05 de desembre 2009

Carles Riba, 50 anys després

Sempre darrera
els ocells invibles
de l'esperança,
¿fins on ha anat aquesta
vegada, que no torna?
CARLES RIBA
En ocasió dels cinquanta anys de la seva mort de Carles Riba (poeta, traductor dels clàssics, humanista, crític i intel·lectual cívic), l'Institut d'Estudis Catalans va programar un cicle de diàlegs a l'entorn de qui va ser durant els anys de la postguerra el gran referent intel·lectual i cívic del país. També la Universitat de Barcelona es va sumar al record de Riba i va inaugurar el curs acadèmic 2009-2010 amb Carles Riba i la Universitat', a càrrec de Carles Miralles, catedràtic de filologia grega.
Dimecres d'aquesta setmana es va cloure el principal acte commemoratiu: el Simposi Carles Riba. Més d'una vintena d'escriptors, traductors i estudiosos han participat en les ponències i en les taules rodones.
Aquest magne seminari ha estat organitzat conjuntament per la Institució de les Lletres Catalanes, l'Institut Cambó, la Fundació Bernat Metge, la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i l'Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona. Però, malgrat que s'hi han implicat tantes institucions, el personatge és un desconegut 50 anys després de la seva mort. ¿Quin institut de secundària llegeix poemes de Riba, sense ser-ne lectura obligada? ¿Quantes vegades a TV3 n'han parlat? ¿Han servit tots aquests actes per apropar el poeta a algú que no el conegués? ¿De què ha servit tanta faramalla? Dóna la resposta el mateix autor en aquest poema:
Tot navega: cada vaixell, és tot el mar
que li fa força i l’arrossega.
CARLES RIBA Estances II