12 d’agost 2018

'LA SIRENA DE LA FONT', A CAMBRILS

Un hivern de fa molts anys, uns pescadors de Cambrils
van pescar una criatura de sirena. ¿Qui ho havia de dir
que uns mesos més tard la sirena salvaria el poble de la
contaminació de l'aigua?
Lena Paüls. La sirena de la font

La Biblioteca Pública Municipal de Cambrils ha programat aquest estiu dues sessions —13 de juliol i 10 d'agost— d'Hora del conte i taller amb La sirena de la font com a protagonista. Les sessions han anat a càrrec de Víctor García i Joan Velasco, dinamitzadors culturals d'ANS educació, i me'n facilita la crònica i les fotografies la bibliotecària Rosana Andreu, comunicadora amatent i inspiradora constant d'activitats literàries.


Els dinamitzadors d'ANS educació han explicat el conte amb imatges i alhora fent participar els petits, amb cançons populars com Sol, solet, La lluna, la pruna, Cargol treu banya..., és a dir, les cançons amb les quals uns infants de Cambrils van ensenyar a parlar a la criatura de sirena.


La sirena del conte il·lustrat per Teresa Llorach i publicat dins Contes de Vilaencanteri, del col·lectiu Reusenques de Lletres (Arola Editors, 2017) va quedar atrapada a les xarxes d'uns pescadors de Cambrils. En van tenir cura, es va fer estimar i, quan l'hi van demanar, va ajudar a potabilitzar les aigües dels dipòsits municipals. Aquesta és la història recent i lluminosa d'aquest ésser fantàstic, però també té un passat fosc, de dolor i llàgrimes. Unes llàgrimes màgiques que els infants que han assistit a les sessions de l'Hora del conte de la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils guardaran, per si un cas,  en una capseta que han fet al taller. Gràcies, contacontes previsors.

http://pontdenseula.blogspot.com/2017/10/contes-de-vilaencanteri-per-exercitar.html

04 d’agost 2018

LLIBRES DIGITALS I PRESENTACIÓ PRESENCIAL

https://issuu.com/lenapauls
Cliqueu aquí per accedir a les publicacions

Just iniciar el nou curs, presentarem dos llibres digitals dels quals soc coautora. Remarco que seran presentacions presencials de llibres que només es poden llegir en línia.
Tal com he pogut experimentar en la presentació de dos llibres digitals anteriors, la creativitat es desclou com una gran magnòlia en les presentacions presencials. Suposo que és a causa del fet que la performance no inclou el compromís —subjacent— de la compra del llibre. Els creadors regalen al món la seva obra, l'entorn que els acompanya a difondre-la es pren el fet com una festa. I el conjunt es converteix en un regal per a tothom qui hi participa d'alguna manera.
En el llibre tradicional, publicat en suport paper, finançat per una editorial o autoeditat preval l'aval d'un comunicador de prestigi,  d'algú de l'àmbit relacionat amb l'edició o d'una amistat que n'hagi fet la lectura en primícia i que n'inviti l'auditori a la lectura. El camí està fressat. En canvi, he observat en les coordinacions que he compartit que en les presentacions dels llibres publicats en suport digital, tot just esbossat el guió  les sinergies es multipliquen i es diversifiquen innovadores. Tot és possible.

EL MUSEU DE L'AVI
El primer llibre digital del qual tenim notícia d'haver estat presentat presencialment és El museu de l'avi (2012). Va tenir lloc a Duesaigües (Baix Camp), a l'aire lliure, davant mateix del museu. Combinació de presentació formal i performance des dels balcons.  Vegeu-ne la crònica.
Duesaigües, 2012  Foto: © Noèlia Tarragó
  
Llegiu en línia El museu de l'avi

Idea: Montse Francisco i Lena Paüls
Organització: Montse Francisco, Iolanda Salvador, Neus Rabascall i Lena Paüls.
Textos: Lena Paüls
Fotografies i vídeo: Montse Francisco
Maquetació i muntatge videogràfic: Iolanda Salvador
Presentació: Neus Rabascall
Grallers: Joan Ciurana i Adrià Ciurana.
Agraïments: Jordi Rabascall, Jaume Rabascall,  
Joan Rabascall i Mariona Rabascall.



EL VESTIT NEGRE
El segon llibre en suport digital presentat en viu, va ser El vestit negre (2017), una creació col·lectiva amb textos i imatges connectades. 38 artistes plàstics, fotògrafs i escriptors dialoguen sobre temes contemporanis. Vegeu-ne la crònica.


Reus, Centre de la Imatge Mas Iglesias, 2017. Foto: © Fabian Azul

Llegiu en línia El vestit negre

Coordinació: Eduard López i Lena Paüls
Autors dels textos i de les imatges: Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep Manuel Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Nené, Lena Paüls, Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili.
Pròleg: Biel Ferrer
Epíleg: Eduard López
Coberta: Rosa Virgili

Performance de presentació:
Idea: Carme Andrade, Meritxell Blay i Antònia Farré
Selecció de textos: Eduard López
Ballarines: Meritxell Blay i Laia Domingo
Rapsodes: Antònia Farré i Isabel Fornos
Pintura corporal: Nuri Mariné
Booktrailer i punts de llibre: Lena Paüls
Agraïments: Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus, Mònica de Dalmau Mommertz, Marc Ferran, Anna Figueras, Elena Giménez, Aleida López, Isabel Martínez, Reserva de la Tierra, Jaume Salvat, Josep Torrents, Kristina Valls.



02 d’agost 2018

DE LA XINA A ESCORNALBOU, VISITA TEATRALITZADA

https://www.facebook.com/miquel.ariasbalta/videos/2304359989590733/
Cliqueu la imatge per veure el vídeo de presentació
Eduard Toda va ser un dels grans intel·lectuals catalans i un personatge polièdric: diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliòfil, viatger i mecenes. En la visita teatralitzada que ofereix aquest estiu el Castell d'Escornalbou, un  Toda ja gran explica la seva trajectòria vital, a través dels diferents espais i objectes de la seva residència d’estiu a l'antic monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, a Riudecanyes. Rememora l'estada a Egipte, a la Xina i a l'Alguer, algunes de les seves amistats al llarg del temps i la passió per la cultura i el patrimoni.

dissabtes, fins al 8 de setembre, a les 19:00 h
Preu: 6 € (menors de 8 anys, gratuït)

Cal inscripció prèvia: 977 834 007 o escornalbou.cultura@gencat.cat

01 d’agost 2018

ELS OCELLS, JOC DE THE NATURAL MEMORY

Litte Birds Edition.  Natural memory
Big Birds Edition.  Natural memory
«Una joguina per a tota la vida», eslògan amb què The natural memory presenta uns jocs de memòria i coneixements en exquisides caixes de pi natural. N'acaben de sortir al mercat dues amb els ocells com a protagonistes,  fotografiats per l'ornitòleg vallenc Màrius Domingo de Pedro. Dues caixetes, una amb fitxes de moixons i l'altra d'ocells grans.
És un joc intergeneracional que  exercita la memòria, el control motriu, la relació amb els altres, el desenvolupament del llenguatge, el coneixement de l'entorn, la creativitat i l'atenció.  60 peces en total de les quals 20 són imatges dels diferents ocells, 20 són dels diferents ocells amb el seu nom tècnic i en català i les altres 20 peces recullen les diferents característiques dels ocells. Les peces (8,6 x 5,6 x 0,9 cm) s'han imprès sobre vinil amb tintes ecològiques i es poden rentar. Es desen dins d'una caixeta amb nansa (37 x 11 x 11 cm). El preu de cada caixeta: 56,95 € (iva inclòs)
Les ha editades l'empresa familiar Aprop Solucions i Proximitat, S.L., de Sant Climent de Llobregat, al capdavant de la qual hi trobem Toni Garcia, treballador social, antropòleg, professor, que es defineix com a amant de la natura, creador, apassionat del dia a dia i  innovador, que ens regala aquesta joia per gaudir i aprendre.



Per saber-ne més:

Natural memory
contacte: 609844939









27 de juliol 2018

'LA DONA DE LA GUARDA', A PAGÈS EDITORS

La dona de la guarda, d'Alejandra Acosta i Sara Bertrand.
Trad: Tina Vallès. Pagès editors, col. Nandibú Singular, 18
Premi New Horizons Bologna Ragazzi Award 2017 a la Fira de Bolonya. El relat de La dona de la guarda de l'escriptora xilena Sara Bertrand remet a un personatge de la tradició tibetana: una àvia protectora amb poders sanatoris que es desplaça  a cavall sense reparar distàncies.
Quan tenim el llibre a les mans, la primera impressió  que rep el lector és el tacte sedós de la coberta i dels fulls interiors. A continuació ens endinsem  en un món fosc de gravats en negre i blau.  ¿Qui és la dona més bella del món? Una velleta menuda, desdentegada, bellugadissa, etèria, que viatja sobre un cavall blau amb regnes d'or, amb un bol en una mà i un ull a l'altra. L'ha vista la Jacinta, una nena a qui ningú abraça des que es va quedar òrfena de mare i s'encarrega dels seus germans bessons més petits. Un relat sobre la soledat i els recursos que els humans desenvolupem per endolcir les absències. El nucli de la història és tan potent que acabem llegint en diagonal els fragments del conte que s'inventa la Jacinta per fer esvair la por als seus germans.

       

22 de juliol 2018

SÈRIE 'MAIGRET' AMB ROWAN ATKINSON


Filmin.cat estrena la sèrie 'Maigret' produïda per la cadena britànica ITV. Aquesta nova adaptació cinematogràfica de casos creats per l'escriptor belga Georges Simenon té com a protagonista l'actor Rowan Atkinson (Mr Bean), transformat en el comissari de la policia judicial parisenca, Jules Maigret, un professional sobri i circumspecte. L'actor que coneixíem com a còmic de gestualitat expressiva, domina també el registre formal, actua aquí sense gairebé moure un múscul facial i desplega  matisos d'antologia en els diàlegs. Una agradable sorpresa.


En el primer capítol,  Maigret posa una trampa, el comissari s'enfronta, sota una enorme pressió social i política,  a la recerca d'un assassí en sèrie de dones. Pren una decisió arriscada —i qüestionable— posa diverses companyes policies com a esquer amb el conseqüent risc. Mostra la seva vida privada tranquil·la, però amb una ombra de tristor per la mort de la seva filla.


En el segon capitol, Maigret i el seu mort, el comissari rep la trucada d'un home que assegura que el volen matar. Hores després apareix el cos sense vida d'aquest home. Maigret se sent culpable per no haver-li fet cas i decideix deixar altres casos i dedicar tota l'energia a la recerca de l'assassí.

Aquests dos capítols de Maigret ens han convençut en tots els aspectes, però, especialment, la interpretació d'Atkinson. A la tardor, se n'estrenaran dos episodis més. Els esperem.



20 de juliol 2018

'LA RESPOSTA', AL TEATRE GOYA

 La resposta (Give Me Your Answer, Do!). Autor: Brian Friel.
Trad.: Pau Gener. Direcció: Sílvia Munt. Teatre Goya. Barcelona
Foto: © Felipe Mena
De tard en tard, ens trobem amb una obra de teatre que oblidem tan bon punt ens aixequem de la butaca. La llista no és gaire llarga, però ara hi afegeixo La resposta, del dramaturg Brian Friel (Ornagh, Irlanda, 1929 - Greencastle, Comtat de Donegal, 2015), que hem vist al Teatre Goya, dirigida per Sílvia Munt.   Atmosfera austera de Txèhkov, amb una parella que té una filla ingressada en un sanatori mental. L'home és escriptor, la dona beu, visita dels pares d'ella i d'uns amics padrins de la noia. I un agent literari que branda per allà fent la taxació dels manuscrits de l'escriptor. Interpretacions de mèrit. Peces de qualitat del tot desencaixades. Cap pregunta, cap resposta. 6/10
 




18 de juliol 2018

'LA CIUTAT LÍQUIDA', ART I CONSCIÈNCIA ECOLÒGICA A BRUGES

Estudi d'arquitectura STUDIOKCA
Mostra d'escultures a Bruges (Bèlgica), 2018
Abans que a Bèlgica hi hagués exilitats polítics catalans, al meu imaginari, la capital no era Brussel·les, sinó Bruges, la ciutat encantada en el temps, l'anomenada 'Venècia del Nord'. Els canals hi serpentegen nets entre carrers de llambordes,  esglésies de pedra i pontets de pessebre en un centre històric medieval d'ús exclusiu per als vianants. Afegiu-hi el so d'un violí que surt d'una finestra,   el transitar lent de famílies de cignes i els carruatges amb cavalls, servei públic no només utilitzat per turistes. El conjunt arquitectònic és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Per perdre's a gust moltes hores, entre la història i les puntes de coixí a tocar de l'establiments xocolaters. 
Hi ha, ara, un altre motiu per perdre's per la ciutat: La ciutat líquida, 15 instal·lacions d'arquitectes i artistes de prestigui que dialoguen sobre la societat actual. Com ara l'obra realitzada per l'estudi d'arquitectura STUDIOKCA, una balena construïda amb plàstics extrets de l'oceà Pacífic i de l'oceà Atlàntic. Cinc tones de crítica i de consciència ecològica.

Fins al 16 de setembre