LA FIGUERA DE MORO, ÚLTIMS DIES

Figuera de moro parasitada de caparreta vermella.

© Paüls, 2026 

Les figueres de moro (Opuntia ficus-indica) estan afectades per la plaga de la caparreta vermella de l'opuntia (Dactylopius opuntiae), un insecte hemípter que parasita aquest cactus en exclusiva i en produeix la dessecació irreversible.

Vegeu: Figuera de moro 

a «Menuda natura» 

Les figueres de moro formen part del paisatge mediterrani, especialment als marges de carreteres, vies de tren i penya-segats marítims. Originàries de Mèxic,  importades pels colonitzadors del Nou Continent a partir del segle XV. De propagació fàcil i creixement ràpid. És resistent a la sequera, i això ha facilitat que creixessin al medi natural, on ha esdevingut invasora. 

Ara i aquí les figueres de moro estan malmeses als talussos i a les rieres, però el debat públic és inexistent. Les administracions no actuen atenent criteris científics i legals: Està inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores [Reial decret 630/2013]. Per llei, doncs, l'administració té prohibit protegir aquesta planta o destinar fons públics a salvar-la. 

Les figueres de moro potser no s'extingiran del tot, però el paisatge canviarà per sempre. Previsiblement, les zones seques seran recolonitzades per matollars autòctons mediterranis (com el llentiscle, l'arboç o el margalló).  

* * 

Sobre la caparreta vermella de l'opuntia. 

¿Què en sabem de la caparreta vermella de l'opuntia que mata les figueres de moro? L'insecte viu protegit per una secreció de cera blanca d'aspecte cotonós i s'alimenta xuclant la saba de les fulles de la figuera de moro. Es propaga pel vent mitjançant uns fils sedosos que emeten les larves. 

Aquest insecte produeix àcid carmínic, un potent colorant natural de color vermellós que s’utilitza àmpliament encara avui en dia en la indústria alimentària, cosmètica, tèxtil i farmacèutica. Cap a 1825, el cultiu de la caparreta es va portar fins a les Illes Canàries, on encara avui dia perdura i compta amb Denominació d’Origen Protegida.  

Ens hauríem de preguntar per quin motiu, precisament ara, les figueres de moro naturalitzades aquí després de més de cinc-cents anys, la caparreta vermella s'hi ha multiplicat sense fre i les mata. ¿On són els moixons que tenien l'insecte d'aliment? Fem-nos preguntes. Indaguem, que van mal dades.

* * 

Vegeu:  Un rojo perfecto. Imperio, espionaje y la búsqueda del color del deseo d’Amy Butler Greenfield (Publicacions de la Universitat de València, València, 2010)

Històries de com la recerca del color vermell va promoure la distribució de la caparreta vermella i la figuera de moro arreu del món. 

SÈRIE 'EL MAGNAT'

El magnat   [Stenbeck] 

 Direcció: A. Haridi, L. Erikson, H. Lindholm, G. Kapetanović 

Suècia, 2025

Biopic basat en la vida de Jan Stenbeck (Estocolm, 1942 - París, 2002), pioner de les telecomunicacions i una de les persones més acabalades de Suècia. Va fundar una gran xarxa d'empreses i la primera televisió comercial sueca. Als 35 anys, Jan Stenbeck (interpretat per Jakob Oftebro) sembla tenir-ho tot: una carrera reeixida, una vida glamurosa a Nova York i un romanç amb l'estilista Merrill McCloud (a càrrec de l'actriu Zoe Boyle). Fins que una tragèdia familiar a Suècia l'obliga a assumir el lideratge de l'imperi industrial de la família. La seva incansable empenta construeix un imperi de 800 milions de dòlars. Tot i això, la visió de Jan desferma una amarga rivalitat amb els seus germans, ja que el seu xoc entre tradició i innovació aprofundeix en velles ferides familiars.

Sèrie de 5 episodis, de 45 min.

 Filmin.  8/10

VINS DEL CELLER MAS AMFRES

Foto: © Joan Carrion
Celler familiar Mas Amfres. Partida Blancafort de Reus

Visites guiades i tasts entre vinyes
Amfitrions: Cristina Roigé Mestre i Joaquim Auqué Coca

Reserves: masamfres@gmail.com

 

El celler familiar Mas Amfres recupera la història del vi al Baix Camp. Les vinyes són a la partida Blancafort, ubicades a cavall entre els termes de Reus i Riudoms.  El nom de Mas Amfres fa referència a una antiga família de boters que va existir a la ciutat de Reus en els anys de proliferació de la indústria del vi. Les vinyes de Mas Amfres es conreen sota el concepte de l’agricultura regenerativa, mantenint la coberta vegetal entre les fileres de ceps per aprofitar al màxim l’aigua.

 

La natura marca el ritme, 

i nosaltres l’acompanyem.

 JOAQUIM AUQUÉ COCA

La propietat vitícola de Mas Amfres anterior a 1817, que va ser arrendada per la família Coca Dalmau des de 1907 i que quasi un segle després, en Joaquim Auqué Coca (enòleg i enginyer agrícola), besnet d’aquells masovers que van tenir cura de la finca, ara l’ha retornat al món del vi amb un projecte sòlid, empresarial. 

L’any 2014 va plantar mitja hectàrea de vinya i des d’aleshores s'ha confirmat que el vi que en sorgia era d'una qualitat excepcional basada en la peculiaritat del sòl petrocàlcic (fortament calcari, d'aquí ve la denominació de la partida Blancafort) de la finca. 

Vins que comercialitza Celler Mas Amfres:

Mas Amfres Negre. Garnatxa negra 100%. Vi negre sec de tanicitat controlada i afruitat. És un homenatge als constructors de les mines d’aigua dels termes de Reus i Riudoms del s. XVII, que encara reguen les finques.

Mas Amfres Blanc. Garnatxa blanca, macabeu, xarel·lo i picapoll blanc. Vi blanc sec, salí i fresc amb un caràcter umami i tocs cítrics.

Airosa. Garnatxa 100%. Vi rosat, delicat i fresc, amb detalls d’herbes aromàtiques i fruita vermella.

Bambalines. Garnatxa negra 100% de maceració carbònica. Vi especialment afruitat, molt lleuger en boca, amaga la seva potència darrere una vibrant acidesa. D’estètica modernista, és un homenatge a la gent del teatre i a les emocions que genera.

Odisseu. Garnatxa Blanca i Xarel·lo. Vi blanc potent, intensitat gustativa i integració de l'acidesa amb un grau alcohòlic notable. Anyada 2024. Símil del retorn del vi a la nostra comarca amb el llarg viatge d’Ulisses i el seu retorn a casa.

L'arquitecte. Macabeu 100% Vi blanc, extraordinàriament salí i delicat, expressa la idea de mediterraneïtat. Homenatge als dos veïns il·lustres, l'arquitecte Antoni Gaudí i l’escultor Artur Aldomà Puig, a través l'escultura Gaudí nen, Reus 2002.  

Cliqueu la imatge per saber-ne més

'TRENCANT VAIXELLS, TRENCANT VIDES', AL MUSEU MARÍTIM

Desballestament de vaixells. Exposició Trencat vaixells,
trencant vides, al Museu Marítim, Barcelona.

L’exposició “Trencant vaixells, trencant vides” del Museu Marítim dona a conèixer la vida de la gent que treballa en el desballestament dels grans vaixells (beaching), un dels oficis més perillosos del món. La feina es realitza directament a les platges del sud-est asiàtic, on aquesta activitat té poques exigències legals i la mà d'obra és més barata que en qualsevol altre lloc. No és rendible desballestar un vaixell a Europa a causa de la normativa estricta pel que fa a la seguretat de les persones com pel reciclatge de materials.

Oberta fins al 28 de setembre de 2025

EXPOSICIÓ 'INFÀMIA', AL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

L'exposició Infàmia que presenta el Museu Marítim de Barcelona fa un repàs al passat colonial i la participació catalana en el tràfic de persones captives per a ser esclavitzades. Entre els segles XVI i XIX més de dotze milions de persones van ser raptades a l'Àfrica i venudes a les colònies americanes. L'Estat espanyol va ser el penúltim país del món a prohibir l'esclavisme (1886). El Brasil ho va fer dos anys després. ¿Quants d'aquells capitals es van repatriar a Catalunya i de quina manera aquells beneficis provinents de l'esclavatge van ajudar al desenvolupament del país al segle XIX? 

Aprofitem que som al conjunt monumental de les Reials Drassanes de Barcelona, un dels edificis representatius del gòtic civil més importants del món, per actualitzar la visita a l'exposició permanent del museu. El Museu Marítim de Barcelona sempre ens sorprèn amb nous materials ben contextualitzats i presentació pedagògica, com els de l'exposició Infàmia.

 

Oberta fins al 5 d'octubre de 2025.

GALA 'AMUNT EL TELÓ PER VALÈNCIA'

Escolteu La Moixiganga en la cloenda de la gala

Veu i música: Vicent Torrent, d'Al Tall. 

Cors en directe: Companyia de Mar i cel de Dagoll Dagom

El sector de les arts escèniques de Catalunya ha fet pinya a la gala solidària Amunt el Teló per València al Teatre Tívoli per donar suport als professionals de les arts escèniques del País Valencià, afectats per les inundacions provocades per la dana.  75 artistes entre actors, ballarins i músics. Guió: Jaume Viñas. Presentador: Santi Millán.

Tota pedra fa paret, Andreu Sotorra

Crònica de la gala «Amunt el Teló per València».

Pòdcast: https://tuit.cat/LiW9z

EXPOSICIÓ '100 OBJECTES D'IKEA QUE ENS HAGUÉS AGRADAT TENIR A VINÇON'

Bosses de Vinçon. Museu Disseny Hub Barcelona

Disseny en paral·lel de les marques Vinçon i Ikea. El sentit original de l'exposició parteix de Fernando Amat, l’ànima de Vinçon, la singularíssima botiga barcelonina dedicada a la venda (1929-2015) de productes de disseny contemporani per a la llar. L'exposició proposa un joc de miralls entre el disseny escandinau i el mediterrani, alhora que ressalta el paper democratitzador del disseny creat per les dues marques.
El visitant trepitja una catifa gegant amb el lema "Benvingut a la república independent de casa teva", una de les campanyes publicitàries més icòniques d’Ikea. En van vendre vint mil unitats. El nombre de referències que ofereixen les dues marques és similar: al voltant de 10.000 productes. Ikea guanya ara 3.142 cops més que Vinçon en el seu millor any. David i Goliat.
El conjunt m'ha semblat un merecut homenatge als emprenedors barcelonins que van fer que les peces de disseny —combinació d'estètica i funcionalitat— estiguessin a l'abast d'economies com la nostra. Com a record de l'exposició, ens emportem un trosset de paper de regal dissenyat per Mariscal, recuperat especialment per a l’ocasió. I una pregunta ¿Com hauria estat un món amb Vinçon com a marca global?
Exposició oberta fins al 23 de febrer de 2025.

EXPOSICIÓ 'SUBÚRBIA', AL CCCB

Subúrbia. La construcció del somni americà.
Centre de Cultura Contemporània, Barcelona

L'exposició de gran format Subúrbia. La construcció del somni americà aprofundeix en la repercussió social d'un model urbanístic: una casa unifamiliar idíl·lica als afores de les grans urbs, amb un petit jardí, una piscina i un garatge per dos cotxes. S'hi analitza la vigència i les contradiccions d'aquest model urbanístic insostenible, que ofereix un entorn natural amable, però sense serveis.

L’exposició es remunta als orígens dels barris residencials a principis del segle XIX, explica com es van desenvolupar massivament als anys cinquanta i repassa el context econòmic, polític i social que en va fer possible la imparable expansió arreu dels Estats Units. A través d’abundant material històric, documentals d’època, fotografies, pintures, pel·lícules i sèries, novel·les i revistes, obres d’art o objectes quotidians, l’exposició ens situa en el paradís mental del suburbi i ens convida a replantejar-nos el valor de la ciutat i l’espai públic avui. 

Els nostres 'Subúrbia' equivalents als que presenta el gruix de l'exposició serien els xalets de cap de setmana i la caseta i l'hortet que proliferen en entorns dispersos.

Exposició oberta fins al 8 de setembre

EXPOSICIÓ 'DUES PEDRES...', AL PALAU ROBERT

Foto: © Lluís Rius
Dues pedres. paisatges persistents. Palau Robert, Barcelona
Exposició oberta fins al 2 de juny

Un títol poètic per a l'exposició que pretén difondre el patrimoni paisatgístic fet amb la tècnica mil·lenària de la pedra seca del país. Diguem-ho clar, marges de pedres com a mur de contenció de la terra del bancal superior. Es tracta de fixar terrasses esgarrapades als vessants de les muntanyes, pròpies del conreu de secà: vinyes, avellaners, ametllers i olivers, com les de l'entorn d'Escornalbou, la part més occidental de la comarca del Baix Camp que fa frontera amb el Priorat.

L'exposició mostra la diversitat dels paisatges formats per aquest recurs natural —blocs de pedra sense cap mena de material per unir-los—  i en reivindica la vigència i la persistència.

La tècnica de la pedra seca va ser inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat  de la Unesco el 28 de novembre de 2018.

Sàvia de ventades, sols i pluges,
promous el consens.
D'acord, però, ves fent marge:
porto pedres.

© Lena Paüls. Del poemari Amb un peu rosegat

VEREMA. RAÏM PER A L'HIVERN

 © Teresa Llorach. Aquarel·la

"... ja cercha los que són ben madurs 

e posa'ls en la boca e menja's la molla 

de dins e lança la pellofa."
JOANOT MARTORELL. Tirant lo Blanc

Raïm en conserva: 

Amb els excedents de la verema del jardí de llicorella fem la recepta que ens va explicar la Carmina M. M. El més entretingut és pelar els grans, però val la pena perquè queden sencers i forts. I, el més important: gairebé no cal afegir-hi sucre. Vegeu:

 © Teresa Llorach. Aquarel·la

1 kg de raïm

100 grams de sucre 

suc de llimona. 

Triem els grans més grossos i els pelem. Els col·loquem ben atapeïts als pots de vidre. Hi afegim el sucre en proporció i unes gotes de llimona. Els deixem reposar dues hores o més, fins que treuen suc. Esterilitzem els pots al bany maria durant un quart.

Raïm en almívar:

És una recepta molt elaborada amb la qual cal anar amb compte perquè els grans es poden obrir en manipular-los. Recomanable quan falti un punt de maduració al raïm. Vegeu:

1 kg de raïm

1 kg de sucre 

mig litre d'aigua.

Escaldem els grans amb pellofa, els escorrem i els pesem. Fem un almívar durant cinc minuts, hi afegim el raïm i el coem cinc minuts més. Retirem els grans i els posem amb compte als pots de vidre i els cobrim amb l'almívar. Els guardem de cap per avall.

LA LLIBRERIA MEDIOS, UN SÍMPTOMA

Llibreria Medios. Carrer Valldonzella, 7 Barcelona

La Llibreria Medios, especialitzada en comunicació audiovisual, plega després de vint-i-sis anys. Llegeixo la informació al diari «Ara», 6-7-2022, en una entrevista feta per Toni Valls al llibreter Enrique Merino.  Continuarà la venda per internet per proveir biblioteques i institucions a [http://www.lmedios.com/]

La Llibreria Medios té un catàleg excepcionalment ben proveït i un servei professional eficient que vaig poder comprovar quan vaig impartir classes d'Aplicacions didàctiques de la publicitat, als cursos de formació permanent i a l'Escola d'Estiu, del Col·legi de Doctors i Llicenciats, de Barcelona.  Merino, copropietari de la llibreria, buscava el llibre que li demanava, en tenia exemplars en existència quan sabia que el recomanava als alumnes, estava al dia de novetats editorials, etc.  

Els seus clients eren estudiants de Comunicació i ara no els en queda ni un. «S'han volatilitzat!», diu Merino. Segons el llibreter, els estudiants han deixat de ser clients de la llibreria per motius diversos: 1. No cal comprar cap manual per assignatures que duren un trimestre. 2. Baixa d'exigència a les carreres. Amb els apunts es pot aprovar una assignatura. 3. Els joves no compren res en suport físic.

Reprodueixo dues anècdotes significatives que recull Valls a l'entrevista de Merino: Un alumne de comunicació va demanar el llibre La lengua del Tercer Reich i va preguntar si el tal Reich era filòsof. I un altre, també alumne de periodisme,  va preguntar si disposaven del «llibre que va escriure Juli Cèsar sobre William Shakespeare.»  Les dues consultes podrien haver estat respostes pel senyor Google, en la intimitat (és un dir) del mòbil o de qualsevol altre dispositu, i a aquests dos alumnes no els pujarien els colors a la cara quan sabessin les respostes. Però la superficialitat fa ràbia, justament perquè amb aquest bagatge d'aquí dos o tres anys aquests estudiants tindran el títol de periodistes i treballaran en mitjans públics i privats i podran ocupar llocs importants als gabinets de comunicació d'institucions —culturals, esportives o polítiques— del país.

Foto: © Manolo Garcia. Diari «Ara», 6-7-2022

Els analfabets tenen en el llenguatge 

una eina modesta, mentre que hi ha una gent culta 

que confon tenir idees amb lluir frases.
Josep M. Espinàs. La vella capitana

PAPER FET A MÀ

Paper artesà. © Paüls

Diaris, revistes, factures i extractes bancaris ja ens arriben en format digital, però encara ens cau a les mans una gran quantitat de paper. Fins ara anava directament al contenidor blau, però he trobat la manera de recuperar-ne una bona part per fer-ne paper, una elaboració artesanal que ha resultat ser molt gratificant. Ha estat una dedicació relaxant d'aquelles que proporcionen emocions positives.

Paper amb incrustacions vegetals. © Paüls

No n'explico aquí el procediment perquè la xarxa en va plena. De la pila que n'he fet, fulls d'aspecte rústic,  resistents, però poc flexibles, m'agraden especialment els de textura de gra mitjà i els  acabats irregulars de les vores dels fulls. Les rugositats vegetals —amb fulles de romaní i flors d'espígol— se'm resisteixen a sortir com voldria, però si més no fan bona olor.

Targetes amb estampació botànica. © Paüls

Aquests papers artesans han estat un regal sostenible d'aquestes festes. Els he emprat com a suport per cal·ligrafiar-hi versos, per postals i targetes de felicitació de l'Any Nou, i els restants són a punt per formart part de minillibres objecte (un nou projecte que espero mostrar aviat.)

NO M'EMBOLIQUIS, DE PEP ARAGONÈS ROS

"Els líders hem de ser autèntics 

i també semblar-ho."

 

Pep Aragonès Ros, directiu d'una gran corporació empresarial, és l'autor de No m'emboliquis, un llibre on desgrana la seva expèriència professional de trenta anys al capdavant d'empreses tecnològiques. Hem tingut el privilegi d'escoltar-ne durant tres minuts una síntesi precisa i ordenada del contingut. Ha aconseguit en tres minuts l'efecte quimicosensorial que ens fa pensar: «Uau!, el volem llegir» Una comunicació eficient de la qual remarco la temporització,  perquè ni tan sols ha emprat els 'Deus minuts' de la seva teoria de captació d'interès.  

No m'emboliquis (Seurat Ediciones 2020, 20212ª) — en castellà No me lies—, porta un subtítol aclaridor dels conceptes: Bàsics essencials per a un lideratge més humà en un món digital. A la portada el dibuix d'una baldufa, metàfora de la joguina per al funcionament de la qual cal entrenar-se i, així i tot, poques persones se'n surten amb èxit.  El pròleg signat per Xavier Marcet, àgil i substanciós, invita a emprendre la lectura del moll de l'os amb ganes. El text és un assaig de primera mà per allò que s'hi diu i per l'estructura (introducció, arguments de reflexió/aplicació en tres capítols de tres parts, resum de les idees principals, conclusió, epíleg); en canvi, la narració en primera persona i el to planer i distès que traspua veritat el converteixen en literatura del jo.

L'autor duesaigüenc s'ha format en grans empreses des que el 1991 es va llicenciar en Matemàtiques a la UB  i PDD per l'IESE Business School. Nomenat 'Personalitat de l'any 2015' en els Premios Byte TI. Explica que, abans de res, el líder ha de saber qui és i des de quina representació es comunica i actua. Ha d'estar al servei dels altres —equip, clientela i accionistes— que l'han de sentir com una persona 'normal', coherent i amb distància mínima entre persona i el personatge que representa.

"Simplement som gent apassionada i amb energia necessària
per dirigir persones, per liderar projectes o per generar
harmonia en una orquestra de músics."

Qualsevol líder d'avui ha de tenir en compte, diu, les tecnologies però ha de posar les persones al centre dels projectes. Com més avancin els formats digitals, més atenció cal posar en les relacions humanes. Lluny del bonisme, valors com l'honestedat, la sinceritat, el respecte, la humilitat i la confiança són les claus perquè els projectes es resolguin en benefici de tots els implicats.

El llibre aporta idees per a gestionar grans empreses, però també són útils per a qualsevol grup humà que comparteixi objectius. Es tracta de confiar els projectes a equips de professionals ben formats, que trobin al·licients en els projectes, que hi inverteixin talent,  energia i positivitat. 

Ara bé, tot i que els coneixements tècnics són mesurables, la majoria d'habilitats no ho són, per això, descobrir bones persones professionals no és fàcil. Aragonès Ros ha elaborat la teoria dels 'Deu minuts' de la qual no diré en què consisteix, només que confia en la intuïció passada pel sedàs del pensament racional.

"Com a líders i directius, hem d'envoltar-nos sempre 

de professionals millors que nosaltres, de persones 

més preparades i amb majors coneixements i capacitats."

Ben inserides en el relat trobem parèmies, citacions, anècdotes i eximplis —petites històries alliçonadores o morals, pròpies o d'autoritat— que fan la lectura amena fins i tot als que som profans en assumptes de lideratge. En definitiva, No m'emboliquis és un llibre divulgatiu que exposa una filosofia de vida que es pot aplicar a qualsevol àmbit, també en el de la gestió empresarial d'alt nivell.

"És important adquirir coneixements i habilitats, 

però la nostra actitud, davant de tots els aspectes de la vida, 

és el que realment multiplicarà el nostre valor."

SÈRIE TV 'EL GRAN FONS'

El Gran Fons. Noruega, 2019

Harald Zwart, Petter Holmse

Sèrie satírica de 10 capítols de 20 minuts, sobre el capteniment i els moviments financers dels executius  que treballen al Fons de Pensions del Govern de Noruega. Uns fons públics que provenen del petroli i que serveixen per finançar l'estat del benestar noruec i, alhora, són uns fons llaminers per fer guanyar diners sense miraments, per molt que hi hagi un departament de control ètic. 

Filmincat. 9/10

EL BANC CATALANO

Banc Catalano
d'Òscar Tusquets i Lluís Clotet

El Banc Catalano (1974) és una joia del disseny fet a Catalunya. Ho recorda un vídeo que ha fet públic el Museu del Disseny, on els seus creadors —Òscar Tusquets i Lluís Clotet— en parlen amb passió.

El banc està inspirat en els bancs que Antoni Gaudí va dissenyar per al Parc Güell, però aquests dos arquitectes i dissenyadors barcelonins van adaptar les formes gaudinianes a una planxa metàl·lica perforada, de manera que, per la transparència és un mobililari que s'integra a l'entorn. És un banc molt còmode ja que la forma s'adapta a l'esquena de l'usuari, no s'escalfa a l'estiu ni es refreda a l'hivern, no acumula l'aigua de pluja ni la brutícia. Es pot repenjar o penjar a la paret o bé encastar-lo a terra i, a més, permet acoblaments pels extrems. És lleuger, fàcil de transportar i econòmic. 

Després d'haver-ne estat usuària i, ara, amb la informació que m'ha arribat dels avantatges d'aquest mobiliari públic, em costa entendre que aquesta meravella no es trobi a tot arreu. 

PEL·LÍCULA 'CEUX QUI TRAVAILLENT'

Ceux qui travaillent. Direcció: Antoine Russbach
Suïssa, Bèlgica, França, 2018

Ceux qui travaillent, traduïda aquí com a Senyor Workaholic, explica el cas de Frank, un alt executiu de mitjana edat, addicte a la feina que, tot i viure a Ginebra i no haver vist mai els vaixells que nolieja, gestiona amb mà dura el transport marítim de mercaderies d'una important companyia naviera. En un dels viatges, un polissó es cola en un mercant i Frank ordena als tripulants que l'abandonin al mar, perquè només així aconseguirà complir els terminis de lliurament del gènere. L'empresa l'acomiada i l'home amaga el fet a la família. Una cruel reflexió sobre el capitalisme deshumanitzant. 8/10

SÈRIE NORUEGA 'CAÇA DE BRUIXES'

Caça de bruixes [Heksejakt]. Noruega, 2020

Direcció: Eva Sørhaug i Stian Kristiansen

Una sèrie de TV sobre el blanqueig de diners en l'àmbit de les altes finances noruegues. La protagonista, Ida Waage, és directora financera d'un dels bufets d'advocats més importants d'Oslo. Ha d'ordenar el pagament d'una factura de 450.000 € emesa per una firma holandesa desconeguda. Consulta l'operació als socis i als directors del bufet. A mesura que s'adonen que ha descobert la trama de corrupció que hi ha al darrere d'aquesta factura, treuen tota l'artilleria legal per defensar-se i Ida és represaliada. Inicia una croada personal per demostrar el frau. ¿Quin preu haurà de pagar l'Ida si gosa desemmascar la pandilla d'advocats corruptes? 9/10

VOS Filmin

'DE VORA MAR A TERRA ENDINS', D'ASSUMPTA BOSCH

Editorial Círculo Rojo, 2020

 

Assumpta Bosch ha escrit De vora mar a terra endins en aquesta època de pandèmia, i confessa que s'ha espolsat el corcó que tan gustosament li menjava la vida.

L'autora adopta una actitud de notari d'un temps que s'ha esllanguit. El punt de referència és el passat pretecnològic del món rural del Priorat i del Delta de l'Ebre, amb relats alternats «un viatge d'anada i tornada des de mar a la muntanya. Un viatge des dels sorrals del Delta, els seus arrossars, la seva gent, l'enyor d'un delta esverat, fins a les terres feréstegues del Priorat, absortes entre la llum de les pedres roges i les feixes de ceps amb el seu tossut anar fent»—, com diu Pep Macaya.  

Tot i que les parts tenen un cert lligam, el gènere narratiu dominant és el quadre de costums. Recrea la vida quotidiana de la societat rural de la dècada dels anys 60 del segle passat, amb voluntat d'objectivitat. Descriu ambients fent servir la realitat, no sé si a partir de records o de situacions que ha rebut per tradició oral familiar, ja que el llibre no conté referències biogràfiques de l'autora. Detalla les formes de vida (rols de gènere) dels costums (matança del porc, casament, ball), d'oficis perduts (matalasser), de l'alimentació (la cultura de l'aprofitament), de les feines del camp (llaurar, ensofrar, veremar, trepitjar raïm; plantar, segar, birbar, espigolar...). Sense judici de valors, sense intenció crítica i, tot i que hi ha un personatge que algun diumenge compra «La Vanguardia», no reflecteix el context històric del Franquisme.  Potser també aquest fet és significatiu per entendre que tret de les grans ciutats la gent de l'època vivia al marge dels petits i dels grans esdeveniments que li canviaven irremeiablement l'existència. De vora mar a terra endins és una excel·lent aportació que reforça la memòria col·lectiva.

S'havia preparat una clotxa de pa, avui. La duia ben farcida. Aquesta vegada l'havia omplert d'escalivada i sardines que la seva mare havia escabetxat dies abans. (p. 24)

En aquella època fer el Servei Social era d'obligada formació i totes les noies fadrines del poble l'havien de fer. (p. 33)

La joventut fa fer coses i en Quimet estava preparat. Es trobaria amb el Tonio a la sortida del poble, just on hi havia els dos eucaliptus i, junts, allí començarien el seu primer viatge. (p. 104)

 

BOTIGA 'LA INCORRECTA'

Una botiga de proximitat, en línia: La incorrecta.

Bosses, dessuadores, mascaretes... que tenen

en comú lemes impresos per a l'ús quotidià de la llengua.

SÈRIE 'LA RUTA DELS DINERS'

La ruta dels diners. [Follow the Money (Bedrag)]. Dinamarca, 2019. 

Direcció: Søren Balle, Jannik Johansen, Mads Kamp Thulstrup

Natalia Madueño, actriu protagonista
de les dues primeres temporades.

Sèrie danesa del mateix creador de Borgen. Tres temporades de deu capítols, en un thriller monumental sobre la cobdícia i les decisions equivocades. Presenta les pràctiques dels cercles financers deshumanitzats. La primera temporada tracta d'una empresa d'energies renovables —suposadament sostenibles— que ha tingut un creixament tan impressionant com sospitós. Un treballador ucraïnès es troba mort en un dels parcs eòlics i la policia inicia una investigació sobre les condicions laborals. Estirant el fil, descobreix els múltiples tentacles que amaguen en espiral la situació de l'empresa abans que cotitzi al mercat de valors. 10/10

La segona temporada se centra en els tripijocs del sistema bancari. Una banca de procediments capitalistes salvatges intenta comprar una banca ètica i familiar. Traïcions en totes direccions i sicaris ben entrenats per fer la feina bruta, fan patent la impossibilitat de sortir-ne, encara que pretenguin redreçar-se moralment. 9/10


Si les dues primeres temporades són addictives, la tercera no se'n queda enrere, tot i que pel meu gust s'excedeix en sang i fetge explícits.  Les històries personals continuen fonent-se amb els assumptes bruts de grans corporacions mafioses, en aquest cas de narcotràfic internacional.  Una treballadora d'una sucursal bancària, un personatge gris, entra a la roda del delicte per casualitat i creix immensa, escena a escena,  davant dels ulls de l'espectador.  9/10
Disponible a FilminCAT