28 de març 2017

PREMIS DE LA CRÍTICA TEATRAL CATALANA

Guanyadors de ls XIX Premis de la crítica teatral 2016



27 de març 2017

EXERCICIS PER SEMBRAR LLAMPECS


Al Caixaforum,  l'artista i pedagog Nicolás Paris (Bogotà, 1977) exposa petits objectes quotidians que conviden a ser manipulats a la recerca de poesia, amb el "desig de compartir l'acte creatiu", segons el programa de mà. Però, la nostra sorpresa són els cartells que prohibeixen tocar les peces. Per tant, si la vostra visita no coincideix amb una hora que hi hagi la persona d'acompanyament que us proposi els exercicis en sortireu sense sembrar llamps, però amb les imatges de la proposta molt de temps a la retina.
El relat i la intenció de Paris es complementen a l'exposició amb peces de la col·lecció de "La Caixa" d'artistes com Pablo Palazuelo, Richard Long, Victoria Civera, Günther Förg i Moisès Villèlia.
Exposició oberta fins a l'1 de maig.

24 de març 2017

SHARING A FUTURE. BOOKS IN CATALAN. BOLONYA 2017


Només 20 autors catalans de literatura infantil i juvenil tenen obra traduïda a l'italià en el moment que l'expedició catalana ja és a les portes de la Fira de Bolonya 2017

Segons promociona el programa «Sharing a future. Books in Catalan 2017», targeta de presentació de l'expedició liderada per l'Institut Ramon Llull, a la Fira de Bolonya 2017, la literatura infantil i juvenil catalana té una llarga tradició que es remunta al segle XV amb les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’editorial més antiga d’Europa. En el mateix programa s'informa que actualment aquest sector editorial factura 41,4 milions d’euros anuals, segons dades del 2015, i que és el tercer sector en facturació en la indústria editorial. 
Tot i així, la literatura infantil i juvenil catalana només compta amb 20 d'autors que tinguin alguna obra traduïda a l'italià, la llengua amfitriona de la Fira de Bolonya (3 - 6 abril 2017). Entre aquests autors, Andreu Martín és el més traduït, amb 18 llibres. Darrere seu hi ha Maite Carranza, amb 4 llibres. La resta d'autors, alguns ja desapareguts, hi són representats amb 1 o 2 llibres cadascun, tant de ficció narrativa com de divulgació: Josep Maria Ainaud de Lasarte, Maria Àngels Anglada, Joan Armangué, Maria Barbal, Maria Aurèlia Capmany, David Cirici, Rodolfo del Hoyo, Fina Duran, Meritxell Margarit, Gemma Pasqual, Manuel de Pedrolo, Maite Sarró, Joles Sennell (Pep Albanell), Andreu Sotorra, Tina Vallès i Josep Vallverdú. Tot i que la nòmina de traductors del català a l'italià és diversa, hi destaca l'escriptor alguerès Antoni Arca —curiosament no convidat en l'expedició de Bolonya— com a traductor majoritari d'obres d'autors com Joan Armangué, Andreu Sotorra o Josep Vallverdú.
 
 
 

22 de març 2017

'I, DANIEL BLAKE', DE KEN LOACH


I, Daniel Blake, pel·lícula dirigida per Ken Loach, Palma d'or, al Festival de Cinema de Cannes de 2016. L'estat del benestar del Regne Unit en un sistema deshumanitzat que acaba humiliant els ciutadans que hauria de protegir. La gràcia d'aquesta pel·lícula és haver traslladat el realisme social actualitzat —d'ara mateix—, en estat pur a la pantalla. Si no fos que té argument i l'estructura narrativa clàssica podríem pensar que es tracta d'un documental sobre la pobresa galopant a què es veuen abocades les classes mitjanes. Un fuster autònom té prohibit treballar per motius de salut. No obstant,  l'estat per mitjà de funcionaris agressius, no li dona la invalidesa i l'obliga a buscar feina. Es queda sense recursos econòmics mentre passa un viacrucis reclamant els seus drets. Loach sap descriure amb poques imatges l'angoixa dels que passen gana i, deixant a banda algun toc efectista massa evident, me'l crec.

21 de març 2017

'ELECTRIC BABYLAND', AL CCCB

Electric Babyland.  Autor i compositor: Christophe Sainsot Tintou.
Direcció: I. López. Centre de Cultura Contemporània de BCN
Per a espectadors entre 2 i 5 anys

Avui a la sala del Centre de Cultura Contemporània hi ha espectadors molt petits, fins i tot algun de bolquers. Infants i adults escoltem els sorolls del camp i de la ciutat. Mr. Sound, un despistat multilingüe, busca el so que li agrada més amb l'ajuda de l'auditori. Els espectadors menuts són invitats a reproduir-los per dos intèrprets amatents, Christophe Sainsot Tintou, músic i Sílvia Dotti, actriu i cantant.
En aquest tipus d'espectacle m'encanto amb les reaccions dels espectadors petits de la platea —aquí asseguts a terra— i també amb les reaccions dels progenitors. Prop meu, un pare ha hagut de treure de la boca del seu petit de vuit o deu mesos un paper mastegat (era un bocí d'entrada).  Passats deu minuts, perquè s'estigués quiet, li ha posat dibuixos animats al mòbil. Ho anoto perquè no havia vist mai que algú de la generació digital es manifestés en contra d'un espectacle en directe (i li donessin la raó, complaent-lo). Mentrestant, dos metres més enllà, la germaneta de tres anys xalava fent soroll amb palets. L'espectacle s'ho valia. 8/10





18 de març 2017

'LA NENA DELS PARDALS', AL SANT ANDREU TEATRE


La nena dels pardals
Text: Jordi Palet (a partir del conte de Sarah Pennypacker)
Música: La Tresca i la Verdesca.
Direcció: Joan M. Segura Bernadas
Sant Andreu Teatre (SaT), Barcelona

Espectacle recomanat a partir de 5 anys

El conte La nena dels pardals que representen sobre l'escenari Txell Botey i Xavi Idàñez acaba bé. Es basa en un fet real, succeït a la Xina, el 1958, en el que es coneix com 'La guerra dels pardals', imposada pel líder comunista Mao Zedong. Tota la població havia de fer soroll per eliminar els pardals que malmetien les collites. La mort de 200.000 pardals en un dia (13-12-1958) i de molts milions durant tota l'operació va provocar un gran desequilibri ecològic. La petita Ming-Li va desobeir l'ordre i va salvar d'amagat unes quantes parelles de pardals, cosa que, en ser descoberta, va tenir conseqüències fatals per a la petita. Els intèrpretes ja avisen a la introducció —per als adults— que no ho explicaran tot.  La petita Ming-Li va ser una víctima de la repressió d'aquella dictadura.
En la versió teatral de Jordi Palet, uns funcionaris classifiquen expedients de morts i desapareguts i en troben un sense documentació, només amb el nom i les dates de mort i de naixement. Decideixen inventar una biografia per aquella persona de pocs anys. Uns espectacle delicat, amb diferents nivells de lectura,  per a gaudi de tothom. 9/10

Vegeu-ne aquí el comentari de l'àlbum il·lustrat per Yoko Tanaka
(Editorial Joventut, 2010)



17 de març 2017

'FILLA DEL SEU PARE', A L'ESPAI LLIURE


A l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc neva. És la nit de Cap d'any i hi ha fredor entre Hedda Gabler i el seu home.  Coneixem l'Hedda i sabem que s'obsessionarà per no ser enlloc. Que l'episodi de vida que veurem a l'escenari comenci amb un tret, ja és premonitori. A partir d'aquí la versió (una perla) d'Aleix Aguilà anirà resseguint el clàssic d'Ibsen, amb l'acció que situa a la Barcelona d'avui, on la parella —Hedda i Jorgen (Júlia Barceló i Pau Vinyals, interpretacions de festa)— arriba després de mig any de viatge de noces i hi estrena apartament. Una visita inesperada fa la resta, és Ejlert (Pol López, un regal), l'amic comú, escriptor, amb una novel·la dictada a la seva amant, que l'ha manuscrita. Cadascú vol alguna cosa de l'altre. I ens creiem el que veiem i les intencions  que expressen. I ens emocionen amb el que deixen entreveure de les seves biografies. I Hedda Gabler s'autodestrueix. I neva, neva. 10/10

16 de març 2017

BARBES DE BALENA, AL MALDÀ

Barbes de balena. Dramatúrgia: Anna Maria Ricart.
Direcció: Mònica Bofill. El Maldà, Barcelona
Barbes de balena (o de què estan fetes les cotilles) és un espectacle que fusiona música, teatre i dansa. Fa un homenatge entranyable a les nostres àvies, besàvies i rebesàvies. Parla d'on venim i on hem arribat les dones. L'autoria és compartida per les intèrprets que, a partir de la biografia de la doctora Dolors Aleu Riera (Barcelona, 1857 - 1913), primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l'Estat espanyol, rebesàvia de l'actriu Núria Cuyàs, van desgranant records de les seves predecessores femenines (presents en algunes veus en off).  La doctora Aleu avisava en la seva tesi que la cotilla de les dones dificutava la circulació sanguínia i era la causant de desmais. Les dones d'avui ja no portem cotilla que ens emmordassi el cos, però hem d'estar a l'aguait dels atenallaments mentals, que són pitjors. Acompanyament al piano d'Ariadna Cabiró, autora de la composició musical. Un cabaret intimista i delicat. 9/10