DUESAIGÜES: 30 ANYS DELS AIGUATS DE 1994

Sobreeixidor del pantà de Riudecanyes ple de materials a la superfície.
Foto: © Magda Aragonès Ros, 1994

10 d'octubre de 2024. Han passat 30 anys dels aiguats del Priorat i el Baix Camp. N'hi han hagut molts d'altres a tot Catalunya en aquests anys que s'han endut persones, han enfonsat edificis i han malmès conreus, però aquest el vaig viure de prop i cal recordar-lo per prevenir el que pot passar aquesta tardor. Ara és buit el pantà de Riudecanyes que es nodreix del de Siurana, també buit, mentre els altres del país es van omplint a poc a poc amb les pluges a les capçaleres. Tot i que en l'actualitat  les lleres dels barrancs es mantenen passablement netes, les ventades d'anys precedents, la sequera salvatge de tants mesos i els focs en zones boscoses han fet que hi hagi molts arbres morts, molts dels quals tocant a les carreteres. I si hi afegim que la terra seca no permet que l'aigua filtri, els ruixats fan escórrecs i s'esllavissen les pedres dels marges i dels talussos.

Recordo l'aiguat de 1994 així:

El dia 10 d'octubre de 1994 un temporal d'excepcional virulència va afectar el prelitoral català. A les muntanyes es van arribar a enregistrar 400 mm. Al Camp de Tarragona van resultar deu persones mortes i danys materials incalculables. Quan es parla d'aquest aiguat es parla sobretot de Porrera perquè la campanya que es va fer per recuperar els desperfectes del poble va ser impactant i impecable (amb Lluís Llach al capdavant), però Duesaigües i l'Argentera, pobles veïns del Priorat, també els va tocar l'aiguat de ple.

Llegiu-ne aquí la crònica

**

Aiguat del 10 d'octubre de 1994, Vikipèdia 

'VESPRE EN DANSA', DE FINA VECIANA

Vespre en dansa. © Fina Veciana, 2022
Mixta sobre tela, 65 x 100 cm

 

 

Escolteu el poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Dansen les llunes noves al capvespre
la coreografia sinuosa.
Flueix l'entitat complexa del vol:
espirals, volutes i serpentines.

Poema: Lena Paüls 

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

Poema inspirat en la pintura de títol homònim de Fina Veciana. A l'exposició 'Seqüència' de la Sala Àmbits de Cambrils, l'artista reusenca presenta entre altres obres de gran format, aquesta pintura acompanyada del poema escrit i del pòdcast en un QR.

I, MENTRESTANT, LA CALITJA ANIRÀ FENT...

Marc Pérez Oliván, fragment
Vegeu la pintura sencera a Instagram

Potser aquesta nit, sobre la plaça de llambordes irregulars, algú es torçarà el turmell ballant la conga i s'haurà de retirar a fer companyia al fanalet de la taula. D'altres aniran a veure sortir el sol a la platja més propera i tornaran just quan un cercavila amb gralles i dolçaines meni tothom a fer el vermut, i una xiqueta assenyali un punt que fumeja al bosc. (¿I, tu, d'on surts, maca?) L'endemà passat, els paperets de colors, les garlandes, i les serpentines seran una pasta informe amuntegada al voltant d'un escombriaire foraster que badalla. Amb l'artifici enlaire, el dolor se la camparà sense traves. I, mentrestant,  la calitja també anirà fent.
© LENA PAÜLS, fragment de Temps de penyora. 

'LA BRUIXA DE LA TRAMUNTANA', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

La bruixa de la tramuntana. A partir d'un conte de Miquel Berga.
Música: Carles Pedragosa. Dramatúrgia i direcció: Marc Rosich

La bruixa de la tramuntana és un espectacle musical de teatre familiar d'alta qualitat. Tot i que, per ara,  els bons guanyen la partida a la buixa, no té la pedagogia com a objectiu primer. Fa l'ullet als adults amb una paròdia de l'aprofitament desaforat de l'allau de turistes de la dècada dels seixanta, principis dels setanta dels segle passat. Un recorregut que agrada al públic de tots les edats a partir de tres anys.  En dono fe. Dirigit per Marc Rosich, s'inspira en el conte infantil La bruixa de Cadaqués, de Miquel Berga (Vaixell de Vapor, 2014). Tres gats de teulada, amb l'ajuda del pintor Dalvador Dalí, s'enfronten a la bruixa responsable de les ventades i dels tornados que, amb la complicitat de l'alcalde franquista vol arrasar el poble de Cadaqués, fer-ne fora els vilatans i convertir-lo en una nova Benidorm de ciment. Encertades composicions musicals de Carles Pedragosa. El mateix Pedragosa, Clara Moraleda, Maria Santallúsia i Toni Viñals broden tots els personatges que interpreten. Es presenta en funcions matinals per a escolars entre setmana, i per a tota la família els caps de setmana i festius. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Si altres cops he comptat amb compositors com ara Gulle Milkyway, per escriure La dona vinguda del futur, o Clara Peya, per adaptar l'obra de Ramon Llull  a Renard o el Llibre de les bèsties, aquest cop també havia de cercar la complicitat d'una ànima musical. El nom de Carles Pedregosa em va venir de pressa al cap. [...] Sabia que el seu boig eclecticisme com a músic i el seu carisma, cada cop més evident, com a intèrpret, el convertien en l'aliat perfecte per compondre la música de l'espectacle, però sobretot per interpretar els personatges centrals de l'alcalde de Cadaqués i Dalí, entre d'altres.
Marc Rosich. Director de La bruixa de la tramuntana

'LA SIRENA DE LA FONT', A CAMBRILS

Un hivern de fa molts anys, uns pescadors de Cambrils

van pescar una criatura de sirena. ¿Qui ho havia de dir

que uns mesos més tard la sirena salvaria el poble de la

contaminació de l'aigua?

Lena Paüls. La sirena de la font

La Biblioteca Pública Municipal de Cambrils ha programat aquest estiu dues sessions —13 de juliol i 10 d'agost— d'Hora del conte i taller amb La sirena de la font com a protagonista. Les sessions han anat a càrrec de Víctor García i Joan Velasco, dinamitzadors culturals d'ANS educació, i me'n facilita la crònica i les fotografies la bibliotecària Rosana Andreu, comunicadora amatent i inspiradora constant d'activitats literàries.

Els dinamitzadors d'ANS educació han explicat el conte amb imatges i alhora fent participar els petits, amb cançons populars com Sol, solet, La lluna, la pruna, Cargol treu banya..., és a dir, les cançons amb les quals uns infants de Cambrils van ensenyar a parlar a la criatura de sirena.

La sirena del conte il·lustrat per Teresa Llorach i publicat dins Contes de Vilaencanteri, del col·lectiu Reusenques de Lletres (Arola Editors, 2017) va quedar atrapada a les xarxes d'uns pescadors de Cambrils. En van tenir cura, es va fer estimar i, quan l'hi van demanar, va ajudar a potabilitzar les aigües dels dipòsits municipals. Aquesta és la història recent i lluminosa d'aquest ésser fantàstic, però també té un passat fosc, de dolor i llàgrimes. Unes llàgrimes màgiques que els infants que han assistit a les sessions de l'Hora del conte de la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils guardaran, per si un cas,  en una capseta que han fet al taller. Gràcies, contacontes previsors.

Contes de vilaencanteri, per exercitar la llibertat de pensament
 

La sirena de la font, dins 'Contes de Vilaencanteri'

LA SIRENA DE LA FONT, DINS CONTES DE VILAENCANTERI

Descarregueu-vos el conte en pdf

Arola Editors, 2017

El conte per a infants La sirena de la font que acabo de publicar dins el cinquè llibre del col·lectiu Reusenques de Lletres, Contes de Vilaencanteri, transcorre a Cambrils. És l'únic conte l'acció del qual se situa íntegrament fora de Reus, dels disset que conté el recull. Ha estat il·lustrat per l'artista plàstica reusenca Teresa Llorach. 

La Teresa ha interpretat amb imatges el text i n'ha fet una poètica de síntesi, acurada en els detalls «Volia explicar el màxim en una sola imatge», diu. Vegem-ne com es va documentar per realitzar la il·lustració.

Núria, la model de sirena
© Teresa Llorach

Havia llegit el conte diverses vegades i s'imaginava que la història passava al port. Va destinar una tarda a passejar per Cambrils amb la seva neboda Núria, que ara té setze anys, amb la intenció que fes de model per interpretar la sirena protagonista. Van passejar distesament, van berenar i, entre xarxes recollides, van localitzar una font pública que té com a marc de fons la Torre del Port, torre de defensa contra els pirates que data del segle XVII. La Teresa va fer uns esbossos i finalment a casa va definir la il·lustració de la sirena acompanyada de dos infants que en recullen les llàgrimes sòlides. Per la dibuix final va fer servir llapis aquarel·lable negre.

Llàgrimes de sirena. © Paüls

Com podeu observar, el conte s'aparella amb una il·lustració delicada, nítida i elegant, en consonància amb la resta de l'obra de l'artista reusenca. Al voltant d'una font hi ha un personatge fantàstic i dos nens que hi interactuen, en un context de quotidianitat. La grandesa de l'art que es projecta en un full en blanc. 

He rellegit el llibre i he recollit unes quantes llàgrimes de la sirena de Cambrils. Són transparents, però a la fotografia —vegeu-ho— semblen negres, com l'inquietant collaret que portava la sirena de la font quan la van treure de l'aigua plena d'esgarrinxades. Quin misteri!
Només els vells d'esperit deixen de sorprendre's. Continuem...

Per saber-ne més:

Contes de Vilaencanteri, 17 contes il·lustrats

 

*

La sirena de la font, a Cambrils

 

*

Contes de Vilaencanteri, per exercitar la llibertat de pensament
 

*