MOBILE WORLD CONGRESS, AL DIA

Fins a l'1 de març els ciutadans de Barcelona compartirem la ciutat amb els congressistes del Mobile World Congress, que debatran el futur de la telefonia mòbil. Els trobarem fins a la sopa, perquè seixanta mil persones fan embalum.
En ocasió d'aquest congrés el TERMCAT ha elaborat un díptic de denominacions i definicions sobre telefonia mòbil. Hi ha tan poc material, que és hora de preguntar-se què fa aquesta institució, que bada tant.  A contracor, després de llegir aquest díptic, prenc nota que, els que en saben, han decidit que hem de dir "tauleta tàctil", res de tablet (anglès), tableta (espanyol), tablette (francès). Aquí fem oposicions a confondre-la amb una taula petita. ¿Per què ho fem tan difícil?

Llegiu aquí l'apunt LA TELEFONIA MÒBIL AL DIA
i descarregueu-ne el díptic

CHICO & RITA, NOMINADA A L'OSCAR

Chico & Rita.
Directors: Fernando Trueba, Javier Mariscal, Tono Errando
Guió:Fernando Trueba i Ignacio Martínezde Pisón

Mai cap llargmetratge de dibuixos animats per a adults ha arribat tan lluny. Chico & Rita de Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando ha obingut molts reconeixements i ara és candidata a l'Oscar al millor film d'animació. Un gran ventall de professionals ha dedicat talent, hores i emoció a explicar aquesta apassionada història d'amor que s'inicia a  finals dels anys quaranta a l'Havana entre un pianista entusiasta del jazz i una cantant de veu privilegiada.

Em sembla que no falta gaire per veure tot l'equip fotografiat amb l'estatueta desitjada.  
Chico & Rita, made in Catalonia.

MAGÍ PUIG EXPOSA A LA SALA PARÉS

Riuet Vermell, oli sobre tela 81 x 81 cm.
© Magí Puig. Sala Parés, 2012

Fa vint anys que Magí Puig (Palou, comarca de la Segarra, 1966) va guanyar el Premi de Pintura Jove organitzat per la prestigiosa Sala Parés de Barcelona. Des d'aleshores ha anat afermat el seu estil mostrant obres en diverses galeries i a fires d'art internacionals. Ha rebut premis i de tant en tant el tornem a trobar a la Sala Parés. Ara hi exposa uns treballs de base realista amb enquadrats fotogràfics escapçats, composicions des de punts de vista contrapicats i picats amb figures que naveguen ingràvides sobre fons uniformes i densos, formant part de paisatges que qui mira el quadre ha de reconstruir a la memòria. Hi veiem fragments d'escenes de mercats, de ciutats, de vaixells, de gimnastes, de dones a la platja, personatges sense rostre concret, anònims. Una mirada de colors sobre la humanitat.
Exposició oberta fins al 21 de març.

Vegeu obres de Magí Puig a la galeria d'imatges de la Sala Parés

 

 

COCK (POLLA)

Cock (polla)
Autor: Mike Bartlett
Traducció: Violeta Roca i Joan Sellent
Intèrprets: Pau Roca, Albert Triola, Mar Ulldemolins i Blai Llopis
Direcció: Marta Angelat
Club Capitol, Barcelona

Sentim uns quants tòpics a Cock (polla), la primera obra que es veu aquí del dramaturg Mike Bartlett (Oxford, 1980), codirector de la Shapeshifter Theatre Company. El tema és la lluita per l'exclusivitat de la parella. Els que es debaten per la mateixa parella són un home i una dona. I entremig, la persona cobejada, un feix de dubtes a l'hora de decantar-se per un o per l'altra. La tesi sembla que va en la direcció que el desig sexual es produeix entre persones i no cal buscar-hi la genètica ni gran cosa més.
Els diàlegs arrenquen amb to de comèdia, però aviat el gest es va assentant i la tendresa dels personatges que formen el triangle ens fa entendre els seus arguments i es posen els espectadors a la butxaca.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

LA VELLA QUARESMA, VISTA PER PICASSO

La Chumbera, Pablo Picasso, 1963

Pablo Picasso va dibuixar la mainadera dels Dominguín-Bosé (la Reme), representant-la com la Vella Quaresma. Ho va fer durant les vacances que la família passava a Cannes a casa de l'artista. El 2008, Lucia Bosé va subhastar a Londres aquesta obra i altres que l'artista els havia regalat. Va vendre el dibuix per més de cent noranta mil euros.

Em sabria molt de greu que un amic meu
fes negoci amb un dibuix que jo li regalo.
ADRIÀ C. M. (Reus, 2001)

LLEPAFILS, AL REGINA

Llepafils
Autor:  Jordi Palet.
Intèrprets: Xavi Idàñez i Txell Botey
Música: Jordi Riera
Direcció: Joan Maria Segura Bernadas
Jove Teatre Regina, Barcelona

Espectacle en català. Per a espectadors a partir 3 anys. Maliciosament poètic, molt ben resolt. L'espectadora de cinc anys que tinc a la vora troba a faltar un microones a la cuina de l'escenari. És una llepafils teatral. Aplaudeix, aplaudim: 9/10

Llegiu-ne una crítica més (molt més!) completa a «Clip de Teatre»

EMILI TEIXIDOR, DOCTOR HONORIS CAUSA

El Patronat de la Fundació Universitària Balmes ha acordat investir Doctor Honoris Causa a Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona, 1933) per la seva vocació pedagògica i el valor inqüestionable de la seva obra literària. La Universitat de Vic qualifica Teixidor com un dels clàssics moderns de la literatura, tant per a infants i joves com per a adults. L'escriptor mantenia fins fa poques setmanes un article setmanal, entre altres col·laboracions periodístiques, en el Suplement de Cultura del diari «El Punt Avui», columna que ha deixat temporalment a causa del seu estat de salut.
Acte d'investidura: Aula Magna, 12 h

  

A Roda de Ter una escola porta el meu nom 

i ho trobo genial: l’escola ha estat la meva vida.
EMILI TEIXIDOR. 
Entrevistat per Carles Capdevila al diari «Ara»

DÒRIA, A L'ATLÀNTIC NORD

Dòria
Autor: IVan Campillo
Direcció: Teresa Devant
Sala Muntaner, Barcelona
Foto: © Miquel Monfort

Enguany farà cent anys de l'enfonsament del Titànic. L'efemèride s'ha recordat molt vivament amb l'embarrancada del Costa Concòrdia. Ara, l'obra Dòria, del dramaturg Ivan Campillo enfoca un altre accident, el del transatlàntic Andreu Dòria, que el 1956 va topar amb un vaixell suec, a l'Atlàntic Nord. Els protagonistes són cinc supervivents que han aconseguit ajuntar-se en un bot salvavides que va a la deriva. En aquest espai reduït, les relacions es fan viscerals, les febleses i els punts forts de cadacú es mostren descarnats, apassionats, en el que podrien ser les darreres hores de vida dels cinc passatgers. Els intèrprets estan ajustats en els seus personatges, els defensen amb intel·ligència i els fan versemblants.

Un espai conceptual, allunyat de tota convenció
posa de relleu la lluita per la supervivència
TERESA DEVANT, directora de Dòria

 

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

LA GASTERIA VERRUCOSA

Gastèria, abans de les gelades © Paüls, 2012

La gastèria (Gasteria verrucosa)  és una crassa petita, amb les fulles de vores romes que tenen uns punts com granets de sal grossa, una mena de berrugues  de les quals pren el nom la planta: "verrucosa" en llatí. És (no tant!) una planta resistent i de creixement lentíssim.  La planta que viu (vivia) al jardí de llicorella fa (feia) més de cinc anys que la tenim (teníem) i no arriba (arribava) al pam d'alçària. Sempre ha estat (havia estat) a l'exterior, entre sol i ombra; ha patit (havia patit) setmanes de temperatures sota zero i neu; ha passat (havia passat) per les calorades de l'estiu sec. I se n'ha sortit (fins ara). Aquesta primavera l'hauríem canviat de torreta i l'hauríem adobat. Potser hauria somrigut.

I de l’advers renasc. I amb tants de brots. 

J. V. FOIX 

SI EM PERDO...

Si em perdo, busqueu-me en una papereria. Per exemple a Conesa papereria, del carrer Petritxol de Barcelona.
Treballen el paper, el tallen, l'imprimeixen, el manipulen amb dissenys originals. Tenen materials per als aficionats a l'scrapbooking (entre els quals no em compto.) A mi, el que m'agrada d'aquesta botiga és aturar-me a mirar la composició artística amb què exposen els mil detalls singulars de l'aparador i, si vaig amb temps,  entrar-hi i passejar-me entre l'artesania de targetons, capsetes, llibretes de regal, punts de llibre, embolcalls i papers fets a mà... Si em perdo, comenceu a buscar-me per aquí.

EL CARNAVAL DELS ANIMALS

El carnaval dels animals
Autor: Josep Maria Sala-Valldaura
Il·lustrador: Subi
Orientacions pedagògiques: Eugènia Arús
Bellaterra Música Editorial. Barcelona, 2011
Per a lectors a partir 5 anys

Recull de poemes basat en l'obra més popular del compositor francès Camille Saint-Saëns (París, 1835—Alger, 1921) L'enregistrament en CD ha comptat amb l'adaptació musical per a grup de cambra de Francesc Prat.

Una paròdia humanitzada del regne animal, amb tocs d'humor i llicències musicals com per exemple manllevar cançons populars franceses, tonades d'altres compositors i incloure-hi peces frívoles com un cancan.   Així, per exemple, després d'engegar amb la pomposa Marxa Reial del Lleó, no hi falta tota la representació zoològica possible:  gallines, galls, hemions —una mena d'ases procedents de Mongòlia—, tortugues, un elefant, cangurs, taurons d'aquari, cucuts, ocells de bosc... Sembla que Camille Saint-Saëns incorpora els  ases d'orelles llargues en una dedicatòria als crítics musicals, cosa que demostra l'estat d'ànim del compositor i com es va despatxar a gust amb el gremi a partir de la seva pretesa broma musical.

ANDREU SOTORRA 

fragment de la crítica publicada a «Cornabou»

 Llegiu-la sencera aquí

REPÚBLICA BANANERA

República Bananera
Autor:  Joan Yago. Idea: Companyia La Barroca.
Música: Gori Matas.
Intèrprets: Mercè Boher, Cinta Moreno i Arnau Puig.
Direcció: Israel Solà.
Versus Teatre, Barcelona

Tres en una illa deserta. Intent de fer una constitució basada en el sentit comú. La vida és un vodevil. Moments antològics. Espectacle en català. 8/10

Llegiu-ne una crítica substancialment més completa a «Clip de Teatre»

TRES ASPIRANTS A...?

La lengua de las corbatas
Autora i directora: Sophie Gazel
Teatre Tantarantana, Barcelona

Espectacle en espanyol. Surreal, humorístic. 8/10

Llegiu-ne una crítica bastant més completa a «Clip de Teatre»

CANTAVAL REUS 2012

Programa del Cantaval Reus 2012

"Editarem un petit cançoner amb versions de cançons populars catalanes que cantarem en diverses places i carrers de la ciutat acompanyats d’una banda de música inèdita, la deBlassis Donimus Tecum, que ha preparat les versions de les cançons. També ens acompanyarà durant el recorregut la batucada Tocatrons del ball de Diables de Reus." Cantaval Reus 2012

Impulsen el Cantaval: AMCA, Aula de Sons, Ball de Diables de Reus, Bou de Reus, Carrutxa, Casal Despertaferro, Esbart Reus Dansa, Ganxets grallers del Baix Camp, Òmnium Cultural i Punt 6 Ràdio.

Per saber-ne més, visiteu el blog:

Cantaval Reus 2012

AL MENJADOR DEL SIMÓ

Sé de un lugar
Autor i director: Iván Morales. Adaptació al català de Joan Roselló.
Intèrprets: Anna Alarcón i Xavi Sàez.
Sala Tallers, La Seca Espai Brossa, Barcelona

Som espectadors-voyeurs al pis del Simó, que després de trencar amb la seva parella, decideix no moure's de casa. Assistim al trentament i a l'acostament continu. El títol fa referència a la cançó de Triana amb la qual van connectar amb un fil invisible les seves vides. Text cinematogràfic. Espectacle bilingüe català-espanyol. 9/10

Vull deixar d'estimar,

però no puc i com més estimo,

més mal em fa.

IVÁN MORALES, Sé de un lugar

Llegiu-ne una crítica més completa impossible a «Clip de Teatre»

AQUÍ L'OMBRA DEL VENTDESDIBUIXA EL TEMOR DELS ANYS

Lena, 1952

Un regal per compartir avui: tornar a escoltar Embruix de lluna (LLUÍS LLACH, "Porrera", 1995)

 

Més enllà del desig

compartit i esperat per tots

hi ha la terra i la gent

i el goig de no sentir-se

mai sol en el camí

on aprenem a estimar

MIQUEL MARTÍ I POL- LLUÍS LLACH

LES TRES GERMANES (DECONSTRUCTING TXÈKHOV)

Les tres germanes (Deconstructing Txèkhov)
Autor: José Sanchis Sinisterra.
Traducció i direcció: Raimon Molins
Sala Atrium, Barcelona

A la Sala Atrium, José  Sanchis Sinisterra deconstrueix, Les tres germanes de Txèkhov. En fa una lectura personal amb intent de fer surar el que hi ha en el subtext d'aquesta obra clàssica de la dramatúrgia universal. Hi deixa l'essencial de la trama, que expliquen les mateixes protagonistes: l'Olga, la Maixa i la Irina, de cara a un auditori imaginat. No hi podia faltar el pas del temps, que mata les il·lusions, i que en aquest muntatge es representa per mitjà d'uns quants rellotges de paret, i un de peu que fa de diferents personatges. Tres personatges que en aquest espai íntim es deixen conèixer i es fan entranyables. Surto amb la impressió que públic i actrius hem reconstruït Les tres germanes. Sanchis Sinisterra i Raimon Molins hi han posat els maons.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

EL MERCADER DE VENÈCIA

El mercader de Venècia
Autor: William Shakespeare
Traducció de Joan Sellent
Direcció: Rafel Duran
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran

Shakespeare va escriure El mercader de Venècia per ridicularitzar els jueus, tot  agafant-ne els estereotips. L'avarícia del jueu Shylock arriba al màxim quan es venja del mercader Antonio, el seu enemic, en establir per contracte que es cobrarà el deute amb una lliura de la seva carn, com més a prop del cor millor.

La lectura que d'aquesta obra es fa després de l'Holocaust no pot ser l'original. No la hi va fer Sergi Belbel en la seva versió al Poliorama i la hi fa encara menys ara Rafel Duran, que proposa un final sense paraules, deixant un epíleg per a tothom: la filla del jueu desconsolada perquè fugint del pare avar ha caigut en mans d'un home que la desitjava per la seva herència; Pòrcia (espectacular Anna Ycobalzeta) ballant sola i decebuda veient que el seu estimat Bassanio (Roger Coma, la versemblança) festeja insinuant amb Antonio (irreconeixible Àlex Casanovas) i Shylock enfonsat, en imatges projectades, com a colofó de l'admirable interpretació de Ramon Madaula, amb barba, quipà, posat retret, expressant les intencions amb tot el cos des de la primera aparició a escena.

La ficció d'El mercader de Venècia se situa al segle XVI, però la presa de compromisos econòmics que no es poden satisfer, m'ha semblat una metàfora de la crisi contemporània: teníem tots els vaixells en alta mar, navegant entre pirates.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»