Col·lecció #mestimo 36 pintures (sobre tela, 20 x 20 cm)
Projecte #mestimo #melregalo, de Fina Veciana
L'artista reusenca Fina Veciana presenta en primícia al mercat d'artesania «Calaix de Sastre» una col·lecció de trenta-sis pintures inspirades en dones, realitzades durant trenta-sis dies correlatius. Per saber-ne més: https://www.instagram.com/finaveciana/
I, ara, una informació en primícia, també, per als lectors d'aquest apunt: paral·lelament al treball de la Fina Veciana he anat fent la meva interpretació dels quadres i m'han suggerit paraules que presentarem en breu la pintora i jo en una edició digital conjunta. Si tenim en compte que molts quadres de la col·lecció s'han anat adquirint a mesura que es creaven, després d'aquest mercat d'artesania —naturalment—, ja tindran qui els admiri i els estimi en privat, per tant, serà agraït per a la resta de mortals poder gaudir aquestes petites obres d'art aplegades i, si els flaixos dels mots no hi fan nosa, ja serà un gran què. En tornarem a parlar, aviat, doncs.
No trigarà gaire que la literatura i l'art ens aportaran imatges i paraules —des de tots els angles i en quantitat considerable—que ajudaran a explicar la complexitat del que estem vivint a Catalunya. Després dels fets de l'1 d'Octubre ens trobem a la cruïlla de molts esdeveniments i, tret dels articles periodístics, les fotografies de la repressió i els enregistraments videogràfics puntuals, encara no hi ha hagut temps de plasmar-ho amb la grandesa que la història i la memòria col·lectiva es mereix.
Al costat de la solidaritat a gran escala liderada per les associacions, trobo emocionant que la ciutadania s'organitzi amb els propis recursos i que posi a disposició del bé comú les seves facultats, els seus coneixements. Ara i aquí podríem parlar d'advocats que s'han posat al servei dels ciutadans acusats per defensar unes urnes o de les persones i col·lectius que amb iniciatives modestes (sopars grocs, bufandes de punt...) aconsegueixen aportacions per finançar viatges dels familiars dels presos polítics a les presons foranes.
Amb la mateixa intenció i destinació, alguns artistes ja han
començat a fer públiques obres que els han inspirat els fets viscuts i en donen
testimoni. A Reus, per exemple, trenta-cinc artistes
plàstics i fotògrafs presenten peces inspirades en els fets de l'1 d'Octubre a la
ciutat. Són obres d'una gran força expressiva, realitzades sobre suports diversos i un bon ventall de tècniques. S'exposen sota el títol L'1 d'OCTUBRE A REUS i n'han tingut cura Carme Andrade i Aureli Ruiz. Organitzada per Construïm República, amb el suport de la Regidoria de Participació, Ciutadania i Transparència de l'Ajuntament de Reus i la Sala Santa Llúcia.
L'exposició és oberta pocs dies (fins al 23 d'abril)
al vestíbul de Santa Llúcia (Raval de Robuster, 34).
Les obres es posen a la venda
i l'import que se n'obtingui es destinarà a la Caixa de solidaritat.
Fotografies de la inauguració: Fina Veciana i Rosa Virgili
A més, tretze obres de les trenta-cinc que s'exposen formen part del
llibre L'1 d'octubre a Reus. El dia que vam abraçar la llibertat, editat per Òmnium Cultural Baix Camp. La
publicació consta de tretze narracions de testimonis molt diversos. N'han
tingut cura Txell Granados, Aureli Ruiz i Agnès Toda. El producte de la venda es destinarà també a
la Caixa de solidaritat.
Èdip, de Sòfocles. Versió: Jeroni Rubió. Dramatúrgia: Marc Artigau i O. Broggi. Direcció: Oriol Broggi. Teatre Romea
En aquesta posada en escena d'Èdip, el director Oriol Broggi hi condensa tradició i memòria col·lectiva i individual. És la impressió que ens fa l'embolcall primer, de tons argilencs que envaeixen el Teatre Romea i que confirmem en sentir el cor i el protagonista. Ens remet a Incendis i a L'orfe del clan dels Zhao, de Wadji Mouawad, obres dirigides també per Broggi i estrenades en aquest mateix escenari. La història és ben sabuda: el poble demana al rei Èdip (Julio Manrique) que salvi el país de les misèries que pateix. Tirèsies, l'endeví cec (Miquel Gelabert), li vaticina que el causant de les desgràcies que assolen el poble viu a palau, ha desfermat la ira dels déus perquè ha matat el seu pare i jeu amb la seva mare. L'oracle que consulta Creont anuncia exactament el mateix. En descobrir l'origen d'Èdip, Iocasta (Mercè Pons), mare i esposa del rei, es penja, i el fill es punxa els ulls. Però el que fa diferent aquesta proposta no és el què, sinó el com. ¿Com arriba actualitzat l'assassinat i l'incest al públic d'avui? Broggi no ens ho posa fàcil. El teatre és l'espai on es conserva la memòria del que han viscut humans i déus, però el teatre,—com mostra l'escenografia de l'espectacle al Teatre Romea— està en decadència, apuntalat i amb obres a mig fer. Ja no té transcendència el que passi aquí. Ens quedem amb la història, doncs, gaudim de les interpretacions dels grans actors, passem de consultar cap oracle. 9/10
Medea. Versió: d'Alberto Conejero i Lluís Pasqual. Direcció: Lluís Pasqual. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
La Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure es vesteix de dol per a representar-hi la tragèdia de Medea, l'antiheroïna que es revolta contra el destí imposat. És una exiliada a Corint, casada amb Jasó per al qual ha matat i ha abandonat el seu país; però, ara, després d'una vida feliç en comú i dos fills, el marit accepta casar-se amb la filla de Creont i abandonar Medea. Lluís Pasqual n'actualitza el discurs d'aquesta víctima que es revolta i pren la decisió d'assassinar els seus fills. Medea és ara una dona estrangera, sàvia fetillera que conjura tota la seva força contra el poder, encara que hagi de sacrificar el que més estima. L'adaptació d'Alberto Conjero, la direcció de Lluís Pasqual i la interpretació d'Emma Vilarasau ens plantifiquen davant dels nostres ulls els arguments de la reivindicació d'una dona valenta, contemporània —tant és que sigui neta del Sol— i ens fan comprensible les accions que se'n deriven. No podem deixar d'emocionar-nos. 10/10
El misteri de Fermat. Autor i director: Albert Alemany Almeria Teatre, Barcelona
He trobat una demostració absolutament meravellosa,
però el marge d'aquest full és massa estret per incloure-la...
Pierre de Fermat (1601-1665)
El jurista i matemàtic occità Pierre de Fermat és l'autor d'un teorema que ha obsessionat durant segles els matemàtics. Aparentment el podia resoldre un infant, però van caldre més de tres-cents abans que el 1995 el matemàtic britànic Andrew Willes (Cambrigge 1953) no el desxifrés. L'espectacle refà els fracassos de diversos matemàtics i, sobretot, la dedicació obsessiva de Willes. El text de tipus pedagògic és interpretat amb un to paròdic amb l'intent de fer-lo digerible. 6/10
Escenes d'un matrimoni, d'Ingmar Bergman. Trad: Carolina Moreno. Direcció: Marta Gil. Teatre Akadèmia, Barcelona
Intèrprets de les sis escenes d'Escenes d'un matrimoni: Jordi Figueras interpreta Johan i Anna Sabaté és Marianne. En realitat, Ingmar Bergman, l'autor que va pouar en l'autobiografia sentimental amb la seva companya, l'actriu Liv Ullmann com a coprotagonista. En la primera escena, Johan i Marianne semblen un matrimoni molt ben avingut, però a mesura que el zoom enfoca la vida íntima de la parella, en descobrim les misèries. Durant vint anys de relació, els protagonsites s'uneixen i es repel·lexen com els pols d'un iman, han tingut dues filles en comú, han superat un divorci, han refet la vida al marge de cadascú i s'han trobat furtivament al llarg dels anys. El mèrit d'aquesta posada en escena és la versemblança de la vida diària, amb un actor i una acriu que vessen sinceritat. 10/10
"Que tinc mitja família francesa és una realitat. Quan va passar? Tots
sabem que amb La Retirada van pujar cap a França. Sabem el quan i cap a
on, però el com sempre ha estat una incertesa, fins avui, gràcies a una
carta de la
Maria Rosa, la meva tieta."
FINA VECIANA
"La retirada": El camí de la Maria Rosa cap a França
Vaig ser Pròsper. Creació: Projecte Ingenu. Direcció: Marc Chornet. Sala Joan Brossa, La Seca Barcelona
Creació original del Projecte Ingenu, a partir de La Tempestat de William Shakespeare. El dramaturg hi explica la vençança de Pròsper, el legítim duc de Milà, que va ser desterrat a una illa deserta amb la seva filla Miranda, mentre el seu germà usurpava el poder. Pròsper va posar en òrbita les seves arts màgiques i va desencadenar una tempesta que el van posar en contacte amb l'ultramon. ¿Què hi ha de tot això a Vaig ser Pròsper o recordant la tempesta? L'espectacle, basat en el moviment coreògrafic i les cançons, s'endinsa en la memòria del personatge ja vell, afectat de demència senil. Té moments de lucidesa, dels quals Víctor Rodrigo, veterà coreògraf i ballarí, en treu moments poètics d'alt voltatge, agombolat pel joc escènic de tota la companyia. Brillant. 9/10
