 |
| Boléro. Direcció: Anne Fontaine. França 2024 |
París, en un clima artístic profundament fecund de final del segle XIX. El pianista virtuós i compositor basco-francès Maurice Ravel (1875-1937) no donava crèdit a les paraules d'Ida Rubinstein (1885-1960), una atrevida i sensual coreògrafa russa, quan el 1927 li va demanar que escrigués la música del seu proper ballet. Impressionat, Ravel no sabia on trobar la inspiració. El col·lapse va anar cedint quan va començar a pouar en els records i es va inspirar en les dones que havien marcat la seva vida, en els sorolls naturals i en els la ciutat, sobretot en el fresseig repetitiu de la maquinària industrial. Va ser així, com en el seu zenit creatiu, Ravel va aconseguir la seva millor obra, Boléro, estrenada el 1928 es va convertir de seguida en una de les peces més cèlebres del món. Ravel va morir als 60 anys d'edat, en una intervenció quirúrgica de cervell, després d'estar afectat durant quatre anys d'una malaltia neurològica que el va condemnar al silenci.
La pel·lícula que dirigeix Anne Fontaine, amb l'actor Raphaël Personnaz com a protagonista, és un biopic elegant, el gruix del qual se circumscrit en l'època de creació de l'obra amb què el compositor ha passat a la història de la música (El Boléro, de Ravel sona cada quart d'hora en alguna part del món), tot i que compta amb un catàleg de vuitanta-sis obres originals i vint-i-cinc d'adaptades. Filmin 9/10