AGOST, TEMPS DE PENYORA

Acordió poètic, 55. Lena Paüls

A boca de fosc, la música dels assajos s’escampa desfibrada
i, perquè la lluna és aquell globus que vaig perdre a la fira,
tu udoles en nom meu enfilat a la pila de llenya.
LENA PAÜLS. ‘Agost’, dins Temps de penyora 


Recull de poemaris premiats i /o publicats

en diversos llibres col·lectius. Coberta: Marta Anguera Curto

 

JEANNE MOREAU, IN MEMORIAM

Jeanne Moreau, a Le récit de la servente Zerline.

Ha mort l'actriu francesa Jeanne Moreau. Gran de les grans actrius de tots els temps. N'he vist pel·lícules, però em quedarà per sempre al record el monòleg Le récit de la servente Zerline, de Hermann Broch, al Teatre Principal, de Barcelona, que reinaugurava amb aquesta obra després d'estar anys tancat.  La recordaré per la música de les paraules dites a mitja veu i per la força que transmetia sense cap gest. Festival Grec 1988.

Per saber més:

Jeanne Moreau (París (París, 1928 - 2017)

 

EL MÓN DE GIORGIO DE CHIRICO, AL CAIXAFORUM

Giorgio de Chirico (Volos, Grècia, 1888 - Roma, 1978), el mestre de l'art metafísic, al Caixaforum. El visitant s'endinsa en la mostra antològica El món de Giorgio de Chirico. Somni o realitat fent un recorregut d'exquisida presentació, dividit en sis àmbits, per les dues bandes de les arcades que l'artista va immortalitzar en múltiples pintures. Escenografies buides, espais silenciosos amb maniquins, juxtaposició d'objectes fora de context que suggereixen atmosferes de caràcter mitològic i històric, i d'altres basades en el seu coneixement de la filosofia i l'arquitectura.

L'exposició consta de 142 peces —entre pintures, dibuixos, gravats i escultures— procedents de la Fondazione Giorgio e Isa de Chirico i d'una vintena d'institucions.

Oberta fins al 22 d’octubre.

'CABARETA', A LA SALA MUNTANER

CabaretA. Autores: Maria Molins i Bárbara Granados
Direcció: Joan M. Segura Bernadas. Sala Muntaner, Barcelona

L'estètica de Cabareta recorda el Paral·lel canalla dels anys 20 i 30 del segle passat, però el fons és d'una actualitat que ens inquieta. Les autores i protagonistes són l'actriu Maria Molins que canta, balla i es mou amb alegria encomanadissa i  la compositora musical Bárbara Granados —besneta del músic Enric Granados— que n'ha fet les lletres i les músiques originals i les interpreta al piano, la percussió, l'acordió, els picarols... Magníficament acompanyades per dos músics hàbils també com a actors: Dick Them i Miquel Malirach. Entre tots resolten amb espontaneïtat calculada petits esquetxos, amb textos de Rodoreda, de Shakespeare, ben integrats en el conjunt, reivindicant la dona en el món de les arts escèniques, fent humor negre de l'experiència de qui ha patit un càncer, i fent-nos testimonis d'unes converses telefòniques —que ens recorden Gila—, d'una suposada assessoria de polítics corruptes. Cabareta ens remet als millors moments de Mary Sampere, de l'Àngel Pavlovsky, de la Lloll. Un espectacle de proximitat, amb sal, pebre i tendresa al seu punt just al qual auguro llarga vida. Aplaudiments. 9/10

'UN TRET AL CAP', A LA SALA BECKETT

Un tret al cap. Autor: Pau Miró. Direcció: Pau Miró
Sala Beckett, Barcelona. Festival Grec 2017

El dramaturg Pau Miró ha escrit i ha digirit  Un tret al cap, un text rodó que les tres actrius que l'interpreten el converteixen en extraordinari. Tres dones en hores baixes: la periodista acomiadada del mitjà digital on escriu articles d'èxit (interpretada per Emma Vilarasau, contundent), la germana gran de la periodista, escriptora de contes infantils, malalta terminal (la saviesa de l'actriu Imma Colomer) i la jove que fa feinetes i no se'n surt (Mar Ulldemolins, la versemblança). Tres personatges ben definits que prenen decisions gens fàcils: ¿fins quan cal esperar a llançar la tovallola? ¿S'han d'acceptar tots els regals, ja siguin materials o en forma de confessions? Diàlegs ben cisellats, cap arma mortífera a escena, tret de la paraula. Bravo! 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

 «Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d’esperar 
l’adveniment del messies)». Text: Davide Carnevali. 
Traducció i direcció: Albert Arribas. TNC Sala Petita

Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d'esperar l'adveniment del messies) és una mena de performance que ens mostra com rebrà el messies una tropa familiar desgavellada.  L'obra té com a referent  la pel·lícula Teorema de  Pasolini; el dramaturg milanès Davide Carnevali n'ha fet la versió més o menys reconeixible i Albert Arribas l'ha farcida d'espectacularitat surrealista. D'entrada, els espectadors hem accedit a la sala pels magatzems del teatre i ens han situat a les grades de l'escenari. A la platea manegant diferents elements i estructures —caseta d'eines, muntacàrregues,  tenda de campanya de camps de refugiats,  estable amb bales de palla, dipòsits industrials d'aigua, un ast de pollastres, desenes i desenes de cartrons d'ous...— ens hi esperava el que podria ser una família a taula i un àngel en un pla elevat que l'observa desolat  Al primer pis, una impressora gegant aboca a la platea acudits en paper continu referits a l'encontre del messies amb diferents receptors. La família destrueix la vaixella,  el pare es disposa a treure's la roba que porta a sostres, però s'atura. No reparteix ni el que li sobra. Engrapen un pollastre a l'ast a esgarrapades. Toc, toc... Truquen a la porta de la sala. Ja tenim el messies aquí. S'ha acabat la gresca. Fosc. 

En sortir de la sala ens regalen un ou amb un ull pintat, cèl·lula divina. Covant a la mà el nou messies, tornem al vestíbul per una altra banda dels magatzems. Ens hi espera un karaoke i cervesa a desdir.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

PARAULES ENCADENADES, A LA VILLARROEL

Paraules encadenades. Autor: Jordi Galceran. 
Direcció: Sergi Belbel. La Villarroel, Barcelona

Sovint anem al teatre a veure una obra de la qual no oblidem els actors que la van representar davant nostre per primera vegada. Paraules encadenades té unes interpretacions precedents il·lustres: Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau. És inevitable que hi pensem, just abans que David Bagés emprengui el monòleg inicial al vídeo on es presenta el personatge i, a continuació, encengui la llanterna i enfoqui la Mima Riera que està emmordassada i lligada en una cadira. I comenci el joc pervers de paraules. Impecablement teatral per obra i gràcia de l'autor, que va guanyar amb aquesta obra el Premi Born de Teatre.  Sergi Belbel, situa el segrest, en aquest cas, en un teatre abandonat. La Villarroel, marc inquietant des d'ara que sabem que té la porta massa ben assegurada. Dir que fan unes bones interpretacions del text de Galceran és no fer-los justícia.  Esplèndides. Esplèndid, també, el vídeo de l'escena final amb l'enllaunat de sang i fetge, a càrrec d'Oriol Paulo, un dels directors de la sèrie «Nit i dia» de TV3. 10/10

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

LLETRES A LES AULES: CURS 2017-2018

Lena Paüls, autora inclosa al programa de foment
de la lectura a escoles i instituts de secundària.

«Lletres a les aules» és un programa de la Institució de les Lletres Catalanes de foment de la lectura en el món educatiu que posa en contacte els lectors amb els autors. Els meus llibres hi estan inclosos (Vegeu-ne la fitxa), i l'única condició per tal que com a autora vingui al vostre centre —gratuïtament— és que els alumnes hagin llegit algun dels llibres (tant si són en suport tradicional de paper com si són en suport digital de franc). Aplicatiu per fer la sol·licitud, fins al 31 d'octubre: Lletres a les aules

  

LECTURES DISPONIBLES 

(clicant els enllaços trobareu informació 

de cada publicació i els textos en suport digital)

Lectors de 6 a 8 anys
— La draga sense escates, conte. Àlbum il·lustrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.


Lectors de 8 a 10 anys 
— La geganta Ela, conte. Edicions del Pirata.
— L'aixecacases, conte. Edició digital lliure. 
— I tu, què mires?, contes i poemes. Edició digital lliure.


Lectors de 10 a 12 anys
— Un riu que creix de nit, novel·la.  Edició digital lliure.


Lectors de 12 a 14 anys
— Dret d'admissió, novel·la. Edició digital lliure.


Lectors a partir de 14 anys
— Temps de penyora, poemari. Edició digital lliure.
— El mirall que vola, recull de narracions. Edició digital lliure.
— L'Adagio d'Albinoni, relat breu. Edició digital lliure.
— Remeno paraules, proses poètiques il·lustrades. Edició digital lliure.