L'escriptor barceloní Josep Masanés presenta Pluja de fang (Edicions Món de Llibres), la seva sisena novel·la que ens arriba de Sant Lluís, de Menorca, on resideix. Un treball ben arrodonit, on Masanés excel·leix en la creació d'ambients angoixants. Frases tallants que defineixen la prosa de l'autor i, en aquest cas, detallista en la descripció coreogràfica d'altercats i hostilitats. La novel·la va ser premi Ciutat de Manacor Maria Antònia Oliver 2017 —digna
elecció— i finalista del Premi Ramon Llull 2013 —se la van deixar escapar,
per atendre compromisos, suposo.
El 1749, el convent de Santa Clara i la població de Ciutadella es van veure sacsejats per la fuga de Gomila, Moll i Anglada, tres clarisses joves. Oficialment, les monges van ser raptades per dos tinents britànics del guarniment que hi havia a l'illa, aleshores sota la dominació anglesa, però en realitat van ser alliberades i protegides per aquests militars. Masanés novel·la aquest fet i arrenca des de la clausura de dues noies des de menudes i d'una tercera, enclaustrada per amagar un embaràs. Cadascuna amb la seva circumstància i la seva manera de ser. Reneguen de la fe catòlica i es converteixen al protestantisme per poder ser anglicanes de ple dret i protegir els seus drets.
L'antagonista és el marquès de Gomila, que havia tancat la seva filla de menuda al convent i en saber que n'ha fugit amb altres dues companyes, fa mans i mànigues perquè les noies retornin a la clausura i siguin castigats els militars que les van ajudar. La història s'emmarca en els cànons ideològics i costumistes de l'època i en resulta una aventura romàntica trasbalsada per la injustícia, on el paisatge natural de l'illa té valor d'amable acompanyament i descoberta.
M'agradaria que aquesta novel·la pogués ser portada al cinema. Espero que algun cineasta la descobreixi i se n'enamori.
L'antagonista és el marquès de Gomila, que havia tancat la seva filla de menuda al convent i en saber que n'ha fugit amb altres dues companyes, fa mans i mànigues perquè les noies retornin a la clausura i siguin castigats els militars que les van ajudar. La història s'emmarca en els cànons ideològics i costumistes de l'època i en resulta una aventura romàntica trasbalsada per la injustícia, on el paisatge natural de l'illa té valor d'amable acompanyament i descoberta.
M'agradaria que aquesta novel·la pogués ser portada al cinema. Espero que algun cineasta la descobreixi i se n'enamori.
Pluja de fang, dedicada per l'autor |
Per saber-ne més: