24 de febrer 2017

'OQUES CRETINES', A LA SECA

Oques cretines, de Karl Valentin. Trad: Feliu Formosa 
Direcció: Lluïsa Mallol.  La Seca Espai Brossa
Ferran Castells, Josep Maria Mas i Blanca Pàmpols, dirigits per Lluisa Mallol, recuperen l'univers literari de  Karl Valentin, pseudònim artístic de Valentin Ludwig Fey (Munic, 1882 - 1948) en un espectacle de petit format deliciós. Una dotzena de peces breus on predomina l'enginy en els jocs de paraules i ens fan somriure per la quotidianitat absurda que posen al descobert. L'admirable versió de Feliu Formosa, fa pensar que l'obra s'ha escrit originàriament en català. 9/10

23 de febrer 2017

'LA MARE', A LA VILLARROEL

La mare. Autor: Florian Zeller. Traducció: Ernest Riera
Direcció: Andrés Lima. La Villarroel, Barcelona
La mare que ha creat el dramaturg Florian Zeller (París, 1979) és una dona malalta.  Es podria haver enfosat en una depressió a causa de la síndrome del 'niu buit' o bé per qualsevol altre detonant. En el seu deliri, considera tancat el seu cicle vital, però tot i així no s'està de fer xantatge emocional al marit i sobretot al fill amb qui manté un vincle malaltisament protector. ¿Amb quins recursos dramàtics es desenvolupa La mare? En primer lloc, per mitjà de la interpretació de la protagonista (Emma Vilarasau, el matís il·lustratiu) i el text repetit en cercle obsessiu d'escenes, en l'ambient reclòs entre dos finestrals tancats, en l'absència de claror per fer evident el pou d'angoixa on està submergida la protagonista o bé il·luminant les poques estones que —suposadament— s'adreça al fill (Òscar Castellví, versemblant), al marit (Pep Pla, eficaç sempre), a la parella del fill (Ester Cort, brillant).
La temporada passada vam veure al Teatre Romea «El pare», interpretada per Héctor Alterio, on Zeller explorava els entramats degeneratius de la malaltia d'alzheimer. Com en La mare que hem vist ara a La Villarroel,  el protagonista navegava en un mar de desconcert. El missatge ens arriba nítid en els dos casos, hi contribueixen el talent interpretatiu dels dos intèrprets i una bona direcció. Bravo! 9/10

22 de febrer 2017

'EL LLIBRE DE LA SELVA', AL TEATRE REGINA

El llibre de la selva. Sobre el relat de Rudyard Kipling. Versió:
Macià G. Olivella. Direcció de Gerard Nicasi. Jove Teatre Regina
Espectacle recomanat a partir de 3 anys.

Un musical per explicar la història de Mowgli, el petit humà que es va criar entre llops i va ser educat per una pantera i un os. Ben interpretat i ben coreografiat, música original que atrapa, vestuari magnífic, un treball ben acabat com tots els de la Companyia La Trepa. Sembla que s'ha pensat per a espectadors a partir de 5 anys, però he estat testimoni de l'interès que ha suscitat l'os Baloo en l'espectador del meu costat, de poc més de dos anys.  La versió de Macià G. Olivella aprofundeix en el respecte pel dret que tenen les persones a decidir de quina comunitat volen formar part. Potser els petits no ho han entès del tot, però alguna cosa queda quan es parla de llei natural. 8/10



21 de febrer 2017

'DYBBUK', A LA SALA BECKETT

Dybbuk. Autor: Jan Vilanova Claudín
Direcció: Pau Roca. Sala Beckett
Dybbuk és el nom d'un dimoni de la tradició jueva capaç de posseir altres éssers. L'obra parla de la identitat a partir de la biografia tortuosa de l'escriptor Romain Gary (Roman Kacew,  Vílnius, Lituània, 1914 - París, 1980). Amb el pseudònim Émile Ajar va aconseguir guanyar per segona vegada el premi Goncourt. Una síntesi biogràfica dramatúrgicament  exquisida. Bravo, Companyia Sixto Paz. Bravo, Pau Roca, per la direcció. 9/10

20 de febrer 2017

PEGGY PICKIT VEU LA CARA DE DÉU, AL MALDÀ

La Peggy Pickit veu la cara de Déu. Autor: Roland Schimmelpfennig. 
 Traducció: Anna Soler. Direcció: Moisès Maicas. El Maldà, Barcelona
La Peggy Pickit veu la cara de Déu es va estrenadar a Berlín el 2010. Podria centrar l'acció en un pis confortable de qualsevol ciutat europea. De Barcelona, per exemple. Els quatre personatges havien estudiants junts medicina i s'hi dediquen. Una de les parelles treballa aquí i ha tingut una filla, que eviten presentar als visitants. La parella visitant torna, cametes ajudeu-me, d'una etapa de voluntariat de metges sense fronteres a l'Àfrica. No tenen fills, però han abandonat allà una nena malalta de la qual es responsabilitzaven i rebien ajuda humanitària de la parella d'aquí. Tot façana. Les dues criatures absents són la metàfora del conflicte contemporani. ¿Qui decideix el seu futur? Les petites Anni i Kathie es represententen a escena per mitjà de dues nines, una d'artesanal africana, i una altra d'industrial occidental. Víctimes de totes les bufetades.  8/10

17 de febrer 2017

FABIÁN AZUL, FOTÒGRAF DE CAPÇALERA


M'entusiasmen els treballs fotogràfics de Fabián Azul (Fabián Acidres Pons, Reus, 1977) i segueixo el seu procés de consolidació artística i professional amb molt d'interès. Vegeu en les següents imatges una petita mostra del talent de l'autor.


A l'última edició de «Visa pour l'image», de Perpinyà —el festival de fotoperiodisme més important d’Europa—, l'Agència Magnum va seleccionar el visionat del  portfolio del Fabián. Els seus reportatges van merèixer els elogis de Fiona Rogers, mànager de Magnum. En especial les fotografies realitzades durant els aldarulls provocats per un nombrós grup de senegalesos a Salou, després de la mort d'un company en una operació policial, l'11 d'agost de 2015. Va copsar que, mentre succeeixen els fets, uns turistes passejaven sense immutar-se.


«Intento entendre què vol dir la situació en la qual em trobo i involucrar-m'hi tant com puc», diu el Fabián. Vegem-ne un exemple en la fotografia de la roda de premsa de l'alcalde de Reus, després de la proclamació de Reus Capital de la Cultura 2017. Mentre els altres fotògrafs fotografien l'alcalde, ell  fotografia l'expectació que produeix el fet i en resulta un treball d'una narrativitat extraordinària. Ho explicava ell mateix en un altre context: «una història que no necessita cap mena d’explicació ni peu de foto. Amb això vull dir que, com a fotògraf, només sóc responsable de les imatges fins a cert punt. Només en sóc un missatger».


Fabián Azul és un fotògraf tot terreny. Un tot terreny original. En totes i cadascuna de les seves singulars fotografies, siguin del tema que siguin, imprimeix la seva personalíssima empremta. Hi projecta una mirada poètica,  ens emociona amb una perspectiva que no havíem imaginat, amb angulacions agosarades, tant si es tracta d'un reportatge que li hagi encarregat l'Ajuntament de Reus o la Cambra de Comerç, com si treballa per ReusDigital.cat o col·labora amb altres artistes, generalment escriptors i músics, per als quals ha fotografiat espectacles, ha fet cobertes per a discos i videoclips.

Planteja els retrats com un treball en equip. Ha fotografiat models per a anuncis publicitaris i per a webs de moda. I molts, molts, personatges de carrer han trucat a les seves portes per tenir un lloc d'honor a la galeria de retrats realitzats pel Fabián.  La càmera estima les persones que retrata, el fotògraf hi empatitza plenament. Diu que de vegades una persona diu més en el silenci i que sempre hi ha una part d'ell en cada retrat.  El seu estudi «El Terciopelo Azul»  (C/ del Recs, 8 bis.  977 32 77 10) s’ha especialitzat a tractar la sensibilitat dels retratats, amb sessions sense estereotips ni gestualitat forçada. El marc ambiental pot ser el domicili de la persona retratada o un lloc que triï conjuntament amb el fotògraf. Només cal, diu, que es deixin fotografiar el sentiment que expressa la mirada.

Darrerament, el Fabián ens ha captivat amb els seus treballs fotogràfics realitzats en celebracions familiars, convertides en esdeveniments socials. Sembla que després d'uns anys que un membre de la família amb una càmera de més o menys qualitat enregistrava el fet per al record, ara es demana la concurrència d'un professional. Hi ha fotografies de casaments i comunions signades pel Fabián que són una experiència artística inoblidable. Amb el seu estil revaloritza la professió de tal manera que ningú s'atreveix a considerar menor —ni econòmicament ni artística— aquesta tipologia de reportatge.

Desitgem continuïtat a aquest fotògraf nostre de capçalera, perquè ens continuï sorprenent en tot el que vulgui emprendre.

Estudi fotogràfic:
 
«El Terciopelo Azul». C/ del Recs, 8 bis. Reus. Tel. 977 32 77 10


Per saber-ne més:







16 de febrer 2017

MICROBIBLIOTEQUES DE CARRER

LITTLE FREE LIBRARIES.
Imatge cortesia de Wikipedia Commons
Chris de Dodge és la impulsora del projecte «Little Free Libraries», una xarxa de petites estructures,  en forma de casa, plenes de llibres que els vianants poden agafar i llegir de franc. Hi han col·laborat els estudiants  d'Arquitectura de l'Escola Superior de Duncanville i empreses de venda de fusta, a més de molts ciutadans de Duncanville (estat de Texas).  Entre tots han dissenyat, construït i distribuït petites biblioteques per tota la ciutat. Davant d'edificis de veïns, d'escoles i de supermercats... Els ciutadans poden agafar els llibres per llegir-los i tornar-los o bé substituir-los per d'altres. 


La iniciativa s'ha estès i ja hi ha instal·lades 50.000 biblioteques de carrer inspirades en el projecte «Little Free Libraries». Un bookcrossing amb condicions i a l'engròs. ¿Qui s'hi apunta?

Informació facilitada per Miquel Carreté Alujas.

15 de febrer 2017

ELS AMETLLERS FLORITS, DE BARTOMEU LLEBARIA

Ametllers florits. Aquarel·la de ©Llebaria Grau
La pintura Ametllers florits és obra de l'aquarel·lista Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona, 1929). Aquesta pintura va ser un amor a primera vista. No sé per què l'artista no l'ha emmarcada com els altres quadres que té exposats al seu estudi. Des que la vaig veure, fa anys, l'he somiada. De fet, confonc si somio el paisatge real o la pintura, però sé que l'un o l'altra són un somni recurrent i plaent. Quan sóc a prop d'aquest paisatge, puc observar-lo des de la finestra de casa, quan me n'allunyo somio els turons suaus, arrodonits pel mestral furiós a còpia de centúries. En primer terme els ametllers florits, en segon terme els vessants plantats d'olivers entre ceps que reviuen escadussers i algun avellaner, encara, i els boscos i l'ermita de Santa Bàrbara al capdamunt del Castell d'Escornalbou. Un somni que ara, per la generositat de Llebaria Grau, puc reviure lluny del paisatge, sempre que vulgui,  interpretat per la delicadesa i lluminositat dels pinzells de l'artista, viatger incansable en la seva etapa professional, que té galeria permanent amb obra exposada al seu estudi de Duesaigües.
La pintura original no va acompanyada, aquesta vegada, de cap poema de l'autor, és paisatge sentit, és emoció dels arbres que primer saluden la primavera i floten com bombolles de boira aquí i allà de la carena. Pel color rosa de la flor sabem que són ametlers marcona. Testimonis del que hem perdut, del que conservem, del que som.

Voltat de serres, muntanyes i conreus
 terra seca, regada de suors
 d'esforçats nadius d'aquestes terres.
Bartomeu Llebaria Grau


Per saber-ne més:

Ametllers florits. Detall. ©Llebaria Grau