tag:blogger.com,1999:blog-86413354211590695982024-03-19T09:47:14.620+01:00Pont d'EnseulaBlog de Lena PaülsLena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comBlogger4359125tag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-28879454305530843072024-03-18T07:00:00.022+01:002024-03-18T07:00:00.177+01:00EXPOSICIÓ 'LA CÀMERA DOMÈSTICA', AL KBR<div style="text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX5iKTi8TEEfyAGQm2FCl9HZ7RIFrLjSr3wLDsm5y_5j_cTUOkSYArPl1Q1seeLB4S4g9mt6T-apcTiw0g-RJMdfa60xn2g_5wL5aKc00mAfo8lUWo811G7vll6vtbbWhRJ4F8eeJm_vB04EZ298JgTI9GhaZjbSmbtsWajUzIk71xahg83axzpcAFSos2/s1194/antoni-rosal-1194x884-1.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="884" data-original-width="1194" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX5iKTi8TEEfyAGQm2FCl9HZ7RIFrLjSr3wLDsm5y_5j_cTUOkSYArPl1Q1seeLB4S4g9mt6T-apcTiw0g-RJMdfa60xn2g_5wL5aKc00mAfo8lUWo811G7vll6vtbbWhRJ4F8eeJm_vB04EZ298JgTI9GhaZjbSmbtsWajUzIk71xahg83axzpcAFSos2/w400-h296/antoni-rosal-1194x884-1.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr align="center"><td class="tr-caption"><div><span style="color: #999999; font-size: small;"><i>La càmera domèstica. L’afició fotogràfica a Catalunya (1880-1936)</i></span></div><div><span style="color: #999999; font-size: small;">Foto: © Antoni Rosal Grelon, 1910-1920 </span></div><div><span style="color: #999999; font-size: small;">(ANC). Fons de l'autor a Sant Cugat del Vallès</span></div></td></tr></tbody></table>Des de finals del segle XIX i fins a l’esclat de la guerra civil, va néixer i es va desenvolupar amb força una cultura fotogràfica amateur i popular a Catalunya. Tinc fotos minúscules dels meus pares infants (en esclatar la guerra tenien 9 anys) fetes amb càmeres de fotògrafs familiars. Va suposar la primera vegada en la història que una persona podia representar l'entorn sense dependre de coneixements artístics ni tècnics.</div><div style="text-align: left;">L'exposició <span style="font-size: medium;"><i>La càmera domèstica. L’afició fotogràfica a Catalunya (1880-1936) </i>que hem vist a la Fundació MAPFRE<i> </i>revisa</span> aquest fenomen parant atenció a una selecció de temes i motius visuals recurrents en aquest període. Permet comprendre qui va practicar la fotografia com a afició i com els fotògrafs aficionats va constituir una tipologia de llenguatge donant relleu als trets socials i culturals específics. Imatges majoritàriament col·lectives que es converteixen en
documents que aporten informació de la societat catalana en l'àmbit privat i en relació amb
fenòmens col·lectius de l'època. </div><div style="text-align: left;">Podem veure que les fotografies en paper, les màquines i el material complementari d'aquella època han sobreviscut als seus usuaris. No podem assegurar que les fotografies que hem fet avui pervisquin tant, conservades en arxius digitals. <br /></div><p>Oberta fins al 12 de maig del 2024.</p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-25065420262158568332024-03-16T13:04:00.139+01:002024-03-17T20:52:24.021+01:00'ASSANGE. EL PODER DE LA INFORMACIÓ', AL TGB<div style="text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxAZGMg9mx4_Jcpxb6pf_M9ODgfZ3a_kWHPfybIXgCFEFHJCZn-RHoVkteqpjT9t6CRy-tkTUZW6ng5F9YhwjSDZAdQU0hyphenhyphen2n7UkL4NohpmIQj7jC21M6d5aIL6mYjnlJowD_-jlBg3W5sV3668IjGlxf1rcT_-pK7_n6FYjAWSh-0FkkrGmEAPMHFb0Tx/s800/assange.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxAZGMg9mx4_Jcpxb6pf_M9ODgfZ3a_kWHPfybIXgCFEFHJCZn-RHoVkteqpjT9t6CRy-tkTUZW6ng5F9YhwjSDZAdQU0hyphenhyphen2n7UkL4NohpmIQj7jC21M6d5aIL6mYjnlJowD_-jlBg3W5sV3668IjGlxf1rcT_-pK7_n6FYjAWSh-0FkkrGmEAPMHFb0Tx/w400-h225/assange.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr align="center"><td class="tr-caption"><div><i style="color: #999999;">Assange. El poder de la informació</i></div><div><span style="color: #999999;">Autors: Víctor Manuel Díaz Conejo i Virginia Fernández Ruiz <br /></span></div><div><span style="color: #999999;">Adaptació: de Joan Frank Charansonnet. </span></div><div><span style="color: #999999;">Direcció: Mireia Ros. Sala Gran, Teatre Gaudí Barcelona</span></div></td></tr></tbody></table></div><i> </i><div style="text-align: left;">Des del 2010 Julian Paul Assange (Townsville, Austràlia, 1971) passa pel calvari de la persecució dels Estats Units en col·laboració amb els seus aliats occidentals, per haver difós a través de la seva plataforma de WikiLeaks imatges de les atrocitats de l'exèrcit nord-americà en operacions de la guerra de l'Afganistan i de l'Iraq, entre altres documents compromesos.</div><div style="text-align: left;">En vuitanta minuts, amb suport audiovisual d'imatges relacionades amb
el cas —que el quadrilàter de la sala del TGB permet a dues
bandes per a millor visibilitat de tots els espectadors— la peça fa un
recorregut cronològic, des de l'arribada de Julian Assange [l'actor Joan Frank Charansonnet, precís i versemblant] a l'ambaixada
de l'Equador de Londres, on demana asil, fins a la incertesa del moment actual. Hi ha la mirada més humana i agraïda del suport del diplomàtic de l'ambaixada [interpretat per Eduard Alejandre] i de l'advocada Stella Moris [interpretada per l'actriu Elena Codó] que evoluciona en ple confinament des del més estricte paper professional fins a la relació sentimental i el naixement dels dos fills.</div><div style="text-align: left;">Una obra documental i atrevida pel que representa de denúncia. Aplaudint amb un «Free Assange! 8/10</div><p style="text-align: center;"><a href="https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/tgb.html#3795">Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»<br /></a>*<br /></p><p style="text-align: center;"> <a href="https://open.spotify.com/episode/7FwAdVi5dvFozA6Q1lS4Vt?si=40358fe3490b468a">Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY</a><br />
</p><center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/1FkgDfb7geo" title="Spot 🎭 ASSANGE &quot;El poder de la informació&quot;" width="320"></center><br></iframe></center><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-28762187450988972072024-03-15T20:00:00.001+01:002024-03-15T20:15:36.324+01:00'ARTEMI, EL CAMBRER ABSTEMI', AL TEATRE LA BIBLIOTECA<div style="text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgiGNL5M4Ifg5bndxtMI3ENRNwjQ4Y_2_QIiw2-SZCj4BZzrTFa4gQjEmzkA7vkOb28I3lwuXbGn6fcXObwTQUJY2PMMrvwWbFn7_VOpTMl4nLCtRcvEQbgpP9XhKoS-P0vb0Q0rhJ8PDkj3KMqodaYj5hu3NBWXXx2M2pq2Q_EVyDDP3wTDTX4IwpwbT1-" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgiGNL5M4Ifg5bndxtMI3ENRNwjQ4Y_2_QIiw2-SZCj4BZzrTFa4gQjEmzkA7vkOb28I3lwuXbGn6fcXObwTQUJY2PMMrvwWbFn7_VOpTMl4nLCtRcvEQbgpP9XhKoS-P0vb0Q0rhJ8PDkj3KMqodaYj5hu3NBWXXx2M2pq2Q_EVyDDP3wTDTX4IwpwbT1-=w400-h225" width="400" /></a></td></tr><tr align="center"><td class="tr-caption"><div><span style="color: #999999;"><i>Artemi, el cambrer abstemi</i><br />Dramatúrgia: Quim Carandell i Lluc Valverde</span></div><div><span style="color: #999999;">Direcció: Quim Carandell, Laura Roig i Lluc Valverde</span></div><div><span style="color: #999999;">Teatre La Biblioteca. Barcelona</span></div></td></tr></tbody></table>El Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant, la companyia teatral que Quim
Carandell, Lluc Valverde, Roger Cassola i Gabriel Bosch comparteixen amb
Laura Roig, Helena Barba, Louise Good, Désirée Gómez, Paloma Lambert i
Marian Vélez instal·len un bar al Teatre de la Biblioteca on representen <i>Artemi, el cambrer abstemi</i>, una «comèdia musical en tres actes i una introducció» on un narrador emmarca les aventures i desventures de l'Artemi, un cambrer sense vocació, que hereta el bar on treballa i es veu embolicat en contraban i inspeccions. Personatges caricaturitzats amb aires de rondalla contemporània, que parlen en versos més o menys rimats. Esquetxos amb accions paròdiques i gresca que van confegint la trama. En destaca la paròdia en format de bingo amb peces musicals a càrrec d'Helena Barca, molt aplaudida, abans del soliloqui tràgic del cambrer hereu. 8/10</div><p style="text-align: center;"><a href="https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/biblioteca.html#3793">Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»</a></p><p style="text-align: center;">* </p><p style="text-align: center;"><a href="https://open.spotify.com/episode/6egRBuH24IGN8mCyj2fIdH?si=bcffcaa065f84ae5">Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY</a> <br />
</p><center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/8oBYQE2Asts" title="Artemi, el cambrer abstemi" width="320"></center><br></iframe></center><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-16586002580937182392024-03-14T13:02:00.120+01:002024-03-15T21:04:36.470+01:00'TOTS ELS DIES ARRIBEN', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhRSdCtd2WMOjPlzCBtw55f9213u7Gl9afWf7G8uUjc5PXP7G4KtMa3ZpGlAr_9LQMApSlFpZJzYX0MKVJ5gBl05ugUvFbyAJ2H4uBN155OHcxB4aYZCBh73w-mo6KFnOjyEKtyUxitvd_g2Gk9pGRBHMQhmmDbviFZejoevZFkkCQ03M4hbqd8Un8sOmXw" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="600" data-original-width="800" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhRSdCtd2WMOjPlzCBtw55f9213u7Gl9afWf7G8uUjc5PXP7G4KtMa3ZpGlAr_9LQMApSlFpZJzYX0MKVJ5gBl05ugUvFbyAJ2H4uBN155OHcxB4aYZCBh73w-mo6KFnOjyEKtyUxitvd_g2Gk9pGRBHMQhmmDbviFZejoevZFkkCQ03M4hbqd8Un8sOmXw=w400-h300" width="400" /></a></td></tr><tr align="center"><td class="tr-caption"><div><span style="color: #999999;"><i>Tots els dies arriben</i>. Autor: Iñaki Garz. Trad: Jordi Boixadós <br /></span></div><div><span style="color: #999999;">Direcció: Ikaki Garz. Sala Petita, Teatre Gaudí Barcelona</span></div></td></tr></tbody></table>Dues parelles, interpretades per Albert Alemany, Lali Barenys, Jenny Beacraft i Pep Miràs. Una peça de rellotgeria de petit format, que llueix des de la primera frase fins al mutis final. Enganxats a la trama que es va agrejant a cada paraula creuada entre dos germans desavinguts i de les parelles respectives, en un sopar per posar-se al dia. En realitat no es coneixen. Riem, riem... en un tempo controlat que ens portarà al conflicte per camins tortuosos i en quedarem corglaçats. Qui avisa... 8/10 <br /><p style="text-align: center;"><a href="https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/tgb.html#3794">Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»</a></p><p style="text-align: center;">* <br /></p><p style="text-align: center;"><a href="https://open.spotify.com/episode/64twDraN4w62KEqDpLPfF3?si=bb92995d0d014717">Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY </a><br />
</p><center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/CyXd8jvv2e4" title="&quot;Assange, el poder de la información&quot; - Charlando con los actores" width="320"></center><br></iframe></center><p></p><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-398820551154616252024-03-12T21:33:00.002+01:002024-03-15T17:47:18.769+01:00EXPOSICIÓ 'TOTS SOM GRECS' DE MIQUEL BARCELÓ. A LA PEDRERA<p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOjb32Tomwytumva1FfyU0JUZiKvwIYq6ys4rqs0rLUdkDf1PzDujZDh8UaiXoZKDIV1GhxEGqmZ1jiVaOJzCyoaMCUwDrE86IhPCTvfF47coay11EDZOS15V9XTbkOG58QsNpbM5DaKz71LwO5NuMaF3Z1RykdYvpEw46osjB4Z7uXZ_u3IkVm_ZSxpSD/s800/collage%204.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOjb32Tomwytumva1FfyU0JUZiKvwIYq6ys4rqs0rLUdkDf1PzDujZDh8UaiXoZKDIV1GhxEGqmZ1jiVaOJzCyoaMCUwDrE86IhPCTvfF47coay11EDZOS15V9XTbkOG58QsNpbM5DaKz71LwO5NuMaF3Z1RykdYvpEw46osjB4Z7uXZ_u3IkVm_ZSxpSD/s320/collage%204.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999; font-size: small;">De l'exposició 'Tots som grecs', a La Pedrera</span><br /></td></tr></tbody></table>Aquest matí plou i els carrers i les botigues del Passeig de Gràcia estan buides, però hi ha cua per entrar als espais expositius de la Fundació Catalunya La Pedrera, on accedim amb visita concertada. Guadirem de la retrospectiva més completa de la ceràmica de Miquel Barceló (Felanitx, Mallorca,1957), creador reconegut internacionalment, que destaca per la seva intensitat visceral i ahora més reflexiva del panorama artístic contemporani. S'hi mostren uns treballs excepcionals, que es vinculen a la resta de la seva obra, plena de referències culturals, des de les pintures rupestres fins a l’art contemporani i la literatura de tots els temps (ha il·lustrat la <i>Divina Comèdia</i> de Dant, <i>Faust</i> de Goethe i <i>La transformació</i> de Kafka.) <br /><p></p><div style="text-align: center;">«La ceràmica és la pintura amplificada. El procés de cocció: </div><div style="text-align: center;">petrificar el que era tou (com ara la pintura) ho revesteix de </div><div style="text-align: center;">rellevància. La ceràmica és la mare de la pintura.» </div><div style="text-align: center;">Miquel Barceló</div><p style="text-align: left;">Barceló va començar a crear amb fang l’any 1994 durant la seva estada a Mali, quan una època de tempestes de vent cobria de pols els seus treballs de dibuix i pintura. Sense poder treballar a l'aire lliure, va interessar-se per la ceràmica tradicional que fan les dones dogones. D'elles va aprendre l'art de
mesclar l'argila amb la palla, els excrements d'animals i les restes
esmicolats d'altres ceràmiques, i també a coure les peces en forns de llenya.</p><p style="text-align: left;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpF0E3BqytISihnZ03vqimNeBkG7j6-wdTyBoboNwg_mVw3LAUNN9tW6pcgrxFjDSurt_LiaCdfONNr3WIbaL9y98s7No85-rf7SDih5xmV6x0i41M-wd4uzUHSmQj9DSqTb9i3W7M9nA-kf9C9mejP_jH6evilcFZXrfc614RmOjac8NinR2eqpxHGNjt/s800/collage2.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpF0E3BqytISihnZ03vqimNeBkG7j6-wdTyBoboNwg_mVw3LAUNN9tW6pcgrxFjDSurt_LiaCdfONNr3WIbaL9y98s7No85-rf7SDih5xmV6x0i41M-wd4uzUHSmQj9DSqTb9i3W7M9nA-kf9C9mejP_jH6evilcFZXrfc614RmOjac8NinR2eqpxHGNjt/s320/collage2.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999; font-size: small;">De l'exposició 'Tots som grecs', a La Pedrera</span></td></tr></tbody></table><p></p><p style="text-align: left;">A partir de 2008 a Vilafranca de Bonany (Mallorca) comença a treballar en una bòbila i desenvolupa el llenguatge propi transformant i recreant temàticament el fang tot d'atuells tradicionals com ara gerres, plats, ribells, àmfores o maons amb incrustacions botàniques i zoològiques, perforacions i cisellats, doblecs i pintures. Ha creat en tallers ceràmics especialitzats a Les Rairies (França) i a Vietri sul Mare (Itàlia) on va desenvolupar durant sis anys l'encàrrec més ambiciós: els mosaics del miracle de la multiplicació dels pans i els peixos i el de la conversió de l’aigua en vi, a la capella del Santíssim de la catedral de Mallorca.</p><p style="text-align: left;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_8OzpeAzHuBvJ0_LLR1OnKFxH1axBvVFbSlqMYfRg15xKV16eOnFtFy3t8AtUKjDilpDDFro7XfK16SVh2zLnz1zL7a_ygXqIRADN0B-TYu9eCbqKBtxp_CByOTNsfbaBHOuyW_NeEhOe1xy6m01FAfZ-Cgkeqe0qIr9zR6LUQKnK9lCP5bPlfoyar_QV/s800/collage3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_8OzpeAzHuBvJ0_LLR1OnKFxH1axBvVFbSlqMYfRg15xKV16eOnFtFy3t8AtUKjDilpDDFro7XfK16SVh2zLnz1zL7a_ygXqIRADN0B-TYu9eCbqKBtxp_CByOTNsfbaBHOuyW_NeEhOe1xy6m01FAfZ-Cgkeqe0qIr9zR6LUQKnK9lCP5bPlfoyar_QV/s320/collage3.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999; font-size: small;">De l'exposició 'Tots som grecs', a La Pedrera</span></td></tr></tbody></table><p></p><p style="text-align: left;">L’exposició a La Pedrera traça un recorregut per la trajectòria artística de Barceló al llarg de tres dècades de treball, des de les primeres obres africanes fins a la producció actual. La mostra, amb quasi una vuitantena de peces (de les gairebé quatre mil que l'artista ha creat), es complementa amb més d'una quinzena de pintures i alguns quaderns relacionats amb les ceràmiques, a més d’una escultura de bronze emplaçada al celobert central de l'edifici.</p><p style="text-align: left;">Diversos audiovisuals documentals enriqueixen l'experiència expositiva. A més, al voltant de l'exposició s'ha programat un extens i selecte programa d'activitats al voltant de l'exposició.<br />Oberta fins al 30 de juny. <br /></p>
<center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/yQXEOqSOOGs" title="Miquel Barceló | Pasodoble at Fondation Beyeler" width="320"></iframe></center> <div style="text-align: center;"><span style="color: #999999; font-size: small;">Performance 'Pas doble' a la Fondation Beleyer. Amb Miquel Barceló i el coreògraf Josef Nadj.</span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999; font-size: small;">Espectacle estrenat al Festival d’Avinyó, 2006 </span> <br /></div>
<center><br /></center><p></p><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-52090173451140148082024-03-11T13:36:00.005+01:002024-03-11T13:44:51.326+01:00EL CONTE 'LA SIRENA DE LA FONT', A DUESAIGÜES<span style="font-size: medium;"></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5_vrtXlZNv5nTMKzg3Lj-A5IJxW1YPzPQ9siacQPKvVhyphenhyphenJVYcyt1f1F4gxJ28vfokkV_FPVFnlf6mm7T3g6ngTxqamIcjASx2Ym1dresdPNRWkqfGqaRH9t-2d-g5bxLpidyAl9cfdqFO2khBDWBrYdbzsKIR74PY16tJTsSfjiSUWUlzt5yMNgKVahx0/s1080/LA%20SIRENA%20DE%20LA%20FONT.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5_vrtXlZNv5nTMKzg3Lj-A5IJxW1YPzPQ9siacQPKvVhyphenhyphenJVYcyt1f1F4gxJ28vfokkV_FPVFnlf6mm7T3g6ngTxqamIcjASx2Ym1dresdPNRWkqfGqaRH9t-2d-g5bxLpidyAl9cfdqFO2khBDWBrYdbzsKIR74PY16tJTsSfjiSUWUlzt5yMNgKVahx0/w400-h400/LA%20SIRENA%20DE%20LA%20FONT.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #76a5af;">Contaconte a l'Escola Puigmarí<br />Duesaigües, 4-III-2024</span><br /></td></tr></tbody></table><span style="font-size: medium;"><span>Sessió contacontes i taller de comprensió oral amb els alumnes
de l'Escola Puigmarí de Duesaigües. La mestres Elena i Marisol els posen en antecedents del que farem i han
creat expectatives lectores. Avui el regal és el conte <i><b>La sirena de la font</b></i>, il·lustrat per Teresa Llorach, publicat dins el recull <i>Contes de Vilaencanteri</i>, del col·lectiu literari Reusenques de Lletres.</span></span><p></p><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span>El conte va de pescadors, de pesca d'arrossegament, de solidaritat, de
la cooperació per superar dificultats. Ens traslladarem amb les
paraules al port de Cambrils. Potser pescarem i tot. </span></span><span style="font-size: medium;"><span><br /></span></span></div><p><span style="font-size: medium;"><span></span></span></p><div style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhoQfdL_hWAk_y2zwSDeqMAjRzJ0vSDIAftuD4PcpPfl5lG-IPkSsSs7tIBDa1fHlBH2zVhVH_rPm2toPJOVp4ObNwBvDr1tg1HxYsrPygd81jeQlQ8JfBsGd1VkhbBcZ5ks0YoQ8AbIRLjNnu4SbmVgTEfme60J0oS2N_YpHvQjnfFr2ySsCXl23MFIms1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="718" data-original-width="900" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhoQfdL_hWAk_y2zwSDeqMAjRzJ0vSDIAftuD4PcpPfl5lG-IPkSsSs7tIBDa1fHlBH2zVhVH_rPm2toPJOVp4ObNwBvDr1tg1HxYsrPygd81jeQlQ8JfBsGd1VkhbBcZ5ks0YoQ8AbIRLjNnu4SbmVgTEfme60J0oS2N_YpHvQjnfFr2ySsCXl23MFIms1" width="301" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><span><div style="text-align: center;"><span style="color: #76a5af; font-family: trebuchet; font-size: small;"><i>Sempre a tocar de la pica,<br /></i></span></div><span style="color: #76a5af; font-family: trebuchet; font-size: small;"><i>no camino mai per terra;<br />porto un collaret negre<br />i ploro a llàgrima viva</i></span></span></span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span><span style="font-size: medium;"><span>Portem materials preparats amb l'objectiu que l'auditori interactuï en la història del conte <i><b>La sirena de la font</b></i>. El parament i els objectes atreuen els infants, en primer lloc per la novetat, després perquè els expliquem que els aplicarem en algun moment del conte. </span></span></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span><span style="font-size: medium;"><span> </span></span></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span><span style="font-size: medium;"><span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhbNFSmMqDtQTTL-ZK4xEk5ih8_1h6FovV4xkz8pOSpRVEWbFOJdu_ddXyqJXbPBsqK_A8_4TT-PjBLFu905KccN6lckdD3iw8JQL1ad8KQhrIl81saOxdENXaZ_oQlOs5LN1W7DzkXlJRlAZ7j3ob-7ZSU9BOiEbCy23Kvdk6_F9GVvPLvCvDsojnfc4_G" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="665" data-original-width="900" height="295" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhbNFSmMqDtQTTL-ZK4xEk5ih8_1h6FovV4xkz8pOSpRVEWbFOJdu_ddXyqJXbPBsqK_A8_4TT-PjBLFu905KccN6lckdD3iw8JQL1ad8KQhrIl81saOxdENXaZ_oQlOs5LN1W7DzkXlJRlAZ7j3ob-7ZSU9BOiEbCy23Kvdk6_F9GVvPLvCvDsojnfc4_G=w400-h295" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #76a5af;">A les xarxes: peixos, crustacis i cefalòpodes!</span><br /></td></tr></tbody></table></span>E<span>l centre d'interès és els tipus d'animals que entren a les xarxes d'arrossegament de les barques: peixos, crustacis i cefalòpodes. La mestra Elena ha explicat amb tanta gràcia què són els cefalòpodes que els petits van repetint el nom i se'l fan seu. Fem prospecció de quines cançons infantils saben. N'assagem set, però proposo que en triïn només dues, que ja saben que aniran una gairebé al començament del conte i l'altra al desenllaç. </span></span><br /></span></span></div></div><p></p><div style="text-align: center;"><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyXrF6UZNIx93AGI4qcXjTVtKZHLyj2R-TPyy2E4YsfvmFF4wA7uKAXwVf-GBFv5INpO40zSqizIGt0gmOqpv93CXZ94762W2uDsjzwJIwndc5MjAdwoq00ZtAfmF7e7qnHvWWEOpuj_zKtUnVcwDk5zqLAJ8BVAwV_VPsqR6N2kEDajNid8-c1mSR5GTq/s1471/PHOTO-2024-03-03-11-21-29.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1471" data-original-width="1381" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyXrF6UZNIx93AGI4qcXjTVtKZHLyj2R-TPyy2E4YsfvmFF4wA7uKAXwVf-GBFv5INpO40zSqizIGt0gmOqpv93CXZ94762W2uDsjzwJIwndc5MjAdwoq00ZtAfmF7e7qnHvWWEOpuj_zKtUnVcwDk5zqLAJ8BVAwV_VPsqR6N2kEDajNid8-c1mSR5GTq/s320/PHOTO-2024-03-03-11-21-29.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #76a5af;">Llàgrimes de la sirena<br /> reconvertides en un joc de boles de l'alfabet</span><span style="color: #76a5af;"><br /></span></td></tr></tbody></table>La història transcorre al port de Cambrils quan els pescadors troben a les xarxes una criatura de sirena ferida. Mentre es recupera, es vol quedar a la font. Els infants del poble li ensenyen a parlar amb cançons. Neix l'amistat i quan comencen a entendre's, la sirena els explica el secret del collaret de perles negres que porta al coll. </span></span><i><span style="font-size: medium;"><span> </span></span></i><br /></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span>La sirena es banya als dipòsits d'aigua municipals i aconsegueix que l'aigua del poble torni a ser potable. Per celebrar-ho, h</span></span><span style="font-size: medium;"><span>a arribat un vaixell carregat i els patrons han escrit el seu nom a les veles. I s'han repartit els peixos dolços de les xarxes! </span></span></div></div><p><span style="font-size: medium;"><span></span></span></p><span style="font-size: medium;"><span></span></span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg62eSg-1LpAhbat0-r7N9ZnbE-TJcmJVdp7OZDHFKlw_ikmTXb8vJv_3YuW-lszx5A1iPxCvtAxmT60KQXrukE94qZmopBHPSAGtpT_qaOywBhNpte42RPJfU-bu_1wsgo8jqxMiVhh05FrJduRM_JzA8jot8GR5U0omNav5micYkqzzxgw5Cd1FR2Ckv/s700/pescagrossa.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="685" data-original-width="700" height="313" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg62eSg-1LpAhbat0-r7N9ZnbE-TJcmJVdp7OZDHFKlw_ikmTXb8vJv_3YuW-lszx5A1iPxCvtAxmT60KQXrukE94qZmopBHPSAGtpT_qaOywBhNpte42RPJfU-bu_1wsgo8jqxMiVhh05FrJduRM_JzA8jot8GR5U0omNav5micYkqzzxgw5Cd1FR2Ckv/s320/pescagrossa.jpeg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: center;">Per saber-ne més:<br /></p><div style="text-align: center;"><a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2017/12/la-sirena-de-la-font-dins-contes-de.html">La sirena de la font, dins Contes de Vilaencanteri</a></div><div style="text-align: center;">* <br /><a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2017/11/contes-de-vilaencanteri-17-contes.html">Contes de Vilaencanteri, 17 contes il·lustrats</a></div><div style="text-align: center;">* <br /><a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2018/08/la-sirena-de-la-font-cambrils.html">La sirena de la font, a Cambrils</a></div><div style="text-align: center;">* <br /><a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2017/10/contes-de-vilaencanteri-per-exercitar.html">Contes de Vilaencanteri, per exercitar la llibertat de pensament</a></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-53536119374983253952024-03-09T20:31:00.004+01:002024-03-10T10:50:00.526+01:00'LA VERITAT DE LA MENTIDA', AL TEATRE AKADÈMIA<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi4M-MAMoxj6Z0CKPl2r2ORcCFYkk1f5vCS6c1LdgMGX13yjfGTAUWGLMxFmlJcGpJpE_7xXtuFtK8tbZEAdvHYrjJnZ0L3hq97934-9vk92HqGt1vd_WesUHwivhdPeRYlxqPGC4RFqDJKmv-vb0QDFsHWAagCBJl8duWvn0bsYw2B9kTPeBAwXGkJxA-z" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi4M-MAMoxj6Z0CKPl2r2ORcCFYkk1f5vCS6c1LdgMGX13yjfGTAUWGLMxFmlJcGpJpE_7xXtuFtK8tbZEAdvHYrjJnZ0L3hq97934-9vk92HqGt1vd_WesUHwivhdPeRYlxqPGC4RFqDJKmv-vb0QDFsHWAagCBJl8duWvn0bsYw2B9kTPeBAwXGkJxA-z=w400-h266" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div><span style="color: #999999;"><i>La veritat de la mentida</i>. Autor: Florian Zeller <br /></span></div><div><span style="color: #999999;">Traducció: Joan Casas. Direcció: Guido Torlonia. </span></div><div><span style="color: #999999;">Teatre Akadèmia. Barcelona</span></div></td></tr></tbody></table><center><br /><div style="text-align: left;">Intèrprets: Enrico Ianniello, Concha Milla, Frank Capdet i Aida Llop. L'espectacle<i> </i><span><i>La veritat de la mentida</i> [<i>L’envers du décor</i>] és una</span> comèdia lleugera on brilla una llengua quotidiana rica i dúctil. Molt ben resolt el joc de pensaments verbalitzats de cara als espectadors. Enrico Ianiello, actor i traductor napolità establert a Catalunya concentra el protagonisme. Si més no, això és el que creu el seu personatge, però no hi hauria res de singular a l'obra si només es tractés de la presentació de la nova nòvia jove i exuberant d'un amic de tota la vida. No cal que ens ho donin tot fet, siguem suspicaços i pensem que qui mou els fils és l'amfitriona (amb la jove de còmplice) amb l'objectiu de treure'l de l'ensopiment matrimonial després de 20 anys de convivència. És cert que la dona, en principi, es nega a rebre la nova parella a sopar a casa, tal com preveia el marit, però només és una estratègia per assegurar-se que l'home no sospitarà res. M'ho fan pensar les riallles de les dues dones a la cuina, fora de la vista del públic i l'apart final amb aclucada d'ull a l'auditori. <i>E se non è vero, è una bugia</i>. 8/10 <br /></div></center><center><p style="text-align: center;"><a href="https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/akademia.html#3792">Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»</a></p><p style="text-align: center;">* </p><p style="text-align: center;"><a href="https://open.spotify.com/episode/3JvKwl13l8d0Z9IOHj8yvD?si=2804f63e581b47ae">Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY<br />
</a></p><center><a href="https://open.spotify.com/episode/3JvKwl13l8d0Z9IOHj8yvD?si=2804f63e581b47ae"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/I4Br9RtH4k8" title="Making of sessió de fotos &#39;La veritat de la mentida (L&#39;Envers du décor) de Florian Zeller" width="320"></center></iframe></a></center><p></p></center>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-79223930664475908432024-03-07T13:23:00.001+01:002024-03-08T13:03:10.271+01:00EXPOSICIÓ 'CONSUELO KANAGA', AL KBR<div style="text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvVSb_orrob5cx0NH2u66n-ttnRTamtBwTZ1zD8hV_mQB7nZZ1jD9L60peLzz4G42dCBs810_cFaK55x4u6UIcaF1UMgr39XxkfBUS__O7G7ngI0rXo5vDPPRwpF-bDWB4yoU7l42Vfu81EDYORtebQXUPj6ecs1UjMqklStueInnj1J5J6Ygm-irqfyyJ/s928/Noia%20de%20perfil.%201948%20Kanaga.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="928" data-original-width="768" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvVSb_orrob5cx0NH2u66n-ttnRTamtBwTZ1zD8hV_mQB7nZZ1jD9L60peLzz4G42dCBs810_cFaK55x4u6UIcaF1UMgr39XxkfBUS__O7G7ngI0rXo5vDPPRwpF-bDWB4yoU7l42Vfu81EDYORtebQXUPj6ecs1UjMqklStueInnj1J5J6Ygm-irqfyyJ/w265-h320/Noia%20de%20perfil.%201948%20Kanaga.jpg" width="265" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999;">© Consuelo Kanaga, 1948<br /></span><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999;"><i>Consuelo Kanaga. Copsar l’esperit</i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999;">Fundació Mapfre. Espai KBR</span></div></td></tr></tbody></table>Exposició de fotografies a la Fundació MAPFRE, espai KBR, en reconeixement de la fotoperiodista nord-americana Consuelo Kanaga (1894-1976), coneguda pels seus retrats socials protagonitzats per afroamericans. Combinant tècniques formals modernistes i una radical política
documental, va capturar els conflictes socials de la seva època, des de
la pobresa urbana fins a la lluita pels drets dels treballadors, el
terror de la segregació racial i la desigualtat social. </div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDc_OKC1nyV1X6xo7AG-BxLntS-zAwiEOsdmu8Arw3UVyPCePyewj_Pmnwi6h99JHHeCpstD3fIw6fhU1O1z7gqvPiAyolMtAGiYtaHw0ngCV9Ivc8QKgBp1FbwFllpU1iA6gqniFthiyQZ5qBcKA8xcktYeQ8dh3xRY4cgp6qO-YheZbQ8Gtr4U6Ky1VE/s1200/retrat%20Consulo%20Kanaga.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1026" data-original-width="1200" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDc_OKC1nyV1X6xo7AG-BxLntS-zAwiEOsdmu8Arw3UVyPCePyewj_Pmnwi6h99JHHeCpstD3fIw6fhU1O1z7gqvPiAyolMtAGiYtaHw0ngCV9Ivc8QKgBp1FbwFllpU1iA6gqniFthiyQZ5qBcKA8xcktYeQ8dh3xRY4cgp6qO-YheZbQ8Gtr4U6Ky1VE/s320/retrat%20Consulo%20Kanaga.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999;">Consuelo Kanaga, 1938 <i>Dues dones. Harlem</i> </span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: left;">Kanaga va aconseguir exercir professionalment el fotoperiodisme la primera dècada dels segle passat. Va ser també una de les poques dones que va mantenir una estreta relació amb els cercles d’avantguarda. Va obrir el camí a d'altres fotògrafes rellevants d’aquells anys. <br />
La mostra ha estat organitzada pel Brooklyn Museum en col·laboració amb la Fundació MAPFRE i el San Francisco Museum of Modern Art.<br />Oberta fins al 12 de maig del 2024</div>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-36236954767082201212024-03-04T07:00:00.001+01:002024-03-04T07:00:00.137+01:00'ENTREVISTES BREUS AMB DONES EXCEPCIONALS', AL TNC<div style="text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH0M0iHZhuUsqIptlb2PD_0CjS8PpVHQTXqku7TBv3QNTPhqO5VOcDLTa3mkzJtinJvEkqBkucs7RTxNY3O2xdU8rl4E2HFXwPzL1u6tF9RXKE6WvVhWq3M0ix7QIfQiVxdLmCqn2yTc_StZJV7oU-n1DipxUdPwOSRf-RvfARq2wocQ6IUMKSC3RI8xwk/s770/entrevistes.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="432" data-original-width="770" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH0M0iHZhuUsqIptlb2PD_0CjS8PpVHQTXqku7TBv3QNTPhqO5VOcDLTa3mkzJtinJvEkqBkucs7RTxNY3O2xdU8rl4E2HFXwPzL1u6tF9RXKE6WvVhWq3M0ix7QIfQiVxdLmCqn2yTc_StZJV7oU-n1DipxUdPwOSRf-RvfARq2wocQ6IUMKSC3RI8xwk/w400-h225/entrevistes.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr align="center"><td class="tr-caption"><div><span style="color: #999999;"><i>Entrevistes breus amb dones excepcionals</i>. Autor: Joan Yago <br /></span></div><div><span style="color: #999999;">Direcció: Mònica Bofill. Sala Petita. TNC</span></div></td></tr></tbody></table><br /></div>Intèrprets: Muntsa Alcañiz, Mònica Almirall, Anna Barrachina, Elisabet Casanovas, Miranda Gas, Yolanda Sikara. Espectacle amb format de reality televisiu americà on una presentadora entrevista cinc dones de creences, aparença i ideologies extremistes. Convençudes, amb les respostes justifiquen l'excés, sense concessions, sense diàleg, sense discussió, emparant-se en la llibertat de pensament individual inqüestionable. No hi ha moralitat evident, l'autor deixa la reflexió sobre el que diuen i com actuen les protagonistes entrevistades a càrrec exclusiu de cada espectador. Tot plegat amb una esplèndida caracterització que fa impossible discernir quina de les actrius fa algun dels personatges. 8/10<br /><p style="text-align: center;"><a href="https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/tncpetita.html#3791">Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»</a></p><p style="text-align: center;">* <br /></p><p style="text-align: center;"><a href="https://open.spotify.com/episode/2I7Q4E36XQMko74ua0g2gX?si=9abd842b1bd0435c">Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY</a><br /></p><center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/UrTMZY-lzJU" title="«Entrevistes breus amb dones excepcionals»" width="320"></center><br></iframe></center><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-91692806776042038502024-03-03T07:00:00.001+01:002024-03-03T07:00:00.565+01:00'FUERZA BRUTA WAYRA', AL TEATRE CÚPULA ARENAS<div><div style="text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtFgnvN0zR6S-CgLa2_rR7Z4_4tnr9F93S5U0D5TLCNE_J3m6MA-47VhBmTEsINtz0PKeXGPKxnE0Nnk-Bqs4I0xkO9LTZTconlfz09sMiWsdGKHbTaEgYtYYNAR334ZKYKuPtD65umFv75vlM9WuE9jimbKKJ6W0-db41200BhdJw8O8xobMrlWkTPJ0T/s1200/fuerzabruta1.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="801" data-original-width="1200" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtFgnvN0zR6S-CgLa2_rR7Z4_4tnr9F93S5U0D5TLCNE_J3m6MA-47VhBmTEsINtz0PKeXGPKxnE0Nnk-Bqs4I0xkO9LTZTconlfz09sMiWsdGKHbTaEgYtYYNAR334ZKYKuPtD65umFv75vlM9WuE9jimbKKJ6W0-db41200BhdJw8O8xobMrlWkTPJ0T/w400-h268/fuerzabruta1.jpeg" width="400" /></a></td></tr><tr align="center"><td class="tr-caption"><div><span style="color: #999999;"><i>Fuerza Bruta Wayra</i>. Creació i direcció: Diqui James <br /></span></div><div><span style="color: #999999;">Teatre Cúpula Arenas, Barcelona</span></div></td></tr></tbody></table></div></div>A peu dret i movent-nos per l'espai singular de la Cúpula Arenas gaudim de l'espectacle <i>Fuerza Bruta Wayra, </i>de la companyia argentina Fuerza Bruta. L'experiència ens remet a d'altres espectacles immersius, com els potents de la Fura dels Baus, en els quals s'inspira aquesta companyia. Ens ofereixen un espectacle visual excepcional, sense lligam entre les diferents accions on es combina música, acrobàcies i dansa
contemporània. Números aeris sobre cortinatge platejat, tub transparent, piscina gegant enlairada... Tècnicament impecable. És un espectacle estimulant per a tots els públics, encara que a Barcelona hi han assistit sobretot joves, però no adolescents ni famílies. En sortim entusiasmats botant per les escales mecàniques, imitant els timbals de la batucada de l'espectacle a l'estil del Cirque du Soleil. Ens comptaran entre els 6,5 milions d'espectadors de <i>Fuerza Bruta Wayra</i>. 9/10<p style="text-align: left;"><a href="https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/arenas.html#3790"></a></p><center><a href="https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/arenas.html#3790">Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»</a></center><center> </center><div style="text-align: center;">*<br /><a href="https://open.spotify.com/episode/3aSwRD7PJJuuMnoCD7DTIo?si=b8267964039246a8">Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY</a><br /></div><div><br />
<center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/NwFKqwlwZMc" title="FUERZA BRUTA WAYRA BARCELONA - Teatre Cúpula Arenas" width="320"></center></p></div></iframe></center></div>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-92066936853181956192024-03-02T13:31:00.003+01:002024-03-10T10:54:42.726+01:00PEL·LÍCULA 'L'ILLA DE BERGMAN'<p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizMRsOopYEihkFBkzgBpNnYrgqxcvDMu5HxDNRPpEvmhaPE7XPaseLuC7wXwp-JuX3Gmkvc7DVaxJmIxHnKdmYsb5RZPyFvSn0yyMtj0EzebyDvd1VtwfYTrYfGfiyfnZ7Id0QZN9QQRTj8lMtcVdyN8tKCUxHwo0cWAIqiw5-SQJcX0iopOIzClOFHlDV/s1200/la_isla_de_bergman.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="1200" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizMRsOopYEihkFBkzgBpNnYrgqxcvDMu5HxDNRPpEvmhaPE7XPaseLuC7wXwp-JuX3Gmkvc7DVaxJmIxHnKdmYsb5RZPyFvSn0yyMtj0EzebyDvd1VtwfYTrYfGfiyfnZ7Id0QZN9QQRTj8lMtcVdyN8tKCUxHwo0cWAIqiw5-SQJcX0iopOIzClOFHlDV/w400-h234/la_isla_de_bergman.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999;"><i>L'illa de Bergman</i>. Direcció: Mia Hansen-Løve. França, 2022</span><br /></td></tr></tbody></table>Pel·lícula lluminosa en homenatge al cineasta suec Ingmar Bergman. Rodada a l'illa de Fårö, on el cineasta va residir, s'hi va inspirar per escriure diversos guions i hi està enterrat. Va ambientar diverses pel·lícules en els escenaris lunars de monolits petris i platges pedregoses de l'illa: <i>Com un mirall</i> (1961), <i>Persona</i> (1966), <i>La Vergonya</i> (1968), <i>Passió</i> 1969) i <i>Secrets d'un matrimoni</i> (1974). Actualment és un lloc de culte pels cinèfils.<p style="text-align: left;"></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRyVSOS40PaoBWDlMldufErbjEGQ65jRSzwrdV7qnWIB3IgCByF7n97FJis_okOO3vD1CfnvAfdjHlxfOUq_I22muzp9xG0A9TlDnxdvPFFLACidiGoeKfFK4R48_wfhGTGcoHmB65kIpbBHeiMXo2bLdTjiLndxJo24r-OOmnkzYurWRwSS88yGlcIdBV/s1024/faro.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="685" data-original-width="1024" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRyVSOS40PaoBWDlMldufErbjEGQ65jRSzwrdV7qnWIB3IgCByF7n97FJis_okOO3vD1CfnvAfdjHlxfOUq_I22muzp9xG0A9TlDnxdvPFFLACidiGoeKfFK4R48_wfhGTGcoHmB65kIpbBHeiMXo2bLdTjiLndxJo24r-OOmnkzYurWRwSS88yGlcIdBV/w320-h214/faro.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999;">Paisatge de l'illa de Fårö</span></td></tr></tbody></table>
Els protagonistes són una parella de cineastes d'Estats Units que arriben amb ferry des de l'illa de Gotland a l'illa de Fårö per estar-se unes setmanes a la residència artística 'Bergman State on Farö'. Mentre fan activitats i esperen l'arribada de les musses, captivats per la bellesa exòtica i el misteri del paisatge, fan descobertes fascinants junts i per separat. Les interseccions entre vida i ficció es van succeint en aquest decorat perfecte amb gran audàcia narrativa, alhora que s'aprofundeix en els mecanismes de la
inspiració creativa, aixecant capes de significat en cada gir de guió de
to distès. El recorregut del 'Safari Bergman' que fan els protagonistes per l'illa és real. Filmin 9/10<p></p>
<center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/tyvqjvcjQZU" title="La isla de Bergman - Tráiler español (HD)" width="320"></center><br></iframe></center><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-15234907977803568882024-02-28T18:50:00.013+01:002024-03-02T16:15:16.482+01:00'LA DISPUTA (VOLTAIRE-ROUSSEAU)', AL TEATRE ROMEA<div style="text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwV9F5DsHawPa7BHNKyER9vo684-ev870fG9CmX_t_A4Uerc5OrBe95dXP5VAXCj51f0doXCdnnfRirEFU37QkFHMqep4rOR96VC4mDjFZh-941i6Z-K8AnVDOXFNNECg1OLqscb5B7KHZWBWRYv4ogHZw2AlCGHjHBY9w1X5uMhA8vDD9U7azrhwJePZx/s800/Disputa.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwV9F5DsHawPa7BHNKyER9vo684-ev870fG9CmX_t_A4Uerc5OrBe95dXP5VAXCj51f0doXCdnnfRirEFU37QkFHMqep4rOR96VC4mDjFZh-941i6Z-K8AnVDOXFNNECg1OLqscb5B7KHZWBWRYv4ogHZw2AlCGHjHBY9w1X5uMhA8vDD9U7azrhwJePZx/w400-h225/Disputa.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr align="center"><td class="tr-caption"><div><span style="color: #999999;"><i>La disputa (Voltaire-Rousseau)</i>. Autor: Jean-François Prévand <br /></span></div><div><span style="color: #999999;">Trad: Salvador Oliva. Direcció: de Josep Maria Flotats</span></div><div><span style="color: #999999;">Teatre Romea, Barcelon<i>a</i></span></div></td></tr></tbody></table></div>Intèrprets: Josep M. Flotats i Pep Planas. Rousseau es presenta a deshora i sense ser esperat a cal Voltaire. Està trasbalsat per un pamflet anònim i dona voltes i voltes intentant desemmascarar l'autor, que suposa que ha estat el seu antagonista qui l'ha difós. Qui si no? Els dos Pares de la República s'embranquen en discussions velles. Mostren les seves contradiccions amb rèpliques intel·ligents, repartint-se bufetades dialèctiques. Voltaire, la hipocresia de la cultura i el pragmatisme; Rousseau, la natura salvatge i l'idealisme. Flotats fa de Voltaire Flotats; Pep Planas, de Rousseau obsedit. Els dos intèrprets volen alt dient un text preciós.<br />L'actor i dramaturg Jean-François Prévand va estrenar l'obra el 1991, ha interpretat també els dos personatges. Va basar el text sobretot en la correspondència entre els dos filòsofs. Flotats l'ha representat en espanyol el 2019 amb l'actor Pere Ponce. Ara l'aborda amb la traducció brillant de Salvador Oliva. Magnètic combat de Josep M. Flotats i Pep Planas en un marc estilitzat i elegant. Aplaudiments a peu dret. 9/10 <br /><p style="text-align: center;"><a href="https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/romea.html#3789">Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»</a></p><p style="text-align: center;">* <br /></p><p style="text-align: center;"> <a href="https://open.spotify.com/episode/3e0ZDGwkVA2gql8eejhNJK?si=4976a40e719c42e7">Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY </a><br /></p><center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/oNDVso9UE-o" title="VOLTAIRE/ ROUSSEAU. LA DISPUTA | Teaser | Teatre Romea" width="320"></center><br></iframe></center><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-6747837753513403862024-02-27T08:30:00.002+01:002024-02-27T13:31:20.811+01:00PEL·LÍCULA 'DIVERTIMENTO'<p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqiTngCRzEso4i9gpS-m4QWum97gC4XtThdGarGi0FfGm5RSWR7ZsOhRe2QvczwPYAFr-4Il9zFZ3cpuysu6Fy8ZKRnCaY6UnZfhxyHgpIbzQn8nrwjPRKsHUGsoqypXcdV4TuHh6DjpBGWN7kP4NhxSlJXoBxk7nZ5fL0cPMn_BRnJz-pr5qroqX9-doW/s1000/DIVERTIMENTO-1200x675.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="563" data-original-width="1000" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqiTngCRzEso4i9gpS-m4QWum97gC4XtThdGarGi0FfGm5RSWR7ZsOhRe2QvczwPYAFr-4Il9zFZ3cpuysu6Fy8ZKRnCaY6UnZfhxyHgpIbzQn8nrwjPRKsHUGsoqypXcdV4TuHh6DjpBGWN7kP4NhxSlJXoBxk7nZ5fL0cPMn_BRnJz-pr5qroqX9-doW/w400-h225/DIVERTIMENTO-1200x675.jpeg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999;"><i>Divertimento</i>. França, 2022<br />Direcció: Marie-Castille Mention-Schaar</span> <br /></td></tr></tbody></table>1995. Departament francès Seine-Saint-Denis. Història de superació personal basada en fets reals que segueix els passos de la Zahia Ziouani (interpretada per Oulaya Amamra), una jove immigrant argeliana que des de menuda va voler ser directora d'orquestra. Per les dificultats que va haver de superar en el recorregut, la història s'escapa de ser un conte de fades. A més, amb determinació i passió va aconseguir crear la seva pròpia orquestra. Un plaer escoltar un repertori molt ben escollit de fragments de música clàssica. Filmin 8/10<br /><p></p><center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/ToYsvWh3sbg" title="DIVERTIMENTO | tráiler oficial (2023)" width="320"></center</iframe></center><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-29684988322028006182024-02-26T07:00:00.001+01:002024-02-26T07:00:00.195+01:00PEL·LÍCULA 'GOODBYE JULIA'<p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEija8a6MIXKFNdaJHH-_iVfEadsvuEEtbNLiA7MDzgF_lxbBlXuOehFSVArXjHaAmgKzLn_-OJd0bmQ9vRr2IUo6qWnMGOwh8wtH4nE-WwB8AXymnO49vsfT5Oy-DLE4FhLxzoBcacrg8RDmhsI9FbMTeN27KYQPj14qS4opTFR_fcKPLrkoJyIoqJKxMhx/s917/Goodbye_Julia-739124523-large.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="917" data-original-width="881" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEija8a6MIXKFNdaJHH-_iVfEadsvuEEtbNLiA7MDzgF_lxbBlXuOehFSVArXjHaAmgKzLn_-OJd0bmQ9vRr2IUo6qWnMGOwh8wtH4nE-WwB8AXymnO49vsfT5Oy-DLE4FhLxzoBcacrg8RDmhsI9FbMTeN27KYQPj14qS4opTFR_fcKPLrkoJyIoqJKxMhx/w307-h320/Goodbye_Julia-739124523-large.jpeg" width="307" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999;"><i>Goodbye Julia</i>. Direcció: Mohamed Kordofani<br />El Sudan, 2023</span></td></tr></tbody></table>Una història personal emmarcada en el fet històric de la independència del Sudan del Sud, ambientada entre 2005 i 2010. Just abans de la independència, Mona, una sudanesa
musulmana benestant del nord tracta d'expiar la seva part de culpa en l'assassinat
d'un home cristià i pobre de les
terres del sud. És un personatge agosarat que s'arrisca al rebuig, per
això calla els fets luctuosos, però actua. Acull com a criada/esclava la vídua i el fill de la víctima. Les dues dones representen els dos Sudan a punt de la separació. S'hi tracten temes com el sexisme, el racisme i la vida en perill constant a causa d'una reconcicliació impossible. A banda de la tensió política i social, l'incentiu de la història és l'aprofundiment en la vida quotidiana del Sudan tant en l'àmbit privat com en el públic. Desenllaç tràgic, previsible. Filmin. 9/10<br /><p></p><div style="text-align: center;">* Candidata a l'Oscar en representació del Sudan. </div><div style="text-align: center;">* Premiada com a Millor Pel·lícula, a la secció 'Un certain regard', de Cannes. </div><div style="text-align: center;"><br />
</div><center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/Xh8sauNG4AE" title="Goodbye Julia (2023)| Official Trailer" width="320"></center>
</iframe></center><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-35093788406007881192024-02-22T16:00:00.002+01:002024-02-24T13:43:09.389+01:00SÈRIE 'EL CINQUÈ MANAMENT'<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUuHRKsHHtvttIMYp3c06fy2AH11Dq1pNXFG-QtsjjaS7FCKKyhU2aDGAJ492QZxR5LtpANDi_GKTtcd-R8acswter1cX8xBMl8h5vFudOmksexdggp7dmZWbhXPsQlHLIGp5CQP52wd4YJPag7xLA5uJr5ik6HMYsTa8PYeEysG2K9dUDTqPv9h20HuKe/s1360/5%20manament.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="765" data-original-width="1360" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUuHRKsHHtvttIMYp3c06fy2AH11Dq1pNXFG-QtsjjaS7FCKKyhU2aDGAJ492QZxR5LtpANDi_GKTtcd-R8acswter1cX8xBMl8h5vFudOmksexdggp7dmZWbhXPsQlHLIGp5CQP52wd4YJPag7xLA5uJr5ik6HMYsTa8PYeEysG2K9dUDTqPv9h20HuKe/w400-h225/5%20manament.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999;"><i>El cinquè manament</i>. Direcció: Saul Dibb<br />Regne Unit, 2023</span></td></tr></tbody></table><i>El cinquè manament</i>, de la BBC, d'impecable factura, sobria, respectuosa i detallista protagonitzada per Eanna Hardwicke (en el paper de l'assassí) i dos grans intèrpets de l'escena britànica (Anne Reid i Timothy Spall, en el paper de víctimes). Inspirada en els crims reals de Ben Field, un jove psicòpata i narcisista que rere l’aparença de bon noi s'acostava a persones vulnerables —i riques— amb l'objectiu d'aconseguir fer-se seu el patrimoni. La sèrie recrea com va manipular dues ànimes solitàries, intel·ligents i sensibles, mancades d'estimació. En primer lloc el professor Peter Farquhar i després la seva veïna, directora d'escola jubilada Ann Moore-Martin. Sense pressa es va anar guanyant la seva confiança fins que va arribar el moment que, sense cap pressió, van decidir fer testament al seu favor. Un cop es va assegurar que havien signat l'herència, va posar en marxa el verí, sense dilació. De manual. Filmin. 10/10<br /><p>
</p><center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/qaKnn7PMjrg" title="El Quinto Mandamiento - Tráiler | Filmin" width="320"></center><br></iframe></center><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-26395422057224158852024-02-21T07:00:00.116+01:002024-02-21T07:00:00.135+01:00'ESPERANT MR. BOJANGLES', AL TEATRE POLIORAMA<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsSYDCFr4yRMwGBLJHKVD0fKhkQ5OGJ8N3r843dRilA7Aykc1_Zqgio1nS4RFZ0wgr5vc7hblk6L3zJAgroNL50f7PGgNrIKhYAbrfIcgje0vvgH87kIyPt_Md0YiTktj4oAk5oZ2ycfztNBFDqBWi9ESLJvxtp6dZrlQk2j-hO9JXtnNIbZbpcKSIMJsA/s600/bojangles.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="401" data-original-width="600" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsSYDCFr4yRMwGBLJHKVD0fKhkQ5OGJ8N3r843dRilA7Aykc1_Zqgio1nS4RFZ0wgr5vc7hblk6L3zJAgroNL50f7PGgNrIKhYAbrfIcgje0vvgH87kIyPt_Md0YiTktj4oAk5oZ2ycfztNBFDqBWi9ESLJvxtp6dZrlQk2j-hO9JXtnNIbZbpcKSIMJsA/w400-h268/bojangles.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999;"><i>Esperant Mr. Bojangles</i>, de Victoire Berger-Perrin <br /></span><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999;">a partir de la novel·la d'Olivier Bourdeaut<br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999;">Adaptació i direcció: de Paco Mir</span></div></td></tr></tbody></table><p style="text-align: left;">Història d'amor d'una parella —interpretada per Sílvia Abril i Lluís Villanueva— explicada amb to de comèdia, sense amagar el fons tràgic. La filla —Lua Amat—actua de narradora i recorre la vida dels seus pares des que es van conèixer en un congrés, passant per la vida diària ballant tothora la seva cançó <i>Esperant Mr. Bojangles</i>, de Nina Simone, lliurats a festes i excentricitats tant a la seva casa de França, com al seu castell espanyol. El que en principi van viure entre jocs i eren idees forassenyades va evolucionant en bogeria per a la protagonista, mentre el seu estimat ho amaga evitant tot dramatisme a la filla. Remarco la plenitud amb què brilla el text en els tres intèrprets. 9/10<br /></p><center><a href="https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/poliorama.html#3788">Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»</a></center><center> <br />*</center><center> <br /><a href="https://open.spotify.com/episode/4v1roThbeRMRcLpCP584ky?si=6c886f8ae0bb4cea">Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY</a></center>
<br /><center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/4y2cqGmfNUg" title="Esperant Mr. Bojangles - Teatre Poliorama" width="320"></center><br /><p></p></iframe></center>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-42352425701422633482024-02-19T07:00:00.004+01:002024-02-19T20:08:02.070+01:00'LOS CHICOS DEL CORO', AL TEATRE TÍVOLI<div style="text-align: left;"><span style="color: #999999;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGK5W9jId8c7-U42VjJTH7qpekOr9FoOOo7aWFBX7YZR8YUAhN3iGEVABKg9i5e5LgTM-6I_FdglLaETCUksszj0oSIsKyJ3cquEvkUAWOcYlxoz3r0G4Gh94LUlF6wp4uQBHTo4zQCbh61Ws5CclHbEl0NsZIX-VIf1lRLknQWfLlgWar23_VHgvlPINN/s600/chicos%20coro1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGK5W9jId8c7-U42VjJTH7qpekOr9FoOOo7aWFBX7YZR8YUAhN3iGEVABKg9i5e5LgTM-6I_FdglLaETCUksszj0oSIsKyJ3cquEvkUAWOcYlxoz3r0G4Gh94LUlF6wp4uQBHTo4zQCbh61Ws5CclHbEl0NsZIX-VIf1lRLknQWfLlgWar23_VHgvlPINN/w400-h266/chicos%20coro1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr align="center"><td class="tr-caption"><div><span style="color: #999999;"><i>Los
chicos del coro</i>. Text: Christophe Barratier i Philippe Lopes <br /></span></div><div><span style="color: #999999;">Música: Bruno Coulais i Christophe Barratier</span></div><div><span style="color: #999999;">Direcció: Juan Luis Iborra. Teatre Tívoli, Barcelona</span></div></td></tr></tbody></table></span>El director, guionista i cineasta Christophe Barratier (París, 1963) va ser a l'estrena del musical en espanyol <i>Los Chicos del coro,</i> al Teatre Tívoli de Barcelona, una de les moltes versions teatrals de la seva pel·lícula <i>Les choristes</i>, de l'any 2004, de coproducció francesa i suïssa. Al muntatge de Barcelona hi ha els principals personatges i s'hi recreen les escenes més conegudes de la pel·lícula. El cor que aquí es representa amb una quinzena de joves intèrprets —nens i nenes—, escollits en un càsting especial per a aquesta temporada catalana i que formen en conjunt una coral d'una vuitantena de nois i noies de diferents edats, d'entre els 6 i els 15 anys, que es van alternant en les diferents funcions, atenent la normativa on intervenen infants. Els alumnes orfes de guerra de l'internat passen de no saber obrir la boca fins a cantar com els àngels en un concert, acompanyats de música en directe. Excel·lent treball de direcció dels intèrprets joves, tant dramatúrgicament com pel que fa a la part vocal, una autèntica coral i per l'altra, molt treballades les intervencions solistes dels
intèrprets adults. Prepareu els mocadors pel desenllaç. I bisos amb un regal sorpresa. Espectacle per a tots els públics a partir de 7 anys. 9/10<br /></div><p style="text-align: center;"><a href="https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/tivoli.html#3787">Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»</a></p><p style="text-align: center;">* <br /></p><p style="text-align: center;"><a href="https://open.spotify.com/episode/71x6n86dM5ll3GkHTCVq1c?si=7c4e286329384b23">Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY</a><br /></p><center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/lnFVCHz0QDM" title="LOS CHICOS DEL CORO - Una caricia en el mar - Teatro La Latina (Madrid, 2022)" width="320"></center></p></iframe></center><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-33264484641025768222024-02-18T19:07:00.001+01:002024-02-19T20:34:21.648+01:00'ACAMPADA', AL TEATRE NACIONAL<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimvbxSoIzEpgSoWmd6AjKyRzBimG8s0ZvBHQ_QJu1bGHnD51qNzVxYaGB5k6BBQgWBRIHKObuHi_yxFJVObjd_0G8hQQITdUzg6ddGfGkDwN1aX2rzWdbInE8pre5VEbiYD0HbBAIpyyh9hcYP_KWHSH6ejWNoev068-jkSBY8hQF7xU5l8E-sPeryh1_Q/s1200/2-ACAMPADA_Nacho-Carrascosa.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="758" data-original-width="1200" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimvbxSoIzEpgSoWmd6AjKyRzBimG8s0ZvBHQ_QJu1bGHnD51qNzVxYaGB5k6BBQgWBRIHKObuHi_yxFJVObjd_0G8hQQITdUzg6ddGfGkDwN1aX2rzWdbInE8pre5VEbiYD0HbBAIpyyh9hcYP_KWHSH6ejWNoev068-jkSBY8hQF7xU5l8E-sPeryh1_Q/w400-h253/2-ACAMPADA_Nacho-Carrascosa.jpeg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999;"><i>Acampada</i>. Espectacle de creació i investigació escènica<br />de Pont Flotant (À. Cantó, J. Collado, J. Muñoz i P. Pons)<br />Sala Tallers. Teatre Nacional de Catalunya Barcelona</span></td></tr></tbody></table>
Un dels intèrprets de la Companyia Pont Flotant del País Valencià dona la benvinguda als espectadors, majoritàriament alumnes d'institut. I ho fa d'una manera original.Vol conèixer qui té assegut a les grades. A primera fila hi ha una espectadora cega, acompanyada del seu gos pigall i demana al seu veí de seient si voldria fer per a ella la transcripció del que passi a l'escenari. D'altra banda, sembla que entre el públic hi ha una persona sorda i per a ella demana si hi ha algú que conegui el llenguatge de signes. Per sort, hi ha una intèrpret disposada a fer la transcripció de l'espectacle. <br />Però vol saber més de l'auditori. Fa preguntes que ens posen en guàrdia: ¿Hi ha algú amb claustrofòbia?, ¿Hi ha algú amb poca paciència?, ¿Hi ha algú que tingui por escènica?, ¿I algú que tussi quan surt fum a l'escenari?, ¿Hi ha algú que no entengui l'euskera? ¿I el català? ¿Hi ha algú que s'enfadi per no res?, ¿Hi ha algú que s'adormi al teatre? Patirem, ens diem. I no.<br />El muntatge desfà la tesi de la inclusió de les persones amb disfuncions físiques o psíquiques. No es tracta d'incloure, sinó de conviure, perquè totes les persones som diferents.<br />A l'hora del col·loqui, molts adolescents aixequen la mà. Confessen que s'han vist reflectits en algun dels personatges. 8/10<p style="text-align: center;"><a href="https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/tnctallers.html#3786">Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»</a></p><p style="text-align: center;">* <br /><a href="https://open.spotify.com/episode/2jvDNc9asYVfAdpMT4qQS4?si=f79216a7d60c4d33">Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY</a><br />
</p><center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/_z1qd6eFV4I" title="«Acampada»" width="320"></center><p>
</iframe></center><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-10656744353305043392024-02-17T08:00:00.003+01:002024-02-17T10:33:30.238+01:00PEL·LÍCULA 'DEIXEU QUE EL RIU FLUEIXI'<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX9YYTREir3rRJPI4FUc8fLPB6kJXHKBW9sDaMbOYfZBBzblGr25xxpJLWPm6kaYVB2tdV1syuTfVfXzTTYOn8iB3fJEjIz5TreAMlpWBFoMztI4SojynNIPn9eo14T1qhfFlyyv4Y2Wk83bGh2wbDqbfO-t3mi9uHDdq5FlWhbCStdXR-najiTBqfDbWM/s1000/riuflueixi.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="563" data-original-width="1000" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX9YYTREir3rRJPI4FUc8fLPB6kJXHKBW9sDaMbOYfZBBzblGr25xxpJLWPm6kaYVB2tdV1syuTfVfXzTTYOn8iB3fJEjIz5TreAMlpWBFoMztI4SojynNIPn9eo14T1qhfFlyyv4Y2Wk83bGh2wbDqbfO-t3mi9uHDdq5FlWhbCStdXR-najiTBqfDbWM/w400-h225/riuflueixi.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999;"><i>Deixeu que el riu flueixi</i><br />Direcció: Ole Giæver. Finlàndia i Noruega, 2023 </span></td></tr></tbody></table><p>
El director noruec, d'ascendència sami, Ole Giæver, pren com a excusa un fet real per reflexionar sobre el sentit de la identitat. Aquest és el motor narratiu de la història de l'Ester (Ella Marie Hætta Isaksen, actriu i cantant sami), que aconsegueix feina de mestra a Alta i es retroba amb la seva mare i els seus orígens reprimits. Avergonyida de la seva herència, passa de l'automenyspreu a l'autoafirmació. Descobreix què significa ser sami, a través del seu cosí Mikkhal, resistent de la col·lectivitat que lluita pel riu. L'acció se situa entre 1979 i 1981
i descriu com els joves aborígens d'aquesta zona de
Lopònia, es van oposar a la contrucció d'una planta hidroelèctrica al riu Alta, a Finnmark (Nord de Noruega) que aturaria el curs del riu i destruiria els hàbitats i la subsistència de les comunitats que vivien de la pesca. Un retrat commovedor de la revolta dels samis per tants anys de racisme i discriminació contra el seu poble. Filmin. 9/10</p><p style="text-align: center;">
</p><center>Assumiràs la veu d'un poble,<br />
i serà la veu del teu poble,<br />
i seràs, per a sempre, poble.<br /><span style="font-size: x-small;">VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. <i>Propietats de la pena</i></span></center>
<p></p><center><i><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/EKpyhE4M3WA" title="Dejad que el río fluya, de Ole Giæver. Tráiler oficial" width="320"></center><p></iframe></i></center><p></p><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-79531197543571701072024-02-16T19:19:00.006+01:002024-02-17T20:09:46.485+01:00'MACBETH', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC<div style="text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5DNjVvhH0uu3WBa4i394SMC8EpPA0UkVKWRm-8PjZX3qA4diBqhy3PlsKvbyqtMmFWvXfYioe-AwBVfS8Spqwf9AZ9l9E1Y4wZiQ8kpPtl1bLJXFDr_y7CFACqIUULNDDSwYLpk4FuMYcvUKPakrCJzgaTBMzsv27AglAi9_7FoNXsJ0JZsLm6pAwQkb4/s600/53530151047_b32a25d56d_o.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5DNjVvhH0uu3WBa4i394SMC8EpPA0UkVKWRm-8PjZX3qA4diBqhy3PlsKvbyqtMmFWvXfYioe-AwBVfS8Spqwf9AZ9l9E1Y4wZiQ8kpPtl1bLJXFDr_y7CFACqIUULNDDSwYLpk4FuMYcvUKPakrCJzgaTBMzsv27AglAi9_7FoNXsJ0JZsLm6pAwQkb4/w400-h266/53530151047_b32a25d56d_o.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr align="center"><td class="tr-caption"><div><span style="color: #999999;"><i>Macbeth</i>, de William Shakespeare. Adapt i dir: Pau Carrió </span></div><div><span style="color: #999999;">Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona</span></div></td></tr></tbody></table>La versió que el director i dramaturg Pau Carrió (Barcelona, 1981) ha fet del <i>Macbeth</i> de Shakespeare se situa en una època de guerra intemporal. El general Macketh (interpretat per un passional Ernest Villegas, magnètic) rep la profecia de tres bruixes, convertides aquí en monges infermeres d'un hospital de campanya. Prediuen que serà rei d'Escòcia. L'ambició desmesurada i obsessiva pel poder accelera el fet i Macbeth, atiat per la seva manipuladora esposa (a càrrec de Laia Marull, expressivament continguda), assassina el rei i s'autocorona. Corsecat pel remordiment i la por, el tirà Macbeth ha de continuar el bany de sang per protegir-se. Un muntatge de gran format, impactant i poètic visualment a l'estil Fabià Pugcerver; tenebrós i inquietant de bogeria. Desenllaç metafòric de la tragèdia, amb el bosc de Birnam que s'escampa sobre el castell de Macbeth, convertit per ell mateix en cendra. Profecia acomplerta. Bravo! 8/10</div><p style="text-align: center;"><a href="https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/lliurefpuigserver.html#3785">Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»</a></p><p style="text-align: center;">*<br /></p><p style="text-align: center;"><a href="https://open.spotify.com/episode/3wtC5qHWrDgQ8DPH4lyXPX?si=522ea6d0184d4a77">Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY</a><br />
</p><center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/EOI9O4c64lg" title="Macbeth - Tràiler" width="320"></center><p></iframe></center><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-69636334972196462782024-02-15T07:00:00.003+01:002024-02-18T12:12:49.625+01:00'UNA CÒPIA, A LA SALA ATRIUM<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMnzBljy7IEZ03mp9Zsy66b3IY75-Wd4fOu2JE-_TA_j6TUD_WCjLQ_em_O8LTYWak293-1WQO3N_cIXfcQ9JqmP9e-u3Y5KHxTt6yy-uCnPx0UAFK_3IaZwCwC5oNF0zERiBeoNT-Tj48eVH7g4bP_wIJp5jIVCy_ND3MhqPKPRbkmjmHdvNBeQuTgzzp/s1499/cartellunacopia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="847" data-original-width="1499" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMnzBljy7IEZ03mp9Zsy66b3IY75-Wd4fOu2JE-_TA_j6TUD_WCjLQ_em_O8LTYWak293-1WQO3N_cIXfcQ9JqmP9e-u3Y5KHxTt6yy-uCnPx0UAFK_3IaZwCwC5oNF0zERiBeoNT-Tj48eVH7g4bP_wIJp5jIVCy_ND3MhqPKPRbkmjmHdvNBeQuTgzzp/w400-h226/cartellunacopia.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr align="center"><td class="tr-caption"><div><span style="color: #999999;"><i>Una còpia</i>. Autora: Caryl Churchill. </span></div><div><span style="color: #999999;">Trad: Jordi Prat. Dir: Raimon Molins. Sala Atrium, BCN</span></div></td></tr></tbody></table><p>A <i>Una còpia</i> [<i>A Number 2002</i>] s'hi debaten qüestions morals de la clonació, el robatori de material genètic, la recerca del jo íntim i intransferible. La dramaturga Caryl Churchill (Londres, 1938) aprofundeix amb aquest text lluminós en la relació d’un pare (a càrrec de l'actor Lluís Marco, que en fa una interpretació precisa i matisada, sempre versemblant) amb els seus fills (tots a càrrec de Raimon Molins) Bernard 1, Bernard 2 i Michael Black: un és l’original i els altres clons. En les trobades amb el pare vidu van mostrant el present i passat de la relació amb cadascun. El pare es confessa culpable davant l'evidència de com els ha trastocat l'existència als fills 1 i 2 en descobrir-ho. El tercer, en canvi, ha estat feliç, aliè del tot al fet de ser un clon. Remarco el treball de l'actor i director Raimon Molins que només amb detalls visuals i amb el to consegueix fer creïbles i diferents els tres personatges. 9/10</p><p style="text-align: center;"><a href="https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/atrium.html#3784">Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»</a></p><p style="text-align: center;">* <br /></p><p style="text-align: center;"><a href="https://open.spotify.com/episode/5bhdnx8ONtH8FBFduq6Hsa?si=21d6e4d1b73742ad">Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY</a><br />
</p><center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/YQguHFS8SMA" title="Una conversa amb Raimon Molins, director i actor de UNA CÒPIA (A number, 2002), de Caryl Churchill" width="320"></center><p></iframe></center><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-66283215233878787762024-02-14T08:45:00.004+01:002024-03-10T10:56:06.514+01:00LA VELLA QUARESMA VISTA PER...<div><div style="text-align: center;"><span style="color: #b45f06;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEji2jTkI69dLWV5lyLsGpsgV_hh-rYYVkD94ZmxsMX-MB1Rb8B3y_3pyz-5zFqZdbQZYYFv1vd1wk1NuY1IE9xbsOfnwhLd_ejxlW2gppJCOGGzM3lpqa0-g_txzxtBI4ztK_UKILfGN2qqnFrCJTPzVcXsuhqORphHUrZ1X1UO6SHpqaVYruNN6_tnwrWX" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="1306" data-original-width="900" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEji2jTkI69dLWV5lyLsGpsgV_hh-rYYVkD94ZmxsMX-MB1Rb8B3y_3pyz-5zFqZdbQZYYFv1vd1wk1NuY1IE9xbsOfnwhLd_ejxlW2gppJCOGGzM3lpqa0-g_txzxtBI4ztK_UKILfGN2qqnFrCJTPzVcXsuhqORphHUrZ1X1UO6SHpqaVYruNN6_tnwrWX=w440-h640" width="440" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999;">La Vella Quaresma vista per Isabel Marsal (Nines de drap)<br />Nina de 48 cm. Set cames amb sabates de colors.</span></td></tr></tbody></table> <br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">[...] la vella quaresma, amb les set cames, el cistell de verdures <br />
o el bacallà a la mà és poc més que un personatge folklòric. <br />
Un divertiment per als més petits que la dibuixen com una velleta<br />
amb mocador cap i li retallen les cames com a joc escolar. Motiu <br />
d’espectacles infantils a les places o de danses solemnes que <br />
assenyalen la fi del període carnavalesc. Un personatge festiu<br />
i amable que poc té a veure amb tot allò que representà en el passat. <div style="text-align: center;">SALVADOR PALOMAR,<b><i> </i></b><i>Quaresmes. </i></div><div style="text-align: center;"><i> </i></div><span>*</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhJcnX73y7_7utbPXXwupzruz18OMf912ZKhp6NCapxYe5lqZIa1THfLz86_1VvZZ9mfBILhLRtAlaQYKQcMpHlAZiHi35bgBSOnVEoDu6QReRleVjVy6Fh54ABGXtDofYy6Wl_Xc0wLy_exGNoWZSBv3izlVYdK_Avrmk6PuyTkOvTA5eTiznEvoRGWTWb" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhJcnX73y7_7utbPXXwupzruz18OMf912ZKhp6NCapxYe5lqZIa1THfLz86_1VvZZ9mfBILhLRtAlaQYKQcMpHlAZiHi35bgBSOnVEoDu6QReRleVjVy6Fh54ABGXtDofYy6Wl_Xc0wLy_exGNoWZSBv3izlVYdK_Avrmk6PuyTkOvTA5eTiznEvoRGWTWb=w400-h400" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999; font-size: medium;">La Vella Quaresma vista per Pere Prats Sobrepere</span><br /></td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: center;">*</div><span> </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #b45f06;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2012/02/la-vella-quaresma-vista-per-picasso.html"><span style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="320" data-original-width="237" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEilm4XpzThm5V7RIgVPmdgkHig7-TYj0sIQYuPraDoL0db1OR3rCljDi2JUSxSi3xc96Um6x7LpOk6dY2vJD8xf1T2nBEzITXDY6xw4Zy_Rx_3At1pj6K-x_BOHQ3-vcgexpFlWFlO4NCn9z6xiOUFE-2yDOuw6tf9ac9OSSgiTJjvNEM0trbqO5h_QfARf=w297-h400" width="297" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2012/02/la-vella-quaresma-vista-per-picasso.html">La Vella Quaresma vista per Picasso<br />Cliqueu la imatge per saber-ne més<br /><br /></a></td></tr></tbody></table></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">* </div></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://pontdenseula.blogspot.com/2014/03/grafit-de-la-vella-quaresma.html"><span style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="400" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhETgSwIa0ZMkHH3n0XvNAVxqnpYr-9aIO65d8pREA84jVxHivZT_OdnufuVLU-GVjTa037YKaCGArdstNzrTCernCoSl0VdSPoCu5kk6d6AiNRHKdFMb0btmivRJOIioO1XLVXr8fdJx4ogBJoVjphM1F00IGJFIIcaFEffl07DDHgES1q_fFt1W9xZhhu/w300-h400/grafit%20vellaquaresma.jpg" width="300" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="https://pontdenseula.blogspot.com/2014/03/grafit-de-la-vella-quaresma.html">Grafit Vella Quaresma<br />c/ de la Volta d'en Bufanalla, Barcelona<br />Cliqueu la imatge per saber-ne més</a></td></tr></tbody></table></div>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-34075966724482259482024-02-13T07:00:00.048+01:002024-02-18T12:14:10.638+01:00'TOT FENT PIGMALIÓ', A LA SALA VERSUS GLÒRIES<div style="text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb2YyL-kdqurJHX5vR3Pzd7ahEp_GMJdC3SkEtlUwC1H1AvpceCSwUcCqTdOPWqmxBtlNdlTGW5PFVu3tWp4o5qf0PvCUYNZgNAq16-B2m9zhz3TmRn2KI8AzSg7PveZP5t2MJQ_oAUIG-OEw0LBB_2wdmqq0MVVb0bYGrEBoxqC9b4QQXdcwNj1J6I8qL/s799/pigmalio%CC%81.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="799" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb2YyL-kdqurJHX5vR3Pzd7ahEp_GMJdC3SkEtlUwC1H1AvpceCSwUcCqTdOPWqmxBtlNdlTGW5PFVu3tWp4o5qf0PvCUYNZgNAq16-B2m9zhz3TmRn2KI8AzSg7PveZP5t2MJQ_oAUIG-OEw0LBB_2wdmqq0MVVb0bYGrEBoxqC9b4QQXdcwNj1J6I8qL/w400-h266/pigmalio%CC%81.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999;"><i>Tot fent Pigmalió</i>. Dramatúrgia: Marc Rosich, versió<br />de Joan Oliver, a partir de Bernard Shaw<br />Direcció: Marc Rosich i Jordi Andújar. Sala Versus Glòries</span></td></tr></tbody></table>L'enyorat bombó de Pigmalió a escena interpretat per la Lloll Bertran i Manel Barceló. De fet, <i><b>Tot fent Pigmalió</b></i> representa que és un assaig de l'obra de Bernard Shaw. Amb un guió metateatral, els intèrprets Lloll i Barceló parlen de la versió del dramaturg i poeta Joan Oliver, estrenada el 1961, i de la repesca que el 1997 en va fer Dagoll Dagom. La Lloll mateixa hi interpretava la florista del barri Xino, que era objecte d'estudi de Jordana, el professor de fonètica que es proposava en sis mesos refinar-la a partir del llenguatge. S'expliquen, canten en directe i es transformen davant del públic. Un treball intens de dos grans del teatre.</div><div style="text-align: left;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqVB9fSds8ll6k3lX_d4LBDsBSM_ns70BmdTms1KGN8n1kTM4LVTZ2axilCP92VdsQpOfNbEhuEoXk6EzKsiMTqvcajxAcXxaBgrwmFnVMlHmmj1fLbHVhcpHLwsd7igPxfD5zwuva0DYiRv6ADr4v5ekO7C9HYbLgFE7Au0VKoT3Pub1FNB4zQfKY79c7/s1142/Captura%20de%20pantalla%202024-02-18%20a%20les%2012.10.11.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1142" data-original-width="862" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqVB9fSds8ll6k3lX_d4LBDsBSM_ns70BmdTms1KGN8n1kTM4LVTZ2axilCP92VdsQpOfNbEhuEoXk6EzKsiMTqvcajxAcXxaBgrwmFnVMlHmmj1fLbHVhcpHLwsd7igPxfD5zwuva0DYiRv6ADr4v5ekO7C9HYbLgFE7Au0VKoT3Pub1FNB4zQfKY79c7/w303-h400/Captura%20de%20pantalla%202024-02-18%20a%20les%2012.10.11.png" width="303" /></a></div>
<div style="text-align: left;"><p style="text-align: center;"><a href="https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/versus.html#3783">Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»</a></p><p style="text-align: center;">* <br /></p><p style="text-align: center;"><a href="https://open.spotify.com/episode/07HzHc4WKmCBjcRPDSj4Ix?si=6a886e426c3544e8">Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY</a><br />
</p><center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/GSazLPF0fQs" title="«Tot fent Pigmalió»" width="320"></center></p></iframe></center><p></p><p></p><p></p></div><br />Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-78918254392656797732024-02-12T07:00:00.003+01:002024-03-18T10:10:56.110+01:00'LA DRAGA SENSE ESCATES', EN EDICIÓ DIGITAL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhPcYVgRw4rnH1wwZZ78asMIabvpIt4WXwHgGgV1T0RV1i9yNUNm6Lj4oe9-QKShTsW1bCy55LRJQQb1DPsxkQuOX6Bg5UKCmyZl1yUt2PBdCw2XJJSZiI7ukvIoL_ZKEPgFkhxZ6-nXmDgwT5bqmHs9JmNYZ837FVKXVXuqcOBePEgaiIaQGLrjtd5pGHG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1316" data-original-width="982" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhPcYVgRw4rnH1wwZZ78asMIabvpIt4WXwHgGgV1T0RV1i9yNUNm6Lj4oe9-QKShTsW1bCy55LRJQQb1DPsxkQuOX6Bg5UKCmyZl1yUt2PBdCw2XJJSZiI7ukvIoL_ZKEPgFkhxZ6-nXmDgwT5bqmHs9JmNYZ837FVKXVXuqcOBePEgaiIaQGLrjtd5pGHG=w298-h400" width="298" /></a></div><p style="text-align: center;">Per <span style="font-size: large;"><a href="https://www.calameo.com/read/0060074109a4da28f5854">LLEGIR</a></span> el llibre en línia<br /></p><p style="text-align: center;">i/o<br /></p><p style="text-align: center;">per <a href="https://drive.google.com/file/d/1milr7tOn7uk9489SR31vayWddLef0UiD/view?usp=drive_link"><span style="font-size: large;">DESCARREGAR</span></a> el llibre en pdf<br /></p><div style="text-align: left;"><b>Síntesi:</b></div><div style="text-align: left;">Una draga arriba a un poble on hi ha un estany i exigeix que la curin: no té escates. Amenaça de menjar cada dia un nen o una nena del poble fins que no li solucionin el problema.</div><div style="text-align: left;">La gent del poble li fa menjar espàrrecs a tota hora. Al poble, ningú no
és calb, mengen tots espàrrecs i els creix gespa al cap. No saben que
les aigües de l'estany són màgiques. </div><div style="text-align: left;">Un dia que fan anar la draga a
rentar-se a l'estany, en surt amb unes escates grans com a plats. Està
molt agraïda. Es compromet que cap drac posi foc als boscos. Però l'assumpte no acaba aquí...<br /><br /></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><b>Edicions</b>:</div><div style="text-align: left;">* Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008<span style="font-size: xx-small;">(1)</span> i 2011<span style="font-size: xx-small;">(2)</span>, col·lecció «Petits insòlits»</div>* Edició digital, 2024 </div><div style="text-align: left;"><b> </b></div><div style="text-align: left;"><b>Premis:</b> <br /></div><div style="text-align: left;">* Premi Mercè Llimona de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2007<br />* Distinció «White Ravens» de la Internationale Jugendbibliotek de Munic, 2010</div><div style="text-align: left;"> <br /></div><div style="text-align: left;"><center><div style="margin: 8px 0px 4px;"><a href="https://www.calameo.com/books/0060074109a4da28f5854" target="_blank"><i>La draga sense escates</i></a></div><iframe allowfullscreen="" allowtransparency="" frameborder="0" height="300" scrolling="no" src="//v.calameo.com/?bkcode=0060074109a4da28f5854&mode=mini" style="margin: 0 auto;" width="480"></iframe><center>
<br /></center></center></div><p style="text-align: center;"><b>HEMEROTECA</b></p><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">* <a href="https://www.andreusotorra.com/cornabou/dossiers/articles/lenaclijcat.html ">Entrevista a Lena Paüls</a>. CLIJ, núm. 225. Reproduïda al dossier 'Cornabou', abril 2009<b><br /></b></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><i>* </i><a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2009/11/la-publicacio-del-premi-merce-llimona.html"><i>La draga sense escates</i></a>, 3-XI-2009</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">* <a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2010/01/aixecacases.html">Il·lustradors i il·lustradores que s'emporten la palma</a>, 27-III, 2010<br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">* <a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2010/03/la-draga-sense-escates-galeria.html">La draga sense escates, galeria</a>, 31-V-2010 </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><i>* </i><a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2010/05/la-draga-sense-escates-premi-white.html"><i>La draga sense escate</i>s, premi The White Ravens</a>, 30-V-2010</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">* <a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2010/04/cassoletes-de-xocolata.html">Caçoletes de xocolata</a> (per a la draga), 30-V-2010 </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">* <a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2010/12/exposicio-de-regals-dart-2010-2bis.html">Exposició de regals d'art</a>, 24-XII-2010<br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">* <a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2011/04/conte-per-la-igualtat-la-draga-sense.html">Un conte per a la igualtat: <i>La draga sense escates</i></a>, 18-IV-2011</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">* <a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2012/04/invitacio-la-draga-sense-escates.html">Invitació <i>La draga sense escate</i>s</a>, 21-IV-2012 (conté missatge 'bastant' secret)<br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">* <a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2012/04/la-draga-es-banya-al-panta.html">La draga es banya al pantà i surt l'arc de sant Martí</a>, 22-IV-2012 </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">* <a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2016/04/la-draga-sense-escates-portara-llavors.html">La draga sense escates portarà llavors a Reus.</a> Centre Cívic Migjorn, 15-IV-2016<br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><i>* </i><a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2015/11/la-draga-sense-escates-al-programa.html"><i>La draga sense escates</i> al programa 'Suport a la lectura</a>'. Ajuntament de Barcelona, 16-XI-2015</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">* <a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2015/04/per-santjordi-un-album-un-conte-i-una.html">Per sant Jordi, un àlbum, un conte i una novel·la il·lustrats</a>, 23-IV-2015 <br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">* <a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2016/04/contaconte-la-draga-sense-escates-reus.html">Contaconte <i>La draga sense escates</i>, a Reus</a>, Centre Cívic Migjorn, 19-IV-2016 </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">* <a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2016/04/una-draga-entre-molts-molts-dracs.html">Una draga entre molts i molts dracs</a>, Centre Cívic Migjorn, Reus, 23-IV-2016<br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">* <a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2019/06/noelia-tarrago-la-primera-alcaldessa-de.html">Noèlia Tarragó, la primera alcaldessa de Duesaigües</a>, 15-VI-2019 <br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">* <a href="http://pontdenseula.blogspot.com/2020/05/el-conte-la-draga-sense-escates.html">Conte enregistrat per l'autora: <i>La draga sense escates</i>.</a> Escola de Lletres Centre de Lectura, Reus, 7-V-2020 </span></div><p></p><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641335421159069598.post-84232615300345732342024-02-11T11:39:00.002+01:002024-02-11T14:01:33.580+01:00'ELS WATSON', AL TEATRE NACIONAL<div style="text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSAD0belhMTQ5fzSHgcPWUMhnI4NX7qPz4RYRC50fO7hcAABunkSPqEkmXeaV_vGT9Cu8Y8k2CeZfDntAgDtUFx2dEutpz11zVsBOgkKGh9YGw1-s4iWIhCxNVai0wEiym65Ucjqaa31HtmeRq97bXIcdNZ3Kpv2GX9SvYs4yWDwJa_9tVmGkwU3_5KjNJ/s600/watson.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="401" data-original-width="600" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSAD0belhMTQ5fzSHgcPWUMhnI4NX7qPz4RYRC50fO7hcAABunkSPqEkmXeaV_vGT9Cu8Y8k2CeZfDntAgDtUFx2dEutpz11zVsBOgkKGh9YGw1-s4iWIhCxNVai0wEiym65Ucjqaa31HtmeRq97bXIcdNZ3Kpv2GX9SvYs4yWDwJa_9tVmGkwU3_5KjNJ/w400-h268/watson.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr align="center"><td class="tr-caption"><div><span style="font-size: small;"><span style="color: #999999;"><i>Els Watson</i>. Autora: Laura Wade, a partir de Jane Austen</span></span></div><div><span style="font-size: small;"><span style="color: #999999;">Trad: Joan Sellent. Dir: Josep M. Mestres. Sala Gran, TNC</span></span> </div></td></tr></tbody></table>La dramaturga Laura Wade penetra en l'univers de Jane Austen (Steventon, Hanpshire, Regne Unit, 1775 - Winchester, Regne Unit, 1817) i reinterpreta <i>Els Watson</i>, la seva obra inacabada. Al muntatge del TNC hi brilla especialment la llengua de la traducció al català de Joan Sellent. Wade resol un exercici metateatral des d'una mirada contemporània. Reforça la crítica de les convenions socials i en especial el paper de la dona de l'època victoriana. La primera part és brillant visualment, però no passa de presentació dels divuit (!) personatges en espais grandiloqüents. A la segona part, pren protagonisme l'autora (interpretada per l'actriu Laura Aubert, magnífica!) que pretén imposar el seu criteri als personatges i, el que fa original la història, és que els personatges se li rebel·len. Fan la seva, i superen totes les expectatives. Un desenllaç que salva amb nota alta el muntatge. 8/10 <br /></div><p style="text-align: center;"><a href="https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/tncgran.html#3782">Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»</a></p><p style="text-align: center;">*</p><p style="text-align: center;"><a href="https://open.spotify.com/episode/7CMEK6AxVcmfUSrDLVfl7J?si=a2b2b5d492514e8a">Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY</a><br />
</p><center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" gt="" height="180" iframe="" lt="" src="https://www.youtube.com/embed/2xQjLraqwNI" title="Bruts d&#39;imatge &#39;Els Watson&#39; TNC" width="320"></center></p>
</iframe></center><p></p>Lena Paülshttp://www.blogger.com/profile/03826010803801778439noreply@blogger.com