27 de febrer 2022

'L'ORENETA', A LA VILLARROEL

L'oreneta. Autor: Guillem Clua
Lletra «L'oreneta»: Guillem Clua. Música: Iñaki Salvador
Direcció: Josep Maria Mestres. La Villarroel, Barcelona
 
Arriba a La Villarroel de Barcelona l'obra L'oreneta, després d'haver-ne estrenat traduccions a Londres, Atenes, Madrid, d'haver fet una gira de més de dos anys per Espanya i ser encara en cartellera a París. L'autor, Guillem Clua, fa saltar els espectadors de sorpresa en sorpresa, a partir de la conversa de l'Amèlia,  professora de cant, amb Ramon, un jove que vol aprendre a interpretar correctament L'oreneta, una peça que li va ensenyar la seva mare i que ha de cantar, diu, a la cerimònia del seu sepeli. A l'escenari hi ha present l'atemptat terrorista al Bar Pulse d'Orlando, on van morir cinquanta persones de la comunitat LGTBI. Hi brillen en duel els dos intèrprets, Emma Vilarasau i Dafnis Balduz, que mantenen un ritme trepidant i ple de sentit en cada paraula, en cada gest, en cada silenci. Escoltant els seus raonaments ens oblidem de respirar.  10/10

*

25 de febrer 2022

'CRIM I CÀSTIG', AL TEATRE LLIURE

Crim i càstig. Autor: Fiódor Dostoievski.Trad. : Miquel Cabal Guarro
Adaptació i direcció: Pau Carrió. Teatre Lliure Montjuïc
 
¿Com és que llançar bombes sobre la població civil 
durant un setge és una forma de matar més respectable?
Fiódor Dostoievski (Moscou, 1821 - Sant Petersburg, 1881)

Impressiona la bellesa de les arcades de la sala Fabià Puigserver, a la qual el públic sempre hi està d'esquena. Ara, situat l'auditori en grades a l'escenari es pot veure amb tota l'esplendor.  S'hi supera un repte amb nota: la versió teatral de Crim i càstig, una novel·la monumental de dimensions i d'idees. Des de 1929 es comptava amb la traducció del rus d'Andreu Nin i s'acaba de publicar, el 1921, la de Miquel Cabal, que ha comportat una actualització lingüística amb què s'ha basat el director Pau Carrió per fer-ne l'adaptació. La història concentrada en gairebé quatre hores, que passen volant. Catorze personatges per a deu intèrprets. Rodion Romànovitx, l'assassí protagonista  interpretat per Pol López tan monumental com l'obra.  La misèria personificada en aquest personatge que després del crim embogeix progressivament i se salva per la confessió per amor. Excepcional interpretació de Mírima Iscla que es posa a la pell de l'inspector Porfiri Petrovna. Tota la companyia brilla al seu lloc: Roser Batalla, Oriol Guinart, Carlota Olcina, Francesca Piñón, Albert Prat, Òscar Rabadán, Marc Rodríguez i Maria Rodríguez. Bravo!  9/10

*
 

24 de febrer 2022

PER CARNAVAL 'FIGURANTS EN ACCIÓ'

Llibre-objecte. Poema encapsat
 
Escolteu el poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

Figurants en acció 

ALTÍSSIM: Per la mortal angoixa, obriu, titelles, 
els llavis i eleveu un himne al jutge i fletxer. 
SALVADOR ESPRIU. Primera història d'Esther

Al saló del castell
de sa majestat Carnestoltes,
ballen junts fades i fantasmes.
Són rates disfressades
amb espirals de peles de taronja,
caps de gamba i cargols de mar.

Plora que ploraràs, de tant que riu,
al ninot se li despinta la cara,
i els seus súbdits l'expulsen
amb empentes del ball.

© LENA PAÜLS
De 'Teló de fons'.  Dins Temps de penyora
 
Avui és dijous llarder, el primer dia de Carnaval. A les parades del Mercat de Sant Antoni, de Barcelona, hi ha grans plàteres amb botifarres d'ou. No en compra ningú. Paro orella a les cues de clientes. Converses monotemàtiques i no són, precisament, sobre disfresses de carnaval. Han sentit per la ràdio o han vist a la televisió que avui a les quatre de la matinada Rússia ha començat a envair Ucraïna. No saben —no sé— l'abast d'una guerra que es preveu mundial. Segurament s'estendrà la sang i la gana. De moment, l'èxode televisat. Sa majestat Carnestoltes s'ha tret la careta abans d'hora. Dijous de cendra.
 


23 de febrer 2022

PEL·LÍCULA 'TOKYO SHAKING'

Tokyo Shaking. Direcció: Olivier Peyon
Japó, França, 2021

El desastre causat per l'explosió de la central nuclear de Fukushima el 2011 explicat des de la perspectiva d'una alta executiva francesa. Alexandra [Karin Viard] fa poc que s'ha traslladat a Tokyo per treballar en un banc prestigiós. Es produeix un terratrèmol més fort que altres cops i un tsunami inimaginable. Caos i col·lapse per fugir-ne. Els ciutadans autòctons del seu entorn actuen per sobreviure i no sembla que es plantegin dilemes ètics, però la protagonista, líder del gran equip humà del banc,  creu que ha de continuar al peu del canó. El relat se centra en l'angoixa per com afecten als altres les decisions que pren. Malgrat les situacions límit que comporta la història, Tokyo Shaking no proporciona espectacle de les catàstrofes. I s'agraeix, perquè ja les hem vistes prou. 8/10

22 de febrer 2022

'RESISTÈNCIA', BIOPIC SOBRE MARCEL MARCEAU

Resistència. Direcció i guió: Jonathan Jakubowicz
França, Alemanya, Regne Unit i Estats Units, 2020
El mèrit d'aquest biopic és il·lustrar un episodi de la vida del mim mundialment conegut amb el nom de Marcel Marceau. Durant la II Guerra mundial,  l'actor jueu Marcel Mangel (1923-2007) actuava a Estrasburg en cabarets fent de Charlot. Per casualitat es va veure involucrat en una campanya de la resistència per tal d'ajudar criatures òrfenes refugiades de París, els progenitors de les quals havien estat assassinats pels nazis. Per tranquil·litzar els infants va usar les seves habilitats artístiques com a entreteniment, però aviat va passar a entrenar-los en l'aplicació creativa de trucs de circ per sobreviure durant la guerra. L'humanisme enmig de l'horror.
La primera part de la pel·lícula té un to de comèdia que recorda La vida és Bella de Benigni; la segona, es concentra en el drama de la guerra i la persecució ferotge dels nazis i les tàctiques usades per l'actor per burlar el sistema i salvar els infants que tenia al seu càrrec. Un punt de sortida molt interessant que deriva en una aventura no prou creïble, sobretot el pas de la frontera pels Alps cap a Suïssa amb criatures, sense passador que conegués el terreny. 8/10

21 de febrer 2022

MIL COLOMS IRISATS, A FAVOR DE LA PAU

© Teresa Llorach. Aquarel·la
 
Escolteu el poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra
 
 
Atorrollat, has perdut els camins i no tens esma.
T'asseus, i recordes que et van parlar d'un pou, no de camins.
GABRIEL FERRATER
 
Enganxaves coloms irisats pintats sobre plàstic transparent
als vidres de totes les finestres de casa i de l'escola
i després llegies, en veu alta, Sadako vol viure,
aquelles pàgines esfereïdores de tan reals,
on la petita no arriba a poder doblegar l'ocell de paper número mil.
El miracle no és possible,
després que un gran nombre de persones estigui disposat
a participar en el vessament de sang d'un altre gran nombre de persones.
Un cop més, esborrada la frontera que hi ha entre la diplomàcia
i el camp de batalla, el planter de paraules es convertia en rostoll
a punt de flamejar i la desesperació arrelava en un món devastat.
Un cop més, la ciència i la tecnologia oblidaven tants rebostos buits
i s'aplicaven amb la rapidesa del llamp, al servei dels criminals de torn.
No vulgueu reflexionar-hi, ni intentar comprendre
els actes vils que desferma la fúria.
A un infant atrapat entre adults mutilats i desorientats,
¿com li explicarem l'origen del conflicte?
Incapaços d'entendre la naturalesa diabòlica que covem ben endins,
cremades les pupil·les, els iris i les còrnies.
Sento l'horror de l'avi manyà, despenjant les campanes del seu poble,
per fondre-les i fer-ne bales, boig de por.
Sento els seus crits de tortura, l'artesania del sofriment fins a la mort,
¿quan acaba la renúncia i comença la col·laboració?,
espiral, remolí, tornado que no pot preveure la dimensió del desastre,
tu també aniràs a caçar colomes malferides per les places brutes
i esperaràs amb ànsia que neixin els colomins per fer-ne brou.
Enviaràs coloms irisats als assassins
(mai és massa tard per aturar un riu de sang),
mentre arrencaràs amb les ungles materials de la pedrera
i posaràs a punt la rellotgeria interior.
Tu, igual com la petita Sadako Sasaki,
desitjaràs el miracle dels mil ocells,
cada colom enganxat als vidres de les finestres
és un desig per continuar vivint,
cada colom és una esperança a favor de la pròpia força.
 
© LENA PAÜLS

L'aquarel·la en blanc i negre de Teresa Llorach concentra la desesperació en la figura d'un jove, al peu d'una porta tancada que li marcarà el futur, si sobreviu.
Vaig escriure el poema el març de 2003, just començada oficialment la Guerra de l'Iraq. El vaig dedicar a la mestra Emília Talens, de Catarroja (comarca de l'Horta Sud, País Valencià) que amb els seus alumnes va dibuxar i pintar coloms irisats per demanar la pau. Tot el poble va penjar aquest símbol als vidres de finestres i balcons. Després han vingut més guerres, moltes d'altres. Algunes de televisades i d'altres que arriben sigil·losament com la que s'està congriant a Ucraïna. I totes s'assemblen. Totes les guerres són el fruit d'un fracàs de la diplomàcia i totes porten fam, devastació i èxode. Totes són una porta tancada al futur.

Mil coloms irisats es pot llegir en línia 
i/o descarregar:
 
 

20 de febrer 2022

'EL MAR: VISIÓ D'UNS NENS QUE NO L'HAN VIST MAI', AL TNC

El mar: visió d'uns nens que no l'han vist mai. Dramatúrgia d'Alberto Conejero, a partir de textos dels infants de l’escola de Bañuelos de Bureba, del seu mestre Antoni Benaiges, de Patricio Redondo i de Marina Garcés i d’Alberto Conejero. Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya.


Teatre d'objectes, un muntatge documental i poètic que refà la història del mestre republicà Antoni Benaiges i Nogués, nascut a Mont-roig del Camp,  que feia classes al poble de  Bañuelos de Bureba, de la província de Burgos i va ser assassinat pels franquistes el 25 de juliol de 1936. Havia promès als seus alumnes que els portaria aquell juliol a veure el mar. Els petits van escriure textos sobre el mar que no havien vist mai, uns textos que s'han conservat gràcies a haver estat impresos i enregistrats amb un gramòfon. Benaiges no els va poder portar a veure el mar, però la il·lusió que els va imprimir el mestre per sempre no els la va poder arrabassar ningú. 8/10

*L'estiu de 2021 l'Ajuntament de Mont-roig del Camp 
i el Memorial Democràtic van nomenar Antoni Benaiges i Nogués 
Fill Il·lustre i des d'aleshores el recorda una placa, 
al carrer Major núm. 6, davant la casa on va néixer.
 

 *
 

19 de febrer 2022

'EL GRAM', ENROTLLAT EN PAPER

© LENA PAÜLS
Dempeus sempre, fragment. Dins Bombes de llavors
Llibre-objecte enrotllat. Papers i llicorella

Avui mostro la representació orgànica d'un fragment cal·ligrafiat de Bombes de llavors, que interactua amb la pintura de Carme Andrade que me'l va inspirar: Dempeus sempre. La idea de base que ja s'explicita en el títol de la prosa poètica és una crida a favor de la dignitat i la coherència d'accions personals a l'hora de donar vida, agombolar i arrodonir projectes privats i col·lectius.

El recull Bombes de llavors es troba en suport digital.

Amb l'elaboració de llibres enrotllats he activat noves dinàmiques de creació que em plau reincidir de compartir aquí, atesa l'acollida generosa que han tingut els apunts:  

18 de febrer 2022

PEL·LÍCULA 'BENEDETTA'

Benedetta. Direcció: Paul Verhoeven. França, 2021

El director holandès Paul Verhoeven [Instint Basic, Elle] adapta amb estil propi el llibre de Judith C. Brown Inmodest acts, basat en la història real de la monja mística i lesbiana Benedetta Carlini, que al segle XVII va ser internada de petita al convent benedictí de Pescia (Itàlia) i va causar un impacte immediat a la comunitat per les seves constants visions divines. Uns anys després va ser sotmesa a un procés inquisitorial per la relació sexual amb una de les novícies del convent. La pel·lícula projecta una mirada sensual i irreverent de la vida religiosa que no estalvia la crítica cap a l'església. Verhoeven demostra el seu talent més esmolat en la direcció d'intèrprets (menció especial a les actrius Virginie Efira i Daphne Patakia) i en el catàleg de tonalitats singularitzades amb què tracta cada escena. Filmin. 9/10

'ESSÈNCIES', DE MARIONA QUADRADA

Essències. Cuina i sentiments a taula, de Mariona Quadrada
Il·lustracions: Adela Blasi. Pròleg: Rosa Pagès
Edicions Sidillà, 2021
 

En el marc del Festival BCNegra 2022, el Mercat de la Boqueria va acollir (11-2) una taula rodona sobre la relació entre ficció i gastronomia. Pau Vidal, traductor al català de les aventures del comissari Montalbano, d'Andrea Camilleri, va explicar les dificultats de traduir menjars i tècniques de preparar-los que no existeixen enlloc més que a Sicília. La gastrònoma  M. Teresa Di Marco situava en context els menús i feia notar que Montalbano —un bon gurmet que no cuina mai— associa els àpats a records de la infantesa mitificats i li aporten plaer tant en el desig previ com en el posterior de la ingesta.
 
Relacionava aquests comentaris amb Essències, de Mariona Quadrada. Un llibre de relats deliciosos on la cuina és identitat i experiències sensorials. L'escriptora i cuinera reusenca posa en joc la memòria de l'arcàdia, dels vincles afectius, de les veus estimades, dels estímuls del gust i de les olors en un paisatge concret.  Caldria traduir a moltes llengües aquest text preciós d'emocions i sentiments universals a l'entorn del menjar. Friso per conèixer les solucions de cada llengua a l'hora de traslladar en paraules la cuina de proximitat, el cicle de l'hort i els conreus del nostre entorn.

«Un viatge íntim i personal, que és també un viatge gastronòmic per les quatre estacions, cap al coneixement del moment exacte, el com i el quan en què cada producte és a la seva plenitud, i de com aquesta plenitud es trasllada a taula.
A la cuina de casa, a la cuina del mas, a la brasa o al caliu del foc a terra, cada plat és una ofrena i un homenatge que conté el paisatge i que el transforma en motiu de gaudi compartit. Paisatge i cicle. Memòria i sentiment.
Rosa Pagès. Pròleg 'Tothom a taula'

Vídeo: Mei Salvat 

A càrrec d'Antonia Farré i Pitxi
Lo Pedrís, 80, Vilaplana, 18-X-2021


17 de febrer 2022

PEL·LÍCULA 'EL BUEN PATRÓN'

El buen patrón. 2021
Direcció: Fernando León de Aranoa

Pel·lícula guanyadora de quinze premis Goya 2022,  entre els quals Millor Pel·lícula, Millor Guió, Millor Direcció, Millor Actor.  El director Fernando León de Aranoa s'ha aliat amb l'actor Javier Bardem per posar-lo a la pell d'un personatge complex. Des del punt de vista d'un fabricant de bàscules industrials, refà cinc dies abans que rebi una comissió que avaluarà l'empresa per a l'obtenció  del premi local a l'excel·lència empresarial, cosa que li obrirà la porta per rebre subvencions regionals.  'No som una empresa, sinó una família", repeteix. Però les coses es torcen tot d'una i traspassa tots els límits per tal que el seu objectiu s'acompleixi. Brillant. 10/10

16 de febrer 2022

SÈRIE 'ELS POLICIES'

Els Policies. Israel, 2021
Direcció: Dan Sachar, Rotem Shamir
Una història inspirada en fets reals. Alon, un policia (interpretat per un creïble Tsahi Halevi) de moral indestructible torna a la seva ciutat nadiua on té els pares i els germans amb la missió de millorar les forces policials de la zona i mantenir a ratlla un senyor del crim local que té atemorida la població. Amb l'ajuda de tres policies del seu equip, s'obsessiona a destruir el gàngster i l'ataquen amb els seus mateixos procediments que detesten. En paral·lel a l'enfrontament amb el criminal, la seva vida familiar s'enfonsa. Guió àgil i ben resolt. Un incentiu afegit al relat és el marc ambiental i els costums de la ciutadania israeliana.
Vuit capítols de 50 minuts. Filmin. 8/10

15 de febrer 2022

PEL·LÍCULA 'DESPRÉS DE L'AMOR'

Després del amor. Regne Unit, 2020
Direcció: Aleem Khan
Un drama ple de misteri sobre la traïció, protagonitzat per l'actriu Joanna Scanlan, una interpretació hipnòtica sense gairebé diàlegs. Mary Hussain és una dona anglesa de seixanta-i-tants anys convertida a l'Islam per amor a Ahmed, el seu marit d'origen paquistanès amb qui viu amb harmonia des de fa molts anys a la ciutat portuària anglesa de Dover.  L'home mor d'infart i després de l'enterrament la Mary descobreix que Ahmed ha portat una doble vida a Calais, a l'altre costat del Canal de la Mànega. Agafa el ferri i es presenta a casa de l'amant francesa del marit, que la confon amb la dona de fer feines que li ha d'enviar una agència. Mary no la corregeix i aprofita per saber més de la vida de l'home que ha estimat tota la vida. S'exploren conceptes com la identitat, la mentida i el rol de la dona a l'Islam inserits amb naturalitat dins la trama argumental. Un guió hàbil de tal manera que a cada escena salta una sorpresa tant per a la protagonista com per a l'espectador. 9/10

13 de febrer 2022

PEL·LÍCULA 'EL VENTRE DEL MAR'

El ventre del mar, 2021
Direcció: Agustí Villaronga
 
La virtut d'aquesta pel·lícula és la fotografia d'enlluernadora bellesa. Relat en impactants imatges en blanc i negre que enfoquen la desesperació dels naufragis contemporanis tot i que l'acció se situï el 1816.  La fragata l'Alliance, de la Marina francesa, embarranca davant de les costes del Senegal. Han d'abandonar la nau, però no hi ha prou bots per a tots els tripulants i construeixen una embarcació precària. 
Filmin 9/10

12 de febrer 2022

'SÀVIA DE VENTADES', POEMA ENROTLLAT

Sàvia de ventades, sols i pluges,
promous el consens.
D'acord, però, ves fent marge:
porto pedres.

© LENA PAÜLS
Fragment del poema Amb un peu rosegat, dins Temps de penyora

El paisatge en construcció que ara interpreto en aquest llibre-objecte és simbòlic. Els marges són els projectes col·lectius per viure amb dignitat. Si empíricament ens calen marges, necessitem posar-nos d'acord, aconseguir rocs adients i implicar persones sàvies que vulguin arriscar-se a manejar-los, encara que n'acabin amb les mans encetades. 
M'he atrevit a connectar versos amb elements corporis: retalls de teles, fils, cordons, fulles seques, llavors... enrotllats en bobines de fil.  Tot de materials del fons d'armari i de l'entorn natural que em semblaven lluny de la creació literària i, a mesura que acollava les peces, he entès que n'eren l'essència. I, finalment, distribuir els plecs on allotjaria els versos manuscrits. La naturalesa experimental del projecte ha estat molt satisfactòria perquè m'ha refermat en la idea que cada acció compta. 
Vaig escriure el poema en sentit literal, en homenatge a l'amic Cisco Aragonès (de Cal Carrascle), de Duesaigües, per les bellíssimes parets de pedra seca imprescindibles per apuntalar la terra de llicorella. Avui gairebé no hi ha ceps ni avellaners ni ametllers, però queden els marges patrimonials, herència de l'esforç de tants artesans de la pedra, com el Cisco, que van fixar la terra de les vessants de les muntanyes que encerclen el municipi acollint olivers. Les persones fem el paisatge (i desenrotllem poemes.)
 
Informació del projecte 'Llibres-objecte':

11 de febrer 2022

PEL·LÍCULA 'ALICE'

La decisió d'Alice [Alice]. França, 2019
Guió i direcció: Josephine Mackerras

L'actriu Emilie Piponnnier broda el personatge d'Alice, una parisenca jove, casada, mare d'un fill petit i amb un cercle d'amistats estable. El seu món s'enfonsa quan descobreix que el marit, que de sobte s'ha fet fonedís,  ha malgastat els diners familiars en prostitutes i es troba a punt de perdre l'habitatge i carregada de deutes. Tant la seva mare com les suposades amistats desatenen la seva súplica d'auxili. Contacta amb l'agència d'acompanyants femenines els serveis de la qual sovintejava el marit i s'hi posa a treballar. Un relat amb pretensions de realisme i un final precipitat que posa en entredit el sentit comú de la protagonista. Filmin. 7/10


10 de febrer 2022

LLIBRES ENROTLLATS

Llibres de roba i de paper enrotllats
en bobines de fil i branquillons.

Em plau compartir aquí la darrera de les creacions: llibres enrotllats. Una nova sèrie orgànica de llibres-objecte disposats en forma de rotlle de paper o de teles, envoltant bobines de fil i branquillons. Les peces d'ubiquen en la realitat privada i interactuen en l'espai virtual de les xarxes socials.   

L'impuls primer ha estat un poema o uns versos que volia compartir. Recrear-los en aquests objectes d'art ha estat un nou estímul per continuar la recerca de la bellesa.  He fet els rotlles amb materials que han tingut una vida anterior: fragments de paper i de teixit que connecten records i present. La majoria conserven els colors originals,  en d'altres he fet estampació botànica que he après de fer no fa gaire. Dins saquets de ganxet o en sobres hi ha els microllibres amb poemes cal·ligrafiats. Les peces que en resulten són, doncs, un camp d'aprenentatge d'un altre codi comunicatiu que he emprès com un bàlsam en aquest temps gris de pandèmia que ja anuncia la primavera. 

En propers apunts els aniré presentat desplegats, amb el poema o el fragment de prosa poètica que els sustenta.



09 de febrer 2022

LA CUBANA: 'ADEU ARTURO', AL COLISEUM

Companyia La Cubana: Adeu Arturo
Guió i idea de Jordi Milán.  Teatre Coliseum, Barcelona

La Cubana ha acceptat fer un encàrrec rar: muntar la festa de comiat d'un artista i patrici andorrà mundialment famós: Arturo Cirera Mompou (1921-2022). És el gran protagonista de cos present que ha mort als 101 anys al seu pis de Barcelona, precisament on hi havia la Conselleria d'Economia, colindant pels terrats amb el Coliseum, assumpte de domini públic per raons que no venen al cas.  Els nebots frisen per gaudir l'herència suculenta que, suposadament, els espera. Ha deixat dit que vol un comiat alegre, amb música i amistats cantant i ballant. Per tant, seguint aquestes indicacions, la Cubana es posa en marxa i organitza el festival al Coliseum. Hi passaran per rendir homenatge al finat amics, institucions i velles glòries de la música.
Jugant, jugant, la Cubana passa revista a cent anys d'història. Bravo!,  companyia! M'emporto el ball del 'pinxo moruno' del xofer i l'striptease de la neta de l'stripper oficial. I el lloro? Ha estat l'única companyia del finat, també és a l'enterrament i té molt a dir. Aplaudiments a peu dret per tot l'espectacle ple de referents curosament seleccionats per fer l'ullet als espectadors de Barcelona. 10/10

*

08 de febrer 2022

PEL·LÍCULA 'EL VEREDICTE: LA LLEI DEL MENOR'

El veredicte: La llei del menor. Regne Unit, 2017
Direcció: Richard Eyre
Adaptació de la novel·la The Children Act, d’Ian McEwan (Anagrama,  2015). Fiona Maye (interpretada per Emma Thompson), una prestigiosa jutgessa del Tribunal Superior de Londres especialitzada en dret familiar, ha de decidir si un adolescent amb leucèmia ha de rebre una transfusió de sang que podria salvar-li la vida, malgrat les seves conviccions religioses. Destaca la sobrietat de la protagonista que fa una interpretació convincent. Filmin.  9/10

07 de febrer 2022

FUNDACIÓ JOAN BROSSA. CENTRE DE LES ARTS LLIURES

Poema objecte, 1967. © Joan Brossa

Des del 2018  la Fundació Joan Brossa  té la seu a La Seca, un edifici patrimonial del segle XIV del bell mig del barri de la Ribera, que va ser la casa de la moneda de la Corona d’Aragó. De titularitat municipal, l'edifici s'ha rehabilitat per a nous usos i distribucions dels espais al voltant d'un celobert, ara, cafeteria. S'hi inaugura una nova etapa com a Centre de les Arts Lliures (sense el nom del seu inspirador.) Un espai multidisciplinari on es programaran arts visuals de forma transversal. Obre amb cinc exposicions: una nova presentació de l’obra de Joan Brossa, a cura de David Bestué; una instal·lació de Lola Lasurt, i tres mostres dins del cicle Postbrossa, amb obres d’Antoni Pinent, Pedro Torres i Ça Marche.
Record d'un malson, 1989. © Joan Brossa

Una de les obres que es poden veure a l’exposició semipermanent és l’escultura Record d’un malson, una obra creada per Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) per a l’espai públic de Sant Adrià del Besòs i que va ser retirada del carrer per la imatge que donava de l’exalcalde de Barcelona, Josep M de Porcioles i per la seva crítica a l’especulació urbanística. 

03 de febrer 2022

FEBRER, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Doctor de la pesta. © Teresa Llorach, 2022

Escolteu el poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders
digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles
en pelegrinatge sota els ametllers florits?
A l'aiguabarreig de dos rius us renteu la cara a grapats,
escàpols per unes hores d'on les teulades moquegen glaç,
i les canonades i els desguassos s'han rebentat.
Hi ha una garsa balancejant-se  indecisa a l'antena col.lectiva,
que no treu l'ull del feinejar dels corcs de l'embigat.
¿A qui  interessa votar la pesta camaleònica?
Heu sortit d'hora i heu estès la disfressa molla entre joncars,
heu posat una goma elàstica nova a la màscara
i heu repintat l'estoc de caretes.
Cada nit, en rotllana al voltant d'un foc de branquillons
prepareu una estratègia de supervivència,
feu esquemes, gràfics i redacteu pamflets.
No deixeu d'oblidar, amb l'ànim suspès,
que acostumen a pagar justos per pecadors
i que, a partir d'ara, Carnestoltes pot  ser cada dia.
Heu descobert que s'estendrà la gana,
que les coques de greix d'avui seran un record aviat,
per això, guardeu pomes beneïdes pel mal de cor als armaris
i torneu a aprendre a socarrimar i a  escaldar porcs.
Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders,
si ja sabeu que les flors dels ametllers s'han escampat per terra,
digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles?
 
© LENA PAÜLS
'Febrer' del recull Temps de penyora
 
* *
Sonaven tambors de guerra, entre els ametllers en flor i les rues de Carnestoltes. Era el febrer de 2003 i els Estats Units i una coalició internacional desplaçaven tropes a Iraq, país acusat falsament de posseir armes de destrucció massiva. El poema 'Febrer' s'escrivia en aquell context i, ara,  torna a ser vigent, malauradament. A Ucraïna, a Etiòpia, a Mozambic... arreu s'estén el dolor i la gana i la pesta camaleònica ens enxampa vulnerables. 
El doctor de la pesta que ha dibuixat Teresa Llorach per interpretar aquest Febrer és la representació dels sanitaris d'avui aclaparats, estragats. És un personatge que va tenir molta transcendència comunitària als segles XVII - XVIII. L'ha dibuixat en blanc i negre,  caminant solemne de nit, vestit amb l'abric llarg, barret i guants tot de cuiro i amb un bastó a la mà per no tocar els malalts. Porta la màscara característica d'aquells funcionaris públics del municipi: un nas cònic en forma de bec ple de substàncies aromàtiques i palla que els protegien de l'aire pútrid. L'aquarel·lista reusenca s'ha permès posar un coll de disfressa al doctor de la pesta. Torna a ser Carnesoltes i, així i tot, no podem deixar d'exigir el compromís per a la pau, aquest febrer. Amb candeles o beneint pomes, tant és!

02 de febrer 2022

'ANIMAL NEGRE TRISTESA', A LA SALA BECKETT

Animal Negre Tristesa. Autora: Anja Hilling. 
Traducció: Maria Bosom. Direcció: Julio Manrique
Sala de Baix, Sala Beckett, Barcelona
 
Un grup d'amics i parelles de mitjana edat, benestants, van al bosc de costellada i es preparen per passar-hi la nit per gaudir d'una experiència de colònies d'adolescents irresponsables. Tant és que hi respiri el Somni d'una nit d'estiu, però en realista. L'assumpte és més primitiu. Fan foc al bosc, fumen i plam! Hectàries i hèctàries engolides per la força del rei foc. Amb la víctima mortal d'una criatura de mesos dins d'una camioneta que explota. I uns quants bombers que no en surten. L'audàcia del muntatge és, doncs, aconseguir la sensació d'un incendi forestal de grans dimensions a escena. De la mà d'un text poètic, d'estructura clàssica, amb el platejament, la trama i el desenllaç incorporats al títol: presentació dels personatges quan arriben al bosc  (animal), campi qui pugui per sobreviure (negre) i seqüeles (tristesa). Narrat i descrit per Màrcia Cisteró i Norbert Martínez. Intèrprets: Joan Amargós, Màrcia Cisteró, Mia Esteve, Norbert Martínez, Jordi Oriol, Mima Riera, David Vert i Ernest Villegas. Bravo, companyia! Bravo, Julio Manrique. 10/10
 
 
*




01 de febrer 2022

'ON ES COVEN ELS SOMNIS', EN LLIBRE-OBJECTE

On es coven els somnis. © Paüls

Voldria aixecar les llambordes
d'aquesta plaça on jugues
per poder descobrir plegades
on es coven els somnis.

Tot el que jo sabés,
i tu volgessis saber, seria teu:
tothom és immigrant 
d'un lloc o altre.

© Lena Paüls
Amb un peu rosegat, la falda buida, dins Temps de penyora