31 de juliol 2013

NÚRIA FEIJOÓ I UNA MAGDALENA

Beatífica magdalena. © Núria Feijoó

L'artista plàstica Núria Feijoó acaba d'il·lustrar el conte La Lluna és dolça, Ahmed!, de l'escriptora Cinta Arasa.  Me'n regala una versió personalitzada d'un dels dibuixos. La soferta magdalena és a punt de ser rosegada i ja sento el dolor que vindrà. Tot i així, moltes gràcies, Núria.
Fins aquí tot sembla entès. Ara bé, la Núria va  d'endevinalles i, a l'apunt del seu blog (llegiu-lo aquí), no sé què diu d'un tal Auri que espera sortir a escena i, des de les bambalines es mira embadalit l'acció del ratolí. Tremolo. D'aquesta magdalena no en quedarà ni el nom. Ara que, tractant-se d'una il·lustradora que no para d'endegar projectes editorials, potser la cosa no va de gastronomia. ¿Qui deu ser aquest Auri?


30 de juliol 2013

L'HOME DE LES ULLERES DE PASTA

L'home de les ulleres de pasta
Autor i direcctor: Jordi Casanovas. La Villarroel, BCN
El dramaturg i director teatral Jordi Casanovas ha instal·lat els espectadors al menjador del pis de l'Aina. En començar l'obra, som testimonis de l'enfonsament de la noia, que acaba de descobrir que el seu company l'enganya. La necessitat de ser estimada fa que depengui d'unes amistats perilloses.  Una parella d'amics  s'inviten a sopar per fer-li companyia i hi arriben amb un poeta pedant, que diu tenir molts contactes editorials que, suposadament, permetrà a l'Aina publicar uns contes (que encara no ha escrit). Durant el sopar, amb aquest personatge inadaptat que es creu d'una galàxia d'éssers superiors,  el drama es va congriant fins que assistim a uns fets terrorífics. No m'imagino aquesta obra sense els quatre intèrprets de la companyia FlyHart que brillen per versemblants: Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers i Sergio Matamala. 10/10

Els escriptors són aquells als quals
els costa més d'escriure.

THOMAS MANN


29 de juliol 2013

ALBERT MASÓ AL NATIONAL GEOGRAPHIC

Macro d'una ala de papallona Attacus atlas. Foto: © Albert Masó
 La revista National Geographic publica en el número de juliol l'article El mundo invisible signat per Albert Masó Planas (Mataró, 1956), biòleg i fotògraf de natura, consultor científic de la revista. L'article es troba a la secció «Miradas», amb nou imatges de macro d'estudi, concretament d'ales de papallona, en les quals s'aprecia l'estructora constituïda per escates que formen dissenys espectaculars, com el que es pot veure a la foto.

L'autor és membre del Departament d'Ecologia de la Universidat de Barcelona, docent, conferenciant tant a nivell divulgatiu com especialitzat, coneix les més importants reserves naturals del món de les quals procedeix el seu arxiu de més de seixanta mil imatges. Merescudament multipremiat.


28 de juliol 2013

LA NIT DE BLANC, A REUS

Cloenda de les  NITS DE POESIA I COLORS als jardins de la Casa Rull de Reus, amb ple absolut de públic (25-7-2013).  S'hi reciten poemes de poetesses del col·lectiu Reusenques de Lletres: Maria Cabré, Montse Farrés, Aràntzazu Fonts, Lena Paüls, M. Dolors Vallverdú.

Per a «La Nit de Blanc», 
lluna plena de Fina Veciana






Presenta l'acte: Quim Sòrio, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus.






 Rapsodes: Mabel Bofarull,  Antoni Giménez, Ramon Llop i  Fina Masdéu.

 
Acompanyament musical: Gerard Marsal


 
L'artista  Fina Veciana n'ha fet una interpretació plàstica en directe. El seu gest s'ha centrat en el to, en el ritme de les paraules, més que en el significat (Vegeu-ne el vídeo)




    Fotografies: Montse Farrés i Anton Veciana
    Vídeo: Anton Veciana
     

27 de juliol 2013

VENUS IN FUR, AL GOYA

Venus in Fur.  Autor: David Ives. Traducció: Hèctor Claramunt
Adaptació: H. Claramunt i Joel Joan. Director: H. Claramunt. Teatre Goya, BCN
L'autor i director de l'obra de teatre Venus in Fur ha estat fent un càsting decebedor. N'està fins al capdamunt de tanta mediocritat que li ha passat per davant. La darrera aspirant arriba tard, és Vanda Jorba. I va, i la noia, fent-se la innocent resulta que se sap de memòria l'obra. Director i actriu interactuen i, a poc a poc, qui dirigeix és la jove actriu, que té subjugat l'autor. Un final poc entenedor no modifica que l'obra sigui un bombó per a dos intèrprets excepcionals: Joel Joan i Meritxell Calvo, que ens deixen amb la boca oberta per la facilitat a canviar de nivell de llenguatge. Passen, com si res, del registre formal de l'obra de teatre de la qual fan la lectura als diàlegs informals entre l'actriu que es presenta al càsting i el director que l'ha d'avaluar. 10/10

26 de juliol 2013

TANCO LA PORTA, DE FANY ALBERICH


Poema: © Fany Alberich

Foto: © Albert Ferré


Els pollancres
s’alcen a banda i banda,
grans, dominants, inalterables...

Tan sols el vent pot acariciar
les seves fulles que van canviant
de tonalitat,
fent el despertar de  la vista.

La  terra de pedra seca,
sota els peus,
fa el despertar de l’olfacte.

El soroll de l’aigua fa pensar
com les arrels dels pollancres
s’obren camí per buscar-la,
fent el despertar de l’oïda.

L’escorça aspra
dels seus troncs
fa el despertar del tacte.

Un despertar dels sentits,
en el meu petit univers.
Tanco la porta, la porta
que obre el despertar dels sentits.



23 de juliol 2013

BIBLIOTECA DE MOLLERUSSA, 15 ANYS

La Biblioteca 'Jaume Vila' de Molerussa commemora el 15è aniversari amb una publicació que recull textos i dibuixos de diferents escriptors i il·lustradors que han col·laborat en alguna ocasió en les múltiples activitats que organitza per al foment de la lectura.

Llegiu aquí el conte d'Andreu Sotorra:

22 de juliol 2013

PER SANTA MAGDALENA...

Foto: © Montse Francisco

...L'AVELLANA ÉS PLENA


Per saber-ne més:

20 de juliol 2013

EL PAÓ

Paó d'esquena. Zoo de Barcelona. Foto: © Paüls
És més apoteosi que ocell. La naturalesa l'ha vestit ricament; s'ha entretingut a pintar-lo, a daurar-lo, a tornassolar-lo; ho ha harmonitzat tot d'una faisó perfecta; n'ha fet un prodigi de seda, vellut, randes i tissú, però, com si se li hagués acabat la paciència, li ha deixat les potes de la color natural de totes les potes. El gall dindi mocós i la gallina pagesívola no les hi envejarien pas.
Mirat d'esquena la seva cua no és pas obra d'una fada, és obra d'un cisteller. Canyes i vímets pelats i descolorits són les seves plomes. Tot demostra l'exclusiva preocupació pel mirall.
                     
                        PRUDENCI BERTRANA
                   'El paó', dins L'ós benemèrit i altres bèsties


              Vegeu al blog «Punt i a Cap» l'apunt:
                    Els mèrits del paó

 

19 de juliol 2013

EXPOSICIÓ 'METRÒPOLIS'


La sala Ct Art Gallery de Reus (Carrer de Santa Anna, 6) exposa d'escultures de fusta policromada de Roberto Ruiz, artista madrileny, afincat a la Pobla de Montornès. La creativitat de l'autor fa confluir el seu sentit contemporani de l'art amb la tècnica dels retaules barrocs amb què elabora les peces, una tècnica que l'artista coneix bé tant per la formació acadèmica com per la dedicació professional a restaurar obres d'art antigues.



Metròpolis és el resultat d'un procés creatiu 
molt personal que ha esdevingut un assaig 
sobre les contradiccions de la nostra societat, 
brillant i deshumanitzada.
Del catàleg de l'exposició a Ct Art Gallery

Ha donat una atemporalitat i 
una contemporaneïtat absoluta a la 
seva obra emprant les antigues tècniques.
CORI TORROJA 

18 de juliol 2013

LA NIT DE BLAU

La Nit de Verd, dijous, 11, als jardins de la Casa Rull de Reus

Continuem amb les NITS DE POESIA I COLORS, a la fresca dels jardins de la Casa Rull de Reus. La primera nit, LA NIT DE VERD, va ser un èxit en tots els sentits. La poetessa reusenca Montse Farrés va demostrar un cop més capacitat organitzativa i facilitat per implicar personal.

L'artista plàstica Fina Veciana va donar la benvinguda als assistents amb un motiu de feltre. Les promotores del Col·lectiu Reusenques de Lletres,  Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, van fer el proemi. A continuació, amb presentació de l'escriptor Xavier Amorós, s'hi van recitar poemes de les poetesses reusenques Montse Farrés, Aràntzazu Fonts i M. Dolors Vallverdú, en veu dels rapsodes Josep Baiges, Dolors Quintana i Josep M. Roig. Emocions sonores i noves experiències sensorials que tindran continuïtat a LA NIT DE BLAU.




La cita:  

LA NIT DE BLAU
 Poetes: Montse Farrés, Aràntzazu Fonts i M. Dolors Vallverdú. Presentador: Ramon Llop. Rapsodes: Francina Baldrís, Dolors Quintana i Quim Sòrio. Acompanyament musical: Iván Sáez Vigalondo. 
A les 21.00 h.

    Fotos i pintura © Fina Veciana


17 de juliol 2013

ALMA I ELISABETH, A LA MUNTANER

Alma i Elisabeth
Adaptació: Victoria Szpunberg i Magda Puyo
Direcció: Magda Puyo. Sala Muntaner, BCN
Basada en la pel·lícula Persona d'Ingmar Bergman, del 1966.  Elisabeth (minimalista Mònica López), l'actriu, ha deixat conscientment de parlar i la psiquiatra (intervenció enregistrada de Vicky Peña) cedeix un apartament seu a la platja per facilitar-li  la recuperació, a cura de l'Alma (expansiva Marta Marco), una infermera jove. Un cop es troben soles en aquest marc, la infermera Alma s'esplaia en un monòleg representat davant de la seva espectadora muda, un monòleg ininterromput on fa confessions íntimes que no ha fet mai a ningú. El conflicte esclata quan descobreix que Elisabeth la traeix explicant per carta els seus secrets  a la metgessa i la presenta com a objecte d'estudi. El procés d'identificació es tanca. Un exercici brillant d'expressivitat teatral. 10/10



16 de juliol 2013

MEMÒRIES D'UNA PUÇA

Memòries d'una puça.  Coreografia i direcció: Sol Picó
Grec 2013. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita.

Al Teatre Nacional de Catalunya, tres homes i una dona encaputxats salten en un espai fosc, entre escombraries. Són puces d'un camp perdut d'una ciutat qualsevol, redundants de gest a ritme d'una peça d'un conte fantasiós, El Màgic d'Oz, que fixa el sentit: el viatge amb aliats ens fa savis. Al final, la ballarina Sol Picó acaba dins d'una ampolla, convertida en missatge. L'art és l'únic que ens pot salvar. 8/10


15 de juliol 2013

LA BANQUETA

La banqueta. Autor: Gérald Sibleyras
Trad: Ricard Borràs.  Adaptació, direcció: Paco Mir 
Grec 2013. Teatre Poliorama, Barcelona
Una parella artística (interpretats per Ricard Borràs i Pep Ferrer) fa una estada en una residència de músics en la tranquil·litat d'un poblet tirolès, on ha estat el violoncel·lista Mstislav Rostropòvitx.  Fa vint-i-cinc anys que treballen junts, han compartit molts escenaris i molts hotels i, aquí, en aquesta pau, en aquest espai tancat on prepararan una gira pel Japó, esclataran les petites desavincences. ¿I la banqueta? La banqueta del piano és l'objecte simbòlic on es materialitzen aquestes desavinences. La banqueta passa de ser per a dos intèrprets a fer-se cada vegada més petita fins que desapareix. La complicitat irrecuperable.  8/10


13 de juliol 2013

SÓN SORDS, NO MUTS

Conte de Marta Capdevila

 A finals del setanta, durant tres cursos vaig fer classes a un nen i una nena sords, individualment, fora de l'horari escolar. Els pares havien fet l'opció oralista i els petits anaven tots dos en una escola privada (que avui és pública) de Reus. Els animava a parlar i a "escoltar", llegint els llavis dels altres. Es tractava d'adquirir competència oral. Aplicava els meus coneixements fonètics de la llengua catalana combinats amb didàctica de la llengua. Era una logopeda intuïtiva, feina que vaig deixar quan van començar a sortir-ne llicenciats preparats tècnicament.
Sempre hem de corregir quan algú parla de sords-muts. Les persones que no hi senten no són mudes. Pel fet de no sentir-hi no han pogut adquirir els models orals que els que hi sentim aprenem per imitació. M'hi ha fet pensar altre cop Marta Capdevila, l'autora del conte Sords profunds.  Però hi sentim i parlem. 
La Marta té sordesa profunda, i també en té un fill dels seus quatre. Diu que la seva incapacitat no l'ha aïllada del món. És oralista i no entén el llenguatge de signes, per tant no depèn de cap intèrpret per comunicar-se amb oients. Està en contra de la llei que imposa un intèrpret de signes a la classe i treu els logopedes específics orals.
Al Centre de Recursos Educatius Pere Barnils de Barcelona per a Deficients Auditius hi ha professionals logopedes, audioprotetistes i otorinos que fan una feina tan ben fet com complicada. Amb l'ajuda d'aquests professionals i la ciència que avança, avui tots els infants sords profunds amb els audiòfons digitals o l’implant coclear hi senten.
El llibre es pot demanar al Districte de l’Eixample ja que és de distribució institucional de l’Ajuntament de Barcelona.


12 de juliol 2013

BON PREU, AVELLANES D'AQUI?


Anunci de productes de proximitat dels supermercats Bon Preu. Contraportada del catàleg de juliol. L'avellana que hi ha representada no és de Reus. És el dibuix —o una fotografia manipulada— d'una avellana turca. D'acord,  és una convenció,  però no és pertinent quan el que es promou és el mateix producte representat.
No és la primera vegada que trobo que venen avellanes de Turquia sota el rètol "Avellana de Reus". Les turques són grosses, rodones, que entren pels ulls, ben diferent de la Negreta, un fruit petit, poc vistós, però de gust excel·lent.

11 de juliol 2013

NITS DE POESIA I COLORS

© Fina Veciana

Quedem convocats a tres nits emocionants per recordar. La cita és a la fresca dels jardins de la casa Rull de Reus. Hi tindran lloc tres sessions de poesia, pintura i música. Tres vespres de juliol, a les 9, en sessions obertes a tothom. Diversos rapsodes de Reus recitaran poemes de Montse Farrés, Aràntzazu Fonts i M. Dolors Vallverdú,  membres del Col·lectiu Reusenques de Lletres. El vespre de la cloenda, la pintora Fina Veciana farà una interpretació plàstica en directe. ¿Qui s'hi pot resistir?

Les cites: 
  • Dia 11. «La nit de verd». Presentats per Xavier Amorós, recitaran Josep Baiges, Dolors Quintana i Josep M. Roig, amb acompanyament musical de Pau Terol.

  • Dia 18. «La nit de blau». Presentats per Ramon Llop, recitaran Francina Baldrís, Dolors Quintana i Quim Sòrio, amb acompanyament musical d’Iván Sáez Vigalondo.

  • Dia 25. «La nit de blanc». La cloenda anirà a càrrec de Quim Sòrio i els rapsodes Antoni Giménez, Ramon Llop i Fina Masdéu, amb acompanyament musical de Gerard Marsal i Olga Tes.


10 de juliol 2013

SALVADOR ESPRIU, CENTENARI DEL NAIXEMENT

Visita de Raimon a Salvador Espriu, 
mentre preparava el disc Cançons de la roda de temps, 1966
Portada de Joan Miró, disc editat a França, 1967

SALVADOR ESPRIU I CASTELLÓ
(Santa Coloma de Farners, 10-7-1913 - Barcelona, 22-2-1985)

Centenari del naixement de Salvador Espriu. Suposo que amb tota la millor intenció del món, els curadors de l'Any Espriu han promogut "la frase del dia". Píndores de pensaments espriuans. Sant Antoni Gloriós, quin fracàs! ¿Qui les ha triades?  Quina cosa més postissa en boca de locutors i conductors de programes televisius. Es nota que no les entenen, que no hi troben suc ni bruc i les masteguen paraula per paraula sense entonació ni sentit. I, esclar, qui les escolta tampoc les entén. No les entenem ni els que en coneixem una mica l'obra.  Han aconseguit que la població continuï creient que Espriu és enrevessat i obscur. Queda pendent difondre l'obra d'Espriu. "Encara queden uns quants mesos per amortitzar els pistrincs que ens costa l'Any aquest.", diria el candorós Pulcre Trompel·li.

Si era així, ecs!, 
jo, un servidoret,
ho deixo córrer, passo.
SALVADOR ESPRIU. 
Epíleg a Les roques i el mar, el blau.


interpretats per diversos cantants


ESPRIU, EL MEU POBLE I JO


© Iolanda Salvadó. Fotografia de la sèrie "El mar, el mar..."
Em fascina l'obra de Salvador Espriu. La narrativa tant com la poètica i la dramàtica. M'enganxa cada vegada que agafo un llibre seu, però si n'hi ha un que em sorprèn sempre és el de les cent proses breus de Les roques i el mar, el blau, rellegides i atapeïdes de notes. Avui, l'enlluernament s'ha produït amb les primeres línies del proemi d'Arístocles.

Encara que no sàpiguen si algú m'escolta, em manen de parlar. Qui m'ho ordena i em belluga alhora, com un titella, és un home també vell que fa cinquanta any que aprèn a escriure en català, aquesta petita llengua inconeguda, que alguns designen baleàric, d'altres valencià i els inefables esperits ingenus i conciliadors bacavà o bacavès. El titellaire proposa rosalbacavà, que sona a nom i cognom d'una ex-vedette de variétés.
SALVADOR ESPRIU. Senzill proemi d'Arístocles.

09 de juliol 2013

L'ANY DE SA DESGRÀCIA


Al Saló Gòtic de l'Ajuntament de Ciutadella a Menorca, com cada 9 de juliol, es recordaran els fets de l'any 1558, l'Any de sa Desgràcia, amb la lectura pública de l'Acta de Constantinoble.
¿Què va passar aquell 9 de juliol a Menorca? Posiblement a causa d'errors estratègics de la Corona espanyola, una ràtzia otomana de dotze mil soldats tenia assetjada l'illa des del trenta de juny. El setge turc va ser especialment dramàtic a Ciutadella, la capital. La muralla medieval no va resistir els embats de les bales dels canons disparades amb pólvora, i els defensors van haver de fer sortides per mirar d'inutilitzar l'artilleria enemiga. Després de vuit dies de setge, els turcs entraven a la ciutat i la saquejaven. Entre morts i esclaus van sucumbir 5.000 persones.
Josep Masanés Nogués, escriptor nascut a Barcelona el 1967, menorquí d'adopció, serà l'encarregat de pronunciar la conferència a l'acte acadèmic del Saló Gòtic:
 Reflexions líquides sobre els fets ocorreguts a Ciutadella de Menorca el 9 de juliol de 1558. Una visió contemporània. 
Masanés és llicenciat en Dret, ha obtingut diversos premis literaris, entre els quals el de narrativa Ribera d’Ebre, amb la novel·la La vall de la matança (Cossetània Edicions). Ha estat finalista del Premi Ramon Llull 2013, amb una novel·la ambientada a Ciutadella.


Per saber-ne més:
ANY DE SA DESGRÀCIA



08 de juliol 2013

TOTS FEM COMÈDIA

Tots fem comèdia. Autor i director: Joaquim Oristrell
Música i lletres: Joan Vives. Teatre Poliorama, Barcelona
L'obra de teatre Tots fem comèdia compta amb un guió singular i uns protagonistes per sucar-hi pa: Jordi Bosch i Ferran Rañé, dos actorassos que tant poden fer riure com plorar el públic, aquí reconvertits en guionista i director de cinema —alters ego de l'admirat Joaquim Oristrell—, addictes al cinema, un art que saben en perill d'extinció. Els fills respectius, sense que tingui gran importància quin és de cadascú, interpretats per  dos còmplices a escena, Nausicaa Bonnín i Peter Vives. I un músic consolidat en grans musicals, Joan Vives, que a més de tocar el piano  aquí canta en les transicions i ens sorprèn com a còmic.  Els protagonistes no troben finançament per a les seves pel·lícules i s'empesquen que els fills presentin un guió a una productora, com a nous valors, com si els joves en fossin els autors. Mentrestant,  els fets biogràfics es van imposant amb un to de joc entremaliat que entendreix el públic.  Una obra com aquesta fa addictes al teatre.  10/10



06 de juliol 2013

CAP AL TARD, DE RUSIÑOL

Cap al tard.  Autor: Santiago Rusiñol
Dramatúrgia: Ramon Madaula
Direcció: Sílvia Munt. La Villarroel, BCN
 L'actor Ramon Madaula interpreta Santiago Rusiñol. Vestit de color clar, amb barret i pipa, Rusiñol parla a l'auditori des de la taula d'un bar on va a badar, a passar les hores bevent absenta, acompanyat per les notes del seu amic, el pianista Erik Satie (interpretat per Marc Garcia Rami). Desgrana pensaments i records de la seva infantesa i de l'estada bohèmia a París, dels diumenges a la Sala Parés, de la descoberta entusiasta de la pintura de Vayreda, dels tràngols de viure de la pintura, dels Quatre Gats i dels amics artistes que s'hi reunien. Madaula convoca amb paraules de Rusiñol la nostra melanconia. Un exercici brillant de senzillesa i profunditat. 10/10


05 de juliol 2013

LLIBRES DÒMINO A SEATTLE


¿Per a què serveixen els llibres? La biblioteca pública  de Seattle inaugura el programa de Lectura Estiu 2013 amb aquest vídeo de dos minuts menys quatre segons amb la intenció d'incentivar la lectura. Amb l'ajuda de 27 voluntaris i un total de 2.131 llibres, mostra la cadena més llarga de llibres-dòmino. La fila comença amb el llibre Before the Fall i acaba amb el llibre Horizons, que recull una nena. Només un llibre dels dos mil del projecte arriba a les mans d'un lector potencial. Premonició.

04 de juliol 2013

HORT I GALLINER

Galliner en un hort de Duesaigües. Foto: © Paüls
Al pis del carrer Balmes de Reus, de petita, teníem un galliner al terrat, tal com Joan Manel Serrat tenia un "galliner a la galeria",  al pis familiar al Poble Sec barceloní. Bé, doncs, ara mateix, no és gens estrany que, en entorns rurals, qui disposa d'espai torni a criar quatre gallines.
A les ciutats es van posar de moda els horts urbans, que es mantenen més vius que mai en terrasses, terrats i balcons, amb un important mercat d'estris i materials de conreu per als urbanites que s'hi dediquen, mig per afició, mig pels resultats ecològics i d'ajuda a l'economia familiar que en treuen.
D'un parell d'anys ençà, a l'entorn rural que conec —Duesaigües, Baix Camp— s'han recuperat  horts familiars que estaven abandonats. I, darrerament, alguns hi afegeixen un petit tancat amb unes quantes gallinetes ponedores. Prenem-ne nota com a recurs, per si n'hem de tornar a criar, per necessitat, als terrats i a les galeries.

Els grans ens transferien  la seva por
de criatures afamades,
davant dels nostres plats escurats a mitges,
i ens passaven pel front l'ou calent de la gallina,
mentre les viudes sense subsidi,
d'octubre  a maig amb manteleta,
els enagos socarrimats als brasers de carbonilla,
pagaven a terminis de per vida
l'enterrament i els recordatoris a l'Ocaso.
LENA PAÜLS, fragment de Lletra menuda

03 de juliol 2013

L'ESTÈVIA, FULLES DOLCES

Fulles d'estèvia. Foto: © Paüls
La Montse F. em regala fulles seques d'estèvia (Stevia rebaudiana.) Me la recomana com a edulcorant natural (una o dues fulles dins les begudes, diu.)
La xarxa dóna molta informació dels beneficis farmacològics d'aquesta planta:  preventiva de les càries, reguladora del nivell de sucre a la sang, reductora de la pressió arterial, antioxidant,  diurètica, millora les funcions cognitives i la concentració... Es pot prendre com a infusió deixada reposar deu minuts o bé freda de nevera. Es veu que aquestes fulles dolces són una meravella.

Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden
 purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres 
reben l'anunci de la bona nova i feliç aquell qui no em rebutjarà! 
MATEU, 11, 4-6 


02 de juliol 2013

L'EMOCIÓ DE L'ART

Fotos: Ester Alonso
Aniversari de la Mariona R. F., de Duesaigües. El vuitè. Ha rebut molts regals, també dels pares. Però, quan la majoria dels convidats són fora, n'hi donen un de molt especial: ¿què deu ser? Per la mida podria ser un joc de taula, un llibre gegant... podria ser moltes coses, però és un quadre, una pintura original.
Dos mesos enrere, la Mariona es va enamorar d'un quadre exposat davant de la casa taller (en ocasió de la Fira Muntanyum) de la pintora Lupita Canizalez. La nena anava sola, i se'l va mirar i remirar, va passar per davant de l'exposició diverses vegades fins que es va atrevir a preguntar-ne el preu. Al vespre va explicar l'objecte del desig als pares i els va fer la sol·licitud formal de diners per comprar-lo. A casa seva els va venir de nou i li van donar llargues, tal com s'acostuma a fer en aquests casos, esperant que un altre objecte acaparés l'atenció de la seva filla i el tema es donés per tancat.
Ara, a l'hora de regalar-li alguna cosa personal per l'aniversari li han regalat el quadre i vegeu en la seqüència de fotografies l'emoció amb què el va rebre. I és que emocionar-se amb l'art és qüestió de sensibilitat, no d'edat.

La bellesa, talment l’he contemplada 
que tinc la vista plena de bellesa. 
KONSTANDINOS P. KAVAFIS




01 de juliol 2013

JOANA RASPALL, 100 ANYS

Joana Raspall. Foto: © Josep M. Aloy

Visc forastera
en una terra xopa
de desmemòria.
JOANA RASPALL. Arpegis


Joana Raspall i Juanola 
(Barcelona, 1 de juliol de 1913)
escriptora, lexicòloga i bibliotecària.



Vegeu totes les activitats de  L'ANY JOANA RASPALL