DOCTOR BROGGI, IN MEMORIAM

Portada de l'edició impresa del diari «Ara», núm. 1

Moisès Broggi i Vallès (Barcelona 18.5.1908 - 31.12.2012)    

ELS NOSTRES TIGRES BEUEN LLET

Els nostres tigres beuen llet
Autor i ditector: Albert Espinosa
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran

L'escriptor Albert Espinosa (guionista de la sèrie Polseres Vermelles) enyora el futbol, una pràctica que va haver de deixar de ben jove per causes de salut.  Ara ha portat aquesta experiència a l'escenari i ha recreat un camp de futbol per esplaiar-hi la seva darrera creació: Els nostres tigres beuen llet.
L'atractiu de la peça més que en el contingut es troba, al meu parer, en la enginyeria estructural. Una peça coral protagonitzada per una família nombrosa que amaga secrets. Veiem els nois de la casa  en dues èpoques diferents: quan éren adolescents i d'adults, vint anys després. La noia és la petita de la casa i quan van passar els fets al camp de futbol familiar tenia dos anys, per tant és el personatge no implicat que pateix des de fora les relacions dels germans amb el pare vell i malalt d'Alzheimer. 8/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

TORTELL POLTRONA: GRIMÈGIES

Grimègies
Idea original: Tortell Poltrona
Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona
Espectacle recomanat a partir 7 anys

Aquesta vegada Tortell Poltrona, el nostre pallasso universal, ja surt a l'escenari amb el nas posat i pintat de cara. Li ha tocat un viatge en un sorteig i està content. Li han dit que no cal que s'emporti res, però per si un cas s'ha d'esperar, s'emporta quatre coses per fer passar l'estona als que es trobin en la seva mateixa situació. També ens informa que aquest viatge ens tocarà un dia o altre a tots. Serà el darrer viatge. Farem cap a un lloc meravellós i desconegut del qual ningú torna. Un lloc on et pengen una corona de flors al coll com a benvinguda. El veí del meu darrere deu tenir sis o set anys i no se'n sap avenir de la ingenuïtat del pallasso.
Ens hauria agradat que el semàfor que permetia Tortell Poltrona pujar les escales definitives per al gran viatge hagués trigat més a posar-se verd. Però tot arriba, i el nostre pallasso sense fronteres se'n va i ens deixa un nadó enrabiat dins d'un cotxet. El relleu. 10/10.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

SING SONG SWING, DELS PIRATES

Sing Song Swing
Dramatúrgia i direcció: Adrià Aubert
Traducció cançons: Laura Aubert i Núria Cuyàs
Círcol Maldà, Barcelona

La companyia Els Pirates ataca de nou. A les grades del Círcol Maldà no hi cap ningú més. Fins i tot han afegit alguna cadira a les escales. Veurem i sentirem un cos a cos de cinc personatges amb el públic en un assaig d'espectacle musical que es va creant —suposadament— sobre la marxa. Un recorregut pels grans musicals signats per Gilbert&Sullivan, Offenbach, Sondheim...
Els membres d'aquesta companyia són d'una generació que ho sap fer tot dalt de l'escenari. Interpreten, canten i ballen magníficament bé, tots toquen algun instrument musical, es multipliquen fins a l'infinit, fan un humor maliciós i tendre que arriba directament al cor dels espectadors. 9/10

En recomano la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

HERBOLARI LLANSÀ, 100 ANYS

Herbolari Llansà
Carrer Elisabets, 18, Barcelona
Tel. 933170990

Cada hivern vaig a ca l'Herbolari Llansà  a comprar herbes per al refredat. No sé la combinació que conté el preparat que em facilita en una bossa,  però hi confio.
Enguany l'establiment commemora el centenari i el propietari m'ha regalat un potet de mel. És per fer seguir. Perquè l'any que ve hi torni.

REFUGI INDIE

Un refugi indie
Aurtor i direcció: Pau Miró 
Sala Beckett, Barcelona

Sis històries creuades  de sis personatges anònims, d'una mateixa generació: una cambrera d'hotel, una estudiant de filosofia, un músic, un guapo i el seu germà quinqui i el jove que fuig amb els diners de la mare. Fan un recorregut en solitari, però tots necessiten algú. Un acoblament intrigant. Una aposta amb intèrprets de les darreres fornades que broden la versemblança. 9/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

CIRQUE DU SOLEIL TORNA AMB 'ALEGRIA'

Alegria
Cirque du Soleil
Direcció creativa: Gilles Ste-Croix
Palau Sant Jordi, Barcelona

Torna Alegria, amb el Cirque du Soleil, ara al Palau Sant Jordi de Barcelona. Hem vist dues vegades aquest espectacle (el 1998 i el 2007), sota el Grand Chapiteau, una impressionant cúpula blanca que se situava al Parc Marí del Fòrum. Descobríem en aquest primer espectacle que la companyia presentava a Barcelona que es podia fer un meravellós espectacle de circ, on confluïen diferents arts plàstiques en el vestuari i en l'escenografia. Alegria és un gran conte fantàstic explicat amb una narrativitat poètica i visualment espaterrant. Inoblidable.

En recomano el comentari d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

DOLORES ALBERTO, EN HOMENATGE

Dolores Alberto, als rentadors públics de Duesaigües, reconstruint els diferents passos
d'una bugada: mullar, ensabonar, fregar, esbandir, esprémer.
Fotos: © Fany Alberich Alberto, 2012

La dona que renta no falta en cap pessebre. És hivern, també, a Betlem. La figureta se sol situar de cara al curs d'un riu i es representa agenollada picant una peça de roba amb la pala. És un personatge humil que renta per a tota la família i potser per a  d'altres. Sempre és una dona.
Duesaigüenca d'adopció, la Dolores Alberto Llombart (Horta de Sant Joan, 1931) no és un personatge del pessebre. És una dona ben real. Molts matins d'hivern, la Dolores i les altres dones de la seva generació havien de trencar la capa de gel del rentadors públics de Duesaigües i l'aigua gelada els cremava les mans. Molts dies no hi entrava aigua i se n'anava sota la plana de cal Téllez (una mica abans de l'estació) a desembussar una petita presa i feia córrer l'aigua. Als rentadors, no  s'hi enduia ni batedora ni pala, només el cossi amb la roba bruta i el tall de sabó fet a casa. (Vegeu-ne la recepta). S'arromangava i es posava a rentar amb energia i, a mesura que tenia les peces netes, les anava estenent  a les canyes del barranc i als filferros del tancat de la bassa del Quelo, davant mateix dels rentadors, per tal que perdessin aigua i se les pogués endur sense tant de pes. La Dolores va ser la darrera dona que va fer servir els rentadors públics de Duesaigües, cap a finals dels anys setanta, quan ja tenia aigua corrent a casa.

Rentadors públics de Duesaigües
Fotos: © Iolanda Salvadó, 2012

ELS RENTADORS MUNICIPALS DE DUESAIGÜES 1942-2012

Enguany fa setanta anys que l'ajuntament de Duesaigües (presidit per l'alcalde Joan Mestre) va construir els rentadors municipals al camí del barranc Reial o de l'Argentera. Aquesta infraestructura pública va ser un avenç important, perquè les dones passaven de rentar agenollades als bassiots dels barrancs o a l'aire lliure a les basses dels horts a tenir un safareig cobert. El safareig recull l'aigua provinent del Barranc de l'Argentera. Consta de dos compartiments que conformen dues basses, la petita, que toca a la canella, era la de l'aigua neta d'esbandir i comunica amb la gran, que era la de rentar,  per mitjà d'un rebaix de la paret que sobresurt un pam del nivell de l'aigua.
Cap a la dècada dels vuitanta, l'ajuntament (presidit per l'alcalde Sebastià Bondia) va restaurar aquest espai patrimonial. Es va fer en dues fases, en primer lloc Josep M. Tarragó va recuperar el safareig, netejant-lo i fent un repàs general als desperfectes; finalment, Cosme Rius pare va reconstruir les biguetes i les teulades. En l'actualitat es conserva en bon estat.

FER SAFAREIG, FER BUGADA

Les expressions "fer safareig" i "fer bugada" tenen un sentit pejoratiu. Procedeixen de l'època que els rentadors públics eren el lloc de trobada de les dones. Però no és cert que només s'hi xafardejava, als rentadors. S'hi conversava,  s'hi comentaven els assumptes del poble des de tots els punts de vista, s'hi cantava, s'hi explicaven acudits.  Allí les dones intercanviaven coneixements, transmetien d'una generació a una altra els remeis casolans i es donaven suport mútuament. Els rentadors complien una funció  social com a punt d'informació i com a espai de llibertat.

Infants de Duesaigües experimentant rentar la roba a mà als rentadors
públics del seu poble, al mateix lloc on rentava la Dolores.
Fotos: © Paüls, 2010

L'HERÈNCIA PATRIMONIAL

Aquest apunt vol ser un homenatge a la Dolores i a les meves àvies, Filomena i Munda, en reconeixement al seu esforç. De fet, Montse Francisco, monitora de l'esplai, ho va entendre d'aquesta manera quan, a partir d'una activitat del Museu de l'avi, va ensenyar als més petits com rentaven les seves besàvies als rentadors públics. També a l'Escola Alberich i Casas de Reus, van ensenyar a l'Arnau F. A., el nét petit de la Dolores, a fer sabó de casa.

Sabó (vegeu-ne recepta) fet per l'Arnau Ferré Alberich.
Foto: © Paüls, 2011

NADALA

RASPALL, EL GOS.

Raspall
Autor: Pere Calders
Dramatúrgia i direcció: Víctor Borràs i Gasch
La Seca Espai Brossa, Barcelona
Per a espectadors a partir 3 anys

Pere Calders, "Raspall" dins Cròniques de la veritat oculta.  Ara, al teatre. Els infants de la nostra sessió, a l'Espai Brossa, no passen de cinc anys i entenen perfectament el joc simbòlic que representa jugar amb un gos que no hi és. Després apareix un gos que no és un gos.  La imaginació al poder.  “No és segur que ho sigui, però mereixeria ésser-ho”. Una cirereta. 10/10

Llegiu-ne la crítica documentada d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

DESITJOS DEL CARRER BANYS NOUS

Foto: © Paüls, 2012

Uns quants bons desitjos escrits penjats a les branques dels avets de plàstic del carrer Banys Nous de Barcelona. Els comerços d'aquest carrer juguen al número 100 de la loteria. El número de la sort, diuen. A veure...

VIATGE A LA LLUNA

Viatge a la Lluna
Música:  Xavier Montsalvatge i Albert Guinovart
Text: Josep Maria Espinàs i Pau Miró
Dramatúrgia i direcció:  Pau Miró
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers
Per a espectadors a partir de 6 anys

Un conte musical per a tota la família. Ens havia arribat amb la veu de Josep M. Espinàs, l'autor del text, i els instruments que feien narrar la música de Xavier Montsalvatge. Ara s'ha ampliat de la mà del dramaturg Pau Miró i els continguts musicals d'Albert Guinovart. Una represa reeixida de l'aventura de l'espai, amb la tecnologia d'última generació. El resultat és un  espectacle d'aquells que fan caure la bava. 10/10
Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

BALL DE TITELLES

Ball de titelles
Autor: Ramon Vinyes
Dramatúrgia i direcció: Ramon Simó
Teatre Nacional Catalunya, Sala Petita

El Teatre Nacional recupera de l'oblit, amb tots els honors, una obra fascinant de Ramon Vinyes (Berga, 1882 - Barcelona, 1952), un autor desconegut als escenaris actuals: Ball de titelles,  estrenada el 1936 i gens representada als circuits comercials.  És un text densíssim, amb monòlegs de tesi, que el director Ramon Simó aconsegueix fer lleuger. Dinou actors i actrius interpreten els vint-i-set personatges de l'obra. L'acció transcorre durant la nit de Nadal, en un bordell d'una ciutat de muntanya. Mentre les famílies són a la Missa del Gall, s'apleguen a ca la Cacauets homes de diversos estaments: el notari, l'alcalde, polítics de dretes i d'esquerres, el capellà, l'empresari...) El guardabosc ha disparat contra un estrany ocell —un àngel caigut— i l'amaga al bordell. La innocència d'aquest personatge amb ales, posa de manifest les contradiccions dels humans. 10/10

Llegiu-ne una crítica més complet a «Clip de Teatre»

FELICITACIÓ DE QUIM BOU

© QUIM BOU
Il·lustrador i autor de còmics



Vegeu en aquest mateix blog el comentari de la sèrie Talpirons i Ratolents, il·lustrada per Quim Bou.

TORNA 'FOREVER YOUNG' AL POLIORAMA

Recomano aquest espectacle a qui no l'hagi vist i a qui el vulgui tornar a veure. Si voleu saber per què el recomano, llegiu l'apunt d'aquest mateix blog:

FOREVER YOUNG, ENVELLIR NO ÉS LA BOMBA

WORLD PRESS PHOTO 2012

Al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) es poden veure les fotografies guanyadores del certamen internacional World Press Photo 2012. El guanyador de l'edició d'enguany ha estat el fotògraf català Samuel Aranda (Santa Coloma de Gremenet, 1979), amb una impactant imatge de la Fatima abraçant el seu fill Zayed, de 18 anys, ferit durant les revoltes al Iemen. Commou el patiment del noi, la mare que el bressola i la composició de la foto que recorda "La Pietat" de Miquel Àngel. La fotografia premiada va ser publicada al «The New York Times». Samuel Aranda viu actualment a Tunis, i fa dotze anys que recorre zones del planeta en conflicte al servei d'un fotoperiodisme compromès.
En la mateixa mostra d'aquest any, també es pot veure la imatge que va guanyar l'eivissenc Joan Costa en l'apartat de natura. Es tracta d'un microorganisme d'un centímetre i mig que navega per l'oceà Pacífic.
Exposició oberta fins al 6 de gener.

Vegeu-ne on line les fotografies guardonades
Llegiu en aquest mateix blog l'apunt:

WORLD PRESS FOTO PER SAMUEL ARANDA

KEEP CALM AND SPEAK CATALAN

  Les empreses també s'hi apunten. Ara, Moritz    

THE SORCERER'S PUB

The Sorcerer's Pub
Autors: William Schwenck Gilbert i Arthur Sullivan
Adaptació dramatúrgica: Cristina Cordero
Versus Teatre, Barcelona

La companyia Sursum Teatre s'estrena amb l'opereta menys coneguda de Gilbert & Sullivan: The Sorcerer's Pub. L'acció se situa en un pub londinenc, als anys vint, amb uns personatges caricaturescos que dialoguen cantant. Un filtre d'amor farà que s'enamorin de la primera persona que se'ls posi davant, com a Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare.  Una bona arrencada. 8/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

REGALS NO SEXISTES

L'Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació organitza sessions de contacontes a diverses biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona amb la intenció de promoure el consum no sexista de regals.  Està molt  bé recordar-ho (als adults, sobretot). Dubto que hi hagi res a fer, però.

ANDREU ALFARO, IN MEMORIAM

Rombes bessons, escultura d'Andreu Alfaro
al roserar del Parc de Cervantes, Barcelona

Andreu, amic, torsimany de metalls
d'on ha vingut la força i la vida
que retrobem en la teua escultura.

Dels ponts del riu i de les pedres velles,
dels clars matins, de la llum dels baladres,
dels teus dos peus de passejades dòcils.

Carrers estrets i espais poc metafísics,
tot l'entrellat d'una ciutat difícil,
indiferent i secularment puta.

Del llom del gos la majestat domèstica,
l'angle feroç de vertical segura,
essencials virginitats remotes.

Andreu, amic, torsimany de metalls,
eròtic cast de fusta ben antiga,
arribes tu on la paraula es trenca.

De ferro vell i de mesura insigne
-germans de crit- t'he fet aquest poema,
Andreu, amic, torsimany de metalls

RAIMON, Andreu, amic

PER TANT, NO.

La consellera Rigau ha dit PER TANT, NO! (a les 19:34 hores, del 12 del 12 del 2012) a la 3a versió de l'esborrany del document del ministro español  irrespectuós de torn. La llengua és material sensible de la identitat d'una nació i no n'hem de negociar amb NINGÚ la desaparició. Plantem cara: TOTS SOM ESCOLA. ¿Cal dir-ho més clar? In-sub-mis-si-ó.

Com vols no veure'ns esverats,
els qui vivim tan desmoblats. GABRIEL FERRATER,  Poema inacabat

ESPONJA VEGETAL, REGAL DE NADAL

Esponja vegetal. Totalment natural i 100% biodegradable.
Beneficiosa pel cos ja que és un exfoliant ideal, suavitza la pell,
estimula la circulació sanguínia i prevé la cel·lulitis.
Foto: © Iolanda Salvadó

Aquí tenim les esponges vegetals. El projecte va començar com comencen totes les coses, petites i grans: amb una llavor. Diguem-ho tot, amb una llavor  i la voluntat de fer-la germinar. L'aigua controlada en els solcs de les carabasseres d'esponja (luffa aegyptiaca), l'adob just, l'enramat de les branques, la mirada amorosa vigilant la maduració de cada fruit,  la collita, l'assecatge, el repelat i la recollida de noves llavors.
La presentació rústica amb una faixa de cartolina ondulada i l'etiqueta és el toc final que fa que el producte natural entri pels ulls. ¿Qui es pot resistir a aquest petit plaer?

He vist néixer aquestes esponges i ha estat un plaer ser testimoni de la dedicació amb què la seva promotora (Montse Francisco, vegeu-ne aquí el perfil) les ha fet créixer fins a poder-les posar —sense complexos— en una prestatgeria per ser comercialitzades.
Ara aspiro que molta gent valori aquesta realitat artesana i la vulgui provar.

Podeu trobar aquesta esponja vegetal dins de diversos de lots de Nadal (que contenen sabó natural i sabó moll) a uns preus 100% assequibles a butxaques de contingut biodegradable. Comproveu-ho.

Comandes: 

659823586 (Montse)

rabascalls@hotmail.com

 

XAVI CASTILLO, A LA SALA MUNTANER

Veriueu-ho!
Autor i director: Xavi Castillo 
Sala Muntaner, Barcelona

Alcoià d'adopció, Xavi Castillo és un humorista genial. Desvergonyit a l'hora de posar en evidència els poderosos. Tria notícies dels diaris —sobretot valencianes— en parodia els protagonistes i les comenta amb sarcasme. Fa un teatre d'investigació, diu. D'aquí ve el títol en transcripció fonètica d'un barbarisme: Veriueu-ho!, que li va servir en safata un vell del seu poble. L'espectacle que presenta a la Muntaner seria fantàstic perquè el material és molt bo, però mancat de guió resulta d'un desgavell considerable. 7/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

QUEBEC-BARCELONA

Quebec-Barcelona
Autora: Mercè Sarrias
Direcció: Philippe Soldevila
Sala Beckett, Barcelona

Un projecte teatral catalanoquebequès força reeixit: Quebec-Barcelona. Dues històries que s'entrecreuen, dues parelles, dos apartaments: un aquí i un allà. Dues noies cosines llunyaques que fugen del seu present. La quebequesa ve aquí amb l'excusa de trobar informació per a la seva tesi doctoral sobre el batalló canadenc Mackenzie-Papineau dels Brigadistes Internacionals a l'inici de la Guerra civil. La d'aquí va al Quebec buscant el sentit de la seva vida. Espectable bilingüe: francès, català. 8/10

Llegiu-ne una crítica més aprofundida a «Clip de Teatre»
 

EL MUSEU DE L'AVI I EL RECICLATGE PATRIMONIAL

Jordi Rabascall, fundador del Museu de l'avi
i Neus Hernàndez Rabascall, a la presentació del llibre digital.
Foto:  © Noèlia Tarragó

Textos: Lena Paüls
Fotos: Montse Francisco
Disseny gràfic: Iolanda Salvadó

En motiu de la jornada de portes obertes del Museu de l'avi, de Duesaigües, Neus Hernàndez Rabascall, farmacèutica i articulista de «Duesaigües. La Revista», va presentar el llibre digital que aplega un recull d'articles sobre el museu. Recupero la idea central de la seva presentació: el Museu de l'avi és una eina que juga a favor de la memòria històrica. La Neus ho va explicar dient que els estris del museu que ja no són d'ús quotidià ens permeten "recuperar tradicions, oficis i lèxic que d’altra manera es perdria per sempre."
Va precisar que la memòria històrica no la conformen només els grans esdeveniments sinó que objectes com els que recupera el museu en formen part  perquè parlen "dels sacrificis que van fer les generacions passades per sobreviure." La majoria de peces fan pensar a estalviar i a aprofitar tots els recursos que tenien a l'abast i, centrant-se en el context actual, va convidar-nos a recuperar l'esperit d'estalvi de la Felisa, una veïna del poble que aprofitava els llumins gastats per encendre un foc a través d’un altre.

Hort de l'Escola Puigmarí de Duesaigües. Foto: © Montse Francisco

És molt possible que l'economia ens meni altre cop a tenir cura dels hortets familiars, a recuperar i a mantenir els conreus de secà. En aquest sentit, la Neus ens va fer adonar que, per sort, encara hi ha qui ens pot ensenyar a gestionar i a actualitzar aquest patrimoni de coneixements. I, al mateix temps, n'haurem d'agafar el relleu, transmetre'l a les generacions futures (descarregueu aquí el Dossier d'activitats pedagògiques) i tancar, d'aquesta manera, el cicle del reciclatge patrimonial. Perquè "qui perd els orígens per la identitat", ens va recordar. I perquè no ens podem permetre perdre res més.

Per saber-ne més:

DOSSIER D'ACTIVITATS PEDAGÒGIQUES DEL MUSEU DE L'AVI

T DE TEATRE: AVENTURA!

Aventura!
Autor i director: Alfredo Sanzol
Traducció: Sergi Belbel
Teatre Lliure de Montjuïc, Barcelona

Aventura! és el nou espectacle de la Companyia T de Teatre. Correm-hi tots. Ens porta el bon record de l'obra Delicades que van posar en escena d'aquest mateix dramaturg. I no. Les actrius i els dos actors no deceben, al contrari, però el text és prim, costa posar-lo dret i s'allargassa en entrades i sortides d'escena. Suposo que el títol fa referència a l'aventura comercial a què s'aboquen els socis propietaris d'una empresa d'aquí que vol ser comprada per un xinès. La resta, amb pinces. 7/10

Llegiu-ne  la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

PERES AMB VI (DE LES GALAUPES)

Peres amb vi, al taulell de la Vinyeta. Foto: © Paüls

Hem encetat un pot de peres amb vi que vam fer a mitjan estiu: vi negre de la partida Les Galaupes, propietat de cal Soberino de Duesaigües, peres del refugi de La Vinyeta, sucre, bri de canyella i pela de llimona.  Nosaltres hem escalfat lleugerament la conserva abans de posar-la als plats, però també es pot menjar a temperatura ambient o ben freda. La resta de pots, per Cap d'Any.

TOTS SOM ESCOLA

INFORMACIÓ DE LA MOBILITZACIÓ:
Somescola.cat convoca la ciutadania de Catalunya a la concentració:   10 de desembre, 18:30 h, plaça de Sant Jaume, Barcelona.  

ADHESIONS AL MANIFEST SOM ESCOLA: aquí.

MODEL DE MOCIÓ PER ALS PLENS DELS AJUNTAMENTS: aquí.

CARMEN MACHI ÉS HELENA DE TROIA

Juicio a una zorra
Autor i director: Miguel del Arco
Música: Arnau Vilà
Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

Helena de Troia confessa al públic les seves experiències horribles a l'obra Juicio a una zorra. Nascuda d'un ou, violada de menuda, enamorada del guerrer Paris. Diu la mitologia que, a causa d'ella,  Troia i Esparta es van fer miques mútuament. Helena defensa la seva dignitat de dona. ¿Qui escriu la història?, ens pregunta. La que havia estat la dona més bella de l'univers, desferma la seva fúria contra el seu pare, el déu Zeus, ara que ja no li pot fer més mal, condemnada a la lletjor eterna.  Un monòleg viu i corprenedor de tan contemporani, on l'actriu Carmen Machi posa tota la carn a la graella. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

LLEGINT I PIULANT JOAN SALES

Pineda de la Vinyeta. Foto: © Paüls

Per a Mercè Obré Andreu, in memoriam

M'ajec sobre la pinassa, que fa un llit tou i calent,

i m'abandono a tota aquesta tristesa que em ve a ratxades.

JOAN SALES, Incerta Glòria

'INCENDIS' TORNA AL ROMEA

Va triomfar la temporada passada, ha passat per diversos teatres de Catalunya i aquest vespre torna a l'escenari del Romea (fins al 13 de gener): Incendis del dramaturg  libanès Wajdi Mouawad. Imprescindible.

Llegiu en aquest mateix blog l'apunt INCENDIS, AL ROMEA

QUE TINGUEM SORT!

Que tinguem sort!
Autor i director: Carles Alberola
Companyia Albena Teatre
Teatre Tantarantana, Barcelona

La vida i el teatre s'encreuen en el text dramàtic Que tinguem sort!, que Carles Alberola escriu, dirigeix i interpreta (fent duet amb Alfred Picó) al Tantarantana.  A la primera part, assistim a la conversa privada que mantenen dos actors al seu camerino mitja hora abans de començar la funció. Hi sentim reflexions profundes al costat d'estirabots. Han compartit viatges, camerino i escenaris durant vint anys. Ara faran la darrera funció, un per voluntat pròpia, l'altre, perquè la salut li nega continuar treballant. Els dos s'enfronten a la incertesa del futur. A la segona part són els protagonistes de l'obra humorística 'Espasmes' on revisen l'actualitat valenciana i hi inclouen fets que hem conegut a la primera part. Un treball que respira veritat per tots els costats. 9/10

Només quan veiem la nostra data de caducitat

escrita, reaccionem i entenem de què anava tot açò.

CARLES ALBEROLA

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

PODER ABSOLUT

Poder absoluto
Autor i director: Roger Peña Carulla
La Villarroel, Barcelona

Un text brillant sobre els punts foscos de la política. Uns intèrprets que se'l fan seu:  Eduard Farelo i Emilio Gutiérrez Caba.  Un fons musical gens casual: l'ària "Recondita armonia", de l'òpera Tosca. Espectacle en espanyol.  9/10 

Llegiu-ne una crítica bastant més explícita a «Clip de Teatre»

EL REI DE LA JUNGLA

El rei de la jungla
Versió: Joan Guasch. Lletres i música: Albert Doz
Direcció: Martha Carbonell. Guasch Teatre, Barcelona
Per a espectadors a partir de 3 anys

A l'obra adreçada al públic familiar, El rei de la jungla,  Lion recuperarà el tron que li ha usurpat el seu oncle. Recorda, és clar, Hamlet, de Shakespeare, de la qual  Disney ja en va fer la seva versió a The Lion King. Però, la meva veïna de seient no en sap res d'originals i de versions. Té dos anys, encara porta xumet i es mou inquieta als braços de la seva mare. Es mou fins que tanquen els llums de la sala. En començar l'obra, s'ha aferrat al respatller del seient de davant, que era buit, i s'hi ha estat, encantada de la vida, durant l'hora que ha durat l'espectacle. ¿Cal que jo hi afegeixi res més? 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»    

LA MOLSA DEL PESSEBRE

  Molsa a la pineda de la Vinyeta. Foto: © Paüls

Al jardí de llicorella la molsa creix sota la protecció dels pins. Deu ser una varietat diferent de la dels pessebres perquè la de casa nostra és tupida, gens flonja i poc manejable. Com totes les molses té una gran capacitat de retenció d'aigua i protegeix el sòl de l'erosió per les pluges.  Si l'arrenquéssim tota, l'equilibri de l'ecosistema d'aquest petit espai humit se'n ressentiria i la pluja hi faria escòrrecs.

Quan ve Nadal, la cançó del miracle,
amb pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debò
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor.

JOSEP M. DE SAGARRA. Poema de Nadal

EL MUSEU DE L'AVI: ELS VALORS D'UN LOGOTIP

Museu de l'avi, de Duesaigües
C/ Major, 9 - 43773 Duesaigües
Tel. 659823586
rabascalls@hotmail.com

El nou logotip del MUSEU DE L'AVI, de Duesaigües, m'emociona. M'emociona perquè genera i tradueix els valors cívics d'aquest espai i els transmet de forma clara, transparent.

Iolanda Salvadó, fotògrafa i dissenyadora gràfica

L'autora d'aquesta identitat gràfica és la fotògrafa i dissenyadora gràfica  Iolanda Salvadó (Reus, 1977). Va entrar per primera vegada al museu fa deu anys i la van impactar objectes que li eren familiars, però que no havia vist mai de debò. També n'hi va veure molts d'altres que per la seva edat ja ni tan sols reconeixia. Aquesta realitat va ser el punt de partida amb què va encarar la creació del logotip.

A la presentació que en va fer el dia de portes obertes (Llegiu-ne aquí la crònica) va parlar de la tipografia, de la icona —un tricicle—, de l'apòstrof floral i de la simbologia dels colors.
Va escollir la imatge del tricicle per "captar l’atenció dels més petits (...), que la imatge del museu els entusiasmi ja d’entrada, que el passat també conté elements molt divertits. Amb això no he volgut oblidar tampoc els més grans i no tan grans. Veure la imatge d’un tricicle, que de ben segur molts de nosaltres hem tingut, d’alguna manera ens transporta a la nostra infantesa i de retruc al passat."

Foto: © Montse Francisco

L'ús de la semiòtica té en l'apòstrof floral un component privat. Va incloure aquest toc natural perquè "una gran part dels objectes que hi exposa estan vinculats amb el món natural i rural. (...) Per altra banda, per mi particularment, té una segona interpretació (...) ¿Qui no recorda les parets de casa dels avis empaperades amb motius florals?"

Els colors —taronja, marró, blanc—, expressen valors d'autenticitat, afectivitat,  honestedat. N'explica així la simbologia: el taronja del fons, qualitat de base que atribueix al museu, "és un color acollidor, càlid, estimulant, ple de vida. Té una qualitat dinàmica molt positiva i energètica. Té una força activa, radiant i expansiva." Els objectes del museu estan representats pel color marró: "ens recorda la part rústica, està associat a la terra, a la fusta, a la pedra. És un color natural i calent. Denota fermesa, calma, profunditat, edat, antiguitat." I el blanc aplicat al tricicle, que "transmet la puresa, la innocència, la felicitat."

En aquesta representació positiva hi ha, a més, la tipografia amb lletres de mides diferents que transmeten la idea de moviment i de compromís  intergeneracional. Sí, un logotip també pot emocionar.

Per saber-ne més:

Blog del Museu de l'avi de Duesaigües