17 de juny 2018

EXPOSICIÓ 'IFNI. LA MILI AFRICANA DELS CATALANS'

De l'exposició Ifni. La mili africana dels catalans, 2018
L'exposició Ifni. La mili africana dels catalans, que hem vist al Museu de Cultures del Món (Museu Etnològic de Catalunya, Montcada, 12 Barcelona), mostra per mitjà de documents fotogràfics la vida casernària dels joves que els havia tocat fer el servei militar obligatori en aquesta colònia africana  i la participació i els soldats morts que va ocasionar la "guerra d'Ifni i Sàhara" (nov. 1957 - feb. 1958), una contesa que s'integrava en l'aparell de propaganda del franquisme en el marc del projecte colonial europeu sobre Àfrica.
M'ha interessat especialment aquesta exposició, segurament perquè el meu pare va fer el soldat a Sidi Ifni entre 1949-50, set abans abans de l'anomenada "guerra d'Ifni i Sàhara".  El meu pare no va fer instrucció ni va tocar cap arma, tot i que tenia llicència d'armes com a caçador. Uns mesos abans de ser cridat van operar-li una cama que s'havia trencat a causa d'un accident laboral. No havia sortit mai de Reus i va viatjar tot sol a l'Àfrica. El retard li va ser favorable perquè va coincidir que el comandant, un home exigent i malcarat,  estava a mata-degolla amb l'ajudant de cambra o sigui el criat (un soldat de lleva que li netejava l'oficina i altres espais més privats, li havia de fer algun dia el dinar, enllustra-li les sabates i lluir-li botons, portar i rebre encàrrecs familiars...) Va agafar el nouvingut de prova.  La bonhomia del meu pare es va guanyar el respecte d'aquell home. Mai no van tenir cap paraula dita més alta que una altra. El pare va descobrir-li el plaer del pa amb tomàquet i de l'escalivada. El dijous dinaven plegats, el comandant ja esperava l'arròs de tros amb pollastre que feia el meu pare. Una excepció que confirma la regla.  A l'exposició només veiem nois enfundats en vestits militars balders de tot arreu, davant de perols buits, si fa no fa fotografiats en aquelles mateixes dates.

Per saber-ne més:
https://bit.ly/2JX8OlW

Cicle de conferències:
25 d'octubre de 2018. 19:00 h
'Històries de la (puta) mili': el fil de la memòria transmès de pares a fills. 

29 de novembre de 2018. 19:00 h  
"Allí te harás un hombre": mirades femenines sobre el servei militar obligatori.

ELOGI DEL SILENCI, PROJECTE ARTÍSTIC DE MARTA BALLVÉ

Elogi del silenci. © Marta Ballvé Moreno
Acrílic i carbó sobre paper, 20 x 20 cm
Pintura basada en el poema del mateix títol de © Lena Paüls
Perquè he vist la dansa muda dels teus dits,
puc sentir el silenci fecund
dels finíssims capil·lars de les arrels
que desplegues amb lenta traça,
fent camí entre la pedra de llicorella.
Nodreixes els borrons latents:
raïm, panses, llavors.

Ara farà un any, l'artista visual Marta Ballvé Moreno va ser seleccionada pel Centre d’Art Maristany de Sant Cugat del Vallès, amb el projecte Teixir el silenci. D'aquell projecte en va sorgir un de nou que ha titulat Elogi al silenci, on dialoguen paraules i imatges. Ha volgut que qui obri el torn de paraules sigui algú que vulgui parlar del silenci, que vulgui definir amb paraules el sentit del seu silenci. 
Havia anat seguint les diferents propostes artístiques que anava publicant la Marta i, tot i no conèixer-la personalment —com si endevines que m'interessa la creativitat que posa en relació diferents disciplines—, em va convidar a participar-hi. Però les propostes sempre acostumen a arribar quan ens falten mans o quan tenim el cervell colonitzat per massa assumptes. Vaig confirmar que hi participaria cap a final de mes. I aquesta era la intenció, si no fos que el tema em perseguia obsessivament i m'avisava que m'hi havia de posar si no volia tornar a passar una nit sense dormir. 
I, a les tantes de la matinada, enfocava les arrels que s'estenen recol·lectant nutrients no dins la terra estovada, sinó entre pedres. Fecundes, malgrat tot. Sense fer soroll.
Al tercer dia de tenir la Marta el meu text, m'arriba el regal d'art que representa el silenci imaginat. La metàfora de les arrels i la pedra. Llavor.
Moltes gràcies.


Marta Ballvé difon virtualment les obres a Instagram, Twitter, Pinterest, Facebook, al seu blog i a la seva web. Des de començaments d'any,  publica la fotografia de l'escultura,  el dibuix, la pintura o la instal·lació i el text que l'ha inspirada. I té previst continuar el projecte Elogi del silenci tot el 2018.
El 27 de setembre inaugura una exposició on en presentarà una selecció a  La Nau Comanegra (Antiga Fàbrica Lehman), un espai de l’Editorial Comanegra on hem pogut veure obres de materials, formats i estils molt variats.

Per saber-ne més:

11 de juny 2018

'SIS PERSONATGES', A L'ESPAI LLIURE MONTJUÏC

Sis personatges - Homenatge a Tomás Giner. Creació col·lectiva.
Idea de Juan Carlos Martel Bayod. Text de Joan Yago.
Direcció: Juan Carlos Martel Bayod. Teatre Lliure Montjuïc
Cicle NOSaltres - Mostra de Teatre Inclusiu. 
Intèrprets: Jesús Marcos, Enric Molina, Valerio N'dongo, 
Marc Rodríguez, Martí Ruiz Carreras i Hans Udo Braendle. 
Col·laboradors: Javier Mariscal, Carme Sansa i Jaume Sisa. 
Veu en off: Lluís Pasqual.

Sis sensesostre recorden i fan homenatge a Tomás Giner, àlias "el Americano", un personatge amb qui, suposadament, van coincidir en diverses circumstàncies. Giner volia ser actor després d'intervenir per casualitat en els assajos de Sis personatges en cerca d'autor de Pirandello, a les ordres de Ricard Salvat. I, com a molt, va portar la disfressa  de la mascota Cobi als Jocs Olímpics del 92 i després ningú dels habituals al carrer no el va veure mai més. Tot i que els intèrprets s'expliquin com si es tractés d'una conversa amb Marc Rodríguez, actor que condueix la sessió, les històries dels sis personatges han estat completament guionades —text i dramatúrgia— per l'equip de l'espectacle.  Els protagonistes de veritat que no veiem (que no volem veure) al carrer,  es fan visibles a l'escenari del Lliure amb històries personals que no deixen indiferent. 8/10



10 de juny 2018

'OTHELLO', A LA SECA ESPAI BROSSA

Othello, de W. Shakespeare. Adaptació i direcció: Oriol Tarrasón
Companyia Les Antonietes. La Seca Espai Brossa, Barcelona
Othello enfoca el racisme, la prevenció cap als estrangers i la violència de gènere. En una magnífica síntesi que hem vist a la Seca Espai Brossa, amb només tres personages a escena: Othello (Oscar Intente), Desdèmona (Annabel Castan) i Iago (Arnau Puig). No en calen més per entendre el drama que es congria a partir de la gelosia. «Odio el moro!», diu Iago al senat. I el conseller manipula el seu suposat amic i senyor en allò que més estima: Desdèmona. El botxí només cal que li insinuï: «¿Qui parlava amb Desdèmona i ara s'escapa?» I el dubte arrela en Othello i el converteix en botxí de la innocència i de la seva pròpia felicitat. Totes les funcions del llenguatge reunides en aquesta obra. 9/10





06 de juny 2018

'TOT EL QUE NO ENS VAM DIR', AL MALDÀ

Tot el que no ens vam dir. Música: Miquel Tejada.
Llibret, lletres i direcció: Alícia Serrat. El Maldà, Barcelona
Tot el que no ens vam dir és el segon musical de petit format de la sèrie «Per si no ens tornem a veure». Parla de l'amor que condueix a la gelosia, el desencís i al desamor. Els protagonistes són cinc estudiants de la Facultat de Filosofia, el 1999, que fan un treball col·lectiu i dubten a l'hora de respondre preguntes amb sinceritat, tal com els demana l'enquesta prèvia. Un treball molt ben resolt tant per la banda de l'argument com per la música, el llibret, i les interpretacions d'un excel·lent nivell tècnic. Brillant. 9/10
 
Llegiu-ne la crítica d'Andeu Sotorra a «Clip de Teatre»

05 de juny 2018

'EL VOL DE L'HOME OCELL', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

El vol de l'home ocell, de Joan Gallart, a partir d'El comte Arnau,
de Joan Maragall. Música i lletra: Sangtraït.
Direcció: Joan Gallart. Teatre Gaudí Barcelona (TGB)
El comte Arnau és el personatge més malvat de la mitologia catalana. Un noble que fa estafar els pagesos, va fer assassinar gent indefensa i va violar dones, entre les quals l'abadessa Adalaisa, de la qual va robar el cadàver i portant-lo en braços es va estimbar des d'un penya-segat. Per la seva maldat va ser condemnat a vagar eternament sobre un cavall negre acompanyat de gossos infernals. El 1900 dins Visions i cants Joan Maragall recull aquesta llegenda en un poema on el comte conversa amb Elvira, la seva esposa, entre una dansa d'espectres.
La versió de Gallart reprèn el mite des d'una mirada desacomplexada, acoblant-hi (semblen fetes per a l'espectacle) cançons del grup Sangtraït, d'una de les quals manlleva el títol.  Una lectora jove demana a la bibliotecària un llibre sobre les aventures del comte Arnau. A mesura que llegeix van explicant-se els personatges en una plataforma mòbil, en una coreografia que inicia el cor de les Ombres (Marc Andurell, Anna Camps, Anna Estol i Meritxell Alarcón). Fragments del poema de Maragall i diàlegs molt ben travats entre el comte Arnau (Carles Camps), l'abadessa Adalaisa (Helena Romaguera), la comtessa Elvira (Lara Macip), Blanca (Jordina Camps) i Neus o Queralt (Martina Peraferrer). Un espectacle ple d'energia al qual auguro llarga vida. 8/10



03 de juny 2018

EL MERCAT DOMINICAL DE SANT ANTONI

Parada del Mercat Dominical de Sant Antoni.  © Paüls

Mercat dominical de Sant Antoni 2018. © Paüls
Després de quatre anys de provisionalitat, el  Mercat Dominical de Sant Antoni de Barcelona ha deixat la carpa del carrer Urgell per envoltar sota de marquesines el nou Mercat de Sant Antoni.
Hi trobem el mateix material de sempre, un nostalgiari massegat amb més visitans que compradors i col·leccionistes, si més no avui.
Les famílies que intercanvien cromos continuen repetint el tengui, tengui... a les mateixes voreres i alguns, avui, resguardats de la pluja sota les marquesines dels comerciants de roba.

Intercanvi de cromos.  © Paüls
Diuen que el veïnat podrà aprofitar l'ombra de les marquesines del mercat dominical com a lloc de repòs i conversa. Per això, demanen seients i un espai de jocs per a la canalla. Esperem que tot plegat sigui compatible en aquesta zona al voltant el Mercat de Sant Antoni recuperada per als vianants i la convivència.



02 de juny 2018

FABIÁN AZUL: 'UNA MIRADA REUSENCA', AL CENTRE DE LECTURA DE REUS


Amb motiu del 10è aniversari de reusdigital.cat, el fotògraf Fabián Azul (Fabián Acidres), col·laborador des de fa anys d'aquest diari,  mostrarà una selecció de fotografies sota el títol 'Una mirada reusenca' al vestíbul del Centre de Lectura. L'exposició compta a més amb el suport de la secció de Ciències de comunicació de l'entitat cultural.  
Del 5 fins al 30 de juny.


¿Per què Fabián Azul és un fotògraf singular?  La fotografia no existeix abans de fer-la. Aquesta obvietat és també aplicable al fet que cada fotògraf projecta una mirada diferent sobre un mateix objecte. Allò que el fa diferent és com s'implica en cada treball: «Intento involucrar-m'hi tant com puc, entendre què vol dir la situació en la qual em trobo o què té dins la persona que retrato».

Xiquets de Reus. © Fabián Azul
Explica així la narrativitat que conté cada fotografia: «Si capto la cara desencaixada d’un casteller que plora i crida d’alegria, ell es converteix, sense saber-ho, en protagonista, guionista, nus i desenllaç, en una història que no necessita cap mena d’explicació ni peu de foto. Amb això vull dir que, com a fotògraf, només sóc responsable de les imatges fins a cert punt. Només en sóc un missatger».


Referències creuades en apunts d'aquest blog
i de «Punt i a cap»: