30 de març 2022

FOTOGRAFIES DE LEE FRIENDLANDER, AL CENTRE KBR MAPFRE


Autoretrat. © Lee Friendlander
La Fundació MAPFRE de Barcelona presenta una exposició antològica de Lee Friendlander (Aberdeen, Washington, 1934), amb tres-centes fotografies i publicacions que recullen alguns dels projectes més significatius del fotògraf que s'inclou en l'àmbit de fotògraf documentalista perquè captava allò que veia, més atent al mitjà fotogràfic, és a dir, fer una fotografia de qualitat que no pas els aspectes socials. Friendlander va fotografiar escenes urbanes, paisatges, retrats, autoretrats i formes de la natura, centrades en Amèrica del Nord dels anys seixanta, i va elevar la quotidianitat a categoria d'art. 
Exposició oberta fins al 8 de maig 

New York City, 1963 © Lee Friedlander


29 de març 2022

POEMA 'BRINDIS'

Escolteu el poema:
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Alça la copa,
faràs tu el brindis,
als ulls la bena.
Fora d'aquí,     
—lluny de la festa—,
el món escàs       
ple de llagostes
xiscla i s'enfonsa
(l'instint del corc).    
Nafres rajant,   
tires de pell,      
nou aliatge.
Que car el preu!
Faràs tu el brindis,
als ulls la bena.
Copes ferides:
Cataclinc, clinc!
 
Poema: Lena Paüls
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz

No et prives de fer un brindis amb la bena posada, et protegeixes del món que es corca, brindem doncs en la intimitat de la llar protectora... 
CARME ANDRADE. Del pròleg de Desfici de mar

Cliqueu la imatge per accedir al llibre 

 

28 de març 2022

SÈRIE 'SCREW'

Screw. Direcció: Tom Vaughan, Jordan Hogg
Regne Unit, 2022
Sèrie ambientada a la presó d'homes de Long Marsh, en un mòdul dirigit per una dona que faria qualsevol cosa pels presoners, però és dura amb tothom, una façana que la protegeix  d'un gran secret que li podria costar la feina i fins i tot la llibertat. La sèrie és singular pel fet que explica la vida de la presó des del punt de vista dels funcionaris que hi treballen no només com a vigilants sinó com a suport dels presoners en tots els sentits. Trames personals, escenes a voltes còmiques i absurdes, d'altres impactants per la violència que es desferma en un no res, tot de fets que mostren la vida complexa en una presó que compta amb molts mitjans.  Filmin. 9/10

27 de març 2022

DANSA 'AISHA AND ABHAYA', AL TNC

Aisha and Abhaya. Coreografia: Sharon Eyal, amb la col·laboració
de Gai Behar. Direcció: Kibwe Tavares. Sala Gran TNC 

Dins el cicle Dansa Contemporània, la Rambert Dance Company del Regne Unit ha visitat fugaçment Barcelona —només tres funcions— i hem tingut el privilegi de gaudir d'Aisha and Abhaya, un espectacle excepcional, d'una hora escassa de durada, però inoblidable. Una introducció videogràfica situa en una platja deserta les germanes Aisha i Abhaya, que hi arriben després d'un naufragi fugint d'un genocidi. A la nit s'arreceren per descansar i un grup de persones joves les descobreixen i les acullen. A continuació, entra en escena un estol de set ballarins amb uns moviments coreogràfics hipnòtics, al ritme d'una música repetitiva i a un volum tal que feia bellugar les butaques de les grades de la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. En sortim sordejant i les mans vermelles de tant d'aplaudir. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


26 de març 2022

POEMA 'CONTRAFOC AL PARADÍS'

 
Per escoltar el poema sencer, cliqueu:

Veu: Rosa Masanés

Alles ist Samenkorn 
NOVALIS
I
Una capa de rostoll gris,
epigrama calcinat —contrafoc—,
encercla, astuta, el paradís.
Mentre el polsim del sol
solidifica en lava
el drac i els esbarzers,
una espurna covada
entre encenalls
fon bous i esquelles,
anapest i pardal.

II
Unificats i fixats els colors
un a un, amb metxa i fuet,
per una maniobra del carbó
(que ara no podrà guixar a les parets
diftongs i sinalefes.)
Cap tralla tallafocs
feta en plena contesa
minva la foguerada.
Per això es lliura al foc,
restableix l'ordre, diu.


III
Farigoles despentinades,
fòssils al relleu del camí,
emmascarat el marge
la clivella implora aigua.
Fumats els matolls i la llosa,
dessota hi apunta un pensament d'herba:
gram, gram, gram, gram, gram.
Arborada la tramoia,
un fumerol de no res
anuncia la represa:
Codolada (i faristol.)

IV
El descampat erm atia
la renovació a crits.
Els fumalls faran replà
per tornar a plantar la falla.
Mentre els neons vencen la nit,
posem per testimoni el sutge
(qualsevol cosa ajuda a reverdir.)
Desfibrat el miratge,
desactivat el giny,
toca estassar camins
i adobar amb cendra l'alba.

Poema de © Lena Paüls

  
Cliqueu la imatge per accedir al llibre 
Pròleg: Carme Andrade
Coberta: Fina Veciana


'SÍNDROME DE GEL', AL TEATRE LLIURE GRÀCIA

Síndrome de gel. Idea i direcció: Xicu Masó. Dramatúrgia: 
Mohamad Bitari i Clàudia Cedó.  Teatre Lliure Gràcia, BCN
La proposta de l'actor i director Xicu Masó de reflexionar sobre què ocasiona una patologia que pateixen les persones refugiades, anomenada 'Síndrome de la resignació'', avui,  és més vigent que mai, amb la situació traumàtica que viuen dones i criatures ucraïneses que han fugit de casa seva a causa de la invasió de Rússia. A Suècia va ser el primer lloc on es va tractar la malaltia i, fins al  2016, les autoritats tenien en compte els informes mèdics que la diagnosticaven, a l'hora de concedir el permís de residència. La història que s'explica a 'Sindrome de gel' parteix d'un estudi publicat per la metgessa sueca Elisabeth Hultcrantz, la protagonitzen una mare i dues filles adolescents iraquianes, refugiades a Suècia. Una de les noies cau en estat semiinconscient en saber que seran expulsades, però malgrat la urgència del cas,  oficialment no poden atendre-la a l'hospital públic de Malmö. Es destapen contradiccions de la direcció hospitalària i dels serveis socials. Espectacle en català i àrab, amb la traducció integrada en la mateixa dramatúrgia. 8/10



25 de març 2022

'APOLOGIA I ESCARNI DE L'ESTUPIDESA HUMANA, A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Apologia i escarni de l’estupidesa humana
Música,  text i direcció: Marc Timón. Versus Glòries, BNC
Musical de petit format, amb el fons de farsa surrealista que signa el pianista i compositor Marc Timón, autor, entre altres meravelles, del Magnificat que va estrenar a la inauguració de l'Estel de la Torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família. Un artista eclèctic tal com mostra en aquest espectacle de cambra on diverteix el públic i també es diverteix tocant el piano i interpretant diversos personatges. La parella protagonista,  Paco i Blanca (Clara Moraleda i Jofre Borràs), fan avançar un conte sobre la convivència, amb un talp com a antagonista que cal posar a ratlla.  Fan un recorregut còmic, trencant la quarta paret, envoltats de música en directe (piano, violí, violoncel), vestits de carrer (sense el vestuari caricaturesc que es pot veure a les fotografies i als vídeos de l'estrena) i explicat en format de seqüències cinematogràfiques. Un desenllaç brillant arrodoneix aquesta proposta imaginativa. 9/10


24 de març 2022

RENÉ MAGRITTE, AL CAIXAFORUM

El mag. © René Magritte, 1951
 
Al Caixaforum, compartint visita amb escolars i esquivant grups guiats, ens hem endinsat a l'univers creatiu de 'La màquina. Magritte', exposició monogràfica de gran format que explora la sorprenent obra de René Magritte (Lessines, 1898 – Brussel·les, 1967), artista surrealista que es caracteritza pels jocs visuals plens d'enigmes: el·lipsis, hipèrboles, al·legories, personificacions... Una retrospectiva conceptual que aplega seixanta-cinc pintures procedents de museus i col·leccions d’arreu del món.

"Desde la primera exposició, el 1926, he pintat 1.000 quadres, però he concebut només 100 imatges. Aquests mil quadres existeixen perquè he pintat variants de les meves imatges; és la meva manera d'entendre millor el misteri, per posseir-lo." René Magritte.

Exposició oberta fins al 6 de juny


23 de març 2022

'EL PERRO DEL HORTELANO', AL TEATRE POLIORAMA

El perro del hortelano. Recreació i direcció de Paco Mir,
a partir de l'obra de Lope de Vega. Teatre Poliorama, Barcelona

Muntatge en clau còmica que té com a referent l'obra de Lope de Vega escrita el 1618. Si algun espectador ha anat a la representació del Poliorama mal informat en sortirà escaldat. El que s'hi representa és la precarietat de les companyies teatrals. La companyia que havia de representar El perro del hortelano original està de gira i l'escenografia i els intèrprets han quedat encallats a la carretera. Dos suposats tècnics de la companyia i dues actrius amateurs que se saben els papers de tots els personatges s'encarreguen de representar-la amb el que troben al teatre i amb el vestuari que uns col·legues els proporcionen procedents d'una altra obra. Representen els fragments més coneguts i la resta l'expliquen (l'estil de la versió m'ha recordat Una nit d'òpera —Aida— de la Cubana). L'espectacle demostra que es pot fer teatre amb gairebé gens de parament. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX


22 de març 2022

'FOREVER YOUNG', REPOSICIÓ AL POLIORAMA

Forever Young. Guió original: Erik Gedeon
Adapt: Tricicle. Reposició: Teatre Poliorama, Barcelona

Fa onze anys de l'estrena de Forever Young dirigida pels membres del Tricicle i l'espectacle s'aguanta fresc i impactant per la bona música i per l'humor negre. Els protagonistes, tots exartistes, ara viuen en un geriàtric de persones del món artístic i guarden damunt del piano les cendres de Pepe Rubianes. L'infermera a temps parcial convertida en animadora cultural (Mercè Martínez, espectacular) els canta cançonetes de guarderia infantil que els exartistes han de mimar com si fossin criatures. Per sort, deixa sovint els usuaris  sols a la sala i, aleshores, aprofiten per distreure's a la seva manera: reciten, interpreten fragments d'obres famoses, canten, ballen, fan màgia... i regalen a l'auditori el millor dels mateixos.  Una festa. 8/10

 
*

21 de març 2022

POEMA 'EL CAMÍ ÉS LA META', PER AL DIA MUNDIAL DE LA POESIA


Per escoltar el poema sencer, cliqueu:
 Canal IVOOX 
o bé  Canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra




I
Vas fugir sola, sense eines ni amics; 
només els plors es van traslladar amb tu. 
No et vas girar a apagar cap llum encès 
ni vas deixar ningú a guardar la casa. 
Xiula el mestral per la porta ajustada
i la capa de pols s'arremolina
en ones i fistons entorn dels mobles.
Al port es gronxa l'altra nau varada,
on uns peons estiben grans i oli:
La travessia comença a arbre sec.

II
Redibuixes el plànol del tresor
copiat en un paper pergamí,
fent-hi canvis a contrallum dels vidres. 
Ha canviat de ciutat i de casa,
desat en lloc segur. I ha resistit.
No el recuperarà ningú,
ni el pirata John Silver,
per llargues expedicions que organitzi, 
entre emparrats de moscatell,
entre els fars i la mar oberta.
 
III
A arbre sec, tota foc, als rems la força, 
a pal pelat, sense antenes, navegues
bleïda de sol i serena.
Confies en el mapa sense escletxes
i no filustres el faralló rom
que, desorientada, voltes en cercle. 
Toques la costa amb les mans clivellades 
i t'aferres als norais imantats,
on l'aigua és calma i la ciutat, a un pas. 
Dubtes d’on ets, i vas etiquetada.

IV
El colom nàufrag ara embruta les places, 
l’alosa refila noms d’altres mars,
i tu, indecisa, en una talaia,
espigoles pels rostolls d’anys i panys: 
teles aturades, arxiu de puntes,
celobert embrossat de fulles seques.
Et sembla que aquí el temps s’atura,
que es nega el timó en aigües moixes. 
Mentre el somni conspira a hissar la vela, 
la nau i el serè juguen a la cluca.
 
V
Lleves l'àncora a l'alba,
arrapes als rems els dits com tenalles 
de cara als remolins, lluny l’escullera. 
Esquives els abismes que obren
els tornados xucladors d’energia. 
Vogant i vogant, omples la nau 
d'arrels noves, d'aliats i d'amors 
que t'ensenyen a llegir els núvols, 
amb qui colgues llavors i altres tresors 
que t'obliguen a retardar el retorn.

VI
Et vas presentar amb el salobre a casa,
i l'omplies de coralls i gavines,
de serpentines d'algues,
de reguerons de perles.
La porta oberta feia entrar el llevant, 
i les cortines s'enlairaven dòcils
com núvols de bonança.
Veia la nau al marc de la finestra, 
"el camí és la meta", em deia Rilke,
i entenia el teu desfici de mar.

VII
Amb velam desplegat i vent de popa, 
navegues al teu rumb, a tremp.
Vas arrencant fulls del nou calendari, 
que, rebregats, 
voleien per coberta, 
mentre els aliats fan una manilla. 
Llisques, disposada a entomar 
marees i mar calma, llisques.

Poema de © Lena Paüls
 
a càrrec d'alumnes de 1r i 2n d'ESO de la Institució Montserrat 
de Barcelona. Amb el guiatge de la professora Rosa Masanés.
 *

Cliqueu la imatge per accedir al llibre
Pròleg: Carme Andrade
Coberta: Fina Veciana


20 de març 2022

'LUZIA', DEL CIRQUE DU SOLEIL

Luzia. Cirque du Soleil. Grand Chapiteau.
Districte Cultural, Bellvitge, L'Hospitalet de LLobregat
Espectacle dedicat a la cultura mexicana, amb l'aigua com a fil conductor de tots els números.  Espectacularitat visual, excel·lència en els exercicis de pista. En remarco el contorsionista Aleksei Goloborodko (vegeu la imatge que encapçala aquest apunt), un cos impossible de vint-i-set anys, amb una posada en escena elegant. Tot el conjunt conforma una experiència artística màgica gaudida per dos mil cinc-cents espectadors en cada sessió. Inoblidable. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
 Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX


19 de març 2022

'FINAL DE PARTIDA', AL TEATRE ROMEA

Final de partida. Autor: Samuel Beckett
Trad. i direcció: Sergi Belbel. Teatre Romea, Barcelona

No vaig entendre l'obra la primera vegada que la vaig veure, el 2005, i no l'he entesa ara, al Romea, però els dos muntatges m'han impressionat per com Beckett explica la desfeta física i moral dels darrers humans en un món devastat. Jordi Bosch en el paper del vell Hamm, invàlid i cec, viu amb el seu criat Clov (impecable, Jordi Boixaderas) en un espai tancat, mal il·luminat, connectat amb dues finestres altres al carrer desert. Jordi Banacolocha i Margarida Minguillon es posen a la pell de la parella Nagg i Nell,  pares de Hamm, que viuen dins d'un cubell d'escombraries. No sembla que quedi ningú més al món. S'esbatussen, expliquen cada dia el mateix conte, juguen a maltractar-se, fan comèdia, diuen. Amb actors d'aquest nivell es pot fer el teatre que sigui, fins i tot una obra on no hi passi res com aquesta. I sortir-ne amb un 10/10

18 de març 2022

'VESPRE EN DANSA', DE FINA VECIANA

Vespre en dansa. © Fina Veciana, 2022
Mixta sobre tela, 65 x 100 cm


 
 
Escolteu el poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Dansen les llunes noves al capvespre
la coreografia sinuosa.
Flueix l'entitat complexa del vol:
espirals, volutes i serpentines.

Poema: Lena Paüls 
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

Poema inspirat en la pintura de títol homònim de Fina Veciana. A l'exposició 'Seqüència' de la Sala Àmbits de Cambrils, l'artista reusenca presenta entre altres obres de gran format, aquesta pintura acompanyada del poema escrit i del pòdcast en un QR.

17 de març 2022

'OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA', A LA SALA BECKETT

Obsolescència programada. Autora: Anna M. Ricart Codina
Direcció: Mònica Bofill. Sala Baix, Sala Beckett
La societat de consum ens porta a canviar els objectes quotidians en bon estat d'ús per d'altres que ofereixin més prestacions. També les persones som rellevables si no dominem la tecnologia que requereix la feina. Les dones, a més, a partir de la menopausa som invisibles. La dramaturga Anna M. Ricart reflexiona sobre el tema i hi aporta per a la protagonista una sortida surrealista. Començarà de nou, des del lloc on va néixer, una clínica que ara és una tenda d'electrodomèstics. I no se'n pensa moure durant els nou mesos que duri la gestació. És una troballa argumental que broda l'actriu Victòria Pagès, amb l'oposició de la propietària de l'establiment, protagonitzada per Gemma Martínez. Hi ha un home, també, a càrrec d'Albert Triola, que té el paper galdós de regent d'un taller de reparacions que no és capaç de trobar la peça per una cisterna de wc avariada. Per tant, no cal esperar que sàpiga reciclar res. 7/10

*



16 de març 2022

'SI PUC', DE GABRIEL FERRATER, AL DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2022

Dia Mundial de la Poesia 2022

La UNESCO va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Una festa de la paraula i de les lletres que fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana. La Institució de les Lletres Catalanes tria un poema que es tradueix a nombroses llengües, enguany, 'Si puc' de Gabriel Ferrater, poeta del qual es commemora el centenari del naixement i el cinquantenari de la mort.


Qui vulgui traduir aquest poema a qualsevol llengua que no es trobi a la llista de les incloses en aquesta edició, es pot fer arribar la traducció al correu ilc.cultura@gencat.cat
 

Per assistir a l'acte central del Dia Mundial de la Poesia 2022: 

📣 "Alguna cosa ha entrat dins algun vers", acte central del #DMP22
📍 Hall del @cececebe
📅 21 de març, 18,30 h.
🎟️ Gratuït amb reserva

15 de març 2022

'LO NUESTRO', A L'AQUITÀNIA TEATRE

Lo nuestro. Autora: Eu Manzanares
Directora: Mercè Vila Godoy. Aquitània Teatre, Barcelona
La comèdia bilingüe Lo nuestro comença com un quadre de costums de la Nit de Cap d'Any, amb els tòpics i creences que ni maten ni engreixen, en el si d'una família treballadora que viu en un pis interior a l'extraradi de Barcelona. En les converses i en el que no diuen els quatre membres de la família hi planen secrets de cadascú que es desenvolupen i esclaten en un final lluminós. Bravo, Eu Manzanares, pel guió i la interpretació compartida amb Paul Berrondo, Eli Iranzo i Uri Sans. L'obra es va estrenar a la Sala Flyhard el 2019 i ha fet gira abans d'arribar a la cartellera barcelonina amb merescuda bona acollida. 8/10

 

Video de l'estrena a la Sala Flyhard, Barcelona. 2019


14 de març 2022

SÈRIE 'UPRIGHT'

Upright. Austràlia, 2019
Direcció: Tim Minchin, Matthew Saville

Viatge esvalotat de vuit dies d'estiu, quatre mil quilòmetres a contrarellotge d'un extrem a l'altre del desert d'Austràlia protagonitzat per dues persones inadaptades que es troben al límit físic i psicològic.  Lucky, un músic marginat que passa dels quaranta, en saber que la seva mare s'està morint, decideix anar a veure-la després d'anys i portar-li el piano on va aprendre a tocar.  Fortuïtament, comparteix vehicle amb Meg, una adolescent de 14 anys que s'escapa dels dimonis familiars. Jocs de diferències generacionals, gags de casualitats ben travats per a dos antiherois tempestuosos. Vuit capítols de mitja hora. Filmin. 9/10

13 de març 2022

'ILS NOUS ONT OUBLIÉS', AL TNC

Ils nous ont oubliés. Autora i directora: Séverine Chavrier
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Estrena mundial d'aquest l'espectacle en francès basat en El forn de calç, de Thomas Bernhard. Una parella viu en un forn de calç abandonat, enmig d'un bosc alpí allunyat de nuclis poblats. És la Nit de Nadal, neva tant que no els arriba l'assistència requerida. Molt ben aconseguida l'ambientació desolada i inquietant on se situa l'acció. Combinació de vídeos en directe i interpretacions de cara a l'auditori. La música —a càrrec de Floria Satche— hi té un protagonisme imponent.  Tot plegat no brilla al mateix nivell de les interpretacions potents i del conjunt enèrgic del treball. Ofegants quatre hores i quart, entreactes inclosos, que només hem vist una quarta part de l'auditori, la resta ha anat dimitit pel camí. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

12 de març 2022

PERÒ

Els catalanoparlants estem fent amb la rapidesa del llamp la substitució de 'però' per 'pero'.  No crec que el dialecte valencià influenciï tots els altres dialectes de la llengua. Els sociolingüistes en deuen saber el motiu.

Vegeu la fonètica de 'però' segons el Diccionari Alcover-Moll:

pəɾɔ́ (or., bal.)

peɾɔ́ (occ.)

pɾɔ́ (or., en el llenguatge rústic)

 péɾo (val.) 

póɾo (val., en el llenguatge rústic).


09 de març 2022

VIANANTS DE MINÚSCULA VORERA, POEMA ENROTLLAT

LLibre-objecte. Poema enrotllat
 
Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
 
De tu només sé que cada migdia patines
al bat de sol de la gran plaça empedrada,
amb túnica sobre el pantaló de seda i vel al coll.
Voldria saber què enyores i aprendre de deesses de les serps;
et voldria acompanyar pels corredors frescos de casa
i mostrar-te espais que mai ningú t'ha fet entendre;
voldria que veiessis les meravelles dels edificis sumptuosos,
on van deixar la pell gent com la meva;
voldria aixecar les llambordes d'aquesta plaça on jugues
per poder descobrir plegades on es coven els somnis.
Tot el que jo sabés, i tu volguessis saber, seria teu:
tothom és immigrant d'un lloc o altre.
 
Som veïnat i quan ens deixem pas,
vianants de minúscula vorera,
no em cansaré de buscar-te els ulls bruns
perquè els reconec: són un camí per conviure. 

Fragment del poema Amb un peu rosegat. Dins Temps de penyora  
Poema: Lena Paüls
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

El poema 'Vianants de minúscula vorera' s'adreça a una dona que ha fet un llarg recorregut fins arribar al carrer on vivim les dues. Potser va fugir de la fam o de les bombes. Gairebé no sabem res una de l'altra. Ni tan sols ens mirem quan coincidim a la vorera tan estreta que hem de baixar a la calçada perquè passi l'altra. M'agradaria mostrar-li realitats d'on anat a raure. Segurament que ella em podria ensenyar també la seva realitat. Conèixer i comprendre per estimar.

Recreant d'aquesta idea he combinat escriptura i  materials sensibles sobre un fons de teixit blanc (la pau) i detalls de colors connotats (roig, verd, malva) que interaccionen en una peça orgànica independent. També ha estat un al·licient creatiu el pòdcast del poema en la veu del rapsode implicat i de l'acompanyament musical que afegeixen camps de sentit al conjunt.

 

08 de març 2022

8-M 2022 'SHARBAT I EL ROSER', AL CENTRE DE LECTURA, DE REUS

Participo a la passejada lila per diversos espais del Centre de Lectura de Reus, amb el poema 'Sharbat i el roser' escrit pensant en una dona de l'Afganistan, que sé captiva, però irreductible.
La instal·lació consta de disset textos de  Reusenques de Lletres impresos i penjats a l'escala principal i al gran llum circular del primer pis de l'entitat. Cada poema va associat a un codi QR que, en activar-lo, permet escoltar una cançó interpretada per una altra dona.  En el cas de Sharbat i el roser, la cançó associada és Ningú no ens podrà parar, de Rebeca Mut, cantant valenciana amb qui comparteixo objectiu "compartir música combativa i feliç".

Cliqueu la imatge per veure el vídeo de la instal·lació.
Centre de Lectura, Reus, fins al 27 de març.


07 de març 2022

PEL·LÍCULA 'PETIT PAYS'

Petit Pays. Direcció: Eric Barbier
França, Bèlgica, 2020

Genocidi dels tutsis. Un relat autobiogràfic de Gaël Faye que es va convertir en un fenomen editorial a França. La infància feliç de Gabriel al barri de Kinanira, a Bujumbura (Burundi), estroncada als 10 anys per la guerra entre hutus i tutsis. El 1993 esclaten les tensions amb la veïna Ruanda i posen en perill la seva mare, d'ètnia tutsi, i la resta de família. També es declara tutsi la seva colla d'amics. El pare diu que preval que ell sigui francès, que no els pot passar res, però el nen tria bàndol. La història mostra amb detalls enfrontats la progressiva degradació de les relacions entre la població, fins arribar al genocidi dels tutsis. Pel·lícula guanyadora del César al Millor Guió Adaptat. Filmin. 9/10

04 de març 2022

MARÇ, DE 'TEMPS DE PENYORA'

© Teresa Llorach, març 2022. Aquarel·la

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

T'hi apuntaries, si totes les batalles fossin amb caramels,
nan entremaliat entre gegants de festa i armat del ramat,
que tant reparties cops amb una pala matamosques,
i cantaves "els nanos mengen trumfes, arròs i peix pudent",
com precedies un manaia cerimoniós i el penó SPQR,
Senatus Populus Que Romanus, que ignorem què vol dir.
De tan esquifit, el cos se't perdia dins el cap de cartró del nan  
i l'armadura del cos de guàrdia de ficció de Ponç Pilat,
governador de Jerusalem i de Tarragona,
era un embolcall massa pesant.
Per al teu repòs, branques d'olivera al balcó,
peus descalços i cadenes als turmells, si algú no et volia bé.
En sòlida arrapada, la soledat et consumia el cos
amb la gota eterna al nas, penitent, si caic no caic,
les ulleres adobades amb esparadrap.
Tinc por que si crido el teu nom per la finestra,
la dent que em belluga voli enllà del porticó
i faci d'adob de pinetells i esclata-sangs.
Aixeca, ara que pots, la camisola al ninot de palla,
pastanaga i cogombre, la sardina enterrada i sant tornem-hi.
La confirmació d'un compromís fet cendra
és el pic imprecís d'aquest dimecres,
ara que la crema es va espesseint al bany maria
i al carrer planten falles.
Torna nan entremaliat, armat del ramat,
torna a enfonsar la mà envescada a la pasta de bunyols.
L'oli roent l'espera. 

'Març', poema del recull Temps de penyora
Poema: Lena Paüls
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra
  
El sentit de l'aquarel·la en blanc i negre de Teresa Llorach suma context a les paraules. La interpretació plàstica del poema és la dels peus encadenats d'un penitent a la recerca del perdó. Setmana Santa a l'avançada, dies de dolor i mort. Poesia i art per un temps amb massa tons de gris on els armats del ramat no són de fireta, sinó que flamegen ciutats i deixen al seu pas vides desgavellades. No hi ha justificació possible.

03 de març 2022

SÈRIE 'EL REI DE VARSÒVIA'

El Rei de Varsòvia [Król]. Polònia, 2020  
Direcció: Jan P. Matuszyński

L'autocrítica és sana. I això és el que fa aquesta sèrie que aprofundeix en els clars i obscurs del món jueu de Varsòvia d'entreguerres. Vuit episodis d'una hora basats en la novel·la homònima de gran èxit escrita per Szczepan Twardoch. Reflecteix l'ascens del nazisme a Polònia amb la facció de la Falange i el sector jueu presumptament a favor dels obrers, però convertit en un cau de luxe mafiós i explotador d'aquells que no combreguen amb la seva línia uns anys abans de la Segona Guerra Mundial. Història de gànsters, però amb segell europeu, només amb algunes escenes prescincibles d'aquelles que fan cloure els ulls uns segons. Els salts temporals des de principi de segle XX fins al 1984 (aquests últims en blanc i negre) preparen els espectadors per a una sorpresa final de gran impacte emocional. Sèrie que té en aquests moments de crisi a l'est d'Europa un interès afegit. Per exemple, quan els jueus protagonistes (l'exboxejador Jakub Szapiro) vol fugir amb la seva dona i els seus dos fills de Varsòvia esmenta que sortiran per Lviv, la ciutat ucraïnesa que aquests dies és encara un oasi enmig de la guerra i invasió russa.  Premi a la millor sèrie dels Premis del cinema polonès. Filmin. 9/10

02 de març 2022

PEL·LÍCULA 'LIZZIE'

Lizzie. Estat Units, 2018
Direcció: Craig William Macneill
Història basada en els assassinats dins de la família Borden, als Estats Units el 1892, encara avui sense resoldre.  Les minyones de la família Borden canviaven cada dos per tres a causa dels abusos del senyor Borden. També abusa de la Bridget Sullivan (Kristen Stewart), una bona noia acabada d'arribar d'un poble. Una de les filles de la casa,  Lizzie Borden (Chloë Sevigny), ha passat molt de temps reclosa a la seva habitació afectada d'uns estranys desmais i busca consol en la nova minyona. La relació entre les dues noies desperta gelosies i desemboca en un fet luctuós: el pare autoritari i la madrastra encobridora són assassinats amb una destral. La pel·lícula justifica aquests dos assassinats més que no pas aprofundeix en la psicologia dels personatges. Interpretacions que ressalten la tensió que es vivia en aquella família, en un marc de bellesa excepcional. Remarco el ritme lent amb què es presenten els esdeveniments, més propi d'una sèrie que no pas d'una pel·lícula de durada normal. Filmin. 8/10

01 de març 2022

SEBASTIÀ RABASCALL, IN MEMORIAM

Sebastià Rabascall, Duesaigües 1928-2022
Ens ha deixat Sebastià Rabascall (Duesaigües, Baix Camp, 1928-2022), l'avi més vell del poble amb qui a casa manteníem una amistat de més de quaranta anys. Quan encara podia ens esporgava les parres del nostre jardí de llicorella al refugi de la Vinyeta i, des de fa uns anys, som nosaltres —com si en sabéssim gaire!— que esporguem els arbrets del seu jardí. Precisament, el darrer record que tinc del Sebastià és de fa quinze dies, davant del gran roser de roses blanques, estisores de podar en mà. Mai ens havia dit si ho fèiem bé o no, però aquesta vegada es va aixecar del banc del porxo i ens va guiar com tallar-lo. Gràcies, Sebastià, recordarem sempre les teves indicacions. 

Amb el Sebastià se'n van molts coneixements i moltes formes de vida del camp que ningú té per vigents. De jove va viure de la terra, després va anar a treballar a Tarragona i va tornar al poble en jubilar-se i va conrear un petit hort. La guerra civil el va enxampar als nou anys i, tot i que no n'entenia el sentit, ens explicava que van venir a despenjar les campanes del campanar de l'església. També ens ha explicat jocs a què jugaven la canalla del poble i costums, com anar a 'tirar pedallassos' en aquesta època de l'any o 'anar a matar jueus' a l'església amb carraus i matraques per Dijous Sant, i per què servien atuells ceràmics relatius a la producció de vi, que ens miràvem sense entendre. 

El Sebastià ha comptat amb l'amor i l'atenció permanent de la Montserrat Guasch, la seva 'Noia', una dona forta i intel·ligent amb qui ha compartit la vida.
 
A continuació enllaço alguns dels apunts 
que he redactat amb informacions facilitades pel Sebastià: