'JOAN BROSSA, POETA DE LA REVOLTA', AL BORN

Si no podia escriure, als moments d'eufòria

seria guerriller, als de passivitat prestidigitador.

Ésser poeta inclou totes dues coses.

JOAN BROSSA. Vivàrium.

Joan Brossa, poeta de la memòria, del combat i de la revolta, mitjançant l'humor, la ironia, la paròdia i la metàfora transgredeix el llenguatge i les formes poètiques convencionals fins a portar l'obra a la màxima psimplificació,als límits del llenguatge. La síntesi de la biografia del poeta i una selecció d'alguns poemes més representatius de la seva visió crítica de la societat es poden veure a l'Espai Dalmau del Born CCM.

'No em va fer Joan Brossa'. Foto: © Paüls

T'he cercat.

T'he cercat entre
buits d'engranatges
timbalejant l'oïda.

JOAN BROSSA. El cop desert. 

També al Born CCM, A la Sala Castellví, es pot veure la instal·lació sonora i plàstica de Cabosanroque 'No em va fer Joan Brossa' (2016), que explora paisatges de la prosa primererenca del poeta i la poesia escènica dels quanys quaranta. Des del punt de vista del so, es planteja en aquesta instal·lació un nou gènere que Cabosanrique defineix com a "teatre expandit". La instal·lació forma part del programa d'exposicions itinerants del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Instal·lació de Cabosanroque fins al 26 de gener.
Exposició Joan Brossa fins al 2 de febrer.

'IT DON'T WORRY ME' AL TEATRE LLIURE

It don't worry me. Creació: Atresbandes, Bertrand Lesca, Nasi Voutsas
Cicle de La Ruta 40. Espai LLiure. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

A It don't worry me (Tant me fot!), dos actors expliquen amb tota mena de detalls els seus moviments a l'escenari i fan adonar d'aspectes artístics que l'espectador no valora com a importants. O dit d'una altra manera, els espectadors valoren el que fan els actors a partir del  que expiquen que fan i de les referències que troben —o forcen trobar—com ara la benedicció del Pantocràtor, els dos nens a la platja de Sorolla, en cada gest. Dos suposats espectadors amb caputxa opinen del que han vist i aprofiten per aparlar del que els amoïna, encara que no tingui res a veure amb el context. Una proposta interessant. Espectacle en llengua anglesa. L'audiodescripció forma part de l'espectacle. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'HERÈNCIA ABANDONADA', A LA SALA BECKETT

Herència abandonada. Autora i directora: Lara Díez Quintanilla.
Companyia La Volcànica. Sala Beckett, Barcelona

El pare de l'Àngels i de tres fills mascles ha deixat una herència enverinada. La filla se'n venja i ho explica al despatx de l'advocat de confiança de la família. I, a més, vol 'cobrar-se' una altra cosa. Allí, ara mateix. I no. Per sucar-hi pa, amb Francesca Vadell i Ramon Bonvehí. 9/10

L'Andreu Sotorra en diu: «Quan un pensa en una herència li venen al cap dues imatges: un notari/a explicant els detalls que fa el cas i la penitència a pagar per l'impost de successions per allò que, en realitat —cònjugue o fills— ja forma part de l'esforç del patrimoni familiar. Però l'autora i actriu Lara Díez Quintanilla ha descobert que hi ha més coses amagades darrere d'una herència. I les ha condensat en un espectacle de setanta minuts que ve de lluny. Va començar com una peça breu fa sis anys a l'antiga Beckett de Gràcia, va reaparèixer tres anys després al Teatre Akadèmia i encara la va retreballar posteriorment a l'Àtic del Teatre Tantarantana. A la quarta va la vençuda, que diríem en aquest cas. I ara «Herència abandonada», a La Beckett, ja té forma d'obra completa i tancada, avalada a més pel premi Crítica Serra d'Or del 2018». 

 Llegiu-ne la crítica sencera d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'AQUELLA NIT', A LA VILLARROEL

Aquella nit. Autor: David Greig. Cançons: Gordon McIntyre.
Traducció de Cristina Genebat.  Direcció: David Selvas.
La Brutal. La Villarroel. Foto: © Lander Larrañagala llegenda

Una comèdia romàntica amb Ivan Massagué i Marta Bayarri en estat de gràcia, acompanyats dels músics Aurora Bauzà (teclats) i Pere Jou (guitarra elèctrica).  "Una obra de teatre amb cançons" que transcorre a Edimburg, on el Bob i l'Helena, dos antiherois, expliquen com es van conèixer i, és clar, cadascú ho recorda a la seva manera.  Ella és una advocada estressada i ell és un bala perduda embarcat en negocis bruts d'estar per casa. Ambós immersos en la crisi dels 40 anys. S'atreuen i es rebutgen. S'atreuen. Imantats. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

JOIES RARES: CREACIONS COL·LECTIVES EN LÍNIA

Acció final de 'Bombes de llavors'. 
Foto: © Núria Olesti

Vegeu aplegades en aquest apunt cinc creacions artisticoliteràries col·lectives que tenen com a singularitat que han estat pensades per ser publicades en línia i, alhora, interrelacionades amb diferents disciplines artístiques en ser presentades in presentia. 

Dins de cada crònica, hi trobareu els noms de les persones que han format part de cada projecte i qui ens ha acollit ja sigui en espais ciutadans o difonent les performances de presentació. Hi falta l'auditori, que ha estat nombrós, com es pot veure en els diferents àlbums de fotografies de cada crònica. 

* 2019. Bombes de llavors 

Vint proses poètiques basades en obres de Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Marc Pérez Oliván/Nené, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Pròleg de Mònica de Dalmau Mommertz. Paraules dites per les rapsodes Antònia Farré i Alba Closa, moviments coreogràfics de Carme Andrade, Laia Espallargas, Teresa Llorach,  Sara Mauri, Martina Rius Mauri i Fina Veciana. Música: Cristina Duran. Guió de la performance: Carme Andrade. Direcció artística: Fina Veciana.   Vegeu la Crònica de la performance de Bombes de llavors.

* 2018. Estimo la dona que soc: #mestimo.

Trenta-sis proses poètiques inspirades en pintures de Fina Veciana. Pròleg de Carme Andrade.  Paraules dites per la rapsoda Antònia Farré, moviments coreogràfics de les ballarines professsionals Meritxell Blay i Laia Domingo, la poeta i performer Mònica de Dalmau Mommertz i la música Cristina Duran.  Vegeu la crònica  Síntesi poètica de #mestimo, un regal excepcional.

* 2017. El vestit negre.

Amb Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep Manuel Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau Mommertz, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Marc Pérez Oliván/Nené, Lena Paüls, Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili. Pròleg de Biel Ferrer. Coberta de Rosa Virgili. Vegeu la crònica El vestit negre, àlbum polifònic.

* 2017. La musa de la frescor.

Textos basats en la pintura 'La musa de la frescor', de Marc A. Pérez Oliván. Carme Andrade, M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas Fontcuberta, Mònica de Dalmau Mommertz, Teresa Duch, Conxita Jiménez, Eduard López, Pep Macaya, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Lena Paüls, Victòria Rodrigo, Anabel Sáiz Ripoll. Vegeu: Crònica del making of

* 2016. Remeno paraules.

Amb Xavier Aluja, Marta Anguera, Fabián Azul, Antonieta Codina, Màrius Domingo de Pedro, Núria Feijoó, Josep Masanés, Marc Pérez Oliván, Rosa Puig, Iolanda Salvadó, Cori Torroja i Fina Veciana. Coberta de Joan Tharrats. Pròleg d'Eduard López. Vegeu-ne informació i booktrailer.

'CELEBRARÉ MI MUERTE', A LA SALA BECKETT

Celebraré mi muerte. De Marcos Hourmann, Alberto San Juan
i Víctor Morilla. Direcció: A. San Juan i V. Morilla. Sala Beckett

El Codi Penal espanyol castiga amb deu anys de presó qui practiqui l'eutanàsia. Els Països Baixos,  Luxemburg i Bèlgica són els únics països de la Unió Europea on no es penalitza. A Catalunya, l'anomenat “testament vital” es pot signar davant de notari o també davant l'organisme corresponent de la Generalitat amb un parell de testimonis. Pel que es diu, serà una de les primeres lleis del govern de Pedro Sánchez.

Celebraré mi muerte és una peça de teatre documental, la idea de la qual parteix del llibre Morir viviendo. Vivir muriendo, del doctor Marcos Hourmann. El relat en primera persona del mateix doctor, que el 2005 treballava de responsable d'urgències a l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre i vist el patiment d'una pacient en fase terminal de 82 anys, va optar, d'acord amb la filla, ajudar-la a morir. Li va injectar clorur de potasi. La pacient va deixar de patir, perquè la mort va ser instantània, cosa que amb la sedació hauria trigat unes hores. El doctor va tenir l'error de deixar-ho escrit i de signar-ho en l'historial clínic. El van acomiadar i l'hospital el va denunciar. Va perdre la feina que el 2009 feia al Regne Unit. Un acord pre-judici li va permetre conservar l'habilitació com a metge i en va sortir amb un any de presó que no va complir. Al final de la represenació, vuit espectadors emeten el seu veredice, a mode de jurat popular. Ara treballa en una petita mútua com a metge d'assistència domiciliària.

No sóc un heroi ni un homicida.

Em vaig comportar més com un

ésser humà que com un metge.

I això és el que una part de la societat

no admet. (Marcos Hourmann)

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'FELIÇ DIWALI', A LA SALA VERSUS

 Feliç Diwali. Dramatúrgia i direcció: Xavi Morató.
Sala Versus Glòries, Barcelona.

A la Sala Versus Glòries hi ha un arbre de Nadal guarnit. A escena, quatre actors en el paper de socis d'una empresa: Ramon Godino, Alberto Lozano, Joan Martínez Vidal i Toni Soldevila. I la Kassandra, una assistent virtual intel·ligent, que dona resposta a tot el que se li pregunta i fins i tot s'avança al pensament dels usuaris. Uns hackers han entrat al sistema del robot i pot descobrir molts secrets. S'estén el pànic entre els socis. Situacions còmiques. Cap dels quatre personatges és el que sembla ser. Feliç Diwali!, malgrat tot. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

TRES PINTURES VIRTUALS A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

«Entrar al quadre». Al vestítbul de la Universitat de Barcelona

Fins divendres 17, de 10:00 a 19:00. 

Cal reserva prèvia:  www.entrarenelcuadro.com

La Universitat de Barcelona presenta en realitat virtual tres pintures del Museu Nacional Thyssen-Bornemisza de Madrid. Hem pogut recórrer en un espai tridimensional peces mestres de Van Gogh (els prats d'Auvers), Mondrian (ascensor en un carrer de Nova York) i Balthasar Van der Ast, (flors tallades),  amb l'ajuda d'unes ulleres immersives que permeten una experiència sensorial ben diversa en cada quadre. Aquesta iniciativa itinerant compta amb la col·laboració d'Endesa.
D'aquí no gaire riurem dels estris que calen encara avui per passejar-nos per espais tridimensionals. Els tindrem disponibles al televisor de casa.