27 de gener 2021

AUDIOCRÍTIQUES DE «CLIP DE TEATRE»

La revista digital «Clip de Teatre» enceta l'any XXI de la seva edició en xarxa amb l'obertura d'un nou programa dins la plataforma pública IVOOX accessible lliurement. En format de crònica radiofònica, cada àudio té una durada d'entre 3 i 4 minuts. El programa recull extractes de les crítiques teatrals de les estrenes o reestrenes a partir del gener del 2021.
Entre d'altres s'hi troben Encara hi ha algú al bosc (TNC), La marató de Nova York (Aquitània), El mètode Grönholm (Poliorama), 53 diumenges (Romea), L'èxit de la temporada (Coliseum) o El màgic d'Oz (Condal).

Per accedir al programa de «Clip de Teatre» a IVOOX,
cliqueu aquí:
 

 

24 de gener 2021

SÈRIE NORUEGA 'NOBEL'

Nobel. Direcció: Per-Olav Sørensen Noruega, 2017

«Un moviment no violent no hauria pogut aturar 
els exèrcits de Hitler. Les negociacions no poden
convèncer els líders d'Al-Queda perquè deposin les armes». 
BARAK OBAMA
Discurs d'acceptació del Premi Nobel de la Pau, 2009

Els membres d'una unitat especial de l'exèrcit noruec destinada a la guerra de l'Afganistan estan programats per matar en nom de la pau. Un veterà del grup, l'esposa del qual treballa en temes de desenvolupament al Ministeri d'Assumpes Exteriors, es veu immers en una conspiració que el porta a ser el peó executor al servei d'un entramat d'interessos econòmics internacionals a la zona. Els fets que passen a noruega quan els soldats estan a casa de permís es retroalimenten amb imatges que tenen l'antecedent en l'operatiu de l'Afganistan.  9/10

21 de gener 2021

L'ALÈ QUE FA OLOR DE MENTA, EN EDICIÓ DIGITAL

Edició digital, Barcelona, 2021

* ESCOLTEU fragments del poema 

* LLEGIU el llibre en línia

L'alè que fa olor de menta és un treball que he anat definint durant dotze anys. Ben madurat ha estat i, abans que no el desgraciés de tant de retocar-lo, el vaig presentar al premi de poesia del Vallès Oriental, la convocatòria del qual s'adeia amb la llargària que tenia el poema. El lliurament del premi va ser el novembre del 2019 i ara, amb la publicació en suport digital, el text queda fixat definitivament, embolcallat amb la simbologia de les petjades a la sorra de la platja, a la coberta que ha dissenyat Pere Prats Sobrepere.

És un poema narratiu de cinc parts sobre una dona que es presenta com a forastera, amb una llarga trajectòria vital que va des de Fes, on va néixer, fins a Riba-roja d'Ebre, on viu ara. Al primer tanka  'Parla Jamila' diu: 

—Jo, forastera,
he guanyat mitja vida
desmanegada.
La roba feta a tires,
polsosa la sabata. 

Té un fill de mesos quan fa sovint el recorregut en tren 'D'un cap de via a l'altre', des de Riba-roja fins a Barcelona. La trobem reflexionant sobre la seva vida, recorda el cos jove i sa, i li passa pel cap deixar de fer el que toca:

Sil·labejant Tamarit i Altafulla,
¿qui pot pensar que es va perdre a la platja
tot un matí, entre còdols i algues?

Al poema 'La Mona Lisa calba' decideix que continuarà els tractaments per curar-se i aprendrà a viure de nou:

A punt d'un nou viatge, desficiosa de mar,
passeges entre fonts i jardins ufanosos.
En el primer segon que queda dels teus dies,
tornes a aprendre a riure, escampada en els altres.
Tot és més nou avui que la resta del temps
de pits llisos de mel, de cintura cenyida.
Festa de les carícies, el festeig i el desig,
l'amor que mou muntanyes, la por que les ensorra.
Per si es presenta amb fúria, cridant de mala lluna,
que t'enxampi ballant una dansa del ventre.

I, mentre coneixem la circumstància que fa que vulgui dimitir de les ginesteres i de les paraules, projecta la mirada a l'entorn, que es modifica constantment, en un cicle etern:

Mira't amb uns altres ulls les desferres,
adoba el bot,
i fes que tot sigui possible.

Durant el primer confinament del 2020, disset fragments del llibre van ser il·lustrats amb fotografies i pintures d'artistes meus de capçalera: Fabián Acidres, Antonieta Codina, Mònica de Dalmau Mommertz, Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, Fina Veciana i Rosa Virgili. Van ser els qui primer en van fer la lectura i van interpretar creativament diversos versos. A causa de les restriccions d'aforament per la pandèmia, segurament no podrem fer-ne la presentació en viu com m'agradaria, però aquests esplèndids acompanyaments m'emocionen perquè, tot i ser un tast, aporten més sentit positiu al conjunt del poema. I em plau de compartir-los.

Formen part del recull 50 mirades des de casa.


19 de gener 2021

PEL·LÍCULA 'TU MÉRITES UN AMOUR'

Tu mérites un amour. França. 2019
Direcció i guió: Hafsia Herz
Opera prima de la directora Hafisa Herzi, que també signa el guió i el protagonitza. Una jove afronta les conseqüències afectives de la separació de la seva parella, que li ha estat infidel, però tot i així li sembla que la seva història d'amor encara té recorregut. Busca el consol en amics i altres amors. Enregistrada amb aparent improvisació, aire de naturalitat en escenes apassionades que acaben, invariablement, en melanconia i tristesa.

El títol fa referència a un poema atribuït a  Frida Khalo, que recita a la protagonista un dels aspirants a parella —una altra d'ocasional, potser—en la seqüència més emotiva (però que no sembla que li faci efecte).

Filmin. XI edició del My French Film Festival. 8/10

18 de gener 2021

REUS: 82 ANYS DE L'OCUPACIÓ FEIXISTA

Entitats democràtiques de la ciutat de Reus recorden els 82 anys de l'ocupació de la ciutat per l’exèrcit sublevat, el 15 de gener de 1939, amb un mural a la plaça Abat Oliba i un acte de reivindicació del reconeixement oficial de la memòria històrica.
L'entrada triomfal de l'exèrcit de Franco a una ciutat devastada i sense oferir resistència és un fet que m'han transmès verbalment sis perdedors de la guerra: els meus avis i els meus sogres. No tant els pares que, tot i que recordaven els bombardejos i la gana que havien passat, aleshores tenien encara no dotze anys.  Són la generació que van viure de ple la postguerra terrorífica. Sí que he estat testimoni —fins a la mort del dictador  el 1975— del toc (alegre) de campanes de totes les esglésies de la ciutat a tres quarts de tres de la tarda, que és l'hora que van entrar els militars pel carrer del Roser. Posteriorment, durant uns quants anys, en aquesta hora es tiraven coets per fer adonar que les campanes, per fi, no tocaven.
Vídeo: Acte de memòria història per commemorar 
l’ocupació de l’exèrcit sublevat de Reus. A càrrec de Xavier Millán
 
Vídeo: 'La tortuga i l'assassinat de Cipriano Martos'. 
A càrrec de Mariona Quadrada 
 

17 de gener 2021

L'ÈXIT DE LA TEMPORADA, AL TEATRE COLISEUM

L'èxit de la temporada
Dramatúrgia i direcció: Enric Cambray i Israel Solà
Teatre Coliseum
Els amics d'El Terrat també han estat joves i il·lusionats intèrprets. Ara, amb guió i direcció de dos joves professionals, expliquen amb registre de comèdia que l'any 2001 preparaven —suposadament— l'obra Romeu i Julieta i un contratemps va fer que ajornessin vint anys l'estrena. El temps ha trasmudat relacions, i la circumstància privada i professional de cadascú no té res a veure amb la inicial. Es retroben per assajar cinc dies i fer-ne una sola funció. Què els empeny a fer-la? El contrast de com eren i de com són en l'actualitat (amb hipèrbole inclosa) ens fa riure a cor que vols i amb tendresa, perquè ens hi veiem reflectits. Intèrprets: Sílvia Abril / Alba Florejachs en la nostra sessió, David Fernández, Fermí Fernández, Oriol Grau, Mònica Macfer, Mònica Pérez, Jordi Rios. Amb aquest muntatge els d'El Terrat commemoren 30 anys de la seva trajectòria, iniciada a l'emissora Ràdio Reus EAJ-11. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

16 de gener 2021

CABIROLS, PORCS SENGLARS...

Senyal a la carretera Duesaigües-L'Argentera
(localització: tomb de cal Patró) Foto: © Paüls

Per les banyes, diríem que la imatge del senyal d'alerta correspon a un cérvol.  No hi ha cérvols als boscos d'Escornalbou i voltants, però sí que hi viuen molts cabirols (Capreolus capreolus) i, sobretot, un nombre excessiu de porcs senglars (Sus scrofa) que entren als conreus i als horts i hi poden fer malvestats (vegeu la terra gratada  al peu del senyal.)
Durant el primer confinament, sense trànsit ni soroll ni passejants, la Sílvia R. va veure a plena llum del dia, tres cabirols a la carretera que va de Duesaigües al Coll de la Teixeta.  I l'Anna L. en va veure des de la finestra del menjador de casa seva mirant cap als boscos d'Escornalbou. No fa gaire, la Montse F. es va trobar un cabirol —més gran que un gos, diu— al mig de la carretera que va del pantà de Riudecanyes a Duesaigües. Era de dia i per sort, no anava gaire de pressa. Va aturar el cotxe, però l'animal, que estava d'esquena, es va girar i, sorprès i espantat, va fer un salt àgil i va desaparèixer bosc endins.
El naturalista Màrius Domingo de Pedro explica a l'apunt Feina pura, que els cabirols són una espècie molt territorial, esquiva i discreta, motiu pel qual no es pot fer un recompte a simple vista com es fa amb la cabra salvatge, present a la veïna comarca de la Ribera d'Ebre. Com a agent forestal, ha fet amb altres companys un  cens de cabirols,  que consisteix a comptar excrements d'aquests ungulats.
Durant el dia és excepcional que surtin del bosc, amagats entre la vegetació, s'alimenten de fulles, herba, bolets, fruits, escorces i líquens. Quan se senten segurs, emeten lladrucs semblants als gossos. 
Si la població no es descontrola, els cabirols no són un perill, ara per ara, però per precaució val més agafar amb calma els revolts de les carreteres que circulen a tocar del bosc.


15 de gener 2021

SÈRIE 'DIME QUIÉN SOY'

Dime quién soy. Creació: José Manuel Lorenzo
Guió: Piti Español. Direcció: Eduard Cortés
Espanya, 2020
Sèrie de TVE que adapta la novel·la històrica Dime quién soy, escrita per Julia Navarro. Repassa la turbulenta biografia d'Amelia Garayoa, (protagonitzada per l'actriu Irene Escolar), des dels divuit anys, a Madrid, casada amb el fill d'un empresari ric per salvar els negocis paterns, fins que compleix 80 anys, a Berlín. Abandona marit i fill acabat de néixer i s'escapa a París amb un comunista francès abans que esclati la Guerra civil espanyola. A partir d'aquí, abocada a una vida d'espionatge i d'amors, s'involucra en els esdeveniments més rellevants de la història del segle XX, des de l'aixecament franquista fins a la caiguda del mur de Berlín, passant per l'auge comunista al Moscú d'Stalin, la resistència a la barbàrie del gueto de Varsòvia, la Roma dels darrers anys de Mussolini o el declivi de l'Alemanya nazi a l'Atenes ocupada. Guió ben resolt, intèrprets d'excepció en una producció molt acurada. Movistar. 9/10

Equip:
https://dimequiensoy.movistarplus.es/