Nines de drap, d'Isabel Marsal
Amb la Isabel Marsal (Reus, 1952) ens coneixem de petites. D'adolescents vam ser amigues inseparables, junt amb la seva cosina M. Dolors M. i la Fina C. La vida ens ha fet anar per camins diferents i, ara, veure-la en un reportatge a «Duesaigües. La Revista», núm. 7, m'ha empès a difondre una afició singular que li desconeixia.
La Isabel fa nines de drap. És aviat dit. Ara bé, l'afició pren caires inusuals si les nines, com és el cas, s'acosten al miler! Les crea de cap i de nou. A totes les il·lumina amb un aire familiar; la cara, l'aspecte general, són l'estil de la marca de La Casa de Nines. Té una pàgina web Nines de Drap, on en parla, té una exposició permanent de 200 nines al seu estudi, en té programades exposicions itinerants (avui n'inaugura una a les Borges del Camp), n'imparteix cursos al seu estudi i en fa tallers monogràfics on la demanen.
En vull saber més, vaig dir-li. I, entusiasta com és, va respondre el qüestionari que li vaig fer arribar. Entenc, pel que argumenta (part de les respostes es podran llegir aviat en aquest blog) que fer nines de drap no és una regressió a l'estat infantil, sinó que la seva afició, convertida en passió, té un plantejament tirant a professional. Possiblement, si la Isabel comencés ara la vida laboral, s'hi dedicaria de ple. Combinaria talent creatiu amb rigor empresarial. Es reservaria espais de calma per a la creació personal i controlaria de lluny que rutllés una indústria artesana. Un oxímoron que només pot dur a terme un esperit emprenedor, amb dots de comandament i facilitat per inventar nous itineraris de seducció. Ara, però, aspira a gaudir fent aquestes nines de drap en privat i ensenyant-les a qui s'hi interessi, i s'il·lusiona —secretament— imaginant que alguna de les seves quatre nétes s'hi vol dedicar. Temps al temps.
En vull saber més, vaig dir-li. I, entusiasta com és, va respondre el qüestionari que li vaig fer arribar. Entenc, pel que argumenta (part de les respostes es podran llegir aviat en aquest blog) que fer nines de drap no és una regressió a l'estat infantil, sinó que la seva afició, convertida en passió, té un plantejament tirant a professional. Possiblement, si la Isabel comencés ara la vida laboral, s'hi dedicaria de ple. Combinaria talent creatiu amb rigor empresarial. Es reservaria espais de calma per a la creació personal i controlaria de lluny que rutllés una indústria artesana. Un oxímoron que només pot dur a terme un esperit emprenedor, amb dots de comandament i facilitat per inventar nous itineraris de seducció. Ara, però, aspira a gaudir fent aquestes nines de drap en privat i ensenyant-les a qui s'hi interessi, i s'il·lusiona —secretament— imaginant que alguna de les seves quatre nétes s'hi vol dedicar. Temps al temps.
Suposo que notaràs que aquest
petit món on visc actualment,
em té totalment atrapada i feliç.
Amb el cap ple de fantasia
i els peus a terra.
ISABEL MARSAL. Nines de Drap, 2011
Llegiu en aquest mateix blog els apunts:
Nines de drap
Nines en llista d'espera
Música i silenci per dissenyar nines
Nines amb certificat d'adopció
Passejant nines i tallers
petit món on visc actualment,
em té totalment atrapada i feliç.
Amb el cap ple de fantasia
i els peus a terra.
ISABEL MARSAL. Nines de Drap, 2011
Nines de drap
Música i silenci per dissenyar nines
Nines amb certificat d'adopció