26 d’abril 2017

FÒRUM AMB LECTORS DE 'LA GEGANTA ELA'


La geganta Ela (Edicions del Pirata) trepitja aules. Avui, 
a la Salle Bonanova, amb alumnes de quart de primària.

A la biblioteca les relacions no anaven gaire fines. La majoria de llibres eren per a les mans de lectors de mida mitjana. Si els agafaven els de mida nana se'n sortien, però, si els agafaven els gegantons esqueixaven els fulls, quan giraven pàgina. Va ser difícil trobar una solució que acontentés tothom.
LENA PAÜLS. La geganta Ela 


Per saber-ne més

 

GALILEU, AL TEATRE CLUB CAPITOL

Galileu. Autor: Bertolt Brecht. Traducció: Pilar Estelrich
Teatre Club Capitol, Barcelona. Foto: KdK
El Teatre Club Capitol presenta l'obra Galileu (Leben des Galilei), del dramaturg Bertolt Brecht, amb l'actriu Laura Aubert com a protagonista. En escena, l'episodi més important de la vida del matemàtic que a cavall dels segles XVI i XVII va haver de negar els seus descobriments davant del Papa,  va retractar-se de les seves investigacions científiques —que podia demostrar  amb l'observació telescòpica— per tal que no li costés la vida com va passar amb el seu predecessor, Nicolau Copèrnic. Es diu que en veu baixa va dir en acabar la sessió «Eppur, si muove» (I no obstant la terra es belluga). Brecht posa de relleu les motivacions de l'Església i de la Política del temps de Galileu per no acceptar que la terra gira al voltant del sol.  Un espectacle pedagògicament potent. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

25 d’abril 2017

JARDÍ MERCÈ RODOREDA, A L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

Vista del jardí Mercè Rodoreda a l'IEC
Recomano la visita —ara a la primavera— del Jardí Mercè Rodoreda, un dels pocs jardins penjants de Barcelona. Creat el 1998, conté una mostra de les flors i plantes  (camèlies, glicines, llesamins, mimoses, nenúfars...) que l'autora cita en les seves obres. L'itinerari literari consta de 18 punts, en els quals hi ha unes plaques amb el nom de la planta i un fragment de l'obra de Rodoreda on s'hi esmenta.
El lloc de trobada és  la Casa de la Convalescència de l'Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, seu de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Fundació Mercè Rodoreda.

Visites: divendres al matí
Durada del recorregut: mitja hora
Entrada gratuïta, imprescindible concertació prèvia (tel. 93 270 16 21)

24 d’abril 2017

COL·LECCIÓ MACBA 31: TEMPS I CONFLICTE

Acció sobre paper de fumar [detall] Foto: © Jordi Benito
La 31a presentació de les col·leccions del fons del MACBA proposa una sèrie de recorreguts artístics estructurats en tres grans àmbits: experiència, temps i conflicte en el món actual. Mostra de diferents treballs que interactuen amb el present i hi dialoguen. La mostra —comissariada per Antònia Maria Perelló, cap de la col·lecció del museu— aplega 85 obres de 50 artistes d’arreu del món que comprenen des de 1959 fins a 2014.

Entrevendo, de Cildo Mereiles. Foto: © Coll
Una de les peces més destacades de Temps i conflicte és la instal·lació de gran format  'Entrevendo', de Cildo Mereiles,  una obra que proposa una experiència sensorial. Consisteix en un túnel de fusta al fons del qual hi ha un ventilador d’aire calent. El públic hi ha d’entrar amb dos glaçons dins la boca, l’un dolç i l’altre salat, i experimentar la calor arreu del cos i com es fonen els glaçons. Aquest era el gran reclam per aquesta mostra i no va ser possible experimentar-la en la nostra visita perquè no hi havia glaçons disponibles.

Exposició oberta fins al juliol de 2017


21 d’abril 2017

EL MEU JOSEP PALAU I FABRE

En commemoració del centenari del naixement de
 Josep Palau i Fabre (Barcelona 1917-2008)


Cal estar atents, i vetllar en la tenebra, i fer obscurir el migdia. Només així, amb ulls de foc, amb urpes de voltor i, a la vegada, amb les mans curoses d'una ajudant de partera, ens serà donada, de tant en tant, aquesta cosa rara, sempre dura i fosca com un diamant, misteriosa, que és un poema.
JOSEP PALAU I FABRE. El mèdium



19 d’abril 2017

CONFERÈNCIA DE FINA MASDÉU SOBRE L'ESCRIPTOR PLÀCID VIDAL


La presentació d'una tesi doctoral pot ser un acte cultural i social emocionant. I, segurament, també ho serà la conferència que pronunciarà la doctora Fina Masdéu (dijous, 20 d'abril, a les 19:30, al Centre de Lectura de Reus) sobre la seva tesi doctoral Plàcid Vidal: memorialista singular d'obra viscuda. Ho puc afirmar perquè vaig assistir a la sessió acadèmica a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona quan Masdéu va defensar aquesta tesi davant d'un jurat estricte i incisiu. Me n'ha quedat la forma assossegada i brillant de fons amb què l'autora va formular l'exposició oral de l'estudi i els comentaris de detall que van fer els cinc membres del jurat, segurament per demostrar que s'havien llegit les set-centes pàgines del treball. No puc dir si aquest tipus de sessió  és sempre si fa no fa, però en aquest cas, l'auditori que acompanyàvem la Fina vam esclatar en aplaudiments quan el jurat li comunicava que la tesi doctoral  es mereixia la nota d'excel·lent, cum laude, a l'hora de certificar-la.

Masdéu posa en relleu l'obra memorialística de l'escriptor Plàcid Vidal (Alcover, 1881- Barcelona, 1938), autor d'Els singulars anecdòtics (1920), un precedent en estil i contingut de proses de Josep Pla: Coses Vistes (1925),  i les sèries Retrats de passaportHomenots. La resta de publicacions de Vidal van tenir escàs ressò i aquest fet afegit a la nul·la acceptació entre els grupuscles d'escriptors de Barcelona que en aquell moment reeixien, va fer que de la seva obra autobiogràfica en sortís una queixa i un plany continuats, un sentiment d'autocommiseració que l'incapacitava per la ironia.  ¿Per què és excepcional, doncs,  el que explica Vidal? Perquè parlant des del marge, al·ludint a intel·lectuals contemporanis no prou reconeguts com ell mateix, aporta una visió diferent de la història de la literatura catalana i dels que l'han protagonitzada en primer pla.


Vegeu l'abstract de la tesi doctoral


EVA I ADELA ALS AFORES, A LA SALA BECKETT

Eva i Adela als afores. Autora: Mercè Sarrias
 Direcció: Toni Casares. Sala Beckett, Barcelona
Les protagonistes d'Eva i Adela als afores, de la dramaturga Mercè Sàrrias, són dues pseudoindigents que viuen en un decampat, lluny del caos d'una ciutat, entre dipòsits d'aigua on han plantat un hortet. Han dimitit d'actuar sobre la realitat del món que els ha tocat de viure, però ara es troben que dubten si han d'avisar una dona que, suposadament assassinaran a preu fet o bé se n'han de quedar al marge. L'Adela (interpretada per Rosa Renom) ho ha sentit d'amagat en una conversa d'un banc del carrer. Un home encomanava a un altre l'assassinat de la dona. El final ens deixa amb les ganes de saber-ne la resolució. Remarco l'espaterrant escenografia que dona idea de les grans possibilitats d'aquesta nova sala Beckett.

Interpreta el paper d'Eva l'actriu Montse German, en substitució de l'actriu Sílvia Bel, que va patir un accident al colze en els assajos (és present, com podeu veure, en les fotografies i els vídeos de l'espectacle.