La febre reciclatòria s'ha apoderat de Duesaigües. Ara sí, que no deixarem res per verd. Ens hi hem posat de bo de bo i esperem del servei públic que no ens pengi la llufa (ni avui, dia dels Innocents, ni mai) i estigui a l'altura dels nostres esforços. Ho constato, en veure la Nati que torna a la seva botiga carregadíssima pujant des del fons del carrer del Mig. Porta a l'espatlla un immens sac de plàstic transparent ple de bosses de plàstic per reciclar. Ha fet salat!
Si com li ha passat a la Nati avui, trobem el contenidor d'envasos ple, resignats (i gairebé contents), ens tornem a emportar la càrrega a casa i l'apilem al damunt del pot de reciclatge de vidre. Aconseguim una magnífica escultura de durada efímera, —suposem— fins que no aparegui disponible el contenidor corresponent. Si ens passa una cosa semblant amb el de matèria orgànica, colguem les deixalles al jardí o les cremem en bidons als terrats.
Aquí, el veïnat ja ho teníem clar: reciclar vol dir reutilitzar. Molt, molt abans que no ens ho posessin tan fàcil, ja érem sostenibles de mena. En recullo uns exemples triats a l'atzar:
* Reguem les torretes amb l'aigua de bullir bledes, que és l'única amb la qual no fem consomé de verdures.
* Tenim en vies de pacte el debat de si ens convé més criar conills o cabres a la gespa del camp de futbol.* Tenim gossos ensinistrats que contribueixen amb les seves tifes a encimentar els carrers.
* Recuperem les paperetes sobreres de les votacions per al dòmino. (En la darreres de les votacions europees es va encarregar d'endur-se-les el Jordi de la Placeta.)
* Ho reutilitzem tot, tot. Fins i tot reciclem muntanyes senceres.
* Ho reutilitzem tot, tot. Fins i tot reciclem muntanyes senceres.
"Que Déu em doni cinc minuts més
de coneixement que de vida",
deia la mare de la Nati. Amén.