30 de maig 2012

L'HORT DE L'ESCOLA PUIGMARÍ DE DUESAIGÜES

Aquests infants viuen en un entorn rural: Duesaigües.  Tots han estat a l'hort de l'avi, al de l'oncle o a la llenca de terra on planten enciams el pare i la mare. A més, a l'escola del poble tenen per veí un gran hort familiar en funcionament (de Josep M. Bondia i Enriqueta Sedó.)
Aquest curs, la Montse Francisco, la seva monitora de l'esplai, ha encetat el projecte de l'hort dels petits. L'objectiu de l'activitat és educatiu, tot i que és un projecte extraescolar. Es tracta de motivar la canalla en un aprenentatge actiu, gaudint del treball a l’hort d’una forma lúdica, que permeti la participació de tots independentment de l'edat, que va de 3 a 12 anys.
El terreny triat per a l'hort és dins el recinte de l'escola del poble, en un espai arrecerat al pati, entre l'edifici i un cirerer. El primer assessor pedagògic va ser el Pau Serrano, que havia fet un hort a la seva escola. Després, Joan Ros, regidor d'ensenyament de l'ajuntament, va llaurar la terra i adobar-la amb fem de conill. Un cop preparada per poder-hi plantar, va fer els crestalls i va assistir a la primera plantada del planter que la Montse va comprar a l'hort d'en Ros de Reus.
Ha col·laborat en altres plantades la Dolors Rodríguez (àvia de la Paula i el Dídac) i també han rebut informació de diversos pagesos del poble. Per la seva banda, els mestres de l'Escola Puigmarí (La Jèssica, la Cristina, el Manel i la Paula) s'hi han implicat facilitant eines i procurant que dos dies a la setmana a l'hora del pati la canalla regués l'hort.

Tinc entès que sobretot els agrada plantar i regar; en canvi, els costa posar-se a arrencar les males herbes. Han estat objecte d'admiració tota classe d'animalets que hi han descobert: cucs de terra, marietes, caragols...  En el que va de curs, han plantat una mica de tot: Verdures que creixen sota terra (raves pastanagues), de les que ho mengem tot (bledes i espinacs, enciams, julivert, api), de les que mengem el fruit (bròquils i  cols, pebrot morro i pebrot italià, bitxera); de les que s'enramen (tomàquets i pèsols, tomàquets cherry, carabassons), plantes aromàtiques (farigola i romaní).



Els pèsols els han sortit de bona mida i molt dolços. S'han aficionat a  menjar-los crus, com un ritual quan van a treballar a l'hort amb la Montse. Fins i tot n'han desgranat per a les mares i sembla que també han tingut èxit.




Han fet tres collites importants i han repartit les verdures a cada participant.


Amanida amb productes de l'hort dels petits.
Foto: © Carmina Mauri

Amb la feina feta,  preparats per cantar la cançó de l'hort:
Pèsols, pèsols pesolets...


La valoració de l'hort dels petits és molt positiva. Aquesta activitat ha connectat emocionalment diferents generacions. D'una banda ha afavorit el treball en equip dels menuts que han rebut suport entusiasta dels adults. Seguint tot el procés, han entès el cicle vital de les plantes i han desenvolupat valors cívics com el respecte cap als productes de la terra de la qual són hereus. Un comportament responsable que els mateixos infants exigeixen als que van a jugar ocasionalment al pati de l'escola.
Com a projecte per al curs que ve hi ha continuar reforçant els vincles i les complicitats que s'han creat al poble a partir d'aquest projecte, i "fer un espantaocells i retolar els noms de les plantes en pals de fusta", diuen els petits. Bé, doncs, que quedi escrit.

Pèsols, pèsols, pesolets...

Reportatge fotogràfic: © Montse Francisco Rabascall