19 de novembre 2019

CALENDARI 2020 DE FINA VECIANA


Si el voleu adquirir, contacteu amb l'autora:

La Fina Veciana és una artista generadora d'idees per fer assequibles les seves creacions, per aconseguir que el seu art formi part de la vida de cada dia de moltes persones. No és l'estratègia de màrketing el que em sedueix és, sobretot, l'esclat d'imaginació i d'il·lusió encomanadissa amb què l'artista dissenya cada pla d'acció per difondre la seva obra.

Ara presenta el Calendari 2020, un projecte en el qual hem participat en l'elecció d'imatges molts intagràmers. Per a les 12 imatges, una per cada mes de l'any, va oferir cada dia a la nostra consideració tres obres seves procedents de les 365 pintures del 'Quadern de l'Emili', per tal que triéssim les que ens agradaven. El resultat és d'una qualitat memorable. Per les pintures i per la reproducció. No en va les ha imprès una de les millors impremtes del país: Arts Gràfiques Rabassa, de Reus. És d'aquells calendaris que un cop passat l'any ningú llença, és més, a mesura que girem fulls pensem a emmarcar-nos les obres. Suposo que l'autora ja hi compta!

També podeu adquirir el calendari 
a les següents botigues de Reus:

Fabiana del Árbol. C/ Sant Elies, 39
Bat a Bat botiga. C/ de les Galanes, 8
Tomàs Barberà. Plaça del Mercadal, 1
El Pinxo li va dir al Ganxo. Camí de Riudoms, 6
Atxavara. C/ Carnisseries Velles, 5
Llibreria Gaudí. C/ de la Galera, 12




18 de novembre 2019

LA REUSENCA LORENA SANTIAGO, AL SOHO CAIXABANC DE MÀLAGA

 

La ballarina i actriu Lorena Santiago Aran (Reus, 1992) actua a l'espectacle de gran format A chorus line, al «Teatre Soho CaixaBank» de Màlaga promogut per l'actor Antonio Banderas, sota la direcció artística de Lluís Pasqual. L'espectacle es podrà veure el febrer al Teatre Tívolí de Barcelona. 
La Lorena va començar a l'Escola de Dansa del Centre de Lectura, va continuar la formació en diversos centres de Barcelona, dels quals destaca l'escola d'arts escèniques de Coco Comín. Als 19 anys va començar a actuar a Port Aventura i l'any 2017 va ser la imatge de l'edició del Gantxet Pintxo de primavera, en ocasió de l'Any Roseta Mauri.




17 de novembre 2019

MAGDALENA OLIVÉ ADELL, IN MEMORIAM

Magdalena Olivé Adell
Duesaigües, 1927-Argentona 2019
Ha mort a Argentona, la Magdalena Olivé Adell, filla de Duesaigües. No recordo l'any que vaig conèixer la Magdalena, però possiblement devia ser el 1976, el primer que passàvem l'estiu al refugi de la Vinyeta de Duesaigües. Les dues vivíem a Reus i a casa nostra ja havíem tingut tractes professionals amb el seu marit. Ens va presentar la Montserrat, la seva germana petita, a la botiga de cal Rofes, el dia que les dues celebràvem el sant (22 de juliol).  Des d'aleshores vam anar travant complicitats i afecte i no hi havia estiu que no entrés a saludar-la a casa seva i ens posàvem al dia de l'any que acabàvem de passar. 
Amb altres dones de la seva generació ens havíen trobat algunes tardes a conversar, a parlar de la vida, fins que el sol declinava. Aquí és on la vaig conèixer realment, perquè les converses van anar més enllà de preguntar-nos per la família. La Magdalena era una dona discreta, amiga del sentit comú, quan alguna cosa no li agradava o no quadrava amb el que ella tenia per correcte,  mirava l'interlocutor de través i, deia la seva sense cridar, sense imposar-se. La seva actitud serena i tendra feia que l'escoltessis, que volguessis prendre nota del que deia. Per sobre de tot, estimava els seus i omplien els pensaments patidors per tot allò que pogués assetjar-los en el viure diari.   Però, al mateix temps, fos el que fos que succeís en l'àmbit privat o en el col·lectiu, acceptava els fets amb la resignació que comporta haver pensat que podia passar el pitjor i, alhora, amb una extraordinaria força renovada per continuar endavant. 
Moltes gràcies, Magdalena, per tot el que he après de tu i per l'enteresa amb què has encarat els darrers anys. Saber anar-se'n potser també es pot aprendre.

16 de novembre 2019

SÈRIE 'EL MUNDO EN LLAMAS'

World on fFre. Dir: Adam Smith i Peter Browker

En l'escenari de caos i terror del començament de la II Guerra Mundial, la sèrie World on Fire /El mundo en Llamas (Movistar), ens endinsa en diverses històries personals i mostra com van sobreviure a les conseqüències del conflicte. A través de persones anònimes, recrea diversos episodis bèl·lics: l'assetjament de Varsòvia, la batalla de Dunkerque i la caiguda de París. Protagonisme coral per a personatges procedents de la gran Bretanya, Polònia, França, Alemanys i Estats Units. La sèrie inclou localitzacions molt diverses com ara Praga, Manchester, Londres, París o Bertín. Un guió precís i ben construït i una factura visual impecable per aquesta producció de la BBC que s'acaba d'estrenar. La primera temporada consta de set capítols. S'està enregistrant la segona temporada.

14 de novembre 2019

'BOMBES DE LLAVORS', ARMES PACÍFIQUES

https://bit.ly/36yJNt2

Article publicat a «Reus Digital», 4-XI-2019

La literatura i l'art en general sempre estan en relació amb la societat del seu temps. No són mai innocents, no són mai neutrals. Els creadors són éssers pensants, que plasmen una determinada imatge del món o n'imaginen de nous, que obren portes i escletxes mentals per comprendre la realitat. «Obro els ulls, veig la cara de l'instant», diu Gabriel Ferrater. El poeta veu la cara de l'instant, l'interpreta, li dona forma tècnica i el transmet a uns receptors que en descodificaran el sistema lingüístic, i en construiran el sentit.

En aquesta època inquietant de vulneració de drets, de repressió, de censura   —avui, Brossa seria censurat; a la Trinca li posarien una querella; Raimon no podria dir 'no' per les places— l'art i la literatura tenen més sentit que mai, potser com a sopluig de la inclemència ambiental, però també perquè, sigui quin sigui l'estil, conviden a fer una reflexió activa i desvetllen preguntes en el receptor. És possible que avui busquem en l'art un confort estètic, que canti el benestar, i hi trobem, també, el compromís ètic.

Aquest comentari d'entrada ve suggerit per l'edició digital de Bombes de llavors [https://bit.ly/33h0wiR], un treball que gira entorn de la idea d'esperança activa. Consta de 20 proses poètiques que m'han inspirat 20 obres d'art de vuit artistes reusencs o vinculats a la ciutat: Carme Andrade, Teresa LlorachJosep Lomas, Sara Mauri, Marc Pérez Oliván, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Vint obres plenes de preguntes que no m'han deixat de petja fins que les he formulades amb paraules, durant els darrers tres anys. Un oxímoron per títol del recull: 'bomba' ens remet a destrucció i 'llavor', al tresor de la vida latent. La combinació és explosiva a favor de l'esperança activa, tant individual com col·lectiva:
El terreny està preparat i les llavors colgades
a punt per germinar a la primera gota.
¿Esperarem estoicament que plogui?

En sentit literal,  les bombes de llavors són una iniciativa popular de reforestació de terrenys erms que consisteix a llançar boles de fang sec amb una llavor a dins, en camps perduts. Prenem com a referent aquesta arma pacífica (un altre oxímoron, encunyat per Mònica de Dalmau, prologuista del llibre), l'emprem en sentit figurat: eclosió de paraules i imatges que, fusionades, sacsegen,  obren interrogants,  fan reflexionar. I que, en difondre-les, arrelen en més persones, que comporten noves interpretacions. Es compleix d'aquesta manera la màxima d'Umberto Eco que diu que tota obra d'art és una màquina concebuda per produir interpretacions, de tal manera que en cada nova lectura, versió o glossa, s'hi acumulen capes i més capes de significat.

Els creadors de Bombes de llavors som pioners a publicar en suport digital, i alhora a presentar els treballs connectats a altres disciplines artístiques. Difícilment oblidarà l'experiència qui hagi viscut la performance de presentació del llibre d'autoria col·lectiva El vestit negre (Centre de la Imatge Mas Iglesias, Reus, 2017) i del projecte de Fina Veciana Estimo la dona que soc #mestimo (Montbriat, Montbrió del Camp, 2018).

Bombes de llavors també tindrà una presentació no convencional, que consistirà a fer del llibre una translació visual i oral en un espai real, pròximament (28 de novembre, a les 19:30 h) al Centre d'Art Cal Massó. Imatges i paraules en diàleg, fructificaran en una acció artística imaginativa, poètica: la projecció de les obres, les paraules fetes música en la veu de les rapsodes, els subratllats sonors, la força dels silencis, el moviment dels cossos, els tatuatges efímers, la reproducció de sons naturals... un desplegament multidisciplinari per crear una atmosfera en connexió amb tothom qui vulgui viure en directe la transversalitat de l'art. Amb l'esperança com a espina dorsal que uneix les parts i les diferents sensibilitats. Hi sereu molt benvinguts.



12 de novembre 2019

MUSICAL 'UNA HABITACIÓ BUIDA', AL MALDÀ

Una habitació buida, de Marc Artigau i Clara Peya
El Maldà, Barcelona
Musical de gènere fantàstic, text i  lletres de Marc Artigau, música de Clara Peya. ¿Què és l'habitació buida? Un espai fora de temps i d'espai,  gestionat per Ciceró, un personatge robotitzat. (l'actor Eric Oloz, impressionant presència escènica) Qui hi entra, si vol, es retroba amb el passat (real o hipotètic) i s'hi generen les experiències que l'usuari necessita.  No necessàriament reals. Una narradora (l'actriu i cantant Clara Pueyo, dúctil)  presenta tres històries i acompanya els protagonistes en el seu trajecte i hi interactua. Un conjunt interpretatiu de qualitat, excel·lent integració dels dialegs, de les peces musicals i dels moviments coreogràfics. Agraïm la interpretació en directe al piano de Miquel González. Bravo, Miquel Tejada, per la direcció musical, i Joan Maria Segura, per la direcció escènica.  9/10





11 de novembre 2019

'EL MERCADER DE VENÈCIA', A LA VERSUS GLÒRIES

El Mercader de Venècia.Autor: W. Shakespeare.
Versió: Konrad Zschiendrich. Traducció: Miquel Desclot. 
Dir.: Konrad Zschiendrich i Mingo Ràfols. Sala Versus Glòries
L'obra El Mercader de Venècia. L'inici del capitalisme, a la Sala Versus Glòria, en un muntatge auster, de format petit on brilla la paraula. Brillaria també en un gran espai, amb embolcalls visuals que no li calen. Brillaria arreu. Un privilegi sentir-la en la traducció de Miquel Desclot i dita amb la força interpretativa de l'actriu Mercè Managuerra (interpretant el jueu Shylock), que va guanyar la temporada passada el premi Margarida Xirgu per aquest treball. Shylock, humiliat per constants invectives antisemites, es venja amb una clàusula al  préstec de tres mil ducats que li demana el mercader Antonio: si no pot tornar el deute al termini fixat, haurà de donar-li una lliura de la seva carn (sense cap altre ingredient!). La resta de repartiment resol amb nota alta cada paper: Pòrcia (l'actriu Sílvia Forns), Basanio (Damià Plensa) i el mercader Antonio (Àlvar Triay). Una joia publicada el 1600. ¿Qui ho diria? 10/10


10 de novembre 2019

'PAISAJES PARA NO COLOREAR', AL TEATRE LLIURE


«Paisajes para no colorear». Dramatúrgia: Carolina de la Maza i Marco Layera, basada en més de 100 testimonis d'adolescents xilenes. Direcció: Marco Layera. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

A la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, nou joves actrius xilenes expliquen la violència patriarcal que s'exerceix sobre les noies i sobre les dones amb el suport de les lleis de l'estat. Algunes adolescents presenten el seu propi testimoni, i d'altres es posen a la pell d'un centenar de noies que han patit violència patriarcal a casa, en institucions o bé no són respectades per la llei.  És un espectacle visualment colorista, però amb el sentit descarnat d'aquestes veus adolescents no es poden acolorir els embarassos no desitjats, les violacions, els maltractes, les agressions, l'assetjament de qui és diferent. A Xile també es vulneren els drets humans. El muntage dibuixa un paisatge en blanc i negre que respira veritat. 9/10