'EL CINE', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

El cine. Autora: Annie Baker. Trad.: Neus Bonilla Benages

Direcció: Marilia Samper. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

Annie Baker (Cambridge, Massachussets, EUA, 1981) va guanyar amb aquesta obra el premi Pulitzer del 2013. Té una durada de tres hores, a base de silencis i de fer coincidir el temp natural amb el temps dramàtic. L'espai escènic conté una cinquantena de velles butaques de cinema vermelles encarades als espectadors. Després de cada sessió amb projectors romàntics de 35 mm, toca neteja de la sala. I és aquí on anem coneixent el Sam, la Rose i l'Avery, tres joves treballadors en precari. A la segona part, el tema de fons —l'amistat decebuda— que a la primera apunta entre endevinalles de títols de pel·lícules cèlebres, explota i dona sentit a tota l'obra. I, la conclusió, en homenatge a Pulp Fiction, de Tarantino:

«El camí de l'home recte està envoltat per les injustícies dels egoistes i la tirania dels homes dolents. Us asseguro que vindré a castigar amb gran venjança i furiosa còlera aquells que pretenguin enverinar i destruir els meus germans. I tu sabràs que el meu nom és Jahvè, quan caigui la meva venjança damunt teu». 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPANDINT 'LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER A REUS. TRES MIRADES'

Recull de paraules (articles, entrevistes, ressenyes, notes a la premsa, apunts a les xarxes, recitals...), d'objectes (mòbil i medallons esgrafiats), vídeos de difusió, etc. que ha anat generant el llibre d'homenatge  Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades (Cambra de la Propietat Urbana de Reus, 2023).

 

Aquarel·la de © Teresa Llorach
Arrambador ceràmic de l'Institut Pere Mata

 

***

 

Article Lluís Domènech i Montaner 

des d’una òptica polièdrica. 

«Teresa Llorach, Lena Paüls i Carme Puyol 

uneixen art, literatura i història en un llibre  

sobre l’obra de l’arquitecte.»

 

A càrrec de Sílvia Fornós

Diari de Tarragona, 20-XI-2023

Cliqueu la imatge per accedir a l'article

***

 

Article Art, literatura i història 

per descobrir Domènech i Montaner

A càrrec de Sílvia Fornós

Diari Tarragona, digital, 20-XI-2023 

Cliqueu la imatge per llegir l'article

*** 

 

Reportatge a TV3 comarques, 10-XI-2023

Les joies de Domènech i Montaner, en un llibre

Cliqueu la imatge per accedir al vídeo

 

 

*** 

 

Reportatge a TV3 comarques, 10-XI-2023

Les joies de Domènech i Montaner, en un llibre  

Sumari, minut 1,29

 

***

 

Entrevista al programa Vols venir a la meva barca?, 

a «La Nova. Ràdio de Reus». A càrrec d'Agnès Toda.

Cliqueu la imatge per accedir a l'entrevista

 

***

Vídeo de la crònica visual de la presentació del llibre. 

Fragment d'entrevista a la SER Tarragona

 

***

 

'La ruta Domènech i Montaner de Reus cobra vida i colors en un llibre'. 

Ressenya de Sandra Pérez
Tarragonadigital, 21-X-2023

***

Entrevista a les autores, Teresa Llorach,  Lena Paüls i Carme Puyol

A càrrec de Jordi Cartañá
SER Tarragona, 20-X-2023 

***

 

Tres mirades a Domènech i Montaner

Article de Cristina Serret.

Diari «Més», 17-X-2023

***

Més que tres mirades sobre Domènech i Montaner
Article d'Isabel Martínez. 

Reusdigital.cat, 17-X-2023

***

***

 

Llibreria Galatea, Reus

 ***

 

APUNTS I ALTRES RESSENYES EN LÍNIA

*Una joia  en forma de llibre il·lustrat. Instagram @casanavas.reus

* Article 'Lluís Domènech i Montaner des d'una mirada polièdrica.' «Pont d'Enseula», 20-XI-2023

* 'Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades', de Teresa Llorach, Lena Paüls i Carme Puyol. Ressenya de Lena Paüls a «Punt i a cap»

* Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades  Instagram lanova_radio
 * Llibreries on es pot trobar el llibre. @cambraurbanareus. Instagram

* Cambra de la Propietat Urbana. Preu especial socis  @cambraurbanareus. Instagram

* Carme Puyol, Lena Paüls i Teresa Llorach presenten Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades. Ressenya a «Reusenques de Lletres»

* Crònica de la presentació Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades. Lena Paüls a «Pont d'Enseula» 

* Crònica gràfica de la presentació del llibre. Monika Escuer. Instagram 

* Article Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades.  GENCAT Cultura
* Llibre Any Domènech i Montaner. GENCAT Commemoracions Activitat
* Any_domenech2023 Instagram
* Any Domènech i Montaner. Twitter

* Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades. Ressenya de Lena Paüls a «Pont d'Enseula»

   

*** 

HISTÒRIES (SELECCIÓ) A FB I A IG

Comentaris i fotografies de lectors

 

«Un llibre preciós i quina feinada en tots els aspectes, de pensar, d'imaginar, de dibuixar i que els dits responguin i interpretin el que es vol dibuixar, d'investigar, de saber expressar, de composar, de ballar amb les paraules, amb les idees! En fi, una obra total!» MONIKA ESCUER

 

 

***

 

MÒBIL 'DOMÈNECH I MONTANER A REUS'

 

© Lena Paüls 2023
Bobina de fusta, paper kraft reforçat amb fils
i cal·ligrafia dels projectes de l'arquitecte.

 

***

 

 MEDALLONS AMB EFECTE ESGRAFIAT

© Lena Paüls 2023

Medallons i agulles de pit. Material: fang pintat
Cliqueu la imatge per saber-ne més.

 

***

 

RECITAL 'Les filles del vent',

amb Antònia Farré i Jaume Salvat.

Poema Pica de peus i balla de gana, 

del Magatzem de Joan Llopis, p. 83-85

'LA MADRE DE FRANKENSTEIN', AL TEATRE NACIONAL

La madre de Frankenstein. Autora: Almudena Grandes

Adapt: Anna M. Ricart. Direcció:  Carme Portaceli

Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Quatre hores. Anoto la durada de l'espectacle en primer terme perquè, la veritat sigui dita, espanta. I no, passa molt bé l'adaptació de la novel·la —prop de sis-centes pàgines— basada en fets reals que va escriure Almudena Grandes (Madrid, 1960 - 2021).  La primera part potser demana una retallada de trames paral·leles, però la segona és precisa i molt agraïda.  Aurora Rodríguez Carballeira (interpretada per l'actriu Blanca Portillo, camaleònica) assassina la seva filla amb la justificació que ha fallat en educar-la. S'autocastiga perquè no ha aconseguit fer un ésser perfecte. A inicis dels anys 50 trobem l'Aurora en un institut psiquiàtric. Hi treballa el psiquiatre Germán Velázquez Martín (interpretat per Pablo Derqui, la versemblança), exiliat a Suïssa el 1939, que ha tornat a Madrid el 1954, quan la grisor de la Dictadura li ha canviat la percepció que tenia del seu país d'infant i adolescent. La seva feina experimental amb bons resultats es veu avortada salvatgement per Antonio Vallejo-Nájera, cap dels serveis psiquiàtrics del règim franquista. Aquest personatge, format en el nazisme a Alemanya, va intentar implantar la seva teoria eugenèsica ("per purificar la raça") aplicada als col·lectius anomenats “rojos”, a més dels gitanos o els homosexuals. Un text d'excepcional bellesa que brilla colpidor en un escenari gairebé buit. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'CONQUERIDORS', AL TEATRE GOYA

Conqueridors. Autor: Ramon Madaula

Direcció: Josep M. Mestres. Teatre Goya, Barcelona

L'actor i dramaturg Ramon Madaula (Sabadell, 1962) ha escrit una comèdia amb dos reis Conqueridors. El rei Jaume I (interpretat pel mateix autor) i l'actor a la ficció (Roger Coma) que l'interpreta en una sèrie que està rodant al plató que hi ha darrere de l'escenari. L'actor no se'n surt i l'esperit del rei Jaume I, vestit de fransiscà, se li apareix i l'instrueix. I la sèrie millora. Per continuar la comesa, el rei pren cos i ara el té tothom com un 'especialista' en Jaume I.  Dona instruccions per entendre l'època i el personatge, en el català del segle XIII—si fa no fa— com en la suposada autobiografia del Llibre dels Feyts. Ell que amb l'ajuda dels nobles va conquerir València i Mallorca als moros, s'esvera cada vegada que es topa amb el marroquí (Moha Amazian) que treballa al plató.  Bravo, pel ventall de papers que interpreten Xavier Bertran, Tilda Espluga, Mònica Glaenzel i Vanessa Segura, repartiment per a bisbe, productor, consort oficial, servei de neteja, personal del rodatge, direcció... La sèrie ha estat un èxit clamorós i es disposen a enregistrar la segona temporada. Però, ai. Comença el desenllaç. De traca i mocador. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA FESTA', AL TEATRE NACIONAL

La festa. Autora: Daniela Feixas

Direcció: Ricard Soler Mallol

Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya

Sis històries que parlen de festes de mal record. Nois i noies que anaven a una festa per ballar i xalar amb els amics i acaben amb agressió sexual manifesta o pressionats a fer actes sexuals per als quals no estan preparats. És el que explica la dramaturga Daniela Feixas (Torrelavit, Alt Penedès, 1973), recollint converses de joves entre 14 i 20 anys. Els joves d'aquesta generació reben o troben massa fàcilment informació pornogràfica que té poc a veure amb la realitat. Quan es troben que són ells els protagonistes o bé volen actuar com han vist als vídeos de porno, amb fracàs absolut o bé, enfrontats amb la realitat del seu cos, es bloquegen. Uns i altres intenten superar totes les fases en solitari. El director de l'espectacle, Ricard Soler Mallol, que va dirigir al Teatre del Liceu la mai prou celebrada La gata perduda, aconsegueix que l'energia i espontaneïtat dels joves intèrprets s'impregni en un treball pedagògic i lúdic, alhora. Dit a cau d'orella —amb auriculars— dels espectadors. Excepcional. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'POLS DE DIAMANT', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Pols de diamant, de Pau Coya. Direcció: Nelson Valente 

Sala Versus Glòries, Barcelona

Inoblidable el tàndem Dafnis Balduz i Albert Salazar, intèrprets de Pols de diamant, que basen el seu treball en el matís de la paraula. El dramaturg Pau Coya (Palma, 1990) va guanyar amb aquesta història de violència el Torneig de Dramatúrgia de les Illes.

Els fets que s'hi expliquen es basen en la realitat. El 2021, al barri de Malasaña de Madrid, un jove ferit va denunciar haver estat víctima d'una agressió homòfoba al portal de casa seva. Era mentida. En realitat, havia estat agredit per un client en una sessió masoquista consentida. Ni la seva parella ni el seu entorn familiar sabia que es dedicava al treball sexual. Menció especial per a l'actor Dafnis Balduz, que pràcticament només amb el canvi de registre lingüístic fa la transició del personatge de parella del denunciant a periodista televisiu, a metge i a comissari de policia. Potent. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LES OSSOS DE L'IRLANDÈS', A L'AKADÈMIA

Els ossos de l'irlandès. Autor: Víctor Borràs Gasch

Direcció: Xavi Ricart. Companyia Teatre Nu. 

Teatre Akadèmia, Barcelona

 Intèrprets: Ivan Benet, Norbert Martínez i Ernest Villegas. Bravo, per la versemblança esfereïdora! La història negra que explica el dramaturg Víctor Borràs Gasch (Barcelona, 1977) en aquest espectacle comença amb trons i llamps que sentim des d'un magatzem de mala mort d'un poble de muntanya. No tot s'esdevé als ulls de l'espectador. Hi ha una història luctuosa que els tres homes van protagonitzar fa vint anys i que ara la pluja ha desenterrat —literalment— i ha tornat a fer-se present per alterar-los la vida plàcida d'adults amb feina i projectes vitals. De moment l'assumpte queda resolt, però ens queda l'ai, ai, ai, que arrodoneix el desenllaç. En volem més. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

ARTICLE «LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER DES D'UNA ÒPTICA POLIÈDRICA»

 Podeu llegir l'article i /o descarregar-lo aquí 

*

Lluís Domènech i Montaner 

des d’una òptica polièdrica. 

«Teresa Llorach, Lena Paüls i Carme Puyol 

uneixen art, literatura i història en un llibre  

sobre l’obra de l’arquitecte.»

Article de Sílvia Fornós

Diari de Tarragona, 20-XI-2023