 |
| © Teresa Llorach. Aquarel·la |
"... ja cercha los que són ben madurs
e posa'ls en la boca e menja's la molla
de dins e lança la pellofa."
JOANOT MARTORELL. Tirant lo Blanc
JOANOT MARTORELL. Tirant lo Blanc
Raïm en conserva:
Amb els excedents de la verema del jardí de llicorella fem la recepta
que ens va explicar la Carmina M. M. El més entretingut és pelar els
grans, però val la pena perquè queden sencers i forts. I, el més
important: gairebé no cal afegir-hi sucre. Vegeu:
 |
| © Teresa Llorach. Aquarel·la |
1 kg de raïm
100 grams de sucre
suc de llimona.
Triem els grans més grossos i els pelem. Els col·loquem ben atapeïts als pots de vidre. Hi afegim el sucre en proporció i unes gotes de llimona. Els deixem reposar dues hores o més, fins que treuen suc. Esterilitzem els pots al bany maria durant un quart.
Raïm en almívar:
És una recepta molt elaborada amb la qual cal anar amb compte perquè els grans es poden obrir en manipular-los. Recomanable quan falti un punt de maduració al raïm. Vegeu:
1 kg de raïm
1 kg de sucre
mig litre d'aigua.
Escaldem els grans amb pellofa, els escorrem i els pesem. Fem un almívar durant cinc minuts, hi afegim el raïm i el coem cinc minuts més. Retirem els grans i els posem amb compte als pots de vidre i els cobrim amb l'almívar. Els guardem de cap per avall.