Autor: Molière. Traducció i versió en prosa: Sergi Belbel
Direcció: Georges Lavaudant.
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya
El Misantrop, de Molière, un clàssic. L'havíem vist dirigit per Fabià Puigserver (1982) per Josep M. Flotats (1989) i per Oriol Broggi (2005). La versió del TNC és en prosa. El mateix director del Teatre Nacional n'ha reescrit els versos per aquesta superproducció.
Un repartiment de luxe —Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Lluís Soler, Marta Marco, Rosa Novell, Carles Martínez, Jordi Martínez, Anna Icobalzeta...— per explicar la història d'Alceste, l'home que s'enamora bojament de Célimène, una dona que, segons ell, té els pitjors defectes que ell no suporta: la hipocresia, la pedanteria, la frivolitat de les relacions. I ell, que diu que no s'avé amb l'èsser humà, aquest amor li desmunta tot el seu món, és la seva feblesa.
Una comèdia irònica, sense esquetxos humorístics, per sentir el text gairebé nu, amb dicció acurada, en alguns moments trasmès mecànicament, fins i tot.
Amanit el conjunt per un vestuari femení elegant, poc convincent el poti-poti en el vestuari masculí que remarca la hipèrbole del que representa cadascú; emmarcat per una escenografia freda on una Célimène (Marta Marco) contemporània s'emporta la complicitat del públic. Avui, la cultura ens ha fet suavitzar tant les formes en les relacions socials, que ja no ens creiem la puresa intransigent d'Alceste, tot i que sigui interpretat per Jordi Boixaderas.
Un repartiment de luxe —Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Lluís Soler, Marta Marco, Rosa Novell, Carles Martínez, Jordi Martínez, Anna Icobalzeta...— per explicar la història d'Alceste, l'home que s'enamora bojament de Célimène, una dona que, segons ell, té els pitjors defectes que ell no suporta: la hipocresia, la pedanteria, la frivolitat de les relacions. I ell, que diu que no s'avé amb l'èsser humà, aquest amor li desmunta tot el seu món, és la seva feblesa.
Una comèdia irònica, sense esquetxos humorístics, per sentir el text gairebé nu, amb dicció acurada, en alguns moments trasmès mecànicament, fins i tot.
Amanit el conjunt per un vestuari femení elegant, poc convincent el poti-poti en el vestuari masculí que remarca la hipèrbole del que representa cadascú; emmarcat per una escenografia freda on una Célimène (Marta Marco) contemporània s'emporta la complicitat del públic. Avui, la cultura ens ha fet suavitzar tant les formes en les relacions socials, que ja no ens creiem la puresa intransigent d'Alceste, tot i que sigui interpretat per Jordi Boixaderas.