs sanguinaris contra les dones que feien pràctiques curatives i rituals. Com a desenllaç, la pregunta que queda en l'aire: "¿De qui som filles nosaltres?". Fosc.
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
La gavina. Autor: Anton Txékhov Adaptació: Marc Artigau i Cristina Genebat Direcció: Julio Manrique Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure de Montjuïc |
He vist mitja dotzena de muntatges de La gavina i confesso que no l'he entesa mai del tot. Aquesta temporada teatral, coincidint amb el cent vintè aniversari de la mort de Txèkhov (Taganrog, Rússia, 1860 - Badenweiller, Alemanya, 1904) proliferen les versions aquí i en teatres europeus. Alguna cosa deu tenir aquest quadre de costums que transcorre en una datxa familiar prop d'un llac i fa esmerçar tant de talent per servir-lo al públic i que s'hi senti representat.
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY