20 d’octubre 2017

'ISLÀNDIA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Islàndia. Autora: Lluïsa Cunillé. Direcció: Xavier Albertí
Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Al·legoria de la bona fe de pas per l'infern.  Mitja dotzena de trobades d'un noiet de 15 anys que surt de la Islàndia nadiua fins als barris baixos de Nova York a la recerca de la seva mare. L'enganyen, el roben, el traeixen. Tots són supervivents de la crisi financera. Tret de la primera escena, prescindible (no he sabut veure-hi quina funció fa en el conjunt de l'obra), el recorregut iniciàtic del protagonista està ben travat i fa de bon seguir, encara que ens agradaria saber que ha tornat a casa més savi després de la seva peripècia. Acompanyen el jove actor Abel Rodríguez —que interpreta amb dignitat la fragilitat i determinació del protagonista— Jordi Oriol, Paula Blanco, Oriol Genís, Joan Anguera, Lurdes Barba, Albert Prat, Joan Carreras, Albert Pérez i Àurea Márquez. Els remarco perquè tots aprofiten els minuts de glòria que els cedeix el text de Lluïsa Cunillé.
Faig notar que al fulletó de mà s'hi reprodueix el pròleg interessantísim d'Enric Juliana a l'edició del text Islàndia (Arola Editors, 2017), sobre els fonaments de la crisi financera internacional, que va col·lapsar el sistema bancari a Islàndia el 2008, el primer lloc al món a partir del qual es produiria l'efecte dòmino. 7/10
 





19 d’octubre 2017

EL RELAT VISUAL DE L'1-O

https://recursos.ara.cat/dossier-relat-visual?utm_medium=ppc&utm_source=facebookads&utm_campaign=facebookads
 
El diari «ARA» ha elaborat un dossier on recull els fets i les fotografies més representatius d’uns dies que passaran a la memòria col·lectiva dels catalans. 6 de setembre - 17 d’octubre. Es pot descarregar de franc aquí.

Contingut:

* Les setmanes prèvies al referèndum: aprovació de la llei del referèndum, la Diada, escorcolls a impremtes i redaccions, detencions, mobilitzacions massives, tancament de pàgines web, arribada de la Guàrdia Civil, etc.

*L’1 d’octubre: cens universal, l’organització del referèndum, més de 2 milions de vots, repressió policial, etc.

*Els efectes de l’1 d’octubre: mobilitzacions sense precedents, el discurs del rei, trasllat de la seu social de més de 500 empreses, el missatge de Carles Puigdemont i la resposta de Mariano Rajoy, presos polítics, etc.

El dossier s'anirà actualitzant i s'enviarà per correu electrònic automàticametn a les persones que l'hagin descarregat.




16 d’octubre 2017

«UN LLUMÍ NO ÉS RES SI NO PROVOCA UN INCENDI»

<iframe width="461" height="259" src="https://www.youtube.com/embed/XyJe7_FA0PA" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Cliqueu la imatge per accedir al vídeo L'incendi

¿De què serveix que aplaudiu
si havent-hi cues als hospitals,
s'inverteixen els diners públics
en un espectacle estèril?
SALVADOR SUNYER

Salvador Sunyer, director de Temporada Alta Festival Internacional de Teatre, ha escrit i ha dirigit l'audiovisual L'incendi, un al·legat a favor de la qualitat i del compromís del món del teatre envers els espectadors d'avui. Ens invita a rebel·lar-nos davant  d'espectacles que no facin aportacions per entendre el present i encarar el futur. Vegeu-ne el text sencer i no us perdeu el vídeo de Nanouk Films, amb la veu de Lluís Soler:
Ningú recorda un llumí
si no provoca un incendi.
Es consumeix lentament i s'ofega en l'oblit.
Això és el que sou vosaltres:
una revolució controlada. El no res.
Busqueu una forma d'entreteniment elevat
per donar sentit a les vostre vides,
una escalfor que mai no crema
perquè la vostra valentia caduca
sempre a la porta de sortida.
No us importen els refugiats,
sinó una reflexió artística sobre els seus cadàvers.
Les mirades de complicitat intel·lectual
i els somriures confosos només són vestits
 que no tapen les vostres vergonyes.
¿De què seveix tot això?
¿De què serveix que aplaudiu,
si havent-hi cues als hospitals s'inverteixen
 els diners públics en un espectacle estèril?
Estimat públic, trenqueu les vostres cadenes
encara que us semblin d'or pur
perquè ningú és més esclau
que el qui se sent lliure sense ser-ho.
Un llumí no és res si no provoca un incendi
i atiar la seva flama us pertoca només a vosaltres.
Perquè vosaltres sou el teatre. 
SALVADOR SUNYER. 
Director de Temporada Alta Festival Internacional de teatre.  
Girona, 2017


15 d’octubre 2017

TRAGUEM LES CASTANYES DEL FOC!

Nina Castanyera. © Nines de Drap, d'Isabel Marsal
 
Treure les castanyes del foc (resoldre una situació compromesa 
afrontant-ne el risc).

La nina de la imatge és una Castanyera de la factoria artesanal «Nines de Drap» de la reusenca Isabel Marsal. Una representació de l’àvia que ens porta l’escalfor dels fruits de la terra els vespres ventosos i freds de la tardor.  Enguany no ha fet vent ni fred, encara, però agraïm més que mai aquesta tendra companyia. Sisplau, posem castanyeres a les cases, als aparadors dels comerços, a les escoles… en homenatge a les nostres àvies, a les besàvies dels infants d’avui. D’elles hem après a tenir cura dels nostres i a no deixar-nos trepitjar. La dignitat també s’aprèn.

Per saber-ne més:
NINA CASTANYERA, L'ARTESANIA NO S'IMPROVISA
 
 
Vegeu-ne models i contacte per encàrrecs:
Nines de Drap

14 d’octubre 2017

MEMÒRIA AUDIOVISUAL DE L'1-O

http://bit.ly/2yhmvti
Cliqueu la imatge per accedir al mapa interactiu

Vídeo a vídeo, poble a poble, escola a escola. 
El mapa interactiu de la memòria de la repressió per l’1-O

http://bit.ly/2yhmvti


08 d’octubre 2017

MUSICAL 'CABARET' AL TEATRE VICTÒRIA

«Cabaret». Llibret: Joe Masteroff. Música de John Kander
Direcció: Jaime Azpilicueta. Teatre Victòria, Barcelona
L'espectacle comença frívol al Kit Kat Club de Berlín el 1931. El nazisme acaba de començar i ningú no es pot imaginar el que està a punt de passar. El que s'hi explica sabem que va poder ser veritat, d'aquí ve l'esgarrifança després de cinquanta anys de l'estrena de Cabaret a Broadway. Des d'aleshores aquest musical passa dels  trenta milions d'espectadors. Liza Minnelli es va posar a la pell de la vedette Sally Bowles en l'adaptació cinematogràfica del 1972. En el musical en llengua espanyola que es pot veure al Teatre Victòria,  n'assumeix el paper Elena Gadel, fantàstica com a cantant i com a actriu. Interpreta el paper de mestre de cerimònies el camaleònic Ivan Labanda, conegut i reconegut en múltiples papers a  «Polònia» de TV3.  Actors, ballarins, músics i tècnica respiren energia a l'uníson al servei d'una història que corglaça.  Brillant. 10/10



07 d’octubre 2017

LA VISITA INESPERADA, AL TEATRE DEL RAVAL

La visita inesperada d' Agatha Christie. Trad. i adapt: T. Aguilar.
Direcció: Pau Guix. Teatre del Raval, Barcelona
D'entrada, tenim un mort, tal com mana el cànon literari del gènere negre. Massa d'hora, l'esposa del mort es confessa culpable. Ja sabem que no n'és,  perquè hem vingut al Teatre del Raval, precisament, a treure l'entrellat de l'assumpte de la mà d'Agatha Christie i sabem que, fins al darrer minut, no l'aclarirem. Nou personatges tenen relació amb el casalot aïllat envoltat de boira on s'ha perpetrat el crim. Tots tenen algun cop amagat, tots odiaven el senyor de la casa, un home cruel amb la família, els amics i els treballadors. Ja avançada l'acció, els espectadors som convidats a marcar en un full qui pot ser l'assassí. El director Pau Guix ha situat La visita inesperada en la mateixa època de l'autora dins d'una atmosfera de pel·lícula en blanc i negre. Per a descabdellar l'enigma sobre l'escenari compta amb una companyia eficient de la qual destaquen Jordi Coromina (el visitant) i Empar López (l'esposa). Aquesta vegada, tampoc no hem encertat el culpable. 8/10



02 d’octubre 2017

LA CALAVERA DE CONNEMARA, A LA VILLARROEL

La calavera de Connemara. Autor: Martin McDonagh.
Trad: Pau Gener. Direcció: Iván Morales. La Villarroel, BCN
Martin McDonagh (Camberwell, Londres, 1970) és l'autor de La calavera de Connemara, un thriller d'humor negre que, amb la direcció d'Iván Morales, posen en safata Pol López, Marta Millà, Oriol Pla i Xavi Sáez. L'argument pot semblar surrealista, però en tot cas està muntat sobre un assumpte tan macabre com pràctic. Al cementiri del llogarret de Connemara s'exhumen els morts per fer lloc a nous estadants. Se n'encarrega l'enterramorts així que comença la tardor. L'home té un passat que el lliga a la mort per accident de la seva dona i, ara que fa set anys, li tocarà desenterrar-la. L'ha d'ajudar un xicot del poble un pèl eixelabrat. Pol López amb la rusticitat primitiva i entotsolament del personatge de l'enterramorts i Oriol Pla magnífic pallasso de les mil veus, enèrgica bèstia d'escenari, cos i veu del murri ajudant es posen el públic a la butxaca i fan que l'obra sigui inoblidable. L'ambient rural irlandès ens ha recordat una altra obra inoblidable de l'autor,  La reina de bellesa de Leenane, que vam veure fa gairebé una vintena d'anys en aquesta mateixa sala.  10/10