El sentit de l'olfacte evoca records. Sentim olor de la terra mullada, la de la goma d'esborrar, l'olor del pa calent, la del salobre, la de les crispetes, la del cafè acabat de fer, la de les mandarines, la d'un perfum que reconeixem com el d'algú conegut... i ens sentim transportats a un altre moment. La part del cervell que regeix l'olfacte és l'inconscient i ens mou a fer respostes instintives, automàtiques. A més, la memòria olfactiva és més duradora que la visual. Per aquest motiu, l'estimulació del sentit de l'olfacte té possibitats en el màrqueting. El Llenguadoc-Rosselló s'ha anunciat a París en panells publicitaris amb aroma de romaní. També Caixa del Penedès, per seduir els clients, té un aroma corporatiu (que possiblement aportarà com a patrimoni intangible a la fusió amb Caixa Laietana.) I el PSC i les ciutats de Barcelona i de Lleida, i l'exposició itinerant de la Creu Roja i el programa radiofònic "Via Lliure", de RAC 1. Com a resultat d'aquesta tendència, s'han creat empreses especialitzades en el disseny d'odotips, és a dir, de fragàncies que s'associen als valor d'una marca. Si tenim en compte que els humans podem reconèixer més de deu mil aromes diferents, aviat haurem de parlar de contaminació odorífera.
