Vaig conèixer la Conxita N. de Duesaigües quan era mare amatent, àvia orgullosa i poeta que sabia descriure l'esborronament i posar emoció sobre les coses menudes del seu poble. Pels volts de Nadal acostumava a fer-nos una visita al refugi de la Vinyeta per portar-nos avellanes. I jo l'esperava amb algun llibre que havia triat especialment per a ella o per a la seva néta Meritxell. Ara, el temps ha fet estralls al seu enteniment i no coneix ni els seus.
Un hivern de fa anys, anant l'A. i jo a passejar pel bosc, vam trobar la Conxita N. que tornava cap a casa amb uns branquillons que havia recollit als seus trossos de l'altre costat de la carretera. La vam enxampar amb un batí llarg de color de rosa (o malva?) i amb els cabells esborrifats pel mestral. Des de lluny, abans no vam distingir qui era, vam tenir la impressió que estàvem assistint a l'aparició d'una fada o d'una princesa escapada d'un conte infantil. En arribar a casa vaig escriure el poema Fada escabellada. Més endavant, vaig tenir l'oportunitat de llegir-li personalment l'original i regalar-l'hi signat. És aquest:
Fada escabellada,
aleno la teva veu
feta cant del poble,
mimosa, móra, raïm i grèvol
a la cortina emmidonada.
Em deus la lluna al paper
que et va espiar una nit,
emocionada.
aleno la teva veu
feta cant del poble,
mimosa, móra, raïm i grèvol
a la cortina emmidonada.
Em deus la lluna al paper
que et va espiar una nit,
emocionada.
Li vaig fer veure que les quatre plantes (mimosa, móra, raïm i grèvol) corresponien cadascuna a una estació de l'any. La cortina emmidonada era una de seva feta de ganxet, i de la lluna que una nit va seduir-la, no calia dir-ne res perquè "vostè me'n va llegir un poema que havia escrit, ¿se'n recorda, Conxita?" Silenci. La Conxita N. ja no recordava haver escrit res sobre cap lluna. Per tota resposta, va dir: "Vine". De l'armari de la seva habitació va treure una carpetassa marró amb gomes, on no hi cabia cap paper més i, posant la mà plana damunt, tot repenjant-s'hi una mica, va dir: "He escrit tot això." Amb serenitat, una mica absent, com si jo no hi fos, la Conxita N. va agafar la carpeta i, sense obrir-la, la va tornar a desar on era. Vaig incloure el poema —modificat per aquest fet— en un recull. (Vals. L'ametllerar era el plató, VII)