COPENHAGUEN AL TNC

Copenhaguen. Autor: Michael Frayn
Traducció: Llorenç Rafecas. Direcció: Ramon Simó

Teatre Nacional de Catalunya, Sala petita.
Foto: © David Ruano 

Aquest vespre al Teatre Nacional de Catalunya hi ha un públic que no acostumem a veure com a espectador de teatre. És un públic majoritari "de ciències". Ha vingut per l'obra Copenhaguen, de Michael Frayn.

Werner Heisenberg i Niels Bohr, dos premis Nobel de física, es van trobar el 1941 a Copenhaguen. ¿De què devien parlar? Aquests dos científics havien estat amics i entre tots dos havien formulat els principis de la física quàntica, tots dos estudiaven la fissió nuclear. Però, ara, la història els ha situat en bàndols contraris. La conversa que van mantenir va acabar per sempre amb l'amistat de molts anys. El mestre en surt horroritzat de pensar que els seus estudis nuclears poden servir per fabricar una arma de destrucció massiva, però, anys a venir, serà el mateix Bohr qui col·laborarà en el projecte de la bomba atòmica dels Estats Units.
Només intèrprets de solvència reconeguda podrien haver defensat amb nota alta aquesta obra: Rosa Renom (en el paper de Magrethe, esposa de Bohr), Lluís Marco (Bohr) i Pere Arquillué (Heisenberg), extraordinaris.

L'autor, Michael Frayn, és conegut per una comèdia esbojarrada que s'ha representat amb molt d'èxit: Pel davant i pel darrere (ara en cartellera al Teatre Borràs.) Res a veure amb l'obra Copenhaguen.

El públic "de ciències" del vespre de la nostra representació no es deu haver interessat per la durada —2 h i 35 minuts, amb entreacte inclòs—; ho demostra el fet que a la mitja part el petit taulell de begudes i entrepans del vestíbul s'ha omplert de gent assedegada i famolenca. Nosaltres hem anat a Copenhaguen sopats.

Si juguem amb foc,

som responsables de controlar-lo?
RAMON SIMÓ, director de Copenhaguen

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»