30 de novembre 2021

SÈRIE 'PERNI'

Perni. Noruega 2021
Direcció: Henriette Steenstrup, Charlotte Blom, Gunnar Vikene

 

Una sèrie sobre la quotidianitat de Pernille (protagonitzada per la magnífica Henriette Steenstrup, creadora de la sèrie), una heroïna  que treballa d'assistent social en programes de protecció a la infància, separada d'un home impresentable, mare d'una adolescent amb un os a l'esquena i d'una nena que roba compulsivament, mare adoptiva del fill de la germana morta en accident, enamorada d'un advocat 13 anys més jove. Sovint superada per les circumstàncies familiars i professionals i amb escàs temps i espai per a dedicar-se a ella mateixa. Lluny d'enfonsar-se, porta l'existència amb tendresa i honestedat, amb girs de guió inesperats, però creïbles que ens atrapen en cadascun dels sis capítols de mitja hora. En voldríem més. Filmin 9/10

26 de novembre 2021

'PER FI SOL!', AL TEATRE BORRÀS

Per fi sol! Guió: Carles Sans
Direcció: José Corbacho i Carles Sans

Es nota que l'actor Carles Sans (Badalona, 1955) ha contingut durant quaranta anys la vèrbola als escenaris de tot el món formant part de Tricicle, junt amb Joan Gràcia i Paco Mir. Se'n venja a Per fi sol!. Noranta minuts de monòleg ininteromput fent riure el personal, des de l'inici amb una ballaruga vista i no vista, perquè l'edat mana, diu. I què explica? Confessions d'assumptes privats des que era infant i va començar a fer anuncis fins a les trifulgues amb la maleta exageradament pesant de la dona de la seva vida, vivències en un internat de capellans, experiències fent el soldat, els inicis dels estudis de Dret, la descoberta de la vocació teatral, anècdotes de gires amb la companyia Tricicle. Carles Sans, magnètic. Un regal. 10/10

*
 

25 de novembre 2021

PEL·LÍCULA 'RIEN À FOUTRE'

Rien à foutre. França i Bèlgica, 2021
Direcció: Julie Lecoustre, Emmanuel Marre
Cassandra (Adèle Exarchopoulos) és assistenta de vol d'una aerolínia de baix cost. Té la base la Lanzarote i sempre està disposada a fer hores extra i fa el que li manen amb eficiència de robot. En les poques hores lliures que té la seva vida fluctua entre les cites de Tinder, les festes amb alcohol i drogues i, posteriorment, rendida al sofà durant hores. Després d'estar obligada a seguir una formació ferotge per un petit sobressou, l'acomiaden de sobte i s'ha d'enfrontar amb allò de què s'escapava. Una pel·lícula de ritme lent. Té com al·licient el treball de la protagonista i conèixer les tensions que s'amaguen darrere les cortines de les cabines dels avions.
Filmin. 7/10

24 de novembre 2021

MUSEU DEL DISSENY, BARCELONA: 'JOIERES 1965-1990'

Joieres 1965-1990. Entre l’art i el disseny

Les joies són peces que expliquen històries, presenten vincles, són mostres d’estima i records que ens descriuen. Tant les joies espectaculars com les discretes són d'una riquesa conceptual i simbòlica colpidora. El Museu del Disseny presenta “Joieres 1965-1990. Entre l’art i el disseny”, una mostra que reivinidica la contribució de les dones en la modernització de la joieria catalana. Una modernització que neix arran del Maig del 68, fet que va suposar un canvi sociocultural que va afectar tots els àmbits.  Joieres com Ninon Collet, Mariona Lluch, Montserrat Guardiola, Teresa Capella o Chelo Sastre, entre d'altres, van introduir el concepte de la ‘nova joia’, un terme que qüestionava l’alta joieria i que entenia aquesta pràctica com un nou camp d’experimentació i d'expressió artística, que valorava la creativitat per sobre dels materials nobles.
Exposició oberta fins al 28 de novembre.

Catàleg


23 de novembre 2021

JOGUINES LEGO, A BARCELONA

Bricks: 218.863, pes: 502 Kg, hores de contrucció: 1.223

La marca danesa de joguines Lego ha obert a Barcelona (Passeig de Gràcia, núm 9)  un establiment comercial de 800 metres quadrats amb creacions monumentals inspirades en el Modernisme, en homenatge a Gaudí: maqueta de la Sagrada Família, del parc Güell, de la casa Batlló...
Dues mascotes saluden els visitants, han estat batejades com a Antoni (per l’arquitecte Antoni Gaudí), que simbolitza el caràcter innovador i artístic i Drago (dedicat a l’icònic drac del parc Güell), que reflecteix l’esperit més creatiu de Catalunya.
La clientela pot fer experiments immersius i realitzar dissenys personalitzats de figuretes i mosaics. Aquesta característica fa que la tenda sigui pionera a Europa i la tercera després de la de Nova York i una altra a la Xina.
En recomano la visita i preveig que en sortireu amb alguna joguina per muntar vosaltres o per regalar. N'hi ha per tots els gustos.
 

22 de novembre 2021

'PECATS IMPERDONABLES', A L'AQUITÀNIA TEATRE

Pecats imperdonables. Autor: Benjamin Cohen
Adap. i direcció: Edu Pericas. Aquitània Teatre
 Celebració de la Nit de Sant Joan en una barraca del Delta de l'Ebre. Els que estan obligats a celebrar-la junts per si volen heretar alguna cosa són tres germans i les seves parelles, desavinguts a més no poder. Comèdia amb un bon guió que va evolucionant en thriller i, si a sobre, promou que el públic decidim sobre la marxa qui, què i com i els intèrprets admirats se'ns posen a la butxaca fent veure que se sorprenen de les nostres decisions... ja tenim una hora i mitja de diversió assegurada. Remarco que l'adaptació del text del veneçolà Benjamin Cohen que ha fet el director Edu Picas inclou referents catalans identificables, ben travats en la trama. I riem a cors què vols. Però, compte perquè res no és el que sembla i el final ens deixarà, com cal, amb el somriure estampat durant hores sota la mascareta. 9/10

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

20 de novembre 2021

'A MAN OF GOOD HOPE', AL TEATRE NACIONAL

© Keith Pattison
A Man of Good Hope. Espectacle basat en el relat de Jonny Steinberg, adaptat per a la companyia Isango Ensemble, formada per 22 intèrprets joves de Sud-àfrica.
Coreografia: Lungelo Ngamlana.
Direcció musical: Mandisi Dyantyis i Paulina Malefane. 
Direcció: Mark Dornford-May. Sala Gran

Teatre Nacional de Catalunya. Sala Gran
 
La meva puntuació: 9/10
 
 
 
*


'L'ONCLE VÀNIA', AL TEATRE LLIURE

L'oncle Vània, d'Anton Txékhov. Trad. del rus: Feliu Formosa
Direcció: Oskaras Koršunovas. Teatre Lliure Montjuïc, BCN

Tenia moltes ganes de veure L'Oncle Vània del Teatre Lliure, dirigida pel lituà Oskaras Koršunovas, però hi he entrat certament espectant per les tres hores de durada. Excepcional per totes bandes.  L'oncle Vània, amb quaranta-set anys descobreix quin ha estat el seu lloc a la terra i es desespera. Pensava en el monòleg explosiu amb què l'actor Xicu Massó em va fer plorar. I un monumental Julio Manrique, hi torna. Lluís Marco, Ivan Benet  i Júlia Truyol brillants. L'Anna Güell i la Carme Sansa, la versemblança feta actrius; Raquel Ferri, la bellesa que fa trontollar esquemes, i Kaspar Bindman, al seu lloc, exòticament espectacular.  Txékhov va tensant, tensant la corda a poc a poc i arriba el daltabaix a la datxa russa, que sempre m'agafa desprevinguda. Vull escriure com Txékhov. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

19 de novembre 2021

WORLD PRESS PHOTO 2021, AL CCCB

The First Embrace © Mads Nissen
The First Embrace [La primera abraçada], fotografia del danès Mads Nissen per a Politiken/Panos Pictures.  Rosa Luzia Lunardi de 85 anys  rep l'abraçada entre plàstics de la infermera Adriana Silva da Costa Souza, a la residència Viva Bem, de São Paulo, Brasil, el 5 d'agost de 2020.

Els fotoperiodistes professionals ja van avançar a l'edició de 2020 que l'edició de la Mostra Internacional de Fotoperiodisme World Press Photo 2021 seria una edició censurada perquè no se'ls havia permès l'accés als hospitals ni a les morgues improvisades col·lapsades. I, efectivament, malgrat la fotografia guanyadora, no hi ha la pandèmia mundial representada en els premis de les fotografies documentals de l'any passat.

Enguany, sense restriccions d'aforament al Centre de Cultura Contemporània (CCCB), el públic ha estat massiu, com ja acostumava a ser abans de la pandèmia. Cada fotografia d'excepcional qualitat visual es presenta acompanyada amb un comentari imprescindible sobre el context.  Les visites guiades online es fan a través de Filmin (en obert per a subscriptors i de lloguer per a no subscriptors d’aquesta plataforma) i també es poden fer visites comentades presencials, adreçades a escoles, empreses i públic general, que enriqueixen la comprensió de la mostra i il·lustren respecte als valors i els reptes del fotoperiodisme actual.

Exposició oberta fins al 12 de desembre.




18 de novembre 2021

'TEAMLAB. ART, TECNOLOGIA I NATURA', AL CAIXAFORUM

Graffiti Nature: Lost, Immersed and Reborn. © Teamlab, 2018
So: Hideaki Takahashi. Cortesia de Pace Gallery

La instal·lació digital interactiva 'Art, tecnologia i natura' és una creació del col·lectiu teamLab, que investiga les vinculacions entre art, tecnologia i naturalesa i invita a repensar la nostra relació amb tot el que ens envolta. Ha aixecat moltes expectatives de diversió i les ha acomplertes, atesa la dedicació amb què adults i infants hi interactuem. Els petits llençant-se a perseguir serps, gripaus o ocells, els grans fent esclatar en mil color les imatges que se succeeixen ininterrompudament a les parets i al terra i generant noves imatges úniques i irrepetibles. Per tant, el visitant participa amb les seves accions del procés de creació. Una experiència immersiva i multisensorial gratificant.

Oberta fins al 9 de gener de 2022

17 de novembre 2021

'L'HABITACIÓ TANCADA', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

L'habitació tancada. Autora i directora: Loredana Volpe
Sala Versus Glòries, Barcelona

La companyia La Salamandra proposa aquest muntatge a partir d'un text original de la dramaturga i traductora veneçolana Loredana Volpe, que s'ha basat en tres relats: La pota de mico de Williams Jacobs, Punt cec, de Barry Perowne i Els gossos de Tindalos, de Frank Belknap. Tres històries engalzades que transcorren en tres domicilis i que conformen un ambient inquietant, amb un assassinat i una desmanegada investigació i tres desitjos que la pota de mico concedirà, sembla. Potser perquè no conec cap dels tres relats, no he lligat caps. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

16 de novembre 2021

A L'ENTORN DE 'QUIN GROC T'HA PICAT?'

El conte Quin groc t'ha picat? parla de l'abús de poder. És una eina per fer una mirada crítica a l'entorn, tot rient. Al dibuix, la tropa en plena actuació contra el sol. Són els soldats a qui la reina despòtica d'aquell país confiava la repressió de la ciutadania: bombatxos com la guàrdia suïssa del Vaticà, botons de pallasso, barretina de pare Noel, armats amb una espasa de naips i cavalcant cavallets de cartó a l'estil dels del seguici festiu de la ciutat de Reus!

© Pere Prats Sobrepere

Han fet ressò de Quin groc t'ha picat?:

* Vídeo d'una lectora entusiasta. 29-XI-2021

* Reportatge gràfic de la presentació del conte al Centre de Lectura, Pàgina «Punt i a cap», 13-XI-2021

* La primera trobada dels 'picats pel groc', article de Cristina Serret. «Diari Més», 14-XI-2021

* Reportatge de la presentació de Quin groc t'ha picat?. Blog «Pont d'Enseula», 14-XI-2021

* Lena Paüls presenta el conte 'Quin groc t'ha picat? a la Biblioteca Infantil del Centre de Lectura. Blog i xarxes de Reusenques de Lletres, 14-XI-2021

* Esdeveniment 'en persona' a FB

* Presentació del conte «Quin groc t'ha picat?», de Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere. reusdigital.cat, 12-XI-2021

* Presentació de l'àlbum il·ustrat 'Quin groc t'ha picat?' Blog «Pont d'Enseula», 10-XI-2021

* Presentació del conte Quin groc t'ha picat? Web del Centre de Lectura, 5-XI-2021

* Imagina si... et piqués un groc! Blog «Pont d'Enseula», 5-XI-2021

*...i un àlbum il·lustrat inspirador. Grafisme. Blog «Pont d'Enseula», 16-8-2021

* Estiu. Grafisme de Pere Prats Sobrepere, 29-7-2021

* Bona festa major! Grafisme de Pere Prats Sobrepere, 29-6-2021

* No hi ha cap conte infantil innocent. Blog «Pont d'Enseula», 6-5-2021

* 'Groc, groc...'. Grafisme de Pere Prats Sobrepere, 6-5-2021

* 'Un poble submís...'. Grafisme de Pere Prats Sobrepere, 26-4-2021 

* 'Es un dia bonic el dia de Sant Jordi'. Grafisme de Pere Prats Sobrepere, 23-4-2021

* Quin groc t'ha picat?, un conte per a primers lectors. Blog «Pont d'Enseula», 22-4-2021

* Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere. Quin groc t'ha picat?. «NW. La Revista de Reus», abril 2021, 103:32

Amb un somriure es pot estimular l'esperit crític. Entrevista a càrrec de Sílvia Fornós. «Diari de Tarragona», 6-4-2021

Diari «Més», 4-3-2021
* Booktrailer de Quin groc t'ha picat?

* Novetat editorial per a infants: Quin groc t'ha picat?. Blog Pont d'Enseula, 25-2-2021

* Arola Editors presenta l'àlbum il·lustrat Quin groc t'ha picat?, de Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere.  «ReusDigital», 26-2-2021

* Per què s'ha d'obeir una llei injusta?, article de Cristina Serret. «Diari Més», 4-3-2021

* Per què s'ha d'obeir una llei injusta?, Blog «Pont d'Enseula», 10-3-2021

* Ja és aquí! Grafisme de Pere Prats Sobrepere. A Instagram. 

* 8 M Dia Internacional de les Dones. Grafisme a Insgramam

* Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere publiquen Quin groc t'ha picat?. «NW. La Revista de Reus», març 2021, 102:36

«Diari de Tarragona», 6-4-2021
«NW», març 2021
«ReusDigital», 26-2-2021

«NW», abril 2021

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere. Sant Jordi 2021

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere. Sant Jordi 2021
Grafisme de © Pere Prats Sobrepere, 6-5-2021

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere, 28-6-2021

Aparador del Centre de Lectura. Juliol 2021

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere, 29-7-2021

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere, 16-8-2021

Invitació a la presentació del llibre
al Centre de Lectura, 13-XI-2021.
Grafisme de Pere Prats Sobrepere


Punt de llibre
Xapa i imant
Cliqueu la imatge per acedir al reportatge gràfic
de la presentació del llibre a la
Biblioteca Infantil del Centre de Lectura, 13-XI-2021



Gràcies, a tothom qui ha fet possible Quin groc t'ha picat?
Grafismes © Pere Prats Sobrepere


Vídeo d'una lectora entusiasta. Inici del conte. 29-XI-2021
 

15 de novembre 2021

MUSICAL 'BYE BYE MONSTRE', AL TEATRE POLIORAMA

Direcció: Anna Rosa Cisquella. Guió: Marc Artigau
Cançons: Dàmaris Gelabert. Coreografies: Lluc Fruitós
Escenografia i vestuari: Albert Pascual
Musical produït per Dagoll Dagom, adreçat a espectadors més grans de 5 anys, tot i que la meva veïna de seient, asseguda en un aixecador,  no en devia tenir més de tres i ha seguit la història sense perdre's res i ha participat en tot allò que li han demanat des de l'escenari. I, a l'escenari, què hi havia de singular? La Berta, una nena protagonista (Violeta Marín, a la nostra sessió) que s'explica bé, que canta, balla i es mou de meravella entre els mòduls de l'escenografia que representen casa seva. Escriu un diari per no oblidar res i resulta que allò que hi escriu s'acompleix. Precisament és la Berta qui proposa als pares (interpretació potent d'Alba Florejachs i d'Albert Triola) i al germà gran (Marc Soler, de ritme espectacular) com acabar amb el monstre capaç de passar per qualsevol escletxa de l'edifici. Tot el que s'hi diu remet al coronavirus,  però sense anomenar-lo. El context és la malaltia que ataca per sorpresa, els infermers desbordats, el confinament, les videoconferències constants amb els avis. Els infants hi han entrat de seguida, perquè tot i ser un conte fantàstic, tenien la referència immediata de la realitat viscuda. Un espectacle deliciosament oportú i esplèndidament resolt. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX


'NOVEMBRE', DE TEMPS DE PENYORA

Aquarel·la de © Teresa Llorach

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

Per sou, una rosta d'oli nou, i la resta en herència
de paelles de ferro amb forats on torreu castanyes;
de moniatos colgats entre la cendra,
de panses i secallons,
de finestrons que baten l'ametlla i el sucre.
¿Què em queda per empenyorar?
Els dits mascarats
i les clofolles a la paperina fumada.

© Lena Paüls


14 de novembre 2021

REPORTATGE DE LA PRESENTACIÓ DE 'QUIN GROC T'HA PICAT?'


Presentació del conte al Centre de Lectura, Reus, 13-XI-2021

Crònica i reportatge gràfic

Fotogafies de Núria Naval, ASA, Marta Vidal, 
Núria Olesti, Carme Andrade, Cristina Serret i Cesca Toledano

Les fotografies que he triat per il·lustrar aquí la presentació del conte Quin groc t'ha picat? pertanyen a la preparació prèvia i a l'assemblea que els ciutadans d'aquell país remot van fer per establir com aturar la repressió. Els ciutadans obeïen cegament les ordres absurdes de la reina, fins que van reflexionar i van impedir de manera creativa que continués l'abús de poder. L'assumpte es presenta des d'un angle caricaturesc i se soluciona amb la cooperació per superar dificultats, la participació pacífica, però decidida, de tot el poble. 

La periodista Cristina Serret ha assistit a la presentació i l'explica a l'article La primera trobada dels 'picats pel groc, a la contraportada del «Diari Més»

Per saber-ne més:

13 de novembre 2021

ESTAMPACIÓ BOTÀNICA PER PERCUSSIÓ SOBRE PAPER

Després de la tècnica d'estampació botànica sobre paper per immersió (vegeu aquí l'apunt), he fet proves d'estampació amb la tècnica de percussió anomenada  'Hapa Zome' (tint de fulles, en japonès). La intenció, a més d'experimentar aquesta tècnica d'impressió ecològica, ha estat presentar de forma creativa el poema Tríptic (llegiu-lo o escolteu-lo aquí).

La tècnica Hapa Zome consisteix a colpejar flors i fulles tendres amb un martell per tal extreure'n els pigments naturals i fixar-los sobre un paper o un teixit. Una estampació que és preferible de fer  a la primavera perquè hi ha més varietat de flors i les fulles tendres són més sucoses. 

Notes d'alquímia botànica que he experimentat: Les fulles d'eucaliptus que van tan bé en l'estampació per immersió no imprimeixen en aquest cas. La flor vermella dels geranis pigmenta en color violeta. Les fulles de romaní proporcionen un color ocre. La flor vermella d'una begònia s'ha convertit en color blau sobre el paper. Les fulles verdes sucoses, poques a la tardor, han conservat el color.

Materials per a l'estampació:
Paper aquarel·la de 150 o 300 grams
Paper absorbent, tipus paper de cuina
Superfície plana de fusta
Cinta de pintor, estisores, martell i rodet

Procediment: a) Sobre la superfície de fusta posem un full de paper absorbent. b) Hi col·loquem el paper sobre el qual estamparem. c) Fem una composició amb les flors i les fulles. d) Les cobrim amb cinta de pintor perquè no es mogui. e) Colpegem  i passem el rodet.
El resultat és immediat. Vegem-ho.

Un cop l'estampació ha estat eixuta, he relligat els fulls en format llibre:

Materials per al muntatge del llibre:
Punxó, agulla saquera, fil d'empalomar,
didal, regle i llapis
I finalment he distribuït els versos dels poemes de Tríptic:

Hauràs de lluitar pel somni, des d'ara
t'oblidaràs de tu, produint saba
i no sempre la polpa serà suc
sinó card, pinyol neulit, soca buida.
© Lena Paüls. Tríptic II, de 'Temps de penyora', 2003

12 de novembre 2021

IMAGINA SI... ET PIQUÉS UN GROC!

Biblioteca Infantil i Juvenil del Centre de Lectura, de Reus
Pere Prats Sobrepere, autor de les il·lustracions
Lena Paüls, autora del text

Invitem tothom que ens vulgui acompanyar a l'estrena del conte
 Quin groc t'ha picat? (Arola Editors)
 

Per demostrar que el groc no pica ens endinsarem en aquell país llunyà, on temps era temps una reina dèspota va prohibir el color groc per llei. I, rient, rient, descobrirem de quina manera la gent el poble va parar els peus a la reina. 
Junts aprendrem què és il·lustrar, prepararem materials i assajarem efectes sonors per viure el conte.

 
 
  Per saber-ne més: