La avería
Autor: Friedrich Dürrenmatt
Versió castellana: Fernando Sansegundo. Direcció: Blanca Portillo
Teatre Romea, de Barcelona. Foto: © Son Aoujil
L'obra La avería es va estrenar amb èxit a Madrid. L'entrada al Teatre Romea ha creat expectació per veure com fan de vells uns actors joves i coneguts pel fet d'haver actuat en diverses sèries televisives. No n'identifiquem cap, perquè porten caretes i es mouen com vells. Sí, són força creïbles. Potser encara ho serien més si afluixessin l'energia a què sotmeten la veu. Massa crits, que no convenen al clima intrigant, de thriller psicològic, que vol crear l'obra.
Una escenografia realista per situar la sala d'estar del casalot aïllat on viu un jutge vell amb la cuinera de tota la vida, amfitrió de tres homes de la seva edat, que han estat professionals de la justícia. Un vespre un jove viatjant de comerç té pana al cotxe i demana ser hostatjat. L'acullen a canvi que sopi amb el grup d'amics i jugui a fer d'acusat. ¿"Acusat" de què?, és pregunta l'home. S'hi avé. La vetllada comença com un joc innocent i acaba en malson per al nouvingut.
A l'hora de la salutació, un espectador veí del meu seient, ha retret que els intèrprets no s'hagin tret les caretes: "No veiem qui són", ha dit. Sembla que havia vingut per veure'ls les cares. I no.