13 de desembre 2017

LA SIRENA DE LA FONT, DINS CONTES DE VILAENCANTERI

Descarregueu-vos el conte en pdf
Arola Editors, 2017
El conte per a infants La sirena de la font que acabo de publicar dins el cinquè llibre del col·lectiu Reusenques de Lletres, Contes de Vilaencanteri, transcorre a Cambrils. És l'únic conte l'acció del qual se situa íntegrament fora de Reus, dels disset que conté el recull. Ha estat il·lustrat per l'artista plàstica reusenca Teresa Llorach. 
La Teresa ha interpretat amb imatges el text i n'ha fet una poètica de síntesi, acurada en els detalls «Volia explicar el màxim en una sola imatge», diu. Vegem-ne com es va documentar per realitzar la il·lustració.

Núria, la model de sirena
© Teresa Llorach
Havia llegit el conte diverses vegades i s'imaginava que la història passava al port. Va destinar una tarda a passejar per Cambrils amb la seva neboda Núria, que ara té setze anys, amb la intenció que fes de model per interpretar la sirena protagonista. Van passejar distesament, van berenar i, entre xarxes recollides, van localitzar una font pública que té com a marc de fons la Torre del Port, torre de defensa contra els pirates que data del segle XVII. La Teresa va fer uns esbossos i finalment a casa va definir la il·lustració de la sirena acompanyada de dos infants que en recullen les llàgrimes sòlides. Per la dibuix final va fer servir llapis aquarel·lable negre.

Llàgrimes de sirena. © Paüls
Com podeu observar, el conte s'aparella amb una il·lustració delicada, nítida i elegant, en consonància amb la resta de l'obra de l'artista reusenca. Al voltant d'una font hi ha un personatge fantàstic i dos nens que hi interactuen, en un context de quotidianitat. La grandesa de l'art que es projecta en un full en blanc. 
He rellegit el llibre i he recollit unes quantes llàgrimes de la sirena de Cambrils. Són transparents, però a la fotografia —vegeu-ho— semblen negres, com l'inquietant collaret que portava la sirena de la font quan la van treure de l'aigua plena d'esgarrinxades. Quin misteri!
Només els vells d'esperit deixen de sorprendre's. Continuem...


Per saber-ne més:

11 de desembre 2017

'CLAUDIA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Claudia. Creació i intèrprets: Claudia Victoria 
Poblete Hlaczik, Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer
Direcció: Carles Fernández Giua. TNC Sala Petita
El 2014,  havíem vist Nadia,  de la companyia —Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer— La Conquesta del Pol Sud. Nadia Ghulam hi protagonitzava el seu propi personatge, la noia afganesa que es va fer passar per noi per ajudar la seva família a sobreviure en el marc del règim de terror dels talibans.
Amb el mateix registre de documental escènic amb testimoni real la companyia presenta el muntatge Claudia (estrenada al Festival Grec 2016), referida a una nena robada —Claudia Poblete— per un militar d'alta graduació de la Dictadura de l'Argentina, el 1978, a Buenos Aires. La Claudia, que ara és mare d'una nena—  explica fragments de la seva biografia i com se sent de lligada a la parella que la van fer gran, encara que fossin lladres i, segurament, els causants de la tortura i l'assassinat dels seus pares biològics. El monòleg de la Claudia és guionat, però en cada paraula, en cada gest es palpa l'experiència viscuda. La veritat que desprèn ens fa estremir. 10/10

Estem més envoltats de ficció del que creiem.
I, aleshores, potser, el teatre pot oferir un espai de realitat.
La conquesta del Pol Sud
   





10 de desembre 2017

'MOLSA', A L'ESPAI LLIURE

Molsa. A partir de la novel·la homònima de David Cirici
Coreografia i direcció: Thomas Noone
Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
Per a espectadors més grans de 5 anys

Molsa és un gos sensesostre que enyora la nena Janinka de qui la guerra el va separar. La companyia Thomas Noone Dance n'ha fet un espectacle coreogràfic que els petits segueixen bé, seguint les evolucions dels personatges convertits en titelles gegants, a través de la narració del gos protagonista. L'escriptor  David Cirici va guanyar amb la novel·la Molsa el premi Edebé del 2013, i també va ser reconeguda pel Premi del Públic de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya. A l'escenari de l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc hem vist imatges plàstiques que ens han impactat en un espectacle delicat que permet la reflexió més enllà del que hi hem vist i sentit. 8/10






03 de desembre 2017

'PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS', AL TEATRE GOYA

Prefiero que seamos amigos. Autor: Laurent Ruquier
Versió: Tamzin Townsend i Chema Rodríguez-Calderón
Direcció: Tamzin Townsend. Teatre Goya, Barcelona
Teatre de petit format situat en un escenari de luxe. No cal tant de plat per tant poca vianda. Claudia (interpretada per Lolita Flores amb un bon domini escènic), la florista protagonista, conserva des de fa cinc anys el desig sexual cap el seu amic (l'argentí Luis Mottola, versemblant), de qui creu saber-ho tot. En la trobada d'avui pretén confessar-li el seu amor. L'home no  entén les insinuacions. I així una hora i tres quarts. El públic del meu voltant riu. Coneix el rerefons de les paraules.  És ben cert que no tothom riu del mateix. A les fosques, no veig l'hora al meu rellotge. Un martiri. 6/10




01 de desembre 2017

HIMMELWEG, A LA SALA ATRIUM

Himmelweg (Camino del cielo). Dramatúrgia: Juan Mayorga
Direcció: Raimon Molins. Sala Atrium, Barcelona
El 1944, una delegació de la Creu Roja Internacional va visitar Thresienstadt, el camp d'extermini nazi a Txecoslovàquia.  El coronel del camp va organitzar per a l'ocasió una farsa amb els jueus empresonats com a actors, que havien de fer veure que allà hi vivien amb totes les comoditats. L'obra tracta les diferents fases de l'assaig i com la representant de la Creu Roja va ser enganyada per la vista, sense donar-li oportunitat de preguntar res a ningú, per la qual cosa va fer un informe favorable. El camí del cel (Himmelwerg) és la rampa que anava dels trens de la mort fins al crematori. Barbaritats maquillades de legalitat. El text és molt potent,  Patrícia Mendoza, Raimon Molins i Guillem Gefaell el fan estremidor. 10/10


30 de novembre 2017

'UN COP L'ANY', AL TEATRE POLIORAMA

Un cop l'any, de Bernard Slade. Trad. i adapt: Hèctor Claramunt
Direcció: Àngel Llàcer. Teatre Poliorama, Barcelona
Estimen les seves parelles respectives, però tenien coartada i van aprofitar-la. L'ocasió va fer el lladre, en aquests tendres personatges que va imaginar Bernard Slade a la comèdia romàntica Un cop l'any. Durant anys es van trobar en una mateixa habitació d'hotel, lluny dels seus. Un temps de parèntesi en  la seva quotidianitat. Es va estrenar a Broadway el 1975. L'acció del text original transcorre entre els anys 1950 i 1975, però la versió d'Hèctor Claramunt la situa entre el 1975 i el 2000. Àngel Llàcer li ha proporcionat un to vintage tirant cap a caricaturesc en l'estètica i en el llenguatge dels primers anys que no li fa gaire favor, però Mar Ulldemolins i David Verdaguer fan creïble tot el que toquen. Bravo! 8/10


 

28 de novembre 2017

DONES I HOMES JUNTS CONTRA EL MASCLISME

Grafisme de Pérez Oliván, 2017
L'erradicació de la violència contra les dones és un assumpte que implica tota la societat. La publicitació de casos com la violació col·lectiva de Juana Rivas per "la manada" sensibilitza i ajuda a tenir permanentment encès el pilot d'alarma contra qualsevol prejudici que impliqui desigualtat. 

Queta, Noèlia i Fany
Ateneu de Duesaigües, 25-XI-2017
Foto: Fran Gracia
El dia 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones,  es van llegir declaracions i manifestos i se'n va parlar arreu. Em faig ressò de l'acte que va organitzar l'Associació de Dones de Duesaigües i l'Ajuntament, amb la col·laboració de l'Ateneu i «La Revista».

El públic estava constituït majoritàriament per dones grans i de mitjana edat. Dones, al capdavant de l'organització de l'acte. Noèlia Tarragó va llegir-ne el Manifest 2017 i Queda Sedó i Fany Alberich van llegir els textos de l'exposició 'La lluita per l'oportunitat de viure', d'Isabel Segura Soriano. Un treball que reconstrueix alguns episodis de la vida de les dones des del 1931 fins al 1978, durant la Segona República, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia. Promoguda conjuntament per l’Institut Català de les Dones i el Memorial Democràtic.
L'acte es va cloure amb el poema Cançó a Mahalta, de Màrius Torres (Lleida, 1910 – Sant Quirze Safaja, 1942), musicada i cantada per Lluís Llach.
Foto: Montse Francisco
Foto: Fran Gracia
L'erradicació de la violència contra les dones és un assumpte 
que implica tota la societat.  Adoctrinem-nos-hi, contínuament. 



25 de novembre 2017

'CONTES DE VILAENCANTERI', 17 CONTES IL·LUSTRATS

Presentació del Contes de Vilaencanteri (Arola Editors)
Casal de les Dones, Reus, 26-X-2017

Disset escriptores nascudes o vinculades a Reus han escrit disset contes adreçats a infants. El llibre, Contes de Vilaencanteri (Arola Editors), és la cinquena publicació de Reusenques de Lletres i, aquesta vegada, els textos no viatgen sols, sinó que van acompanyats d'il·lustracions.
Tret de dos contes que han estat il·lustrats per les mateixes autores —Maria Dolors Vallverdú, Àurea Bellera—, i per tant, text i dibuix han avançat en paral·lel, els altres quinze contes han estat il·lustrats per artistes que han tingut a les mans els textos un cop enllestits, és a dir, han estat els primers lectors després de les intervencions d’edició dels textos. Els han interpretat amb imatges, per a cada conte una sola imatge que copsa i recrea  l’esperit del text i que té valor narratiu per ella mateixa.

I, llibre publicat, llibre presentat. La presentació de Contes de Vilaencanteri va ser sonada tant per la gran quantitat de públic que va acompanyar-nos com pel dia complicat que vam viure (el 26 d'octubre), un dia que passarà a la història, on gran part de la ciutadania a Catalunya vam estar al llindar de patir un infart esperant decisions polítiques que sabíem que ens afectarien en gran manera. L'endemà, la República catalana, vista i no vista. I amb aquesta tensió, ens vam reunir i vam procurar distendir-nos una estona amb la presentació delicada i precisa que en va fer la Cori Bach, mestra reusenca,  fundadora de l'Escola Montsant.

Amics, coneguts i còmplices lectors valoren la qualitat en cada nou treball que ha publicat fins ara el col·lectiu coordinat per Fina Masdéu  i Victòria Rodrigo. Olor de multituds en els actes que organitza Reusenques de Lletres.

La petita Estel·la llegeix un fragment de Contes de Vilaencanteri davant de l'auditori que ha vingut a la presentació, amb la mirada atenta i embadalida de quatre dones ensenyants de professió i de passió: Cori Bach, Fina Masdéu, Antònia Farré i Meritxell Blay, mare de la lectora.

Com els anteriors projectes, Contes de Vilaencanteri ha nascut acaronat i agombolat amb cura fins a convertir-se en realitat. N'hem fet la difusió artesanal per correu electrònic i a les xarxes socials, a càrrec de les coordinadores i dels propis autors tots,  escriptores i il·lustradors. També se n'han fet ressò algunes publicacions com ara el documentat article Reus 'encantada', de Sílvia Fornós, a Diari de Tarragona, 13-XI-2017.

Amb la presentació pública començava el recorregut dels contes que, en escriure aquest apunt, ja ha fet la primera escala. Diverses de les autores han presentant objectes que pertanyen als protagonistes dels contes en una sessió de contacontes adreçada als infants, els seus  destinataris naturals, en el marc  les Jornades de Literatura Infantil "Llum de Llull", Biblioteca Central Xavier Amorós, 18-XI-2017. Vegeu-ne aquí la crònica.

Reusenques de lletres autores dels textos:
Gisela Alcón, M. Lluïsa Amorós, Marina Barraso, Àurea Bellera, Meritxell Blay, Dolors Buyó, Antònia Farré, Fina Grau, Pilar López, Ció Munté, Núria Naval, Lena Paüls, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Victòria Rodrigo, M. Dolors Vallverdú


Autors i autores de les il·lustracions:
Antonieta Bastida, Àurea Bellera, Mercè Bessó, Loc Buyó, Marc Díez, Pep Gavaldà, Tomàs Grande, Núria Grinyó, Teresa Llorach, Nuri Mariné, Cristina Pinyol, Maurici J. Ribé, Anna Roca, Jana Tàpias, Toni Vallès, M. Dolors Vallverdú.

Continuem...