GALETES INSPIRADES EN EL #MESTIMO 10

Galetes de Nani Nolla, inspirades
en el quadre #mestimo 10,  de Fina Veciana

Prosa poètica de Lena Paüls, inspirada en el quadre
 #mestimo 10,  de Fina Veciana. Vegeu-ne el llibre digital

I aquí tinc el petit homenatge a aquesta artista de Reus:
unes galetes de pal que són al jardí. Per a fer-les he agafat
una recepta que vaig anotar d'una revista francesa que
era en una perruqueria de París. Unes galetes amb
te matxa i que he col·locat en un entorn oníric, de colors
 i fantasia com ho fa la Fina.

'Galetes m'estimo la dona que soc: #mestimo'
Blog «La Cuina Violeta», de Nani Nolla, 18-3-2019

Per saber-ne més:

Síntesi poètica de #mestimo, un regal excepcional 

TALLER D'AQUAREL·LA A DUESAIGÜES

Aquarel·les de Miquel Bruno

L'Acadèmia d'Art CT ART GALLERY de Reus organitza a Duesaigües un taller de pintura de paisatges a l'aquarel·la dirigit per Miquel Bruno (vegeu-ne la galeria d'imatges aquí). L'activitat ha despertat molt d'interès i les places s'han esgotat tan bon punt s'ha començat a fer difusió de l'activitat.

Durant el taller l'alumne desenvoluparà els exercicis de manera tutelada, a partir dels espais seleccionats, que li permetran aprofundir les metodologies plantejades. Es treballarà l'elecció del tema, la motivació, la simplificació, la composició, la perspectiva, el color i les textures.

Lloc: Duesaigües (Baix Camp)

Dissabte, 23 de març

De les 9 del matí a les 6 de la tarda 

(inclou dinar en grup al cafè del poble)

Per saber-ne més:

CT Gallery (Santa Anna, 6 43201 Reus)

Telèfon 657 962 834 i 977 345375 artgallery.ct@gmail.com

'RETRATS DE LA MODERNITAT', A LA FUNDACIÓ MAPFRE

Blossom Retaurant. © Berenice Abbott, 1935

Exposició Retrats de la modernitat, de la fotògrafa i periodista Berenice Abbott (Springfield, 1898-Monson, Maine 1991), una mostra documental gens artificiosa que bascula entre la fotografia artística i l'autobiogràfica. Uns treballs que prenen més relleu com més temps transcorre. Abbott va desenvolupar la seva professió a Nova York, al costat de Man Ray i d'artistes i intel·lectuals com Mina Loy, Marcel Deschamp o Djuna Barnes.

© Berenice Abbott

A més de retrats d'escriptors i intel·lectuals, les seves imatges de ciència, cap als anys 40, il·lustren els resultats de diferents experiments físics que recorden la ciutat de nit. 

La presentació d'aquesta antologia a la Fundació Mapfre és dificultosa de seguir pel fet que la majoria són fotografies en mida A4, encara no, i els rètols identificatius sembla que hi siguin de decoració més que per ser llegits. És una mostra ideal per ser difosa en línia.

Un cop hi som, aprofitem per admirar el marc que l'acull, és a dir, la Casa Garriga Nogués, un edifici modernista amb pintures murals, vidrieres i fusteria esplèndids i ben conservats. 

Entrada lliure: dilluns a la tarda

Exposició oberta fins al 19 de maig.

INVITACIÓ A LA PRESENTACIÓ DEL CONTE 'EL JARDÍ DE LES ESCALES'

Victòria Rodrigo  i Teresa Llorach, autores del conte, presentaran el llibre molt a prop del roserar on va néixer la marieta Groga. Després de la glossa que faré amb molt de gust, la rapsoda Antònia Farré llegirà el conte amb acompanyament musical d'Albert Barraso, Cèlia Juan, Vicenç Vidiella i Joan Ferrando.

Centre de la Imatge Mas Iglesias

Dimecres, 20 de març

a les 19:30 h

'ÀNSIA', A LA SALA ATRIUM

Ànsia [Crave], de Sarah Kane. Traducció: Chap Rodríguez Rosell
Direcció: Loredana Volpe. Sala Àtrium, Barcelona.
Foto: Manuel Romero

Els diàlegs es basen en l'intercanvi de missatges alternativament entre persones, poden ser rèpliques que aporten informació, que rebaten o que assenteixen el que ha dit l'interlocutor. A l'espectacle Ànsia [Crave] quatre personatges anònims parlen, sense escoltar-se mútuament. Una comunicació fallida entre aquests personatges i un violinista. Diuen frases inconnexes que traspuen desesperació, paraules que ningú replega i queden allà vagant perquè els espectadors les recomponguem a les fosques, tant en sentit metafòric com en el literal. El muntatge no és especialment distret i els actors no brillen, tret de Chap Rodríguez Rosell que interpreta un monòleg declaratiu adreçat a diverses persones del públic i deixa tothom corprès per la precisió i la veritat. 6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'QUÈ VA PASSAR AMB BETTE DAVIS I JOAN CRAWFORD?, AL TEATRE AKADÈMIA

Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?,  Jean Marboeuf

Trad: Joan Casas. Dir: Guido Torlonia. Teatre Akademia, BCN

Carme Elias i Vicky Peña
Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?

¿Que va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?, recrea la relació epistolar entre les dues dives des del moment que Crawford passa el guió a Davis de What Ever Happened to Baby Jane? fins després del rodatge de la pel·lícula que va dirigir Robert Aldrich el 1962. Estaven de tornada de la seva carrera, en un moment que no rebien ofertes dels grans estudis de cinema americans. La pel·lícula va tenir un èxit esclatant, però les dues dives van quedar enemistades per sempre.

Aquí s'enfronten en duel dues intèrprets de gran volada, Carme Elias (interpretant Bette Davis (1908-1989) i Vicky Peña (interpretant Joan Crawford (1905-1977), en camerinos encarats. Seductores, fascinants. Inoblidables. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'INCÒGNIT', A L'ESPAI LLIURE

Incògnit. Autor: Nick Payne. Traducció i direcció: Mònica Bofill.
Espai Lliure. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Incògnit, obra del dramaturg anglès, Nick Payne (1984) es basa en un fet real. El metge patòleg Thomas Harvey, que va fer l'autòpsia al cadàver d'Albert Einstein, el 18 d'abril de 1955, es va quedar el cervell del científic per estudiar-lo. Va fer conferències de divulgació amb fragments del cervell. Ara per ara, cap descoberta informa que fos un cervell diferent d'un cervell estàndard. Sense solució de continuïtat, sense referents, les tres històries situades en la mateixa escenografia i el mateix vestuari resulten confuses. Transcorren al llarg de seixanta anys, amb dinou personatges a càrrec de quatre intèrprets, que s'emporten la palma del muntatge, Paula Blanco, Oriol Guinart, Jordi Llordella i Victòria Pagès. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'LEHMAN TRILOGY', AL TEATRE LLIURE

Lehman Trilogy. Autor: Stefano Massini. Adaptació i direcció:
Sergio Peris-Mencheta.  Teatre Lliure Montjuïc

Una nova posada en escena de Lehman Trilogy, d'Stefano Massini (Florència, 1975), aquest cop adaptada i dirigida per Sergio Peris-Mancheta, al Teatre Lliure de Montjuïc, Sala Fabià Puigserver. Hi anem amb el record viu d'una versió del 2016, que ens va fer estremir, a La Villarroel, sense gairebé escenografia ni atrezzo, només amb la paraula irònica, eficaç. (Vegeu-ne aquí un comentari)

La versió musical de Peris-Mancheta dura tres hores, distribuïdes en tres actes de cinquanta-cinc minuts i dos entreactes. Fa de bon seguir amb un ritme mesurat, l'ascensió i caiguda de la nissaga Lehman, jueus procedents de Baviera que arriben als Estats Units el 1844. El relat s'inscriu des dels inicis de la botigueta on els germans Lehman venien cotó fins a la fallida el 2008 de Lehman Brothers, un dels bancs d'inversió que va desencadenar la més gran crisi financera mundial, passant esclar, pels anys àlgids on dominaven el món dels negocis i el diner. Les accions se subratllen amb cants espirituals i altres músiques populars, els intèrprets es caracteritzen en molts personatges. Molt bé. La paraula mordaç per explicar el capitalisme salvatge hi és, però queda diluïda en la posada en escena distreta, fins i tot divertida que, tot i fer païble el tema, el banalitza. (8/10)

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»