MENJAR BLANC

Menjar blanc, recepta de Carmina M. M. Foto: © Paüls

El menjar blanc és una crema d'ametlles que es troba en receptaris de cuina medieval de mitja Europa, possiblement procedent de la cuina magrebina. Al Baix Camp el mantenim com a dolç tradicional. La padrina Munda el feia amb la recepta original de llet d'ametlles. Més endavant, va venir comprar el menjar blanc en pols, un preparat ràpid per fer el dolç a casa. Fa anys vaig tenir oportunitat de visitar la petita indústria que tenia el senyor Fargas al carrer Aleus de Reus. Guardava com un tresor la fórmula magistral, que és la que es comercialitza en sobrets, amb la marca Menjablanc de Reus, de la qual és propietari el pastisser reusenc Josep Franquet.

Ara, la recepta que m'arriba és de Carmina M. M., de Duesaigües:

1 pot d'Almendrina (400 g)
1 litre d'aigua
Pell d'una llimona
1 canó de canyella
5 cullerades soperes de sucre
1 pessic de sal
80 g de midó
1 cullerada sopera de maizena

Reservem un got d'aigua. En la resta d'aigua hi desfem l'Almendrina i fem bullir la barreja conjuntament amb el sucre, el pessic de sal i els aromatitzants (la pell de llimona, el canó de canyella.) Ho portem a ebullició. Hi tirem el got d'aigua que hem reservat on haurem desfet el midó i la maizena. Deixem bullir dos minuts.
El menjar blanc és agraït de compartir a qualsevol hora, sobretot si l'acompanyem amb unes llengües de gat i una copeta de vi ranci.

'DESCONCERTO', AL TEATRE CONDAL

 «Desconcerto».  Orquestra de Cambra de l'Empordà
 Idea i direcció artística: Jordi Purtí. Teatre Condal

Havíem vist Concerto a tempo d'umore i ja sabem, quan entrem a la platea del Condal, que Desconcerto  serà un concert en format de performance còmica a càrrec de tota l'orquestra. Músics virtuosos i, alhora, actors expressius ens faran gaudir de la música en una posada en escena desconcertant. El fil argumental passa per no acceptar el director i amb aquest objectiu els intèrprets fan mans i mànigues per reduir la llargària de les peces, per fer música clàssica i contemporània amb els instruments de corda amb múltiples posicions però també amb objectes i el cos. Una orquestra amb necessitats i sentiments de cadascun dels seus membres. Viva, excepcional. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

WARHOL, AL CAIXAFORUM

CaixaForum Barcelona presenta Art mecànic, d'Andy Warhol (Pittsburgh, Pennsilvània 1928 - Nova York, 1987 de 1987), exposició de gran format realitzada en col·laboració amb el Museo Picasso Málaga. Una extensa monografia que reflecteix l'univers multidisciplinar de l'artista des dels inicis com a dissenyador gràfic fins a la mort, convertit en mite del pop art

Wharhol desafia l'artista com a treballador manual i aposta pel treball artístic mecanitzat, fent una reproducció d'imatges en sèrie. Formen part de la història oficial de l'art obres on es reprodueixen fotografies ampliades i pintura a mà lliure sobre una tela.

Aquest abril, Sotherby’s  Hong Kong va vendre per onze milions de dòlars un dels vint-i-vuit retrats de la sèrie Mao (1972). Convertides en mercaderia cultural, les obres de Warhol han arrelat en l'imaginari popular contemporani i s'han convertit en iconografies del segle XX.

Exposició oberta fins al 31 de diciembre 

Atenció: per evitar l'aglomeració 

de públic, escolliu amb cura el dia 

i l'hora de visita.

Per saber-ne més:
Espai educatiu 'De la fàbrica al museu'

REPOSICIONS TEATRALS D'INICI DE TEMPORADA

La temporada teatral s'inicia amb unes quantes reposicions, amb algun canvi de repartiment i també de teatre. Aquí en relaciono algunes, amb el comentari de l'estrena.

Teatre Goya.  Reposa Don Joan, de Moliere, una producció que s'havia estrenat a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. Adaptació: Sergi Pompermayer, Cristina Genebat, Sandra Monclús i David Selvas. Direcció: David Selvas.

Biblioteca de Catalunya. Bodas de sangre, de Federico García Lorca.

Teatre Capitol. El test, Jordi Vallejo. Direcció: Cristina Clemente. Aquesta producció es va estrenar a la Sala Muntaner.

Sala Beckett. Un tret al cap, de Pau Miró.

Teatre Regina. El llibre de la selva. Sobre el relat de Rudyard Kipling. Versió: Macià G. Olivella.

Teatre Gaudí Barcelona. Singing Talent Show. Direcció: Benjamí Conesa. Pera espectadors més grans de 7 anys.

El Maldà. Les dones sàvies. A partir de Molière. Dramatúrgia: Lluís Hansen. Direcció i interpretació: Enric Cambray i Ricard Farré.

Biblioteca de Catalunya. Un obús al cor, de Wajdi Mouawad. Traducció: Ramon Vila. Direcció: Oriol Broggi i Ferran Utzet.

El Maldà. Barbes de balena. Dramatúrgia: Anna Maria Ricart. Direcció: Mònica Bofill. 

NIT DE REIS, AL TEATRE LLIURE

Nit de reis (o el que vulguis). Autor: William Shakespeare
Versió i direcció: de Pau Carrió. Teatre Lliure Gràcia

Al Teatre Lliure de Gràcia, una versió jove de Nit de reis (o el que vulguis), de William Shakespeare. Comèdia coral d'embolics que enfoca els jocs romàntics d'encontres i desitjos, les trapelleries dels criats, on ningú no és dolent del tot. Aquí, un xou a base de blues i llums psicodèlics. A càrrec de La Kompanyia Lliure. Convincent.   8/10

El dol, la separació familiar, els canvis de personalitat, 

el transvestisme, l'ambigüitat sexual, el desamor, 

la festa, el descontrol, l'alcohol, la burla, la venjança... 

inunden aquesta comèdia desenfrenada.

PAU CARRIÓ. Director de Nit de reis (o el que vulguis)

  

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

ISMAEL SMITH, LA BELLESA I ELS MONSTRES

El Quixot. Escultura d'Ismael Smith

L'exposició panoràmica 'La bellesa i els monstres', d'Ismael Smith Marí (Barcelona 1886 - Nova York 1972) ha estat al Museu Nacional d'Art de Catalunya fins avui i es va inaugurar el 23 de juny, just quan s'acabava el curs. La vam anar a visitar ahir, a punt de clausura. Tot i així, escric aquest apunt perquè aquest artista polifacètic i provocador ha resultat ser una meravellosa descoberta. És una llàstima que l'hagi vist tan poca gent pel fet de coincidir amb les vacances d'estiu. Sembla que  arrossega la maledicció fins i tot quan li dediquen una exposició de gran format que recupera i difon la seva trajectòria.

Bust d'Enric Prat de la Riba.
Escultura d'Ismael Smith

Smitht va ser molt conegut a principis de segle, però la seva obra no encaixava en el Noucentisme naixent, per massa transgressora: ambigüitat sexual dels retrats, la deformació grotesca dels treballs escultòrics, les escenes esperpèntiques en els gravats... (elements i estil que donen, precisament,  singularitat i valor a la seva obra.)

Revista Mirall. Il·lustració Ismael Smith

 El 1919 va anar a viure amb la seva família als Estats Units i va ser oblidat  pels cercles dominants a Catalunya, tret del seu vessant com a il·lustrador satíric.

El 1960 va ser ingressat —contra la seva voluntat— en un centre psiquiàtric, als afores de Nova York.

Al·legoria de la Primera Guerra Mundial (fragment)
Pintura d'Ismael Smith

Hem pogut gaudir de 300 peces —entre pintures, gravats, escultures i il·lustracions—,  inèdites la majoria, procedents del Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía, de la Hispanic Society of America de Nova York, del propi Museu Nacional d'Art de Catalunya i de múltiples col·leccions particulars.

Per saber-ne més

Restauració de tres guixos inèdits d'Ismael Smith

LLETRES A LES AULES: CURS 2017-2018

Lena Paüls, autora inclosa al programa de foment
de la lectura a escoles i instituts de secundària.

«Lletres a les aules» és un programa de la Institució de les Lletres Catalanes de foment de la lectura en el món educatiu que posa en contacte els lectors amb els autors. Els meus llibres hi estan inclosos (Vegeu-ne la fitxa), i l'única condició per tal que com a autora vingui al vostre centre —gratuïtament— és que els alumnes hagin llegit algun dels llibres (tant si són en suport tradicional de paper com si són en suport digital de franc). Aplicatiu per fer la sol·licitud, fins al 31 d'octubre: Lletres a les aules

  

LECTURES DISPONIBLES 

(clicant els enllaços trobareu informació 

de cada publicació i els textos en suport digital)

Lectors de 6 a 8 anys
— La draga sense escates, conte. Àlbum il·lustrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.


Lectors de 8 a 10 anys 
— La geganta Ela, conte. Edicions del Pirata.
— L'aixecacases, conte. Edició digital lliure. 
— I tu, què mires?, contes i poemes. Edició digital lliure.


Lectors de 10 a 12 anys
— Un riu que creix de nit, novel·la.  Edició digital lliure.


Lectors de 12 a 14 anys
— Dret d'admissió, novel·la. Edició digital lliure.


Lectors a partir de 14 anys
— Temps de penyora, poemari. Edició digital lliure.
— El mirall que vola, recull de narracions. Edició digital lliure.
— L'Adagio d'Albinoni, relat breu. Edició digital lliure.
— Remeno paraules, proses poètiques il·lustrades. Edició digital lliure.

EL TÚNEL DE L'ARGENTERA, EL MÉS LLARG DE CATALUNYA

Aquest estiu, durant un mes i mig, s'ha interromput la circulació de trens pel túnel de l'Argentera, a causa d'unes obres de millora de la seguretat del trànsit ferroviari.  S'ha dut a terme la substitució i la rehabilitació del carril i les travesses; el sanejament de la capa de balast, l'eliminació de les restes de determinats materials com el carbó i la millora del sistema de drenatge. El trajecte Reus – Marçà – Falset de la línia R15 de Rodalies s'ha fet per carretera, amb un servei prou eficient.
En l'actualitat, el trànsit de passatgers per aquesta via queda reduït a un servei de llarga distància (Estrella Costa Brava que arriba a Madrid), i el servei de Mitjana Distància entre Barcelona, Casp i Saragossa.  S'utilitza majoritàriament pel transport de mercaderies.

El túnel de l'Argentera (4.044 metres), ara millorat, és el túnel no urbà més llarg de Catalunya. Té la boca est a tocar del baixador de Duesaigües. A la sortida del túnel hi ha l’estació de Pradell de la Teixeta-La Torre de Fontaubella. D'una boca a una altra canvia el paisatge, boscos i oliveres a la banda del Baix Camp i vinyes a la banda del Priorat. També la meteorologia canvia en molts casos entre l'entrada i la sortida del túnel.

Vagó hospital, dins del túnel
de l'Argentera durant la guerra

Aquest túnel va ser utilitzat com a Hospital de Sang durant la guerra. Era un lloc protegit dels bombardejos i per això s'hi va instal·lar un tren hospital atès per un equip mèdic militar i infermeres voluntàries. A l’entrada del túnel per la banda del Priorat hi ha dues vies paral·leles al llarg del túnel, cosa que permetia que els ferits poguessin ser traslladats al vagó quiròfan o a un altre vagó per tal de ser evacuats de nit a l'hospital de Reus.

Per saber-ne més:
Repàs històric. Senderisme en tren

Cova del túnel de l'Argentera. GEB