26 de març 2022

POEMA 'CONTRAFOC AL PARADÍS'

 
Per escoltar el poema sencer, cliqueu:

Veu: Rosa Masanés

Alles ist Samenkorn 
NOVALIS
I
Una capa de rostoll gris,
epigrama calcinat —contrafoc—,
encercla, astuta, el paradís.
Mentre el polsim del sol
solidifica en lava
el drac i els esbarzers,
una espurna covada
entre encenalls
fon bous i esquelles,
anapest i pardal.

II
Unificats i fixats els colors
un a un, amb metxa i fuet,
per una maniobra del carbó
(que ara no podrà guixar a les parets
diftongs i sinalefes.)
Cap tralla tallafocs
feta en plena contesa
minva la foguerada.
Per això es lliura al foc,
restableix l'ordre, diu.


III
Farigoles despentinades,
fòssils al relleu del camí,
emmascarat el marge
la clivella implora aigua.
Fumats els matolls i la llosa,
dessota hi apunta un pensament d'herba:
gram, gram, gram, gram, gram.
Arborada la tramoia,
un fumerol de no res
anuncia la represa:
Codolada (i faristol.)

IV
El descampat erm atia
la renovació a crits.
Els fumalls faran replà
per tornar a plantar la falla.
Mentre els neons vencen la nit,
posem per testimoni el sutge
(qualsevol cosa ajuda a reverdir.)
Desfibrat el miratge,
desactivat el giny,
toca estassar camins
i adobar amb cendra l'alba.

Poema de © Lena Paüls

  
Cliqueu la imatge per accedir al llibre 
Pròleg: Carme Andrade
Coberta: Fina Veciana