 |
| Edicions Documenta Balear, 2020 |
Per a Masanés l'escriptura és una eina de coneixement de la realitat que l'envolta. Reflexionar-hi, entendre-la i crear universos versemblants on explicar-se, cosa que acompleix una vegada més amb aquesta novel·la de gènere històric.
L'acció d'El mapa de les eleccions se situa en el marc de guerra civil espanyola i la postguerra franquista immediata. L'autor ja s'hi havia apropat a la novel·la La vall de la matança (2012), centrada en la retirada desesperada d'una unitat de xoc. Ara torna a emprar aquesta matèria novel·lable, amb un conflicte dramàtic tant històric com personal, des de la circumstància de Miquel Clua, un jove republicà en edat de ser cridat a files, però que es fa desertor i s'amaga a les muntanyes, junt amb altres sis joves conveïns pallaresos "Els camins que duen a la deserció són complexos i sorprenents i molt personals."
Una història, com recorda l'autor, "feta de paraules, i les paraules solen designar realitats corpòries". I en aquest cas, la realitat corpòria que Masanés reconstrueix amb paraules és un període de crisi i desesperació emmirallat en episodis viscuts per moltes persones. Els nostres avis n'han explicat fragments i el cinema i la literatura s'han encarregat de fer-los arribar als que, per sort, encara no hi érem. L'escriptora Maria Barbal, el 1985, va ser pionera a situar una part important de l'acció de la novel·la Pedra de tartera, al front del Pallars.
Què té d'original la història que explica Masanés? Considero que el valor del relat, fins i tot per sobre de la peripècia dramàtica amb què es presenten els homes emboscats, la detenció, l'empresonament, el pas cap a França, es troba en el rigor de la gestió de les localitzacions —pobles, fonts, bordes, canals, puigs, mines—del Pallars Jussà, un territori de frontera, que l'autor coneix bé per ascendència familiar. Tots els topònims són reals i
només un criptònim: Esbarzervina (Herba-sabina), on viuen els personatges. Les decisions que prenen en cada moment tenen conseqüències i poden canviar-los la vida, però en cap cas queden absorbits pels llocs, tot i que el context espacial amb els seus propis usos i costums locals i la misèria i la desgràcia condicionen la història tant com el context polític.
L'Esbarzervina que presenta Masanés és un nucli de cases on conviuen republicans i afectes a l'alçament militar. Darrer poble de la vall, a tocar de Pessonada on hi havia el front. Les famílies de Pessonada que es consideraven
republicanes van ser deportades a Ayerbe (Osca), mentre que les que es consideraven
afectes al règim, avançada la contesa, els van fer
anar a la Pobla de Segur, a unes dues hores a peu, però podien pujar a cada dia fins al poble, un relat que segurament Masanés ha rebut per tradició oral familiar.
L'assumpte comença in media res, a la presó de Lleida, en un relat de la veu de Miquel Clua i presenta l'Estanislau, personatge líder del grup que pren volada i modifica la trama fins al darrer paràgraf. No desvetllaré a qui adreça el relat, amb un monòleg intens on es fonen imaginació, sentiments, veritat, història i poesia. Gaudim la lectura d'aquesta història refeta amb bon ritme on s'alterna el monòleg amb la veu del narrador omniscient, que recula i avança en el temps, amb girs de guió constant que no permeten que ens distraguem ni un instant. Amb tot d'ingredients agraïts per a una història que aspira a "ser llegida, escoltada, vista, sentida". Idò sí.
Les terres on succeeix aquesta història no són més
que un munt de rocs. La modernitat ha acabat amb
una manera de vida ancestral. No hi queda un sos-
tre dempeus i el món ha continuat existint i els noms
d'aquells homes, de les seves coses, s'han esfumat
i el sol segueix impertorbable eixint cada matí,
insensible al dolor i a les preocupacions humanes.
Josep Masanés. El mapa de les eleccions
Per saber-ne més: