 |
| Doctor de la pesta. © Teresa Llorach, 2022 |
Escolteu el poema
Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders
digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles
en pelegrinatge sota els ametllers florits?
A l'aiguabarreig de dos rius us renteu la cara a grapats,
escàpols per unes hores d'on les teulades moquegen glaç,
i les canonades i els desguassos s'han rebentat.
Hi ha una garsa balancejant-se indecisa a l'antena col.lectiva,
que no treu l'ull del feinejar dels corcs de l'embigat.
¿A qui interessa votar la pesta camaleònica?
Heu sortit d'hora i heu estès la disfressa molla entre joncars,
heu posat una goma elàstica nova a la màscara
i heu repintat l'estoc de caretes.
Cada nit, en rotllana al voltant d'un foc de branquillons
prepareu una estratègia de supervivència,
feu esquemes, gràfics i redacteu pamflets.
No deixeu d'oblidar, amb l'ànim suspès,
que acostumen a pagar justos per pecadors
i que, a partir d'ara, Carnestoltes pot ser cada dia.
Heu descobert que s'estendrà la gana,
que les coques de greix d'avui seran un record aviat,
per això, guardeu pomes beneïdes pel mal de cor als armaris
i torneu a aprendre a socarrimar i a escaldar porcs.
Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders,
si ja sabeu que les flors dels ametllers s'han escampat per terra,
digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles?
© LENA PAÜLS
'Febrer' del recull Temps de penyora
* *
Sonaven
tambors de guerra, entre els ametllers en flor i les rues de
Carnestoltes. Era el febrer de 2003 i els Estats Units i una coalició
internacional desplaçaven tropes a Iraq, país acusat falsament de
posseir armes de destrucció massiva. El poema 'Febrer' s'escrivia en
aquell context i, ara, torna a ser vigent, malauradament. A Ucraïna, a
Etiòpia, a Mozambic... arreu s'estén el dolor i la gana i la pesta camaleònica
ens enxampa vulnerables.
El doctor de la pesta que ha dibuixat Teresa Llorach per interpretar aquest Febrer és la representació dels sanitaris d'avui aclaparats, estragats.
És un personatge que va tenir molta transcendència comunitària als segles XVII -
XVIII. L'ha dibuixat en blanc i negre, caminant solemne de nit, vestit
amb l'abric llarg, barret i guants tot de cuiro i amb un bastó a la mà per no tocar els malalts.
Porta la màscara característica d'aquells funcionaris públics del
municipi: un nas cònic en forma de bec ple de substàncies aromàtiques i
palla que els protegien de l'aire pútrid. L'aquarel·lista reusenca s'ha
permès posar un coll de disfressa al doctor de la pesta. Torna a ser Carnesoltes i, així i
tot, no podem deixar d'exigir el compromís per a la pau, aquest febrer.
Amb candeles o beneint pomes, tant és!