Mala broma. Autor: Jordi Casanovas. Direcció: Marc Angelet. Sala Muntaner, Barcelona |
No es pot fer broma de tot. Ho demostra amb un exemple pràctic Mala broma, text brillantíssim del dramaturg Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978). Riem, diu, de l'humor aplicat a un mateix, en canvi no fem gràcia si ens mofem dels punts fluixos o de les deficiències de l'altre. Una obra com un guant fet a mida dels tres intèrprets, que conserven els seus noms de fonts a l'obra: Anna Sahun, Òscar Muñoz i Ernest Villegas. Dos companys d'universitat fa vint anys eren les estrelles d'un programa d'humor a la ràdio. Fa anys que no es veuen. Un ha reeixit i continua d'humorista d'èxit a la televisió; l'altre vegeta de periodista en un diari. L'humorista visita el seu amic. Fins aquí tot és clar. A partir d'aquí la motivació de la visita, qui sap què i com es desenvolupen les accions creuades fan que el públic vagi d'impacte en impacte i no pugui distreure's ni un moment. Què és broma i què no. Els personatges se sorprenen en directe, al mateix temps que els espectadors. M'apunto al que en diu Andreu Sotorra: «Mala broma és una obra universal d'obligada traducció i d'exportació immediata» 10/10