21 de març 2022

POEMA 'EL CAMÍ ÉS LA META', PER AL DIA MUNDIAL DE LA POESIA


Per escoltar el poema sencer, cliqueu:
 Canal IVOOX 
o bé  Canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra




I
Vas fugir sola, sense eines ni amics; 
només els plors es van traslladar amb tu. 
No et vas girar a apagar cap llum encès 
ni vas deixar ningú a guardar la casa. 
Xiula el mestral per la porta ajustada
i la capa de pols s'arremolina
en ones i fistons entorn dels mobles.
Al port es gronxa l'altra nau varada,
on uns peons estiben grans i oli:
La travessia comença a arbre sec.

II
Redibuixes el plànol del tresor
copiat en un paper pergamí,
fent-hi canvis a contrallum dels vidres. 
Ha canviat de ciutat i de casa,
desat en lloc segur. I ha resistit.
No el recuperarà ningú,
ni el pirata John Silver,
per llargues expedicions que organitzi, 
entre emparrats de moscatell,
entre els fars i la mar oberta.
 
III
A arbre sec, tota foc, als rems la força, 
a pal pelat, sense antenes, navegues
bleïda de sol i serena.
Confies en el mapa sense escletxes
i no filustres el faralló rom
que, desorientada, voltes en cercle. 
Toques la costa amb les mans clivellades 
i t'aferres als norais imantats,
on l'aigua és calma i la ciutat, a un pas. 
Dubtes d’on ets, i vas etiquetada.

IV
El colom nàufrag ara embruta les places, 
l’alosa refila noms d’altres mars,
i tu, indecisa, en una talaia,
espigoles pels rostolls d’anys i panys: 
teles aturades, arxiu de puntes,
celobert embrossat de fulles seques.
Et sembla que aquí el temps s’atura,
que es nega el timó en aigües moixes. 
Mentre el somni conspira a hissar la vela, 
la nau i el serè juguen a la cluca.
 
V
Lleves l'àncora a l'alba,
arrapes als rems els dits com tenalles 
de cara als remolins, lluny l’escullera. 
Esquives els abismes que obren
els tornados xucladors d’energia. 
Vogant i vogant, omples la nau 
d'arrels noves, d'aliats i d'amors 
que t'ensenyen a llegir els núvols, 
amb qui colgues llavors i altres tresors 
que t'obliguen a retardar el retorn.

VI
Et vas presentar amb el salobre a casa,
i l'omplies de coralls i gavines,
de serpentines d'algues,
de reguerons de perles.
La porta oberta feia entrar el llevant, 
i les cortines s'enlairaven dòcils
com núvols de bonança.
Veia la nau al marc de la finestra, 
"el camí és la meta", em deia Rilke,
i entenia el teu desfici de mar.

VII
Amb velam desplegat i vent de popa, 
navegues al teu rumb, a tremp.
Vas arrencant fulls del nou calendari, 
que, rebregats, 
voleien per coberta, 
mentre els aliats fan una manilla. 
Llisques, disposada a entomar 
marees i mar calma, llisques.

Poema de © Lena Paüls
 
a càrrec d'alumnes de 1r i 2n d'ESO de la Institució Montserrat 
de Barcelona. Amb el guiatge de la professora Rosa Masanés.
 *

Cliqueu la imatge per accedir al llibre
Pròleg: Carme Andrade
Coberta: Fina Veciana