31 d’agost 2021

SÈRIE TV ' LA FINA LÍNIA BLAVA'

La fina línia blava (Tunna blå linjen). Suècia, 2021
Direcció: Anders Hazelius, Mikael Hansson, Sanna Lenken

Sèrie de la televisió sueca, creada per la guionista Cilla Jackert (The Restaurant) que es va inspirar en els tuits del compte de twitter d'un grup suec de policies d'un barri d'Estocolm on expliquen les incidències i anècdotes de les patrulles de carrer. 

Les accions se centren en sis agents de policia de la comissaria d'un barri marginal de la ciutat de Malmö, sense recrear-se visualment en la violència. Afronten el dia a dia segons l'estat d'ànim preexistent de la vida privada i el modifiquen —els policies també ploren— pel que es van trobant en la seva professió, molt qüestionada per la ciutadania a través de les xarxes socials. A partir de les feines de base que fan els agents, la sèrie radiografia els problemes socioeconòmics i les decisions polítiques que influeixen en la (no)integració dels joves del barri. La majoria de problemes de cada capítol no es resolen ni amb la presència de la policia ni en la seva implicació personal. No poden ser més versemblants. Filmin. 9/10

30 d’agost 2021

NO M'EMBOLIQUIS, DE PEP ARAGONÈS ROS

"Els líders hem de ser autèntics 
i també semblar-ho."
 
Pep Aragonès Ros, directiu d'una gran corporació empresarial, és l'autor de No m'emboliquis, un llibre on desgrana la seva expèriència professional de trenta anys al capdavant d'empreses tecnològiques. Hem tingut el privilegi d'escoltar-ne durant tres minuts una síntesi precisa i ordenada del contingut. Ha aconseguit en tres minuts l'efecte quimicosensorial que ens fa pensar: «Uau!, el volem llegir» Una comunicació eficient de la qual remarco la temporització,  perquè ni tan sols ha emprat els 'Deus minuts' de la seva teoria de captació d'interès.  
No m'emboliquis (Seurat Ediciones 2020, 2021) — en castellà No me lies—, porta un subtítol aclaridor dels conceptes: Bàsics essencials per a un lideratge més humà en un món digital. A la portada el dibuix d'una baldufa, metàfora de la joguina per al funcionament de la qual cal entrenar-se i, així i tot, poques persones se'n surten amb èxit.  El pròleg signat per Xavier Marcet, àgil i substanciós, invita a emprendre la lectura del moll de l'os amb ganes. El text és un assaig de primera mà per allò que s'hi diu i per l'estructura (introducció, arguments de reflexió/aplicació en tres capítols de tres parts, resum de les idees principals, conclusió, epíleg); en canvi, la narració en primera persona i el to planer i distès que traspua veritat el converteixen en literatura del jo.
L'autor duesaigüenc s'ha format en grans empreses des que el 1991 es va llicenciar en Matemàtiques a la UB  i PDD per l'IESE Business School. Nomenat 'Personalitat de l'any 2015' en els Premios Byte TI. Explica que, abans de res, el líder ha de saber qui és i des de quina representació es comunica i actua. Ha d'estar al servei dels altres —equip, clientela i accionistes— que l'han de sentir com una persona 'normal', coherent i amb distància mínima entre persona i el personatge que representa.

"Simplement som gent apassionada i amb energia necessària
per dirigir persones, per liderar projectes o per generar
harmonia en una orquestra de músics."


Qualsevol líder d'avui ha de tenir en compte, diu, les tecnologies però ha de posar les persones al centre dels projectes. Com més avancin els formats digitals, més atenció cal posar en les relacions humanes. Lluny del bonisme, valors com l'honestedat, la sinceritat, el respecte, la humilitat i la confiança són les claus perquè els projectes es resolguin en benefici de tots els implicats.
El llibre aporta idees per a gestionar grans empreses, però també són útils per a qualsevol grup humà que comparteixi objectius. Es tracta de confiar els projectes a equips de professionals ben formats, que trobin al·licients en els projectes, que hi inverteixin talent,  energia i positivitat. 
Ara bé, tot i que els coneixements tècnics són mesurables, la majoria d'habilitats no ho són, per això, descobrir bones persones professionals no és fàcil. Aragonès Ros ha elaborat la teoria dels 'Deu minuts' de la qual no diré en què consisteix, només que confia en la intuïció passada pel sedàs del pensament racional.

"Com a líders i directius, hem d'envoltar-nos sempre 
de professionals millors que nosaltres, de persones 
més preparades i amb majors coneixements i capacitats."

Ben inserides en el relat trobem parèmies, citacions, anècdotes i eximplis —petites històries alliçonadores o morals, pròpies o d'autoritat— que fan la lectura amena fins i tot als que som profans en assumptes de lideratge. En definitiva, No m'emboliquis és un llibre divulgatiu que exposa una filosofia de vida que es pot aplicar a qualsevol àmbit, també en el de la gestió empresarial d'alt nivell.

"És important adquirir coneixements i habilitats, 
però la nostra actitud, davant de tots els aspectes de la vida, 
és el que realment multiplicarà el nostre valor."

29 d’agost 2021

'LES GERMANES BROWN', A LA FUNDACIÓ MAPFRE

Les germanes Brown als anys 1975, 1980, 2000 i 2017
© Nicholas Nixon

Els retrats de les germanes Brown és una de les sèries més significatives i conegudes en l'àmbit d'aquesta disciplina. El 1975 el fotògraf Nicholas Nixon (Detroit, 1947) va fotografiar la seva esposa  Beverly Brown (Bebe), que aleshores tenia 25 anys, i les seves cunyades Heather, Laurie i Mimi que en tenien 23, 21 i 15 respectivament. Ininterrompudament, any rere any ha fotografiat les germanes Brown juntes i en el mateix ordre.  Excepcionalment, l'any pandèmic 2020 les va retratar per separat per teleconferència. El resultat emociona pel pas del temps implacable en la transformació dels cossos, però també pel to de naturalitat que les unifica i sobretot perquè cada any les models estan més abraçades, més unides. L'autor es proposa arribar als 50 retrats i la sèrie és oberta fins que quedi una germana viva. El conjunt de retrats forma part de la col·lecció de la Fundació Mapfre i s'ha pogut veure exposat per primera vegada. 

Fins al 5 de setembre

28 d’agost 2021

PEL·LÍCULA 'SOUS LE CIEL D'ALICE'

Sous le ciel d'Alice [Bajo los cielos del Líbano]
Direcció: Chloé Mazlo. França, 2020

La cineasta franco-libanesa Chloé Mazlo debuta amb aquest drama romàntic que transcorre entre els anys 50 i els 70 del segle passat. A banda de la història, ben explicada i amb una posada en escena plàsticament brillant, té com a incentiu el protagonista masculí, el dramaturg Wajdi Mouawad (Joseph), formant parella amb l'actriu Alba Rohrwacher (Alice). La jove Alice deixa casa seva a les muntanyes suïsses per fer de mainadera a Beirut i s'enamora tot just arribada, de Joseph, un astrofísic amable que la fa partícip de la seva família i amics. Després d'anys de felicitat, la guerra remou el Líban i, en aquest temps d'angoixa, la parella obre la porta de la seva gran casa perquè s'hi refugiïn persones del seu entorn. 9/10

26 d’agost 2021

PEL·LÍCULA 'CAPTIUS'

Captius [Foglyok]. Direcció: Kristóf Deák. Hongria, 2019
Budapest, 1951. Història basada en fets reals, a la Hongria comunista. La policia secreta es presenta al domicili d'una família corrent. Volen saber si coneixen l'home de la fotografia que els mostren. Per intimidar-los i aconseguir una confessió, els agents s'instal·len a la casa, no deixen sortir ningú i hi tanquen tothom qui truca a la porta. La convivència forçada de compartir espais i buidar el rebost de la família i la gravetat d'una captivitat sense cap informació, posa al descobert què és capaç de fer cadascú, en un ambient d'absurditat i humor. 9/10


25 d’agost 2021

SÈRIE TV 'AIXÍ ÉS LA MEVA VIDA'

Així és la meva vida. Dinamarca, 2020
Direcció: Mads Mengel

Drama romàntic basat en la novel·la Noget om Vitus de Sigurd Hartkorn Plaetner. El Vitus té 27 anys i una vida rutinària de cambrer.  S'enamora a primera vista de l'Emma. Ella li correspon amb certa reticència i misteri. Cadascú té un secret difícil de comunicar a l'altre. El del Vitus aviat es farà visible, ja que la seva ex espera una criatura seva. La de l'Emma caldrà esperar al final per conèixer-lo. Intervenció decisiva a la trama del pare del protagonista i de l'amic d'infància. Introspecció delicada tot i estar embolcallada de gresca. Filmin. 9/10
 

23 d’agost 2021

ELS PROSCRITS DE SANTA FE, DE JOSEP MASANÉS

Adia Edicions, 2021

"Va haver de posar Slave bocaterrosa i trencar-li
els canells a cops de pedra perquè s'estigués quiet."

¿Es poden escriure, encara, històries ambientades en el Far West? L'escriptor Josep Masanés (Barcelona, 1967), menorquí d'adopció, demostra que sí, i amb nota alta, a Els proscrits de Santa Fe, novel·la que va guanyar el Premi Antoni Vidal Ferrando, 2021, i ara publica la mallorquina Aida edicions, de Calonge.
Masanés mostra que hi ha històries del Far West per estona i sobretot que queden moltes maneres d'explicar-les. El que més m'ha interessat de la novel·la és que l'autor té per segur que el lector coneix els personatges, el paisatge inhòspit on es mouen, el recorregut escabrós, l'objectiu d'una vida millor que els mena a Santa Fe. Per tant, estalviades les presentacions i amb les descripcions justes, va per feina. El lector ho sap tot a través de les pel·lícules del gènere western que han inundat pantalles durant dècades. Per tant, Masanés opta per arrapar-se al joc literari per construir un retaule de caselles amb peces menudes ferotgement contundents que —i aquí hi ha la gràcia— qui llegeix sap col·locar a lloc sense despentinar-se. I això que a la novel·la les cabelleres de totes les edats cotitzen a l'alça. Aplegats els episodis, constitueixen un catàleg d'estratègies per consumar emboscades, saquejos, violacions, decapitacions, esbudellaments tant per part dels blancs com dels pellroges.  
"Estaven morts de feia hores 
i els tenien penjats dels testicles."
Si penseu en algun cineasta que la pogués posar en escena, fins i tot Tarantino faria curt.


21 d’agost 2021

PEL·LÍCULA 'ADN'

ADN. Guió i direcció: Maïwenn. França, 2020
L'actriu i directora francesa Maïwenn tracta de la crisi d'identitat de la Neige (interpretada per Maïwenn) en el si d'una família de procedència algeriana on quasi tots estan en punta. Les diferències emergeixen en els dies finals de l'avi, l'estimació pel qual és l'únic que els uneix. Diàlegs d'antologia en algunes escenes corals. Realisme per tot el que envolta la residència de l'avi, la burocràcia, el tracte amb la funerària i el funeral. No m'ha semblat justificat el procés pel qual la Neige vol conèixer el seu ADN i tornar a les arrels familiars algerianes a les quals el seu estimat avi havia renunciat. Filmin. 7/10

20 d’agost 2021

PEL·LÍCULA 'CURIOSA'

Curiosa. Direcció: Lou Jeunet
França, 2019

La cineasta francesa Lou Jeunet debuta amb aquesta pel·lícula feminista que reivindica el sexe deshinhibit a finals del segle XIX. Narra la història de la poeta i novel·lista Marie de Régnier (Marie de Heredia, casada per conveniència familiar amb el poeta Henri de Régnier), musa de la Belle Époque, una dona lliure i independent que va experimentar amb la seva sexualitat. Lliurada a l'erotisme amb el seu amant, l'escriptor i fotògraf Pierre Louÿs, a través del festival de cossos nus fotografiats. Per la contemporaneïtat de la proposta, m'ha semblat molt adient la banda sonora amb música electrònica inspirada en Débussy, amic de Pierre Louÿs. Filmin. 9/10

19 d’agost 2021

PEL·LÍCULA 'TOVE'

Tove.  Direcció: Zaida Bergroth. Finlàndia, 2020
La pel·lícula Tove es basa en la vida de la il·lustradora, escriptora i pintora finesa Tove Jansson (Hèlsinki, 1914 - 2001), protagonitzada per l'actriu Alma Pöysti, posa l'èmfasi en les relacions afectives de l'artista amb un diputat socialista i a la vegada amb una coneguda directora de teatre. Filla de pares artistes, va estudiar Belles Arts al seu país, a Estocolm, a París i a Florència. El 1945, amb la fi de la II Guerra Mundial, a Helsinki, l'artista viu la libertat per a l'art i les festes poc convencionals, cosa que la posa en tensió amb els ideals estrictes del pare.
La família Mumin a l'hivern
La Galera

Coneguda sobretot per la seva obra per a infants, tant escrita com il·lustrada, es va fer popular amb els personatges de la família Mumin, una icona de la cultura nòrdica. Els primers dibuixos, del 1953, eren dedicats a infants i després van evolucionar per a adults, en tires còmiques publicades al diari londinenc Evening News, des d'on va saltar a d'altres capçaleres del món.  Després de 10.000 tires va passar el relleu al seu germà Lars i es va dedicar de ple a la pintura.
En català, coincidint amb el naixement de l'artista es van recollir diversos títols en un volum singular publicat per l'Editorial Coco Books. L'editorial La Galera ha publicat diverses de les seves novel·les per a infants.

18 d’agost 2021

A L'ENTORN DE 'QUIN GROC T'HA PICAT?'

© Pere Prats Sobrepere.
Quin groc t'ha picat? (Arola Editors)

El conte Quin groc t'ha picat? parla de l'abús de poder. És una eina per fer una mirada crítica a l'entorn, tot rient. Al dibuix, la tropa en plena actuació contra el sol. Són els soldats a qui la reina despòtica d'aquell país confiava la repressió de la ciutadania: bombatxos com la guàrdia suïssa del Vaticà, botons de pallasso, barretina de pare Noel, armats amb una espasa de naips i cavalcant cavallets de cartó a l'estil dels del seguici festiu de la ciutat de Reus!

© Pere Prats Sobrepere

Han fet ressò de Quin groc t'ha picat?:

*...i un àlbum il·lustrat inspirador. Grafisme. Blog «Pont d'Enseula», 16-8-2021

* Estiu. Grafisme de Pere Prats Sobrepere, 29-7-2021

* Bona festa major! Grafisme de Pere Prats Sobrepere, 29-6-2021

* No hi ha cap conte infantil innocent. Blog «Pont d'Enseula», 6-5-2021

* 'Groc, groc...'. Grafisme de Pere Prats Sobrepere, 6-5-2021

* 'Un poble submís...'. Grafisme de Pere Prats Sobrepere, 26-4-2021 

* 'Es un dia bonic el dia de Sant Jordi'. Grafisme de Pere Prats Sobrepere, 23-4-2021

* Quin groc t'ha picat?, un conte per a primers lectors. Blog «Pont d'Enseula», 22-4-2021

* Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere. Quin groc t'ha picat?. «NW. La Revista de Reus», abril 2021, 103:32

Amb un somriure es pot estimular l'esperit crític. Entrevista a càrrec de Sílvia Fornós. «Diari de Tarragona», 6-4-2021

Diari «Més», 4-3-2021
* Booktrailer de Quin groc t'ha picat?

* Novetat editorial per a infants: Quin groc t'ha picat?. Blog Pont d'Enseula, 25-2-2021

* Arola Editors presenta l'àlbum il·lustrat Quin groc t'ha picat?, de Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere.  «ReusDigital», 26-2-2021

* Per què s'ha d'obeir una llei injusta?, article de Cristina Serret. «Diari Més», 4-3-2021

* Per què s'ha d'obeir una llei injusta?, Blog «Pont d'Enseula», 10-3-2021

* Ja és aquí! Grafisme de Pere Prats Sobrepere. A Instagram. 

* 8 M Dia Internacional de les Dones. Grafisme a Insgramam

* Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere publiquen Quin groc t'ha picat?. «NW. La Revista de Reus», març 2021, 102:36

«Diari de Tarragona», 6-4-2021
«NW», març 2021
«ReusDigital», 26-2-2021

«NW», abril 2021

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere. Sant Jordi 2021

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere. Sant Jordi 2021


Grafisme de © Pere Prats Sobrepere, 6-5-2021

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere, 28-6-2021

Aparador del Centre de Lectura. Juliol 2021

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere, 29-7-2021

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere, 16-8-2021

17 d’agost 2021

'EL NAS O LA CONSPIRACIÓ DELS DISSIDENTS'

El nas o la conspiració dels dissidents
Andrei Khrzhanovsky. Rússia, 2020

La pel·lícula El nas o la conspiració dels dissidents és una joia de l'animació per a adults. Andrei Khrzhanovsky utilitza l'òpera de Dmitri Shostakóvich basada en el conte satíric El nas, de Nikolái Gógol, sobre la manipulació de la informació, prenent com a eix el genocidi d'intel·lectuals ordenada per Stalin a l'Ex-Unió Soviètica.  Narra la història d'un buròcrata de l'estat que un dia es desperta sense nas. El nas desenvolupa vida pròpia i es converteix en conseller d'estat. Khrzhanovsky combina diverses tècniques d'animació, personatges reals, fotografies i pel·lícules per elaborar un retaule immens en referències culturals i detalls humorístics, sense deixar de ser incisiu. Filmin 10/10

16 d’agost 2021

... I UN ÀLBUM IL·LUSTRAT INSPIRADOR

 Tant és l'ordre dels factors....


15 d’agost 2021

'BODAS DE SANGRE O EL FUNERAL QUE EL POETA NO TUVO', AL POLIORAMA

Bodas de sangre o el funeral que el poeta no tuvo
Foto: © David Ruano


A partir de «Bodas de sangre» de Federico García Lorca. Adaptació: Anna Maria Ricart i Marc Chornet Artells. Música en directe: Gerard Marsal. Intèrprets: Marina Alegre, Toni Guillemat, Cristina López, Martí Salvat, Xavier Torra i Ivet Zamora. Coreografia i bailaor: Jesús Blanco. Direcció: Marc Chornet Artells. Teatre Poliorama, Barcelona.
 
 
La companyia Projecte Ingenu presenta una singular «Bodas de sangre» basada en l'obra de Federico García Lorca (escrita el 1931 i estrenada el 1933), però afegint-hi fragments d'altres textos de l'autor granadí. "Una boda es un reportaje fotográfico", i les càmeres recullen instants del casori projectades en una pantalla gegant. Molt interessant la fusió de música electrònica i popular com la «Nana del caballo grande», ballada pel bailaor Jesús Blanco que subratlla el dramatisme de les situacions i prepara l'auditori per a la tragèdia final. Hi ha poesia i moviment coreogràfic, hi ha la història nítida, sense cavall ni navalles.  Una posada en escena d'excepcional bellesa que fa un sentit homenatge al dramaturg i poeta que aquest mes—dia 18 o 19?—, farà 85 anys que va ser afusellat pels franquistes.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Escolteu el podcast de la crítica

12 d’agost 2021

EL CARTELL DE LES FESTES DE MISERICÒRDIA. REUS, 2021

Cartell de Nené (Marc A. Pérez Olivan)

L'Ajuntament de Reus acaba de fer públic el cartell anunciador de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia, quan encara no se sap si es podran celebrar tots els actes populars de carrer a causa de la pandèmia que no remet. Enguany s'ha encarregat a l'artista plàstic Marc A. Pérez Oliván (Mauritània, 1951). És un cartell de resolució clara del qual es podria fer una descripció ingènua: "inclou tres elements molt vinculats a la festa: els castells, l'àliga i els diables", com han dit ras i curt des de l'ajuntament. Però la immediatesa que arriba de la pintura té una lectura complexa que, com tota obra d'art, s'exposa a ser feta diferent per a cadascú que hi vulgui aprofundir. 

I, com que el cartell m'ha atrapat a primer cop d'ull, m'hi poso. Veig contrastos de sentit entre elements. És de dia, segons indiquen les ombres, però en realitat és de nit pels focs que es veuen al cel blau fosc. Que més avall el cel sigui blau de dia no ens ha de confondre: és el fum dels coets i les traques. I, entre els dos espais, el títol amb lletres manuscrites marca de la casa. Sabem que el santuari es troba en un espai pla, però l'observem des de ben lluny, des d'un planeta vermell, potser, Mart. Al terra d'aquest planeta hi ha un element simbòlic que l'artista reparteix sempre en les seves pintures: les pedres, entrebancs del camí. En aquest cas, són moltes i de mida considerable. Així i tot, amb molta precaució, l'espai és transitable. Des d'aquí només es veu la punta que allotja les dues campanes anunciadores del santuari que surt embolcallat de dins d'un tou de natura verda. També és natura, però humanitzada, el xiprer de la dreta que, convertit en tradició, acull un enxaneta en el moment de fer l'aleta. A l'esquerra, culminant també un imaginat xiprer-castell,  un diable empunya una carretilla. El bé i el mal. De fet, els xiprers són plantats als parterres de davant del santuari, però Pérez Oliván no els ha triat perquè sí, sinó per la simbologia del relligament còsmic de l'arbre. Podríem dir que són els dos únics elements transcendents del cartell. I, en primer terme, el cap de l'àliga amb una actitud ferrenya, no debades a Reus és el símbol de la resistència del poble, però amb un pom de quatre roses al bec, que per això estem de festa!

Vegeu ressenyes d'altres cartells 
de la Festa de Misericòrdia
  2012 20132014,  2015
 

10 d’agost 2021

DEU ARTISTES DE DUESAIGÜES

Fotos de les pintures: Noe Tarragó
Al poble de Duesaigües (Baix Camp) s'hi encomana la creativitat. És una dada que caldria comprovar, però crec que hi ha el més gran nombre d'artistes plàstics per quilòmetre quadrat que en cap altre lloc del món. Enguany, per segon any, a iniciativa de Francesc Mauri, i en col·laboració amb l’Ajuntament i l’Ateneu, durant la setmana de les Festes d’agost (fins al 22 d'agost), es pot gaudir d’una exposició de pintures de deu artistes locals. Per ordre alfabètic: Jaume Cabré, Cristina Cervera, Montse Francisco, M. Àngels Garcia, Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria Enrich, Francesc Mauri, Carmina Mauri, Toni Rius i Tasero. Vegeu-ne una mostra:

Olis. © Jaume Cabré

Olis. © Cristina Cervera

Tinta. © Montse Francisco

Olis. © M. Àngels Garcia

Aquarel·la. © Hereus de Bartomeu Llebaria

Aquarel·les. © Anna Llebaria Enrich

Olis. © Francesc Mauri

Oli. © Carmina Mauri

Acrílic. © Toni Rius

Olis. © Tasero


 
Diez artistas exhiben su ímpetu creativo en Duesaigües, reportatge de Sílvia Fornós. Fotos: Fabián Acidres. «Diari de Tarragona», 21-8-2021
 

*

(Crònica de la mostra de 2020)


07 d’agost 2021

PEL·LÍCULA 'ALL EYES OFF ME'

All Eyes off me [Mishehu Yohav Mishehu]. Israel, 2021
Guió i direcció: Hadas Ben Aroya
La pel·lícula de Hadas Ben Aroya fa un retrat generacional dels joves mil·lennistes de Tel Aviv, emmarcats en un univers complex, al marge dels esdeveniments polítics de la regió. A través de tres personatges interconnectats socialment, hi mostra els problemes personals derivats dels nous reptes eròtics i emocionals, tot alternant experiència particular i experiència de grup.

Comença en una sorollosa festa, on Danny busca Max per dir-li que està embarassada. El troba embolicat amb Avihag i no gosa dir-li-ho.  Dany i Avihag inicien una relació masoquista.  La noia se sent atreta per experiències fortes i la nova relació no tindrà res a veure amb el seu món ni amb la seva generació. Filmin 8/10

06 d’agost 2021

MOSTRA ARTÍSTICA 'CIÈNCIA FRICCIÓ', AL CCCB

La mostra artística Ciència fricció. Vida entre espècies companyes, del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona reflexiona sobre l’explotació a què els humans hem sotmès la resta d’espècies.
 «Tots som líquens». Aquesta sentència provocadora del biòleg evolutiu Scott Gilbert podria resumir l’exposició.  Aquests éssers, que proliferen des de la tundra àrtica fins als deserts més secs del món, estan formats per un fong i una alga (o en alguns casos bacteris capaços de fer la fotosíntesi) que viuen en una relació simbiòtica. L’alga fa la fotosíntesi i produeix sucres que alimenten el fong. El fong proporciona protecció i humitat a l’alga. Una de les idees principals de l’exposició és reivindicar aquest caràcter simbiòtic que, encara que no ho sembli, compartim tots els éssers vius del planeta, per posar en dubte el supremacisme biològic en què s’ha instal·lat la visió humana de la vida. 

Amb cita prèvia, de quaranta en quaranta visitants, fem un recorregut pedagògic per la mostra ben documentada, estèticament diversa i assequible a tothom. A més de comptar amb la participació d’una setantena d’artistes, científics i pensadors, compta amb la participació del Centre Georges Pompidou de París. Després de Barcelona s’exposarà a l’Azkuna Zentroa Alhóndiga Bilbao.

Oberta fins al 28 de novembre

01 d’agost 2021

'QUIN GROC T'HA PICAT?', EN TOT CAS

Ei, emporteu-vos de vacances aigua, gorra, ulleres de sol,
antimosquits, crema solar i un exemplar de
Quin groc t'ha picat?
(no se sap mai...)