28 d’abril 2018

«CORNABOU», SUPLEMENT DE NOVETATS LITERÀRIES

http://e.issuu.com/embed.html#29680475/60670142 
«CORNABOU» REVISTA DIGITAL 
DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
Cliqueu la imatge per llegir 
el suplement de novetats literàries, núm 22, maig 2018


Articles d'actualitat i selecció de novetats:

Vivim temps en blanc i negre
L'escola catalana, democràtica i cohesionadora no té por
Carme Solé Vendrell, 50 anys amb els pinzells de testimoni
Catalunya (Pere Quart)
La presó de Lleida (Romanç català)
La dona de la guarda
¿I el pati... com està? (Converses al voltant d'una taula)
Novetats literàries
Llibre i àlbum il·lustrat
L'aparador (Llibre i àlbum il·lustrat)
Autors catalans
L'aparador (autors catalans)
Traduccions
L'aparador (traduccions)

ANTON PÀMIES, ARQUITECTE DEL BENESTAR

Reus, Biblioteca de la Facultat d'Econòmiques URV

Anton Pàmies, al col·legi d'Arquitectes de Catalunya
demarcació de Tarragona, abril 2018
L'arquitecte reusenc Anton Pàmies acaba de rebre el Premi Extraordinari de la Biennal Alejandro de la Sota 1997-2017 per al projecte de la Facultat d'Econòmiques Universitat Rovira i Virgili a Reus (1997), com a millor obra pública de nova planta. Compartit amb Pau Pérez i Antoni Banús.

Aquest premi s'ha convocat en commemoració de la 10.ª edició de la biennal per distingir les obres més significatives que han estat premiades en aquest període i que, després de vint anys, s'han perpetuat i consolidat com a referència arquitectònica en el nostre àmbit territorial.

Facultat d'Econòmiques Universitat Rovira i Virigi, Reus
Un premi merescut que sentim com a nostre. L'Andreu i jo gaudim del privilegi que l'arquitecte i amic Anton Pàmies va signar el seu primer projecte, just acabada la carrera, de casa nostra a Duesaigües (Baix Camp): el refugi de la Vinyeta. Hi va posar els cinc sentits i els coneixements nous de trinca. I, avui, després de quaranta-tres anys, afirmo que ens ha aportat tothora bones vibracions. Encarat al sud, no hi hem tingut mai gaire fred ni gaire calor, l'escalfapanxes no ha fet mai gota de fum, parlem des de l'angle que parlem ens sentim. I altres valors immaterials que defineixen el benestar, la felicitat. Buscant-ne una explicació, en vaig parlar un dia amb l'arquitecta i il·lustradora Núria Feijoó i, lluny de trobar candorosa la meva experiència, em va informar que fins i tot hi havia estudis sobre el tema: les cases poden afegir elements positius o negatius a la convivència. Gràcies, Anton Pàmies, per aquest regal.

Un recull de projectes premiats en aquest certamen s'exposen 
al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Demarcació de Tarragona 
(C/ Sant Llorenç, 20-22 Tarragona)
Exposició oberta fins al 31 de maig de 2018.

21 d’abril 2018

COL·LECCIÓ #MESTIMO, DE FINA VECIANA, A CALAIX DE SASTRE

Col·lecció #mestimo 36 pintures (sobre tela, 20 x 20 cm)
Projecte #mestimo #melregalo, de Fina Veciana
L'artista reusenca Fina Veciana presenta en primícia al mercat d'artesania «Calaix de Sastre» una col·lecció de trenta-sis pintures inspirades en dones, realitzades durant trenta-sis dies correlatius. Per saber-ne més: https://www.instagram.com/finaveciana/
I, ara, una informació en primícia, també, per als lectors d'aquest apunt: paral·lelament al treball de la Fina Veciana he anat fent la meva interpretació dels quadres i m'han suggerit paraules que presentarem en breu la pintora i jo en una edició digital conjunta. Si tenim en compte que molts quadres de la col·lecció s'han anat adquirint a mesura que es creaven, després d'aquest mercat d'artesania —naturalment—, ja tindran qui els admiri i els estimi en privat, per tant, serà agraït per a la resta de mortals poder gaudir aquestes petites obres d'art aplegades i, si els flaixos dels mots no hi fan nosa, ja serà un gran què. En tornarem a parlar, aviat, doncs.

La cita:
Sala la Llotja (Pl. Prim, 6, Reus) 
Dies: 21, 22, 23 i 28 i 29 d'abril. 
Horari: 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 21:00


Vegeu la publicació digital Estimo la dona que sóc: #mestimo amb les 36 pintures de la col·lecció #mestimo acompanyades de textos de Lena Paüls i pròleg de Carme Andrade:


18 d’abril 2018

«L'1 D'OCTUBRE A REUS», EXPOSICIÓ D'ART I PUBLICACIÓ

Som un sol cor que batega sense por!
I tu no ets res més que...
una bèstia sense cara ni ulls.
© Myriam Arnold
No trigarà gaire que la literatura i l'art ens aportaran imatges i paraules —des de tots els angles i en quantitat considerable—que  ajudaran a explicar la complexitat del que estem vivint a Catalunya. Després dels fets de l'1 d'Octubre ens trobem a la cruïlla de molts esdeveniments i, tret dels articles periodístics, les fotografies de la repressió i els enregistraments videogràfics puntuals, encara no hi ha hagut temps de plasmar-ho amb la grandesa que la història i la memòria col·lectiva es mereix. 
Al costat de la solidaritat a gran escala liderada per les associacions, trobo emocionant que la ciutadania s'organitzi amb els propis recursos i que posi a disposició del bé comú les seves facultats, els seus coneixements. Ara i aquí podríem parlar d'advocats que s'han posat al servei dels ciutadans acusats per defensar unes urnes  o de les persones i col·lectius que amb iniciatives modestes (sopars grocs, bufandes de punt...) aconsegueixen aportacions per finançar viatges dels familiars dels presos polítics a les presons foranes.

Amb la mateixa intenció i destinació,  alguns artistes ja han començat a fer públiques obres que els han inspirat els fets viscuts i en donen testimoni. A Reus, per exemple, trenta-cinc artistes plàstics i fotògrafs presenten peces inspirades en els fets de l'1 d'Octubre a la ciutat. Són obres d'una gran força expressiva, realitzades sobre suports diversos i un bon ventall de tècniques.  S'exposen sota el títol L'1 d'OCTUBRE A REUS i n'han tingut cura Carme Andrade i Aureli Ruiz. Organitzada per Construïm República, amb el suport de la Regidoria de Participació, Ciutadania i Transparència de l'Ajuntament de Reus i la Sala Santa Llúcia.

L'exposició és oberta pocs dies (fins al 23 d'abril) 
al vestíbul de Santa Llúcia (Raval de Robuster, 34). 

Les obres es posen a la venda 
i l'import que se n'obtingui es destinarà a la Caixa de solidaritat.



Fotografies de la inauguració: Fina Veciana i Rosa Virgili

A més, tretze obres de les trenta-cinc que s'exposen formen part del llibre L'1 d'octubre a Reus. El dia que vam abraçar la llibertat, editat per Òmnium Cultural Baix Camp. La publicació consta de tretze narracions de testimonis molt diversos. N'han tingut cura Txell Granados, Aureli Ruiz i Agnès Toda. El producte de la venda es destinarà també a la Caixa de solidaritat. 



17 d’abril 2018

'EDIP', AL TEATRE ROMEA

Èdip, de Sòfocles. Versió: Jeroni Rubió. Dramatúrgia: 
Marc Artigau i O. Broggi. Direcció: Oriol Broggi. Teatre Romea
En aquesta posada en escena d'Èdip, el director Oriol Broggi hi condensa tradició i memòria col·lectiva i individual. És la impressió que ens fa l'embolcall primer, de tons argilencs que envaeixen el Teatre Romea i que confirmem en sentir el cor i el protagonista. Ens remet a Incendis i a L'orfe del clan dels Zhao, de Wadji Mouawad, obres dirigides també per Broggi i estrenades en aquest mateix escenari.  La història és ben sabuda: el poble demana al rei Èdip (Julio Manrique) que salvi el país de les misèries que pateix. Tirèsies, l'endeví cec (Miquel Gelabert), li vaticina que el causant de les desgràcies que assolen el poble viu a palau, ha desfermat la ira dels déus perquè ha matat el seu pare i jeu amb la seva mare. L'oracle que consulta Creont anuncia exactament el mateix. En descobrir l'origen d'Èdip, Iocasta (Mercè Pons), mare i esposa del rei, es penja, i el fill es punxa els ulls. Però el que fa diferent aquesta proposta no és el què, sinó el com. ¿Com arriba actualitzat l'assassinat i l'incest al públic d'avui? Broggi no ens ho posa fàcil. El teatre és l'espai on es conserva la memòria del que han viscut humans i déus, però el teatre,—com mostra l'escenografia de l'espectacle al Teatre Romea— està en decadència, apuntalat i amb obres a mig fer. Ja no té transcendència el que passi aquí. Ens quedem amb la història, doncs, gaudim de les interpretacions dels grans actors, passem de consultar cap oracle. 9/10

16 d’abril 2018

'MEDEA', AL TEATRE LLIURE DE MONTJUÏC

Medea. Versió: d'Alberto Conejero i Lluís Pasqual. 
Direcció: Lluís Pasqual. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
La Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure es vesteix de  dol per a representar-hi la tragèdia de Medea, l'antiheroïna que es revolta contra el destí imposat. És una exiliada a Corint,  casada amb Jasó per al qual ha matat i ha abandonat el seu país;  però, ara, després d'una vida feliç en comú i dos fills, el marit accepta casar-se amb la filla de Creont i abandonar Medea. Lluís Pasqual n'actualitza el discurs d'aquesta víctima que es revolta i  pren la decisió d'assassinar els seus fills. Medea és ara una dona estrangera, sàvia fetillera que conjura tota la seva força contra el poder, encara que hagi de sacrificar el que més estima. L'adaptació d'Alberto Conjero, la direcció de Lluís Pasqual i la interpretació d'Emma Vilarasau  ens plantifiquen davant dels nostres ulls els arguments de la reivindicació d'una dona valenta, contemporània —tant és que sigui neta del Sol— i ens fan comprensible les accions que se'n deriven. No podem deixar d'emocionar-nos. 10/10





11 d’abril 2018

'EL MISTERI DE FERMAT', A ALMERIA TEATRE

El misteri de Fermat. Autor i director: Albert Alemany
Almeria Teatre, Barcelona
He trobat una demostració absolutament meravellosa,
però el marge d'aquest full és massa estret per incloure-la...
Pierre de Fermat (1601-1665)

El jurista i matemàtic occità Pierre de Fermat és l'autor d'un teorema que ha obsessionat durant segles els matemàtics. Aparentment el podia resoldre un infant, però van caldre més de tres-cents abans que el 1995 el matemàtic britànic Andrew Willes (Cambrigge 1953) no el desxifrés. L'espectacle refà els fracassos de diversos matemàtics i, sobretot, la dedicació obsessiva de Willes. El text de tipus pedagògic és interpretat amb un to paròdic amb l'intent de fer-lo digerible. 6/10

10 d’abril 2018

'ESCENES D'UN MATRIMONI, AL TEATRE AKADÈMIA

Escenes d'un matrimoni, d'Ingmar Bergman. Trad: Carolina Moreno. 
 Direcció: Marta Gil. Teatre Akadèmia, Barcelona
Intèrprets de les sis escenes d'Escenes d'un matrimoni: Jordi Figueras interpreta Johan i Anna Sabaté és Marianne. En realitat, Ingmar Bergman, l'autor que va pouar en l'autobiografia sentimental amb la seva companya, l'actriu Liv Ullmann com a coprotagonista. En la primera escena, Johan i Marianne semblen un matrimoni molt ben avingut, però a mesura que el zoom enfoca la vida íntima de la parella, en descobrim les misèries. Durant vint anys de relació, els protagonsites s'uneixen i es repel·lexen com els pols d'un iman, han tingut dues filles en comú, han superat un divorci, han refet la vida al marge de cadascú i s'han trobat furtivament al llarg dels anys. El mèrit d'aquesta posada en escena és la versemblança de la vida diària, amb un actor i una acriu que vessen sinceritat. 10/10



'LA RETIRADA', XERRADA DE FINA VECIANA



"Que tinc mitja família francesa és una realitat. Quan va passar? Tots sabem que amb La Retirada van pujar cap a França. Sabem el quan i cap a on, però el com sempre ha estat una incertesa, fins avui, gràcies a una carta de la Maria Rosa, la meva tieta."
FINA VECIANA 
"La retirada": El camí de la Maria Rosa cap a França 





09 d’abril 2018

'VAIG SER PRÒSPER', A LA SALA JOAN BROSSA

Vaig ser Pròsper. Creació: Projecte Ingenu.
Direcció: Marc Chornet. Sala Joan Brossa, La Seca Barcelona
Creació original del Projecte Ingenu, a partir de La Tempestat de William Shakespeare.  El dramaturg hi explica la vençança de Pròsper, el legítim duc de Milà, que va ser desterrat a una illa deserta amb la seva filla Miranda,  mentre el seu germà usurpava el poder. Pròsper va posar en òrbita les seves arts màgiques i va desencadenar una tempesta que el van posar en contacte amb l'ultramon. ¿Què hi ha de tot això a Vaig ser Pròsper o recordant la tempesta?  L'espectacle, basat en el moviment coreògrafic i les cançons, s'endinsa en la memòria del personatge ja vell, afectat de demència senil. Té moments de lucidesa, dels quals Víctor Rodrigo, veterà coreògraf i ballarí, en treu moments poètics d'alt voltatge, agombolat pel joc escènic de tota la companyia. Brillant. 9/10
 


07 d’abril 2018

'QUE REBENTIN ELS ACTORS', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Que rebentin els actors. Autor i director: Gabriel Calderón.  
Trad: Xavier Pujolràs. Sala Tallers, TNC. Foto: May Zircus
Noi estima noia, tant, que per ella faria el que fos. El que fos. Fins i tot contruiria una màquina del temps i faria retornar per al sopar de Nadal els seus familiars morts perquè li aclarissin el misteri que la corseca. I, efectivament, aconsegueix que tornin, d'un en un, però la pretesa reunió familiar es desmarxa. La màquina del temps, metàfora de la recuperació de la memòria, té deficiències i tots els membres recuperats no tenen gaire capacitat de comunicar-se. La dictadura que van viure es materialitza en els cossos i el procedir dels que ja no hi són i en els seus silencis impossibles d'omplir. Arquitectura perfecta del text que funciona com un rellotge i fa deixar tota l'energia dels intèrprets a l'escenari. Agredolç.  8/10

 



06 d’abril 2018

'MALA BROMA', A LA SALA MUNTANER

Mala broma. Autor: Jordi Casanovas. 
Direcció: Marc Angelet. Sala Muntaner, Barcelona
No es pot fer broma de tot. Ho demostra amb un exemple pràctic Mala broma,  text brillantíssim del dramaturg  Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978). Riem, diu, de l'humor aplicat a un mateix, en canvi no fem gràcia si ens mofem dels punts fluixos o de les deficiències de l'altre. Una obra com un guant fet a mida dels tres intèrprets, que conserven els seus noms de fonts a l'obra: Anna Sahun, Òscar Muñoz i Ernest Villegas. Dos companys d'universitat fa vint anys eren les estrelles d'un programa d'humor a la ràdio. Fa anys que no es veuen. Un ha reeixit i continua d'humorista d'èxit a la televisió; l'altre vegeta de periodista en un diari. L'humorista visita el seu amic. Fins aquí tot és clar. A partir d'aquí la motivació de la visita, qui sap què i com es desenvolupen les accions creuades fan que el públic vagi d'impacte en impacte i no pugui distreure's ni un moment. Què és broma i què no. Els personatges se sorprenen en directe, al mateix temps que els espectadors. M'apunto al que en diu Andreu Sotorra: «Mala broma és una obra universal d'obligada traducció i d'exportació immediata» 10/10




01 d’abril 2018

'MASTER CLASS', AL TEATRE BORRÀS

Maria Bayo en el paper
de Maria Callas

Master Class. Autor: Terrence McNally. Traducció al castellà: Ignacio García May. Direcció: Marc Montserrat-Drukker. 
Teatre Borràs, Barcelona

Una classe magistral de la soprano grega Maria Callas de la mà i veu de María Bayo, soprano navarresa  que ha actuat sovint al Gran Teatre del Liceu i al Palau de la Música Catalana de Barcelona, ens remet a l'auditori de la Juliard School de Nueva York i converteix el públic en alumnes d'òpera. Amb aquest text, Terrence McNally ens acosta un personatge innaccessible i ens en mostra les febleses. Les dificultats dels primers anys, la convivència amb el marit que li portava molts anys i l'angoixa al costat d'Onasis, un home per al qual va deixar la música i els escenaris.
El 1998 vam veure l'estrena en català amb la interpretació de Núria Espert (en va fer més de 200 funcions), sota la direcció de Mario Gas, al Teatre Poliorama. I el 2013 en va presentar una nova versió l'actriu argentina Norma Aleandro, precisament al mateix Teatre Borràs on ara s'ha estrenat la versió castellana. La diferència és notable perquè la lliçó magistral de tipus tècnic que interpreten les actrius, ara la soprano María Bayo la reforça posant la seva veu  com a model. Ja ho porta el text, però en totes les versions que he vist de Master Class s'hi mostra una dona intransigent i maleducada. Aquí encara amb menys matisos que en les altres posades en escena. 8/10