VINS DEL CELLER MAS AMFRES

Foto: © Joan Carrion
Celler familiar Mas Amfres. Partida Blancafort de Reus

Visites guiades i tasts entre vinyes
Amfitrions: Cristina Roigé Mestre i Joaquim Auqué Coca

Reserves: masamfres@gmail.com

 

El celler familiar Mas Amfres recupera la història del vi al Baix Camp. Les vinyes són a la partida Blancafort, ubicades a cavall entre els termes de Reus i Riudoms.  El nom de Mas Amfres fa referència a una antiga família de boters que va existir a la ciutat de Reus en els anys de proliferació de la indústria del vi. Les vinyes de Mas Amfres es conreen sota el concepte de l’agricultura regenerativa, mantenint la coberta vegetal entre les fileres de ceps per aprofitar al màxim l’aigua.

 

La natura marca el ritme, 

i nosaltres l’acompanyem.

 JOAQUIM AUQUÉ COCA

La propietat vitícola de Mas Amfres anterior a 1817, que va ser arrendada per la família Coca Dalmau des de 1907 i que quasi un segle després, en Joaquim Auqué Coca (enòleg i enginyer agrícola), besnet d’aquells masovers que van tenir cura de la finca, ara l’ha retornat al món del vi amb un projecte sòlid, empresarial. 

L’any 2014 va plantar mitja hectàrea de vinya i des d’aleshores s'ha confirmat que el vi que en sorgia era d'una qualitat excepcional basada en la peculiaritat del sòl petrocàlcic (fortament calcari, d'aquí ve la denominació de la partida Blancafort) de la finca. 

Vins que comercialitza Celler Mas Amfres:

Mas Amfres Negre. Garnatxa negra 100%. Vi negre sec de tanicitat controlada i afruitat. És un homenatge als constructors de les mines d’aigua dels termes de Reus i Riudoms del s. XVII, que encara reguen les finques.

Mas Amfres Blanc. Garnatxa blanca, macabeu, xarel·lo i picapoll blanc. Vi blanc sec, salí i fresc amb un caràcter umami i tocs cítrics.

Airosa. Garnatxa 100%. Vi rosat, delicat i fresc, amb detalls d’herbes aromàtiques i fruita vermella.

Bambalines. Garnatxa negra 100% de maceració carbònica. Vi especialment afruitat, molt lleuger en boca, amaga la seva potència darrere una vibrant acidesa. D’estètica modernista, és un homenatge a la gent del teatre i a les emocions que genera.

Odisseu. Garnatxa Blanca i Xarel·lo. Vi blanc potent, intensitat gustativa i integració de l'acidesa amb un grau alcohòlic notable. Anyada 2024. Símil del retorn del vi a la nostra comarca amb el llarg viatge d’Ulisses i el seu retorn a casa.

L'arquitecte. Macabeu 100% Vi blanc, extraordinàriament salí i delicat, expressa la idea de mediterraneïtat. Homenatge als dos veïns il·lustres, l'arquitecte Antoni Gaudí i l’escultor Artur Aldomà Puig, a través l'escultura Gaudí nen, Reus 2002.  

Cliqueu la imatge per saber-ne més

TORRETES, DE TORRELLES DE LLOBREGAT

No podeu equivocar-vos;
l'olor us hi porta de dret.
Les tan famoses TORRETES,
les fan a cal FORNERET!

Hem encetat una capsa de galetes 'Torretes' de Torrelles de Llobregat i ens hem entretingut a llegir l'auca que inclou la capsa (Vegeu-la al final d'aquest apunt). Ah, l'auca!, crec que és una estratègia de distracció per tal que ens mengem les galetes assaborint-les a poc a poc, altrament, serien vistes i no vistes. Les 'Torretes' són galetes d'altíssima qualitat, cent per cent naturals, creades pels germans Farners Casas i  Miquel Casas, el forner del Forneret. La forma de la galeta és la reproducció d'una torre com les que porta l'escut del municipi. N'elaboren de diversos gustos i se'n poden trobar sempre, tret de les que porten xocolata, a l'estiu.
Un cop tingueu la vostra capsa, davant de la pastisseria —a la primera planta de ca la Cinta— hi podeu admirar la nodrida col·lecció de màquines de cinema Nic i màquines de retratar, propietat del pastisser Miquel Casas. Agraireu que us passi per davant la història de la fotografia i en reconeixereu les peces que han estat de la família i vostres en diverses èpoques i, entre una cosa i una altra, posposareu obrir la capsa de torretes i així us durarà una mica més el delit de tastar-les. Tot és cultura. 

Les galetes torretes del Forneret fan festa.
Les hem maridades amb cava Portell
de la Cooperativa de Sarral.

Cliqueu la imatge de l'auca per saber-ne més.

LA VELLA QUARESMA, UN CALENDARI POPULAR

Vella Quaresma, nina artesanal de 33 cm. de nova creació. 

       www.ninesdedrap.cat   -  nines_de_drap_isabel

Aviat vindrà Pasqua

i la mona menjarem.

Ho sentim, Vella Quaresma,

però no et convidarem.

LOLA CASAS

¿Us agradaria regalar o regalar-vos aquesta preciosa nina Vella Quaresma? Poseu-vos en contacte amb la reusenca Isabel Marsal de Nines de Drap. Fa vint anys que dissenya i elabora artesanalment aquestes nines lligades a la tradició popular que actuen de calendari.  Cada nina assenyala la fi del període carnavalesc i anuncia les set setmanes de Quaresma.  Setmana a setmana, des del dimecres de cendra fins al dijous sant se n'ha de separar una de les set cames. Com moltes de les tradicions que perduren aquí, els elements simbòlics que conté la Vella Quaresma pertanyen a la litúrgia catòlica, com Pasqua, Nadal o Reis. 

Totes les nines de la Vella Quaresma de la Isabel són originals i úniques. En cap hi falta els elements simbòlics: l'abstinència de menjar carn representada pel cabàs ple de verdures i el bacallà, considerades menges barates (tot i que actualment el bacallà és el doble de car que no pas el pollastre o fins i tot la vedella.)  Enguany n'ha fet tres models diferents (de 33, 38 i 48 cm) amb faldilla acampanada de cotó estampat, davantal color caldera amb llaç a la cintura i manteleta de punt de caragol. Les set cames són de cotó de colors diversos i porten un velcro a la part que s'ajunta al cos.

Aquest calendari popular en forma de nina té molta acceptació a les escoles de primària. Entre Carnestoltes i les vacances de Setmana Santa serveix com a referent per treballar diversos aspectes del currículum. 

Vegeu alguns exemples 

de la pervivència de la tradició: 

A Reus, la serrada de la cama de la Vella Quaresma a les Peixateries Velles s'ha convertit en una festa col·lectiva. Els menors de sis anys d'una vintena d'escoles canten la cançó "Serra la Vella", mentre una persona o personatge conegut (un nan del seguici festiu, per exemple), enfilat en una escala, serra una de les cames.

Set setmanes de Quaresma,
només hem pogut menjar
arengades rovellades,
mongetes i bacallà.

Carnestoltes, quinze voltes,
i Nadal de mes en mes,
tots els dies fossin festa,
la Quaresma mai vingués.

A les parades dels mercats catalans cada any surt la Vella Quaresma. Com a reclam de venda, les peixateries i parades de pesca salada fan un calendari similar al de la vella amb un bacallà sec on pengen set arengades.

**

La Vella Quaresma ha estat objecte de representació artística. Cada any es regenera amb noves creacions:

 

La Bella Quaresma. Pere Prats Sobrepere, 2025

La Vella Quaresma,  de Pere Prats Sobrepere

 

La Chumbera (1963), de Pablo Picasso
Cliqueu la imatge per saber-ne més

Grafit Vella Quaresma
c/ de la Volta d'en Bufanalla, Barcelona
Cliqueu la imatge per saber-ne més

EXPOSICIÓ '100 OBJECTES D'IKEA QUE ENS HAGUÉS AGRADAT TENIR A VINÇON'

Bosses de Vinçon. Museu Disseny Hub Barcelona

Disseny en paral·lel de les marques Vinçon i Ikea. El sentit original de l'exposició parteix de Fernando Amat, l’ànima de Vinçon, la singularíssima botiga barcelonina dedicada a la venda (1929-2015) de productes de disseny contemporani per a la llar. L'exposició proposa un joc de miralls entre el disseny escandinau i el mediterrani, alhora que ressalta el paper democratitzador del disseny creat per les dues marques.
El visitant trepitja una catifa gegant amb el lema "Benvingut a la república independent de casa teva", una de les campanyes publicitàries més icòniques d’Ikea. En van vendre vint mil unitats. El nombre de referències que ofereixen les dues marques és similar: al voltant de 10.000 productes. Ikea guanya ara 3.142 cops més que Vinçon en el seu millor any. David i Goliat.
El conjunt m'ha semblat un merecut homenatge als emprenedors barcelonins que van fer que les peces de disseny —combinació d'estètica i funcionalitat— estiguessin a l'abast d'economies com la nostra. Com a record de l'exposició, ens emportem un trosset de paper de regal dissenyat per Mariscal, recuperat especialment per a l’ocasió. I una pregunta ¿Com hauria estat un món amb Vinçon com a marca global?
Exposició oberta fins al 23 de febrer de 2025.

LA LLIBRERIA MEDIOS, UN SÍMPTOMA

Llibreria Medios. Carrer Valldonzella, 7 Barcelona

La Llibreria Medios, especialitzada en comunicació audiovisual, plega després de vint-i-sis anys. Llegeixo la informació al diari «Ara», 6-7-2022, en una entrevista feta per Toni Valls al llibreter Enrique Merino.  Continuarà la venda per internet per proveir biblioteques i institucions a [http://www.lmedios.com/]

La Llibreria Medios té un catàleg excepcionalment ben proveït i un servei professional eficient que vaig poder comprovar quan vaig impartir classes d'Aplicacions didàctiques de la publicitat, als cursos de formació permanent i a l'Escola d'Estiu, del Col·legi de Doctors i Llicenciats, de Barcelona.  Merino, copropietari de la llibreria, buscava el llibre que li demanava, en tenia exemplars en existència quan sabia que el recomanava als alumnes, estava al dia de novetats editorials, etc.  

Els seus clients eren estudiants de Comunicació i ara no els en queda ni un. «S'han volatilitzat!», diu Merino. Segons el llibreter, els estudiants han deixat de ser clients de la llibreria per motius diversos: 1. No cal comprar cap manual per assignatures que duren un trimestre. 2. Baixa d'exigència a les carreres. Amb els apunts es pot aprovar una assignatura. 3. Els joves no compren res en suport físic.

Reprodueixo dues anècdotes significatives que recull Valls a l'entrevista de Merino: Un alumne de comunicació va demanar el llibre La lengua del Tercer Reich i va preguntar si el tal Reich era filòsof. I un altre, també alumne de periodisme,  va preguntar si disposaven del «llibre que va escriure Juli Cèsar sobre William Shakespeare.»  Les dues consultes podrien haver estat respostes pel senyor Google, en la intimitat (és un dir) del mòbil o de qualsevol altre dispositu, i a aquests dos alumnes no els pujarien els colors a la cara quan sabessin les respostes. Però la superficialitat fa ràbia, justament perquè amb aquest bagatge d'aquí dos o tres anys aquests estudiants tindran el títol de periodistes i treballaran en mitjans públics i privats i podran ocupar llocs importants als gabinets de comunicació d'institucions —culturals, esportives o polítiques— del país.

Foto: © Manolo Garcia. Diari «Ara», 6-7-2022

Els analfabets tenen en el llenguatge 

una eina modesta, mentre que hi ha una gent culta 

que confon tenir idees amb lluir frases.
Josep M. Espinàs. La vella capitana

JOGUINES LEGO, A BARCELONA

Bricks: 218.863, pes: 502 Kg, hores de contrucció: 1.223

La marca danesa de joguines Lego ha obert a Barcelona (Passeig de Gràcia, núm 9)  un establiment comercial de 800 metres quadrats amb creacions monumentals inspirades en el Modernisme, en homenatge a Gaudí: maqueta de la Sagrada Família, del parc Güell, de la casa Batlló...

Dues mascotes saluden els visitants, han estat batejades com a Antoni (per l’arquitecte Antoni Gaudí), que simbolitza el caràcter innovador i artístic i Drago (dedicat a l’icònic drac del parc Güell), que reflecteix l’esperit més creatiu de Catalunya.

La clientela pot fer experiments immersius i realitzar dissenys personalitzats de figuretes i mosaics. Aquesta característica fa que la tenda sigui pionera a Europa i la tercera després de la de Nova York i una altra a la Xina.

En recomano la visita i preveig que en sortireu amb alguna joguina per muntar vosaltres o per regalar. N'hi ha per tots els gustos.

 

LA MANUAL ALPARGATERA, AL CARRER MONTCADA

Avui, 2 d’agost, festivitat de la Mare de Déu dels Àngels, patrona dels espardenyers i corders de Barcelona, estreno espardenyes d'espart de color vermell. Són còmodes i transpirables, però procuraré que no es mulli la sola, altrament pesen i costen d'eixugar-se.  Ara s'han posat de moda i es troben en moltes sabateries.

La casa mare, La Manual Alpargatera (amb seu al carrer d'Avinyó, 7), acaba d'obrir tenda nova al carrer Montcada, 13, al costat del Museu Picasso. El propietari, Joan Carles Tasies, s'ha associat amb el comerciant Amit Ram Chandani, d’origen indi, que té la intenció de donar un aire genuí als comerços de souvernirs a la ciutat.

Els de la Manual Alpargatera van fer les espardenyes blanques de cànem per al papa Wojtyla; són els proveïdors de les espardenyes de l'uniforme de gala dels mossos d'esquadra. Les models de Pertgaz van desfilar amb les espardenyes artesanes de la firma. I també han arribat a Hollywood. L'actor Jack Nicholson en va comprar uns parells i també en són usuaris Jean Paul Gaultier, Penélope Cruz, Freddy Krueger i Julian Moore.

MASCARETA, AI MASCARETA!

Posem-nos macareta. A banda de la distància social imposada i la desinfecció de mans no tenim gaire res més a fer individualment per aturar la transmissió de Covid-19. N'hi ha per temps i els comerços, que no baden, s'han avançat a la demanda i ja en disposen d'un estoc de colors, fins i tot conjuntades amb la roba de vestir i la roba interior. Per a infants i per a adults. Molts maniquins dels aparadors de botigues de roba porten mascareta.
Les meves (2) són de marca, concretament de la factoria Nines de Drap, de Reus, de l'artesana Isabel Marsal.  Del tot sostenibles. Des de fa més de tres mesos que cada dia han anat a l'aigua i estan com si les estrenés.

Disseny de mascareta hivernal

Hi haurem de conviure llargament, per tant, més val que aprenguem a sistematitzar gestos per adoptar-la com més bé puguem. I, aleshores, hi farem art, no? (Quan ja no ens calgui, podrem emmarcar-la!)

Tan sols quan s'usa la bellesa és viva.

W. SHAKESPEARE, Sonets, IV

NADAL, ¿TOT L'ANY?

Pessebres Puig (C/ Borrell, 127 - Barcelona)

La popularíssima Fira de Santa Llúcia ja funciona a ple rendiment a la plaça i a les escales de la catedral de Barcelona i, enguany, a més, s'ha inaugurat una fira nadalenca espectacular al Moll de la Fusta. Al barri de Sant Antoni, Pessebres Puig ja fa un mes que té oberta la botiga. S'hi poden comprar figuretes de fang i de resina, construccions de suro, caganers de col·lecció i tots els accessoris imaginables per començar un pessebre, o bé per regenerar-ne el familiar. Des de 1933 que són al Poblenou i aquesta botiga fa cinquanta anys que obre exclusivament novembre i desembre.

Ara, a Barcelona (cruïlla del carrer Banys Nous amb el carreró Ave Maria),  la firma alemanya Käthe Wohlfahrt ha obert botiga —permanent— de Nadal.  És la firma de decoració nadalenca més famosa del món i té la seu principal a Rothenburg. Té un catàleg de cinc mil referències i, en especial a la botiga de Barcelona, s'hi sumen els caganers de mides diverses.

No m'imagino comprant gairebé res del que hi ha en aquesta botiga, però serà un bon lloc per passejar a l'estiu. La frescor artificial ens farà imaginar que som dins d'un conte als boscos de Bohèmia o de Saxònia i, caminant caminant entre avets de plàstic i rellotges de cucut,  alguna cosa caurà al cistell abans de sortir-ne. I, tot seguit, passarem a firar-nos per Torrons Vicens del carrer Petritxol, naturalment.

MONTSERRAT OLIVÉ ADELL, IN MEMORIAM

Montserrat Olivé Adell
Duesaigües 1931-2019

Vaig conèixer la Montserrat Olivé Adell, de Duesaigües, l'any 1975. L'Andreu i jo buscàvem un espai per fer-nos un refugi de muntanya i vam anar a Duesaigües buscant un terreny que fos a tocar del poble. Vam arribar-hi un dissabte al matí en tren i vam caminar pels carrers deserts del poble. Vam fer cap a la botiga, l'única portalada oberta i amb llum. Dins no hi havia ningú, però dalt d'una escalinata de l'esquerra se sentia parlar dues dones. Bon dia!, Va baixar-ne la Montserrat seguida d'un nen que no arribava al taulell. No sabíem aquell dia que encetaríem una amistat fins ara que la Montserrat ens ha deixat.

Va néixer a Duesaigües el 1931, l'any de la proclamació de la República, l'any que va arribar l'electricitat al municipi i tothom posava una bombeta de 10 wats a la cuina i al menjador, les estances més utilitzades. Va anar a escola del poble i, com tota la canalla de l'època, ajudava els pares a la terra, sobretot a la temporada de plegar avellanes. De més gran, com les altres dones de la seva generació, a l'hivern es cremava les mans trencant la capa de gel de la bassa on rentava la roba.

Amb la Montserrat parlàvem cada setmana quan anàvem a comprar a la botiga de Cal Rofes (Jordi Rofes, el seu marit), un comerç no tecnificat, una balança i para de comptar, paperines de diferents mides i un quadern on anotar les vendes a la menuda que fiaven. Després ens hem vist moltes vegades a casa de l'una o de l'altra, sovint amb altres dones del poble. 

La Montserrat Olivé era una dona d'una gran saviesa, d'aquella saviesa que només tenen les persones que escolten abans de parlar. Dona de sentit comú, parlava (si li ho demanaves) assenyadament de la vida.  En aquest mateix blog podeu llegir: 'Panellets de Cal Rofes' i 'Cuina de la terra'. En tinc molts records i tots bons, d'aquells que t'omplen de benestar.

Em dolc que, un dia per una cosa, un dia per una altra, no l'hagi pogut abraçar des que anava amb cadira de rodes. La recordaré sempre feinejant escales amunt i escales avall de casa seva, o mudada, participant en tot el que es feia al poble, ja sigui a l'escola, a la plaça o a l'Ateneu.

Moltes gràcies, Montserrat, pel teu patrimoni de coneixements i per la manera austera d'encarar la vida que ens has llegat. 

Els seus fills, Arturo, Núria i Jordi li han dedicat 

aquestes paraules meditades i sentides: 

Els qui t'estimem sempre recordarem

la teva habilitat per fer el bé a tothom i

ajudar els altres, els teus silencis,

la teva complicitat, la teva discreció, el teu

desig de benestar per a tots i la teva

gran capacitat d'estimar.

L'OLFACTE, EL SENTIT MÉS EMOCIONAL

http://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG968

L'olfacte és un canal de comunicació potent que ens desperta emocions i sentiments, potser més duradors que la vista i l'oïda. Es queda allà de reserva i s'acciona quan es torna a sentir l'olor.

Un dels set àmbits de l'exposició Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran,  que acabem de veure al CaixaForum Barcelona, s'ha perfumat amb aromes (disseny de la ingenyera química i perfumista Sandra Iruela) que ens transporten —amb la catifa voladora de la imaginació— als jardins llegendaris de Babilònia i, de fet, més que els flascons i les joies excepcionals de la mostra, crec que retindré el perfum de fusta, de l'aigua de corre pels canals entre flors i arbres olorosos de resina.  

I, és clar, la publicitat no desaprofita el sentit de l'olfacte humà com a canal de comunicació. Hi ha gran diversitat de botigues que s'anuncien a través del perfum (en queden excloses els d'aromes natural del producte: forns, cafeteries...) moltes passes abans d'arribar-hi. Vegeu l'estudi que encapçala aquest apunt.

Els tècnics en màrqueting olfactiu estudien l'efecte i els estímuls dels centres neuronals que les fragàncies agradables i relaxants produeixen en les persones.  Analitzen els valors de la marca i assessoren les empreses en aquests aspectes:

—Utilitzar sempre la mateixa aroma per identificar l'establiment.

—Crear un concepte relacionat amb l’aroma (neteja, luxe, sofisticació, originalitat)

—Desenvolupar la fragància corporativa que produeixi una experiència agradable a la clientela.

—Canviar l’estat d’ànim, estimular, tranquil·litzar, reduir la fatiga, l’ansietat i l’estrès de la clientela.
Sandra Iruela explica en una entrevista a El Periódico que el seu primer client va ser un empresari de Formentera que volia captar l'essència de l'illa i convertir-la en un perfum. «Em va portar pels camps de savina, l'arbust típic de les illes Balears, i després de donar-hi moltes voltes va ser un èxit».  Cosa que contradiu l'aforisme :  'Fa bona olor qui fa olor de res'.

Vegeu en aquest mateix blog:

Màrqueting olfactiu

'TIRANT DE PAPER', PRESENTAT AL MERCAT DOMINICAL DE SANT ANTONI

Presentació de Tirant de paper (Fundació Barcelona Comerç
i Veus Públiques) Fossat del Mercat Dominical de Sant Antoni

Al fossat del Mercat de Sant Antoni s'hi organitzen actes culturals contínuament, des que es va inaugurar ara farà un any. És un espai de pas, cobert i ventilat, però aïllat del soroll del carrer. A banda i banda, el baluard de la muralla del segle XVII, molt ben conservat. La presentació del recull de contes Tirant de paper s'ha fet en diumenge (14-4), és a dir, en plena activitat del Mercat Dominical de Sant Antoni, que és on transcorre l'acció del conte Tirant de paper, del qual soc autora, guardonat amb el premi «Lletres al Comerç» 2018, convocat per la Fundació Barcelona Comerç.

En arribar-hi els deu autors dels catorze de què consta el recull ja trobem la taula parada per a les signatures, la taula del presentador, un faristol, micros, altaveus, cadires per als que vulguin acompanyar-nos i tot el parament a càrrec de l'Associació del Mercat Dominical de Sant Antoni, que inclou aquest acte dins la programació de «Converses al Dominical»,  com a preludi de Sant Jordi. 

Jordi Folck, promotor del concurs des de la Fundació Barcelona Comerç, president del jurat  i coeditor del llibre, ha dissenyat un format de presentació ben àgil. Cada autor responem la pregunta de 'la inspiració' a l'hora d'escriure el conte i després en fem una lectura d'algun fragment.

Vídeo de la lectura de fragments del conte Tirant de paper,
guanyador del primer concurs «Lletres al Comerç»
que dona títol al recull, publicat per Veus Públiques, 2018

 Capítol de roses per a tots els autors i signatura de llibres. Més d'un lector passa el llibre a signar autor per autor i s'emporta les deu signatures. A la foto, la 'captadora' de signatures és la il·lustradora i bona amiga Núria Feijoó. 

En comitiva anem a trobar Fuensanta Garcia, presidenta de l'Associació del Mercat Dominical de Sant Antoni, que no ha pogut assistir a la presentació perquè no ha aconseguit relleu que es fes càrrec de la seva parada. L'hem trobada plegant i n'hem obtingut una fotografia (és la primera de la dreta) davant d'un dels baguls que serveixen de transport de llibres de vell o altres materials als paradistes, una referència que recull el conte Tirant de paper.

No pot faltar la instantània dels que hem viscut l'aventura col·lectiva de situar diferents establiments comercials en el món literari. Ens acompanyen tres membres del jurat (començant per la dreta): Jordi Folck, Marc Barceló Tost i Rodolfo del Hoyo. I la presidenta de l'Associació del Mercat Dominical de Sant Antoni (al centre, darrere meu).

En l'acte de presentació de Tirant de paper, la Fundació Barcelona Comerç ha fet públiques les Bases de la II edició de Lletres al Comerç

El jurat:

—Lena  Paüls, escriptora, guanyadora de «Lletres al Comerç» 2018
—Pilar Garriga, escriptora i conservacionista
—Pere Poy, professor d’educació lingüística i literària a la UB
—Roser Montañola, professora de secundària de llengua i literatura
—Amparo Madrid, responsable de comunicació de Barcelona Comerç
—Albert Torras, escriptor i periodista. Secretari del jurat
—Jordi Folck, escriptor i editor de Veus Públiques. President del jurat

Per saber-ne més:

Crònica del lliurament del premi «Lletres al Comerç» 2018

CRÒNICA DEL LLIURAMENT DEL PREMI «LLETRES AL COMERÇ» PER 'TIRANT DE PAPER'

Mostrant als assistents de la gala el llibre Tirant de paper

La meva narració Tirant de paper ha obtingut el premi «Lletres al Comerç» convocat per la Fundació Barcelona Comerç amb l'objectiu d'establir un diàleg entre literatura i el comerç patrimonial de la ciutat.

L'acció del relat Tirant de paper transcorre al Mercat Dominical de Sant Antoni. El protagonista és un escriptor que pretén intercanviar un exemplar per un altre de la novel·la de cavalleries Tirant lo Blanc. Concretament de l'edició de mil tres-centes pàgines de l'editorial Ariel, amb anotacions del medievalista Martí de Riquer. El seu exemplar està completament nou, el del Mercat està masegat. ¿Què té aquest exemplar vell que el fa tan cobejat?

D'esquerra a dreta: Fuensanta García, en representació de 

l'Associació Professional del Mercat Dominical de Sant Antoni,

 Agustí Colom, regidor de Comerç de l'Ajuntament 
de Barcelona i la guardonada

La convocatòria convidava els participants a integrar al relat —o ser-ne el fil conductor— un establiment comercial de la ciutat. L'atzar va fer que els organitzadors m'atorguessin el Mercat Dominical de Sant Antoni i una paraula clau —boig— procedent de l'Auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, novel·la que compleix 111 anys de la publicació i 101 de la versió teatral.

El jurat: Inés Garriga, consultora en innovació, exdirectora de Creativitat i Innovació;  Elena O’Callaghan, escriptora i coach; Rodolfo del Hoyo, escriptor, poeta i gestor cultural; Roberto Rabanal, publicista, realitzador i docent universitari; Marc Barceló, cineasta i poeta;  Jordi Folck, escriptor i editor de Veus Públiques, president del jurat i Albert Torras, escriptor i periodista, secretari del jurat.

El lliurament del premi ha tingut lloc en el marc de la «Nit de les Arts. Lletres, Música i Comerç» (Auditori AXA, Barcelona, 2 de desembre).

La gala ha estat presentada pels periodistes Albert Torras

i Jordi Folck, comissari de l’Any del Comerç i la Cultura.

Han llegit fragments d'obres relacionades amb Barcelona i el comerç: Elena O'Callaghan (escriptora), Rodolfo del Hoyo (escriptor), Helena Escuté (directora teatral) i Inés Garriga (exdirectora general de l'ICUB). 
Hi han intervingut el Ballet Bcn City, la cantant Núria Feliu, integrants d’Òpera Jove de Catalunya i la cantant Mireia Chaos, entre d’altres artistes.

Recol·locant al seu lloc lletres desordenades,
els assistents a l'acte han aconseguit diversos anagrames
divertits abans de confegir col·lectivament
el títol de la narració guanyadora: Tirant de paper.

Per a la guanyadora, a més de la dotació econòmica del premi i la publicació, també regals dels patrocinadors: Aigües de Barcelona (litografia de Francesc Sillué, signada per l'artista) i Bodegas Pinord (cava brut nature). I detalls per a tothom. Remarco que és la primera vegada que m'he sentit protagonista d'un acte de lliurament d'un premi literari.  La gala també ha donat protagonisme a cada autor finalista i als comerços referenciats en els seus relats breus.

Amb la publicació de Tirant de paper i altres contes de Barcelona que n'ha fet Veus Públiques Edicions en coedició amb la Fundació Barcelona Comerç, el paisatge humà del Mercat Dominical de Sant Antoni i el de 14 altres establiments de Barcelona on s'han situat els relats seleccionats entraran a formar part del món literari. Una molt bona iniciativa, arrodonida amb cura des del principi a la fi.

Tirant de paper, quinze narracions que connecten
quinze comerços de Barcelona al món literari.

Coautors del recull Tirant de paper i altres contes de Barcelona:
 Pau Arbó, Adrià Ardila, Mercè Bes, Jacint Bofias,
Aleix Cort, Raül Jaime, Roser Jurado, Emi Lozano,
Eleazar Masdeu, Josefina Maymó, Dolors Montero,
David Paloma,  Lena Paüls, Moisés Peñalver, Miquel Reverté.
 
 Narracions situades en comerços del Raval, de la Creu Coberta, de Sants,
la Sagrada Familia, el Cor d'Horta, Maragall, Les Corts,
Poble-sec-Paral·lel, el Clot i San Martí.

Brindis. Lliurament del premi «Lletres al comerç»

Vídeo del resum de la Gala I Nit de les Arts, 2018. 

Fundació Barcelona Comerç, 2 de desembre 2018. 

(Vegeu minut 23:27)

Vídeo del fi de festa amb l'ària 'Brindis' de La Traviata, de Verdi,
a càrrec de Carlos Julio i Charo Tris, els participants fent cors.

Per saber-ne més:

* Barcelona commerce has its first book of short stories, Ajuntament de Barcelona. Guàrdia Urbana

* El llibre Tirant de paper presentat al Mercat Dominical de Sant Antoni, blog «Pont d'Enseula»

* Vídeo 'Gala Nit de les Arts 2018'. Fundació Barcelona Comerç, 2-12-2018.

* Nit de gala! Nit de les Arts, Lletres, Música i Comerç, web de la Fundació Barcelona Comerç

* La reusenca Lena Paüls guanya el I Lletres al Comerç, «Diari de Tarragona»

* Un libro recoge relatos premiados sobre el comercio de Barcelona. «La Vanguardia»

* El Mercat Dominical de Sant Antoni, escenari principal del relat guanyador a Lletres al Comerç, blog «Som de Mercat», de l'Ajuntament de Barcelona.

* Premi per a la Reusenca de Lletres Lena Paüls!, blog «Reusenques de Lletres»

* Vídeo del lliurament del premi «Lletres al Comerç». ©Mercat Dominical

* Lliurament dels premis «Lletres al Comerç», web Mercat Dominical de Sant Antoni

* Recull fotogràfic. Flickr Mercat Dominical de Sant Antoni

* Creu coberta shopping

ARCS DE LLUM #RAVALKM0 2018

Arcs de llum #RAVALKM0 Foto: ©Rafael Vargas

Els carrers del Raval de Barcelona han estrenat 44 arcs lumínics a partir de les fotografies de Jordi Puig, que ara es poden veure a l'exposició Històries #RavalKm0  a La Capella (Hospital, 56) fins el dia de Reis. Aquests arcs s'afegeixen a la vuitantena que es van realitzar els anys 2016 i 2017, a partir de les fotografies realitzades per Maria Espeus i Laia Albert, que també es mostren a l'exposició.

El projecte #RAVALJM0, impulsat per la Fundació Tot Raval, té per objectiu fomentar la dinamització comercial i social del Raval, a la vegada que es generen oportunitats formatives i ocupacionals al barri. L'edició d'enguany ha permès formar 18 persones en situació d'atur, algunes de les quals han estat contractades per elaborar 44 arcs lumínics i serigrafiar 4.000 bosses de roba.

Iftikhar (Pakistan), Seerat, Wamiq i Maiz (Barcelona)
Foto: © Jordi Puig

Lluis (Hospitalet), Valentina (Barcelona),
M. Àngels (Santa Maria d'Oló) Foto: ©Jordi Puig 

«Unes imatges amb molta ànima, darrera les quals 

hi ha les històries i vivències dels habitants del Raval 

i que reflecteixen l’essència del barri i la seva 

diversitat cultural, font de la seva riquesa i fortalesa» 

www.totraval.org