Musical produït per Dagoll Dagom, adreçat a espectadors més grans de 5 anys, tot i que la meva veïna de seient, asseguda en un aixecador, no en devia tenir més de tres i ha seguit la història sense perdre's res i ha participat en tot allò que li han demanat des de l'escenari. I, a l'escenari, què hi havia de singular? La Berta, una nena protagonista (Violeta Marín, a la nostra sessió) que s'explica bé, que canta, balla i es mou de meravella entre els mòduls de l'escenografia que representen casa seva. Escriu un diari per no oblidar res i resulta que allò que hi escriu s'acompleix. Precisament és la Berta qui proposa als pares (interpretació potent d'Alba Florejachs i d'Albert Triola) i al germà gran (Marc Soler, de ritme espectacular) com acabar amb el monstre capaç de passar per qualsevol escletxa de l'edifici. Tot el que s'hi diu remet al coronavirus, però sense anomenar-lo. El context és la malaltia que ataca per sorpresa, els infermers desbordats, el confinament, les videoconferències constants amb els avis. Els infants hi han entrat de seguida, perquè tot i ser un conte fantàstic, tenien la referència immediata de la realitat viscuda. Un espectacle deliciosament oportú i esplèndidament resolt. 10/10
