 |
Pel davant... i pel darrera [Noises off]. Autor: Michael Frayn. Versió: Alexandre Herold i Paco Mir. Direcció: Alexander Herold. Teatre Borràs, Barcelona |
He entès i he gaudit de l'astúcia escènica de les sis versions que he vist d'aquesta comèdia interpretades per elencs diferents, sempre dirigides per Alexander Herold. L'intens i deliciós exercici de metateatre que ara s'estrena al Teatre Borràs m'ha agafat desprevinguda, una vegada més, per fet que l'obra que es representa dins de l'obra en català sigui en castellà. Caldria actualitzar-la amb un bon treball de registres de la llengua catalana: estàndard per a l'obra, familiar i vulgar per als artistes quan parlen fora de guió.
L'assumpte de Pel davant i pel darrera és ben conegut: una companyia de tercer ordre està assajant l'obra que es titula «¿Me enseñas la sardina?» i, a punt d'estrenar sense que estigui prou acabada, els intèrprets viuen l'angoixa de l'estrena barrejada amb embolics sentimentals dels quals els espectadors som testimonis.
En aquesta versió hi deixen la pell els intèrprets Jordi Banacolocha, Agnès Busquets, Jordi Díaz, Àlex Ferré,
Meritxell Huertas, Mònica Macfer, Rocío Madrid, Octavi Pujades i Jordi
Vidal, tots de reconeguda solvència i àmplia trajectòria tot terreny. Hi deixen la pell i fan el que poden per salvar una peça que basa l'humor en la precisió i el detall. I no. Incomprensiblement, el resultat és un bellugueig desordenat a l'assaig del 'davant', no s'aclareix del tot que es debat entre diversos personatges al 'darrera' i la síntesi de l'estrena és un desgavell que fa riure (finalment!). 6/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY