Aquest apunt és el número tres mil que publico en aquest blog dietari iniciat el setembre del 2009. En total passen de 411.000 visites que
arriben majoritàriament dels enllaços de Facebook i de Twitter.
El novè aniversari es complia l'1 de setembre, però enguany aprofito aquesta celebració del número rodó per convidar-vos a continuar compartint aquest espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació.
Cap a finals dels vuitanta, l'espai estava compartimentat en diferents dependències (dones de la llar, un petit museu molt antiquat...) i l'arquitecte Anton Pàmies el va transformar en una sala diàfana, donant-li caràcter en disposar un fals sostre en forma de volta rebaixada de guix, suspesa i sense arribar a tocar-ne el perímetre. En principi, la nova sala es va destinar a ampliar la biblioteca de la planta inferior; més aviat com a sala de lectura lluminosa i se li va posar el nom de “Sala Vidal Llecha”, en homenatge i també en agraïment per l'obsequi que va fer al Centre de Lectura de dos habitatges bessons que posseïa als blocs vermells del barri Gaudí, que cap el 1980 també havia agençat l'arquitecte Pàmies com a biblioteca del barri.
L'any 2008, l’enginyer Albert Via Roig (Reus 1963 - 2010), en qualitat de vocal d’obres de la junta del Centre de Lectura presidida per Jordi Agràs, va encarregar-se de refer la Sala Vidal Llecha destinant-ne un extrem a sala de lectura infantil i reformant la resta d’espais fins el carrer de l’Abadia.
L'Associació Vidal i Llecha concedeix cada any i des del 1985 el
Memorial per la Pau, a les persones o grups que presentin iniciatives a
favor de la pau i el desarmament. L'any 2016 el Memorial per la Pau
passà a anomenar-se Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. Enguany el
guardó ha estat atorgat a Josep Lluís Trapero, major dels Mossos
d’Esquadra.
Situada a la sala que homenatja aquest generós patrici, la Biblioteca Infantil i Juvenil del Centre de Lectura n'associa els valors que en aquest desè aniversari són més vigents que mai.
Biblioteca Infantil i Juvenil del Centre de Lectura Cliqueu la imatge per fer-ne la visita virtual
Dibuix que es pot veure a 'Una infància sota les bombes'
Enguany fa vuitanta anys —16 i 18 de març de 1938— dels bombardejos intensius que l'aviació feixista va efectuar sobre la població civil indefensa de Barcelona. Durant gairebé 41 hores consecutives, van caure sobre la ciutat 45.000
quilos de bombes que
van causar 551 víctimes mortals i 1.151 ferits, a més de destruir
totalment 76 edificis i causar danys greus en un centenar més.
Uns mesos abans s’havia produït la massacre infantil de l’escola de la
plaça de Sant Felip Neri, en què van perdre la vida 153 persones, 50 de
les quals eren infants. La guerra va esqueixar el món de multitud de criatures. Unes es van quedar sota les bombes, d'altres van sobreviure, però les ferides visibles o psicològiques no s'han tancat mai més.
Al Born Centre de Cultura i Memòria, l'exposició «Una infància sota les bombes» posa cara i expressió, a través de dibuixos, d'una gran quantitat de criatures que s'hi van veure involucrades. Es completa amb una instal·lació de Josep Guinovart, testimoni directe d’aquell moment històric. I tanca el recorregut una cartografia interactiva que mostra els conflictes mundials, signada per Xavier Bové, el 2016. El conjunt ens recorda que no ens hem d'acomodar mai a les situacions d'injustícia generades pel poder.
«Lletres a les aules» és un programa de la Institució de les Lletres Catalanes de foment de la lectura en el món educatiu que posa en contacte els lectors amb els autors. Els meus llibres hi estan inclosos (Vegeu-ne la fitxa), i l'única condició per tal que com a autora vingui al vostre centre —gratuïtament— és que els alumnes hagin llegit algun dels llibres (tant si són en suport tradicional de paper com si són en suport digital de franc).
de cada publicació i els textos en suport digital)
Lectors de 6 a 8 anys
— La draga sense escates, conte. Àlbum il·lustrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
— Els músics de Bremen, conte clàssic adaptat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat
— Qui hi ha sota el barret?, àlbum il·lustrat. Edició digital lliure.
Lectors de 12 a 14 anys
— Dret d'admissió, novel·la. Edició digital lliure.
Lectors a partir de 14 anys
— Temps de penyora, poemari. Edició digital lliure.
—El mirall que vola, recull de narracions. Edició digital lliure.
— L'Adagio d'Albinoni, relat breu. Edició digital lliure.
— Remeno paraules, proses poètiques il·lustrades. Edició digital lliure.
El desig: "Que tinguem un bon curs escolar a través d'un bon treball comunitari, de persones que es respecten i que es miren als ulls amb estima!"
Aquest començament de curs, he tingut el privilegi que un poema meu fos l'encarregat de donar la benvinguda a la
comunitat educativa de l'Institut Tarragona, de Tarragona (plaça
Imperial Tàrraco, seu antiga de la Facultat de Filologia de a
Universitat Rovira i Virgili).
La professora Maria del Carme Masip Porqueres, que és qui me'l va demanar, va penjar el poema al vestíbul del centre i un apunt al blog de l'institut i invitava el professorat a proposar-lo com a treball de tutoria i l'alumant a interactuar-hi i, com a retorn, escriure'n impressions o interpretacions gràfiques.
LISÍSTRATA: En efecte, ara es passegen per l'àgora
armats com coribants, entre olles i verdures.
ARISTÒFANES. Lisístrata
Els ulls se m'escapen darrere de les rodes d'uns patinets que llisquen pel Moll de la Fusta. Comanda el pedestal insigne, una xiqueta, el vent de cara, feta un núvol de vels de seda. Llegeixo l'estel que fa volar fil d'empalomar, agulla imperdible:
"Estripeu l'etiqueta rosa de la Bella Dorment. Estripeu l'etiqueta blau cel d'aquell Príncep Valent. Espolseu-vos mútuament la caspa, cosiu-vos el botó que us penja. Enllà del porxo i la lleganya, haureu de descobrir plegats per què xisclen els falciots."
Al seu pas grillen les palmeres i jo somnio collarets de dàtils.
El text proposat a la reflexió és el fragment en cursiva del poema 'Protagonistes' del poemari Teló de fons
dedicat al teatre de la vida. El poemari va obtenir el Premi de poesia Margarita
Wirsing i Bordas, a Sant Feliu de Gruíxols, el 2007. Es va publicar al
«Setmanari Àncora», núm. 3047, 24-4-2008. I, en edició digital, dins el
recull Temps de penyora, 2015
El poema i els primers retorns dels alumnes de l'Institut Tarragona van actuar de marc per a la celebració del Dia Internacional de la Pau (21-9). Els alumnes van interpretar la cançó Imagine, de John Lennon. Vegeu-ne el vídeo
Aquestes dues autores que el fotògraf ha enxampat fent barrets de paper, aviat presentarem en primícia un àlbum il·lustrat publicat en suport digital Qui hi ha sota el barret?a la Biblioteca Infantil i Juvenil del Centre de Lectura, de Reus, en la celebració del X aniversari. La biblioteca es convertirà, així, en pionera en la presentació presencial d'un llibre digital per a infants.
No és el primer llibre que publico en suport digital, però sí que és el
primer àlbum il·lustrat adreçat a lectors de més de 5 anys, una primera
franja de lectors que encara no llegeixen sols, per tant serà un adult
que llegirà en veu alta el text del conte i l'infant seguirà el relat per
mitjà de les imatges que ha realitzat la Rosa Virgili.
La Rosa Virgili és una artista plàstica tot terreny i segurament per
aquest motiu l'experiència de treballar-hi braç a braç en aquest
projecte ha estat del tot inspiradora. Les seves espectaculars pintures
abstractes de gran format no tenen res a veure amb els dibuixos
realistes amb tocs de fantasia i humor que ha realitzat per aquest
conte. O potser sí, de fet, perquè hem inserit una sèrie de frases sobre
fons de fragments de pintures d'aquest altre registre seu.
L'elaboració artesanal d'un llibre d'aquests característiques és complicada. En primer lloc el text ha d'agradar a qui escriu i a qui l'il·lustra. A més, qui escriu ha de tenir una disposició especial a canviar i fer girs sobre la marxa i, sobretot, caldrà que suprimeixi el que ja expliquen les imatges. I això dificulta avançar el projecte —o l'encalla definitivament— si no hi ha una entesa entre les dues parts. No sempre una part veu clar el que pretén fer l'altra. ¿Fins a quin punt ha de cedir? Doncs, bé, no he tingut mai ganes de tirar la tovallola treballant amb la Rosa Virgili. Quan no veu clara una cosa, calla. I espera. Ha descobert que si em punxen desplego solucions per parar un tren. I aleshores tria. I confio en el seu criteri.
La representació gràfica —il·lustracions, tipografia, maquetació— enriqueix el contingut. En aquest aspecte, Qui hi ha sota el barret? és una creació visual potent, gens melindrosa, amb molts nivells de comunicació, que valoraran els adults que acompanyin els menuts a la lectura. Cosa que també compta.
Blues. Autor: Sergi Pompermayer. Direcció: Norbert Martínez. Sala Beckett, Barcelona
Autor contemporani i assumpte d'ara mateix es debaten a 'Blues'. Sergi Pompermayer (Barcelona, 1967) furga en la intimitat d'una família barcelonina. Avi —Xicu Massó—escriptor, mare —Gemma Brió— estressada per la feina de cap de policia i la filla —Esmeralda Colette— adolescent que té el pare a Nova York. I intentant entendre uns i altres, l'actual parella de la mare —Eduard Buch—, un dentista. Hi ha un cinquè personatge absent, un noi àrab sense papers que ajuda l'avi. Un vídeo informa del neguit del carrer i de la crisi política a causa d'un atemptat terrorista al metro i alhora és el contrast del ritme pausat dins de l'habitatge on es descobreix un secret familiar. La història és creïble, el llenguatge quotidià i els intèrpretes hi fan brillar la versemblança. I el blues? 8/10
Travy. Dramatúrgia: de Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina. Direcció: Oriol Pla Solina. Espai Lliure, Barcelona
Intèrprets: Quimet Pla, Núria Solina, Diana Pla, Oriol Pla. Pare, mare, filla i fill. No és que s'emportin el teatre a casa, el quatre són teatre. Intèrprets tot terreny, interpreten a Travy els seus propis personatges amb la tendresa que embolcalla la nissaga a la taula. Una síndria emfarfega els moviments paterns, no l'abandona, tot i el pes. Metàfora del present. Quimet i Núria, els progenitors, guarden carpetes de gags acabats a mitges, el fill Oriol ha triomfat fora de casa i Diana, la filla, tira cap a llenguatges de circ contemporani. La síndria amb què entra a escena fent equilibris, el futur. Potser serà el darrer espectacle que aquest equip de pallassos faran plegats. Brodats artesanalment els monòlegs adreçats a l'altre que hi és i escolta el que vol. Hi ha teatre perquè hi ha l'altre. Al carrer, a casa. Sempre. Plorem de riure, plorem. Gràcies, Oriol, per aquest regal. 10/10
L'espectacle ha exhaurits totes les localitats. Prorrogat fins al 4 de novembre.
La professora Maria del Carme Masip Porqueres, que és qui me'l va demanar, va penjar el poema al vestíbul del centre i un apunt al blog de l'institut i invitava el professorat a proposar-lo com a treball de tutoria i l'alumant a interactuar-hi i, com a retorn, escriure'n impressions o interpretacions gràfiques. 
