04 de maig 2021

'SON. EMPREMTES I FIGURACIONS A LES VALLS D'ÀNEU', AL MNAC

Oriol Vilapuig. Tècnica del frottage

Son. Empremtes i figuracions a les Valls d’Àneu forma part dels projectes que porta a terme el Museu Nacional de Catalunya per establir ponts entre la societat, el present i les obres patrimonials del fons del museu, convidant artistes contemporanis a dialogar amb la col·lecció.

Oriol Vilapuig ha fet una intervenció que ha consistit a fregar el paper sobre la pedra —tècnica del frottage— dels baixos relleus esculpits a les piques d'esglésies disseminades per les Valls d'Àneu. De Sant Pere de Burgal a Alós d’Isil (de Sud a Nord) i l’altre de Cervi a Son (d’Est a Oest). Aquests contenidors de pedra, datats entre el segles XI i XIII, contenien l’aigua beneïda per al ritual del baptisme així com l’oli per altres rituals religiosos i per il·luminar les esglésies.
Els treballs s'exposen en una sala de cinquanta metres quadrats habilitada per a les vuitanta empremtes del projecte i inviten el visitant a experimentar-les físicament dins d'un espai simbòlic i significatiu


Oberta fins al 27 de setembre de 2021

 

03 de maig 2021

A L'ENTORN DE 'QUIN GROC T'HA PICAT?'

© Pere Prats Sobrepere.
Quin groc t'ha picat? (Arola Editors)

El conte Quin groc t'ha picat? parla de l'abús de poder. És una eina per fer una mirada crítica a l'entorn, tot rient. Al dibuix, la tropa en plena actuació contra el sol. Són els soldats a qui la reina despòtica d'aquell país confiava la repressió de la ciutadania: bombatxos com la guàrdia suïssa del Vaticà, botons de pallasso, barretina de pare Noel, armats amb una espasa de naips i cavalcant cavallets de cartó a l'estil dels del seguici festiu de la ciutat de Reus!

Han fet ressò de Quin groc t'ha picat?:

* 'Un poble submís...' Grafisme de Pere Prats Sobrepere, 26-4-2021 

* 'Es un dia bonic el dia de Sant Jordi'. Grafisme de Pere Prats Sobrepere, 23-4-2021

* Quin groc t'ha picat?, un conte per a primers lectors. Blog «Pont d'Enseula», 22-4-2021

* Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere. Quin groc t'ha picat?. «NW. La Revista de Reus», abril 2021, 103:32

Amb un somriure es pot estimular l'esperit crític. Entrevista a càrrec de Sílvia Fornós. «Diari de Tarragona», 6-4-2021

Diari «Més», 4-3-2021
* Booktrailer de Quin groc t'ha picat?

* Novetat editorial per a infants: Quin groc t'ha picat?. Blog Pont d'Enseula, 25-2-2021

* Arola Editors presenta l'àlbum il·lustrat Quin groc t'ha picat?, de Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere.  «ReusDigital», 26-2-2021

* Per què s'ha d'obeir una llei injusta?, article de Cristina Serret. «Diari Més», 4-3-2021

* Per què s'ha d'obeir una llei injusta?, Blog «Pont d'Enseula», 10-3-2021

* Ja és aquí! Grafisme de Pere Prats Sobrepere. A Instagram. 

* 8 M Dia Internacional de les Dones. Grafisme a Insgramam

* Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere publiquen Quin groc t'ha picat?. «NW. La Revista de Reus», març 2021, 102:36

«Diari de Tarragona», 6-4-2021
«NW», març 2021
«ReusDigital», 26-2-2021

«NW», abril 2021

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere.

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere. Sant Jordi 2021

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere. Sant Jordi 2021


Grafisme de © Pere Prats Sobrepere

PEL·LÍCULA 'UN DIVAN A TUNIS'

Un divan a Tunis. França 2019
Guió i direcció: Manele Labidi Labbé
Selma és una jove sensible i decidida que ha estudiat a França i ara obre consulta psicològica al seu barri de Tunis, just després de la 'Primavera àrab'. D'entrada és rebuda amb prevenció pel veïnat, però aviat haurà de tractar pacients que intenten adaptar-se als nous esdeveniments socials i polítics. Tocs d'humor per aprofundir i entendre realitats properes. Filmin 8/10

02 de maig 2021

'PER UNA EDUCACIÓ EN LLIBERTAT 1908-1979', AL BORN CCM

El Born Centre de Cultura i Memòria repassa a l'exposició Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979 l’evolució de l’educació a la ciutat de Barcelona durant el segle XX i la seva relació amb les opcions polítiques predominants. L’any 1908, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pressupost Extraordinari de Cultura.  Es tractava d’un pla per a la reforma integral de l’educació a la ciutat que posava l’èmfasi en un ensenyament de qualitat, públic, gratuït, en català, laic, amb nens i nenes compartint les aules i valorant la feina dels mestres i pedagogs. El polític i defensor del moviment obrer, Francesc Layret, va ser-ne l'impulsor.
El projecte s’inspirava en les experiències de renovació pedagògica d’arreu del món a tombant de segle. Va tenir oposició per totes bandes: l’Església s'hi va oposar per la seva laïcitat; la Lliga, fidel als principis cristians, va abandonar la proposta junt amb els radicals anticatalanistes de Lerroux, que veien en l’ensenyament en català l’amenaça del domini de la burgesia catalana. El projecte va fracassar amb la Setmana Tràgica i l’assassinat del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, però va esdevenir un referent per als moviments educatius catalans posteriors. 
 
 
La iniciativa es va recuperar en el context de la Mancomunitat de Catalunya  i va tornar a retrocedir amb la dictadura de Primo de Rivera. Es va emprendre la renovació pedagògica durant la Segona República i amb la nova pedagogia revolucionària durant la Guerra Civil; va retrocedir amb la repressió del franquisme i la va recuperar en el tardofranquisme i en els moviments de renovació pedagògica de la primera democràcia.
L'espai expositiu concebut per Lluís Danés permet reviure tot allò que s’hi narra. En destaco el carrer estret i fosc del Raval del segle XIX, la Sala de Plens de l’Ajuntament on es pot seguir l'aferrissat debat del pressupost de 1908 i la reproducció d'una aula de l'època franquista engabiada.