Montse Francisco caçant fotos de plantes silvestres
Foto: © Paüls, 2011
Improvisem un passeig per una brolla —l'Anna L, la Montse F. i jo— amb l'objectiu de caçar fotos de plantes silvestres. Ens aturem davant de les petites flors de l'herbassar que ara pobla els terrenys de llicorella i els marges arrecerats del voltant de Duesaigües. Ens trobem en un espai erm prop de la via del tren, en un ecosistema verge. El nostre pas espanta una serp que prenia el sol, una sargantana s'encaua entre pedres, els borinots no saben on posar-se, les abelles deixen de feinejar a la ginesta i l'aranya plega d'ensalivar la tela. Intruses, badem aquí i allà. ¿Com en deien els avis d'aquestes plantes? ¿Quines feien servir per al bestiar? ¿Quines per a usos medicinals? No n'hem rebut gairebé cap nom ni cap ús en herència i la nostra escola —tot i ser d'èpoques diferents—, no s'ha preocupat de restablir la cadena trencada. Ens dolem de no saber ni tan sols els noms de les plantes més comunes que hem vist florir una primavera darrere l'altra. Però, com que només dolent-nos no arribem enlloc, haurem d'aprendre a identificar-les per mitjà de guies fiables, encara que el procés sigui entretingut. Autodidactes en línia.
Conillets (Antirrhinum majus)
Pèsols, guixó articulat (Lathyrus Clymenum)
Veçot (Lathyrus tremolsianus)
Fotos: © Montse Francisco, 2011