23 de gener 2017

UNA CASA A L'EST, AL TEATRE TANTARANTANA

Una casa a l'Est. Autora i directora: Laura Mihon
Traducció: Elm Puig. Teatre Tantarantana, Barcelona
La dramaturga romanesa Laura Mihon, autora i directora d'Una casa a l'Est, ambienta aquesta obra en un espai i un temps que coneix per ascendència familiar. Dos milions de dossiers acumulats pel règim comunista es van obrir al públic —teòricament— el 2005, però encara avui els pares de Mihon no han pogut  consultar els seus. Els protagonistes, la Mònica i el Florentin, dos joves d'avui, tornen al país dels pares per buidar-ne la casa i posar-la a la venda. Els pares hi van viure en l'època comunista, amb por pels delators i pels càstigs. Teatre compromès que rescata de l'oblit la repressió que s'ha mantingut silenciada més enllà de la caiguda del comunisme. 8/10
 

22 de gener 2017

PASTISSETS DE CABELL D'ÀNGEL

Pastissets de cabell d'àngel. Foto: Paüls
He donat la recepta dels pastissets a tothom qui, després de tastar-los, me la demana. No sé de ningú que l'hagi dut a la pràctica, però. La meva padrina Munda i la meva mare feien la confitura de cabell d'àngel a casa amb les carabasses que plantaven el padrí Alfonso i, més endavant, el meu pare. Coïen al forn una carbassa sencera de cabell d'àngel, quan era cuita, l'obrien pel mig i treien la polpa de filaments i llençaven les llavors. En un cassó coïen els filaments junt amb el seu pes en sucre i un dit d'aigua i els anaven remenant fins que s'enrossien. Faig els pastissets, si fa no fa, com els fèiem la padrina i la mare, però amb cabell d'àngel de la marca Conservas Soro (dulce de cabello de ángel, en pots de 400 g):
500 g farina
150 cc d'oli d'oliva extra verge
50 cc d'anís
50 cc de moscatell
gotes d'essència de llimona
300 g de cabell d'àngel
Barregem l'oli, l'anís, el moscatell i l'essència de llimona i els remenem amb una batedora de vares. Incorporem a poc a poc la farina fins a obtenir una pasta, que acabarem de lligar treballant-la amb les mans. A continuació agafem trossos de massa i l'estenem amb un rodet sobre el marbre de la cuina. Tallem cercles d'uns 12-14 centímetres de diàmetre. Al centre de cada cercle, hi dipositem una cullerada rasa de cabell d'àngel. Dobleguem la pasta sobre ella mateixa. Ajuntem les dues parts pitjant les vores de la pasta amb una forquilla. Aquest procediment és una mica delicat, però, amb la pràctica, es fa a ulls clucs. Anem dipositant cada pastisset en una safata per anar al forn. Els coem a una temperatura de 180-200 graus, només uns 10 minuts. Els traiem del forn i els arrebossem amb sucre. En surten uns catorze.


—La mare del tano! —va dir l'agent, i va xiular amb admiració.
ANDREA CAMILLERI. El lladre de pastissets.

MARIALLUÏSA

Marialluïsa del jardí de llicorella. © Paüls
La mata de marialluïsa (Lippia triphylla (L'Hér.) O. Huntze) que tenim al jardí de llicorella no és gaire gran, però, en canvi, és molt productiva. En fem tres collites l'any. Assequem les fulles al rebost i les guardem en pots de vidre. Les utilitzem en infusió per alleugerir els símptomes d'indigestió. També tenen una lleugera acció sedant i antineuràlgica. Fan una olor difícil d'oblidar.

Per saber-ne més:


20 de gener 2017

PAISATGES DIBUIXATS, DE M. TERESA FERRÉ COLOM

Inauguració de l'exposició Paisatgs dibuixats.
 Fina Masdéu, M. Teresa Ferré Colom i Andreu Ferré.
Camp florit, de M. Teresa Ferré Colom

Voluntat viva 
de camins i de marges,
gent i paisatge. 
Subtil aparellaves
terra, llei i respecte.
LENA PAÜLS
De 'Tankas de cop'


La Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus ha organitzat l'exposició Paisatges dibuixats, de M. Teresa Ferré Colom, que es pot veure fins a primers de febrer al  vestíbul del Teatre Bartrina de Reus (entrant pel Centre de Lectura).
S'hi poden veure una mostra de dibuixos i pintures de paisatges de Siurana, de Mont-ral, del Montsant, d'Escornalbou, de Mont-roig... composicions equilibrades que sorgeixen d'una mirada poètica, que ens transmet benestar a través d'una paleta delicada. Els quadres s'il·lustren amb fragments literaris al·lusius d'autors de proximitat, entre els quals la tanka que encapçala aquest apunt. Gràcies, Fina Masdéu per la tria.

Exposició Paisatges dibuixats.
Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus




17 de gener 2017

EL CAPITAL HUMANO, DE PAOLO VIRZÌ

Intérpretes: Fabrizio Bentivoglio, Valeria Bruni Tedeschi, 
Valeria Golino, Matilde Gioli, Guglielmo Pinelli, 
Fabrizio Gifuni, Gigio Alberti.

La mort d'un ciclista a la pel·lícula francoitaliana El capital humano, dirigida per Paolo Virzì el 2013, és l'esdeveniment dramàtic que fa de motor per parlar de personatges i situacions deutores del daltabaix econòmic que ha esquitxat a tothom la darrera dècada. Hi ha un esclatant joc de miralls de dues classes socials que coincideixen per l'enamorament (en estat de decadència en començar l'acció) del noi i la noia de dues famílies, una de milionària immersa en un món dominat per especuladors, i una altra de treballadors autònoms amb el pare al capdavant, un home patètic que arrisca el seu migrat patrimoni enlluernat per suposats beneficis. Tothom és culpable en aquesta història coral, però l'autor atenua la contundència del càstig a causa de la crua realitat (mal de molts...). Un faula sobre l'avarícia. 8/10



16 de gener 2017

MONÒLEG 'MAL MARTÍNEZ: HUMOR I HÒSTIES'

Mal Martínez: humor i hòsties, de Marc Martínez.
Teatre Regina, Barcelona
Marc Martínez prorroga el monòleg Mal Martínez: humor i hòsties i passa del Teatre del Raval al Teatre Regina, de Gràcia (els dijous). Vegeu el comentari de l'estrena:
L'actor Marc Martínez (Barcelona, 1966) se sent com a casa al Teatre del Raval, damunt el qual hi havia l'escola on va anar de petit.  L'espectacle Mal Martínez: humor i hòsties que ara hi presenta en format monòleg respira veritat pels quatre costats. Al Marc, Marquitos,  l'hem anat seguint i veient créixer com a actor des d'aquell fantàstic i potent musical Tira't de la moto, del 1988, i ens deixa bocabadats en cada nova sèrie i en cada nou espectacle on participa. En aquest monòleg parla d'ell, radiografia la seva família i  l'ambient de carrer del barri del Raval de Barcelona. Explica amb un humor tendríssim els fets quotidians que l'han marcat i ho combina amb cançons seves. Hi surt la perruqueria de la mare on ell va rentar més d'un cap,  la societat que formaven amb el seu germà d'infants per entretenir les visites familiars i obtenir-ne uns calerons, els atracadors de dia i de nit del barri, la primera noieta que va despertar-li el desig sexual, els jocs de metges amb les cosines i tot l'univers viscut al terrat de la infància d'aquest amo i senyor, líder de l'escenari per primer cop en cinquanta anys, diu. Marc Martínez ens ha tornat a guanyar el cor.  No ens estranya que ja prorrogui, de moment, fins a finals de gener. I que ja tingui gira a l'agenda. S'ho val, aquesta delícia. 10/10





'LA TAVERNA DELS BUFONS', AL TEATRE ROMEA

La taverna dels bufons. Autors: Martí Torras Mayneris i Denise Duncan. 
Traducció: Joan Sellent. Direcció: Martí Torras Mayneris. Teatre Romea
Dos bufons de llarga trajectòria — William Kempe i Robert Armin— han fet riure als espectadors amb el seu bon ofici i les paraules de Shakespeare. Ara són ànimes en pena divagant en una taverna de mala mort mentre esperen el reconeixement que només pot proporcionar-los l'autor. I l'autor arriba, però d'incògnit.  Hem de suposar que el que diuen els dos còmics i els fragments de diverses obres shakespearianes que intercalen en el  discurs haurien de fer entendre al públic el seu passat il·lustre. Sembla que sigui aquest l'objectiu, fins que al final el reblin amb interpretacions de textos dramàtics d'alt voltatge. Doncs, no. Hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar. Potser el dia de la meva sessió els intèrprets no estaven a to, però diria que els admiradíssims actorassos Joan Pera, Carles Canut i  Dafnis Balduz diuen un text en el qual no creuen. El que m'ha deixat més bon gust d'aquest espectacle ha estat el grup musical Els berros de la cort (Jordi Batallé, Gavin Buckley, Elda Daunis, Marc Daunis, Xus Jiménez), tot i que poc travat en l'acció.  7/10


15 de gener 2017

AUDIOLLIBRES (QUE LLEGEIXI RITA)

Els audiollibres són un recurs més per apropar-los a la literatura.  És un suport ideal per a viatges, per persones que treballen a casa, per les que tenen problemes de visió. No hi ha mercat, encara, però, temps al temps. Vegeu-ne els avenços en aquest terreny, segons informa el Suplement tardor-hivern 2016 de «Cornabou. Revista digital de Literatura Infantil i Juvenil»:
Els audiollibres en català que fins ara es trobaven en plataformes digitals, acaben de fer el salt a les llibreries. La productora Audiomol té un catàleg que supera els 130 títols. A partir d'ara, però, l'editorial Seebook, mitjançant un acord amb la mateixa editorial Audiomol i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en fa una distribució a les llibreries.
La novetat és que el lector-oient no ha d'adquirir el llibre en qüestió sinó que el pot escoltar a través del mòbil, en streaming, només adquirint la targeta corresponent en una de les llibreries i activant un codi únic, en QR o alfanumèric.
Al marge d'aquesta comoditat, també es poden continuar descarregant com fins ara els audiollibres en MP3 o M4B, ja sigui des d'una tauleta o un ordinador, sempre sense cap necessitat d'instal·lar cap mena d'app suplementària, i també, esclar, se'n pot adquirir el CD. El lector-oient decideix.
Les productores Audiomol i Seebook han incorporat en aquest nou mètode audiollibres de clàssics com El petit príncep, Els contes d'Andersen, Les aventures de Tom Sawyer, Tres homes dins d’una barca o Les aventures de Pinotxo.

I també obres d'autors contemporanis, entre d'altres:
Babushka, David Nel·lo
Canelons freds, Anna Manso
El club de la cistella, Àngel Burgas
Els silencis de la Boca de la Mina, Andreu Sotorra
En Caratallada i els altres, Jaume Copons
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge, Jordi Sierra i Fabra
La guerra de l'avi, Jaume Burguell
La mà negra, Jaume Copons
L’anticlub, Àngel Burgas
La visita de la Dama, Jaume Cela
L’esquelet de la balena, David Cirici
Memorial de Tabarka, Ponç Pons
No hi ha petons per als fantasmes, Maria Carme Roca
Què farem, què direm?, Pep Coll
Quin sidral de campament, Pasqual Alapont
Un estiu amb l’Anna, Núria Pradas
Un haiku per a l’Alícia, Francesc Miralles
Ullals, Sebastià Roig i Salvador Macip