MINISÈRIE 'QUIZ'

Quiz. Regne Unit 2020. Direcció: Stephen Frears
Guió: James Graham, James Plaskett, Bob Woffinden

'Quiz' explica una història basada en fets reals, sobre Charles Ingram, un excomandant de l'exèrcit britànic que va concursar el 2001 al famosíssim programa Qui vol ser milionari?. Va guanyar el màxim premi d'un milió de lliures i va ser acusat d'haver fet trampa. D'un tema tan avorrit com un concurs de pregunta-resposta en surt una sèrie d'investigació molt entretinguda, amb escenes còmiques, que sobrepassa l'àmbit de l'astúcia familiar dels protagonistes. Movistar. 10/10

'ELS BRUGAROL', AL TEATRE POLIORAMA

Els Brugarol. Autor: Ramon Madaula. 

Direcció: Mònica Bofill.Teatre Poliorama

 
La nissaga dels Brugarol és a punt de fer aigües. Potser el cognom no és de tan de bon portar ni tan noble com pretén fer creure el pare de família. Per què el cognom de la mare no pot anar primer? Una comèdia que parla de discriminació i del passat que es fa notar en present, inesperadament.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Escolteu-ne la crítica en podcast

SÈRIE TV 'EL GRAN FONS'

El Gran Fons. Noruega, 2019

Harald Zwart, Petter Holmse

Sèrie satírica de 10 capítols de 20 minuts, sobre el capteniment i els moviments financers dels executius  que treballen al Fons de Pensions del Govern de Noruega. Uns fons públics que provenen del petroli i que serveixen per finançar l'estat del benestar noruec i, alhora, són uns fons llaminers per fer guanyar diners sense miraments, per molt que hi hagi un departament de control ètic. Filmincat. 9/10

FOTOGRAFIES D'ANTONI CAMPAÑÀ, AL MNAC

© Antoni Campañà “Nena d’uns dos anys menjant al 

Casino de Sant Sebastià de la Barceloneta”. Estiu, 1936

© Antoni Campañà "Refugiats de Màlaga 

a l'estadi de Montjuïc". Gener, 1937

Museu Nacional d'Art de Catalunya, exposició La guerra infinita,  fotografies d'Antoni Campañà (Arbúcies, 1906 - Sant Cugat del Vallès, 1989). Obro l'apunt amb aquestes dues fotografies inèdites de la Guerra civil, trobades vuitanta anys després de ser realitzades, en dues capses vermelles amb cinc mil fotografies més, descobertes al garatge de la que va ser casa de l'autor. 

I només hi afegeixo la recomanació que aneu al MNAC amb temps per admirar per aquest llegat visual únic, d'excepcional valor humanístic i artístic. 

Si esteu de sort, la cua per entrar-hi no passa del quart d'hora. Amb les restriccions d'aforament la sala admet 120 persones.

Oberta fins al 18 de juliol.

 #fotografia #art #imatge #photography #image #artsvisuals #visualarts #AntoniCampañà #GuerradEspanya #spanishcivilwar #CasinoSantSebastià   #Barceloneta #Barcelona #Catalunya #Catalonia

'LA MIRADA CAPTIVA', A LA FUNDACIÓ MAPFRE

Daguerreotips de la col·lecció del CRDI de Girona

La Fundació Mapfre presenta la col·lecció de daguerreotips del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), propietat de l'Ajuntament de Girona. Les petites plaques platejades van  atrapar la personalitat de les persones retratades i es van convertir en una atracció massiva des de la seva aparició el 1839. El centenar de daguerreotips d'aquesta col·lecció ens porten als orígens de la fotografia amb una varietat de peces rellevants —emmarcades com les de la imatge i en altres estils i també en medallons—, una selecció d'eines de muntatge de l'època i un audiovisual sobre la conservació d'aquests materials. 

Exposició oberta fins al 23 de maig.

DOCUFICCIÓ 'MY MEXICAN BRETZEL'

My Mexican Bretzel (2019)

Guió i direcció: Nuria Giménez Lorang

Fotografia: Frank A. Lorang, Ilse G. Ringier

 Intervencions d'Ilse G. Ringier i Frank A. Lorang

Amb la base visual d'unes bobines familiars, Nuria Giménez Lorang ha inventat un diari personal d'una viatgera i l'ha narrat sota d'unes imatges enregistrades pels seus avis. És a dir, a la dona de les imatges se li superposen les reflexions d'una altra protagonista, amb noms i cognoms, també.   Giménez Lorang aconsegueix amb aquesta ficció escrita una singular alquímia amb el contingut visual.  El treball li ha valgut dues nominacions als premis Goya i tres premis Gaudí (millor documental, millor guió i millor muntatge), entre d'altres. Filmin 10/10

ELS PICOTS FAN NIU A DUESAIGÜES

Nius de picot als troncs dels plataners del Barrancó. © ASA

Observem una sèrie de forats als plataners de la font del Barrancó de Duesaigües, a peu de la carretera Duesaigües-Falset. No hi treballa cap moixó, però lliguem caps i deu ser un picot, segons diuen persones del poble que, en hores de sol,  han sentit el tamborineig característic d'aquest ocell quan fa el niu al tronc dels arbres. Comencem la investigació.

Fem una consulta a Màrius Domingo de Pedro, ornitòleg i fotògraf de natura. Ens diu que coneix aquests nius del Barrancó, que en aquest espai hi habiten parelles de picot garser petit (Dendrocopos minor), de picot garser gros (Dendrocopos major) i de picot verd (Picus viridis). Vegeu-ne fotos:

Picot garser petit (Dendrocopos minor)
© Màrius Domingo de Pedro

El picot garser gros (Dendrocopos major)

Picot verd (Picus viridis)

Segons el SIOC (Servidor d'informació ornitològica de Catalunya), de la Generalitat, dels tres tipus de picot que conviuen al Barrancó,  el picot garser petit es troba en estat de conservació vulnerable a Catalunya. Només compta amb una població d'entre 800 i 2.000 individus madurs. Per tant, estem convivint amb una joia rara de la natura. Protegim-la.

¿ELS GIRA-SOLS DE VAN GOGH... O ELS GIRALLIBRES DE VAN GOGH?

Retrat de Vicent Van Gogh, de Jordi Prat i Pons

El pintor Jordi Prat i Pons ha construït un retrat gegant del pintor impressionista Vincent Van Gogh, atenció!, amb un trencaclosques de 2.400 llibres. ¿I d'on ha tret un lot tan elevat de paper imprès? ¿Ha desmuntat la seva biblioteca potser? ¿Ha anat als Encants per veure tot el llibre vell que trobava amuntegat per terra? ¿Ha fet una sucosa oferta a alguna editorial perquè li cedissin els llibres que haurien de convertir en pasta de paper?

Llegiu l'article d'Andreu Sotorra a «El cafetó»

Escolteu el pòdcast de l'article.

JOAQUIM MALLAFRÈ TRADUEIX 'LA DOTZENA, A MÉS BON PREU'

Adesiara Editorial, 2020

Es presenta per primer cop en traducció catalana La dotzena, a més bon preu [Cheaper by the Dozen], una de les novel·les en clau d'humor més celebrades de la literatura nord-americana del segle XX.   Els autors, Frank B. Gilbreth Jr. (1911-2001) i Ernestine Gilbreth Carey (1908-2006), van deixar testimoni dels seus anys d’infantesa i joventut en el si d'una família benestant de dotze germans. El pare i la mare eren Frank B. Gilbreth i Lillian Moller, enginyers especialistes en l’anàlisi de l’eficiència en l’àmbit de la indústria. La novel·la ha estat portada diverses vegades al cinema, la darrera de les quals el 2005, dirigida per Adam Shankman.

 

Presentació a càrrec de Joaquim Mallafrè, traductor, i de Jordi Reventós, editor. Lectures de fragments a càrrec del col·lectiu En Veu Alta. Centre de Lectura, Reus, 4-2-2021

'SOPAR AMB BATALLA', AL TEATRE BORRÀS

Sopar amb batalla. Autor i director: Jordi Casanovas

Teatre Borràs, Barcelona

Jordi Casanovas va estrenar aquesta comèdia el 2010, al Versus Teatre, amb intèrprets joves de l'Escola Eòlia. Ara la recupera al Teatre Borràs, amb nous intèrprets. L'acció transcorre en dos espais sempre a la vista dels voyeurs que som els espectadors: la cuina i la sala menjador. S'han reunit per sopar amb la parella que estrena casa als afores de la ciutat. Una broma de mal grust crea tensió in crescendo. Intèrprets: Júlia Barceló, Meritxell Calvo, Peter Vives, Francesc Ferrer, Mar del Hoyo, Jordi Coll i Majo Cordonet.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Podcast de la crítica

'ELOGI DEL MALBARATAMENT', AL CAIXAFORUM

© Samuel Labadie

La pandèmia ha obligat a desaccelerar per força el nostre sistema. Aquesta és una exposició que  s'emmarca adequadament en aquest context i he procurat fer el recorregut de la mostra artística sense pensar en el títol Sooooo lazy. Elogi del malbaratament sota el qual els comissaris han furgat en les obres de la Col·lecció La Caixa. A causa de la meva cultura d'austeritat i d'aprofitament, no em sedueix la idea de mandra—per a mi la contemplació i la inactivitat són útils— per molt que s'empari en idees com ara el rebuig del treball que proposa  Duchamp, en l'elogi de l'oci de Russell i a les lloances de Lafargue i Malevitx.

La mostra aplega un conjunt de pintures, escultures, fotografies intal·lacions i vídeos de Priscila Fernandes, Ángela Ferreira, Alberto Gil Casedas, Samuel Labadie, Agnes Martin, Aernout Mik, Agustín Parejo School o Xavier Ribas, entre d’altres.

Exposició oberta fins al 18 d'abril.

PEL·LÍCULA 'HELENE'

© Helene Schjerfbeck. La joia (1915-16)

Helene. Direcció: Antti J. Jokinen.
Finlàndia, 2020

Biopic de la pintora finlandesa Helene Schjerfbeck (Helsinki, 1862 - Saltsjöbaden, Suecia, 1946). Se centra en un enamorament no correspost del tot que fa viure entre 1915 i 1923. Fins al 1915, Helene va ser una artista desconeguda que pintava obsessivament autoretrats, infants i treballadores de l'entorn rural on vivia amb la seva mare passant penúries econòmiques. La vida d'Helene va canviar quan un marxant descobreix l'obra, li adquireix els 159 quadres que havia pintat fins aleshores i organitza una gran retrospectiva a Hèlsinki que va ser visitada per gran quantitat de públic. L'èxit va coincidir amb l'aparició a la seva vida d'Einar Reuter, un pintor quinze anys més jove que l'admirava i que es va convertir a poc a poc en el seu confident. A partir d'aquí la pel·lícula furga en els sentiments de la passió i el desengany quan el jove es compromet amb una jove de la seva edat.  Un treball elegant i sense efectismes, una acurada incursió a l'univers creatiu i íntim d'aquesta artista singular. Filmin. 9/10

'LLADRE DE MAR', DE JOSEP MASANÉS

Josep Masanés, escriptor barceloní resident a Menorca, va guanyar amb la novel·la històrica Lladre de mar el X Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall, 2020.

Llegint la trajectòria vital que explica el protagonista no deixava de preguntar-me si era un heroi o un assassí. De fet, m'ha posat en guàrdia la citació de Victor Hugo: «Moltes vegades l'heroi no és més que un individu de la classe dels assassins.» Masanés dona veu a Rafael Torelló, corsari de ficció nascut a Ciutadella de Menorca el 1770, i li fa explicar en primera persona la seva atzarosa vida de corsari per netejar, diu el protagonista, la imatge d'un col·lectiu a qui es permet robar i matar sota el paraigua del poder públic.  El ciutadellenc parla des de la vellesa, arrencant amb una anècdota de cavall sicilià, d'aquelles que fan agafar ganes de continuar la lectura: el seu net és fosser i fa servir les làpides velles de la catedral per fer caminets a l'hort familiar. A veure on ens porta. Continuem...

El protagonista explica la seva experiència des que als deu anys treballa en un taller d'avarques, però es deleix per viure aventures. S'allista a l'Armada de la corona espanyola i com que no té l'edat el retornen a casa. Sovint va al port per si pot enrolar-se en algun vaixell cors i, a partir que ho aconsegueix,  el trobem participant en maleses al Mediterrani i a l'Atlàntic, d'empresonaments i tornem-hi. Maó, Gibraltar, l'Havana, Tànger, Cadis, Càller, Liorna, Tortosa, Còrsega i retorn sempre al port de Ciutadella. Entremig es casa amb el seu amor d'infància: «el nas insigne proa, les orelles com veles descarregades» i tenen vuit fills; s'enrola com a polissó, viu naufragis, és ferit i víctima de la febre groga...

Però Rafael Torelló no recorda només fets privats —sovint en paral·lel als del seu amic i compatrici Felip Mesquida—, sinó també lleis que regulaven els assalts i les lletres de corsaris, el tracte que rebien els presoners o l'ambient d'hospitals des de la seva mirada de finals del XVIII. Però, el que compta en una novel·la perquè sigui versemblant són els detalls que van definint una atmosfera que aporta gruix de cosa viscuda i fa creïbles les paraules. En aquest aspecte Josep Masanés inclou rituals, cures, creences, estratègies d'abordatge —que recorden Tirant lo Blanc—tot un conjunt ben documentat que trava amb mestria al fil de la història, amb una prosa a voltes poètica, com la descripció d'una tempesta:

«Aquests mars de llamps poden ser infinits i si t'hi trobes al centre, en la foscor de la nit, ha de ser quelcom semblant als càstigs infernals: gronxats per monstres, banyats amb sal, amenaçats amb el foc del llamp i les pedres dels trons.»

Una lliçó d'història molt amena sobre el mar i els corsaris, explicada per un vell corsari filòsof que ha llegit Robinson Crusoe (1719) i Tristam Shandy (1759-1767), i fa reflexions d'aquesta mena:

«Cal tenir somnis petits si es vol aconseguir la victòria. Qui vol aconseguir la Lluna, el màxim que obtindrà és tapar-la amb un dit. Fer-la desaparèixer per uns instants Viure una il·lusió.»

Altres ressenyes de llibres de l'autor:

* Josep Massanés, escriptor multipremiat 

* Radiació de fons, de Josep Masanés 

* Camins sense retorn, de Josep Masanés 

  * La vall de la matança, de Josep Masanés

* Pluja de fang, de Josep Masanés

* La putrefacció de la llum, de Josep Masanés

* El mapa de les eleccions, de Josep Masanés

'LA MALALTIA', AL TEATRE LLIURE

La malaltia. Idea i direcció: Juan Carlos Martel Bayod

Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure de Montjuïc, Barcelona

La malaltia parla de la joventut d'ara i d'aquí, emmirallant-se en  El mal de la joventut (1926), del dramaturg búlgar Ferdinand Bruckner, que parla de la generació d'entreguerres del segle anterior, a Viena. Comparteixen uns i altres protagonistes el fet de ser joves sense cap horitzó de futur,  malalts de joventut; una malaltia que només es cura, segons la tesi de l'obra, amb el suïcidi  o bé amb l'aburgesament.  La història es presenta amb un fil conductor no lineal que s'il·lustra amb càpsules audiovisuals de referències abassegants, que asfixien el bon treball d'alguns intèrprets. El bosc no deixa veure si hi ha cap arbre sa. 6/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

PEL·LÍCULA 'STARLET'

Starlet. Direcció: Sean Baker
Estats Units, 2012

 

Starlet és el nom d'un gos. En té cura la Jane, una jove que comparteix casa amb un noi i una noia companys de feina seus. De fet, no sabrem a què es dediquen fins gairebé al desenllaç. Un dia la Jane adquireix a una vídua jubilada i solitària un termo de segona mà. Troba un dineral a dins i quan va per dir-ho a la vella s'adona que no és una persona necessitada. La relació comença turbulenta, però canvia en positiu la vida de les dues dones. Una història original d'amistat intergeneracional, explicada amb mestria. 

Filmin. 9/10

ELS JARDINS DE LARIBAL, AL PARC DE MONTJUÏC

Jardins de Laribal, pèrgoles amb glicines florides

La ciutadania de Barcelona compta amb molts jardins a tocar dels nuclis habitats. Un dels més extensos i de fàcil accés són els Jardins de Laribal a la muntanya de Montjuïc, a tocar del Teatre Grec, a pocs metres de l'Institut del Teatre i del Teatre Lliure, amb entrades per la banda de la Fundació Miró.

Els jardins de Laribal són un pulmó verd i humit en harmonia excepcional amb el terreny, amb camins i pèrgoles entre vegetació autòctona, cascades d'aigua acanalada aprofitant el desnivell de la muntanya, fonts com la Font del Gat o bancs de rajola i placetes amb escultures com 'Estival' de Jaume Otero que presideix el roserar. Hi ha racons que inviten al recolliment amb pèrgoles, terrasses i basses d'aigua inspirats en els jardins del Generalife de Granada.

Qualsevol època de l'any té al·licients per passejar per aquests jardins, però els recomano especialment a l'època de la florida de les glicines, abans de la sortida de les fulles, a principis de primavera, fins ben entrat maig.

I, un apunt històric mentre ens deixem portar per les aromes de la natura domesticada: aquests jardins van ser realitzats entre 1917 i 1924, amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Es troben en una antiga propietat del periodista i polític republicà Josep Laribal. Són obra de l'enginyer Marià Rubió i Bellver, del paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier, que va comptar amb la col·laboració de Rubió i Tudurí, director de Parcs i jardins de Barcelona.

 

PER QUÈ S'HA D'OBEIR UNA LLEI INJUSTA?

Novetat editorial: Quin groc t'ha picat? (Arola Editors)

 

Llegiu l'article Per què s'ha d'obeir una llei injusta?,  

de Cristina Serret. «Diari Més», 4-3-2021

PEL·LÍCULA 'UNA BOSSA DE BALES'

Una bossa de bales
Direcció: Christian Duguay. França, 2017

Història basada en el llibre de Joseph Joffo: Un sac de billes (1973), sobre l'experiència personal de l'autor de família jueva, durant la Segona Guerra Mundial en el recorregut que va de París a Niça en una França ocupada pels nazis. El 1975 Jacques Doillon en va fer una versió cinematogràfica.

El 2020, l'editorial Vivenç Vives en va publicar la traducció al català, a la col·lecció per a joves 'Aula Literària'. 

La versió cinematogràfica de Christian Dugyay és del 2017 i enfoca a parts iguals la família i el tràfec dels infants per sobreviure en una França devastada per la guerra. El pare, un perruquer establert a París, decideix dispersar la família per evitar el cruel destí que es comença a intuir per als jueus. Envia els seus fills Maurice de 12 anys i Joseph de 10 (l'autor del llibre), a casa del seu germà a Niça, aleshores zona lliure, controlada per l'exèrcit italià. Pel trajecte passen calamitats, traïts i ajudats per persones diverses i amb tot plegat sobreviuen amb enginy i coratge.  Un guió excel·lent i una interpretació senzilla per antològica de Dorian LeClech, l'infant protagonista. Filmin. 10/10

DIA INTERNACIONAL DE LES DONES, 2021

HERBES AROMÀTIQUES ALS PARTERRES DE BARCELONA

Els jardiners municipals acaben de renovar els parterres del voltant del Mercat de Sant Antoni de Barcelona, amb plantacions d'herbes per cuinar i de plantes aromàtiques. 

A partir d'ara, el romaní i l'espígol dentat, que amb prou feines necessiten reg, conviuran amb el julivert i la sàlvia al quals cal humitat. 

El romaní rastrer ha sobreviscut tot l'any i ara està frondós i florit. Als vianants se'ns n'hi van els ulls i el nas, tant, que un conveí fins i tot i hi ha deixat lliures els dits i n'ha escapçat mitja dotzena de branquetes. I una senyora es mirava amb massa interès la marialluïsa que ara comença a treure fulles. 

No m'estranyaria que demà al matí, quan muntin les parades del Mercat Dominicial del Llibre Vell,  ja no hi hagi res plantat als parterres del voltant i els gossos hi campin lliurement.

Continuaré informant.

**

 

Juliol 2021. Després de quatre mesos de la plantació, els parterres del voltant del Mercat de Sant Antoni tenen aquest aspecte:

 

PEL·LÍCULA 'LA REVOLUCIÓ SILENCIOSA'

La revolució silenciosa. Direcció: Lars Kraume
Alemanya, 2018

La revolució silenciosa [Das schweigende Klassenzimmer] es basa en la història real d'un grup d'estudiants a punt de graduar-se a l'Alemanya dividida, el 1956, cinc anys abans de la construcció del Mur de Berlín. Tot i que podien creuar al Berlín Occidental des de la RDA per assumptes familiars o per Nadal, ho havien de fer sota una estricta vigilància. Van desafiar la ideologia de l'Est, fent un minut de silenci a classe en solidaritat amb la revolta del poble hongarès contra l'exèrcit roig. Aquest fet va comportar una sèrie de conseqüències que els van canviar la vida. 

El director Lars Kraume s'ha inspirat en l'autobiografia de Dietrich Garstka (Berlín 1939-2018), un dels estudiants protagonistes.

Filmin 10/10

PEL·LÍCULA 'THE ASSISTANT'

The Assistant
Direcció: Kitty Green. Estats Units, 2019

Una jove universitària (interpretada per l'actriu Julia Garner) acabada de graduar entra a treballar d'assistent d'un poderós executiu de la indústria cinematogràfica de Hollywood. Segueix amb eficiència i discrecció la rutina diària al mateix temps que s'adona dels abusos sexuals reiterats a les noies que demanen feina, sigui quin sigui el lloc a què aspiren. ¿Què passa darrere d'aquella porta? A l'oficina tothom ho sap i tothom calla. L'assistent fa un gest de justícia i trenca el silenci.  Considerada la primera gran pel·lícula del moviment #MeToo. Sobria i compromesa. Filmin 10/10

'POSTCREUER DE LUXE' A «LO NUNCI»,

Llegiu (podeu ampliar la imatge) el relat  'Postcreuer de luxe', publicat a la revista trimestral «Lo Nunci», del Centre d'Amics de Reus. En col·laboració amb Reusenques de Lletres.

Monòleg estrenat  al recital de cloenda del Taller de Lectura en Veu Alta, del Centre de Lectura, de Reus, 26-5-2022

Veus: Joan Bové i Carme Simó
Direcció: Rosa Mateu

PEL·LÍCULA 'L'ANY MÉS VIOLENT'

L'any més violent. Estats Units, 2014
J.C Chandor · Drama, Thriller

Nova York, 1981, l'any amb més atracaments de la història de la ciutat.  Un immigrant hispà de fortes conviccions morals i la seva cínica esposa han conseguit remuntar amb èxit una empresa de distribució de gasoil.  Ara estan a punt de fer la compra d'un terreny a tocar del riu Hudson, cosa que els permetrà expandir encara més el negoci i superar la competència. Però els camions del transport de la mercaderia comencen a sofrir assalts i la policia investiga els fets i el petit imperi. La família i l'empresa s'aniran enfonsant en la traïció i la violència. Desenllaç subtil i enginyós. 10/10