31 de desembre 2009

Cisco "Carrascle" i l'home dels nassos



(Foto superior: rètol a l'entrada de Cal Carrascle; foto inferior: fragment de paret de ca l'Enriqueta. ©Paüls, 2009)
No em canso de mirar aquesta paret de gairebé tres metres d'alçària. La va fer un artesà dels marges de pedra seca, Cisco "Carrascle", de Duesaigües, amb l'ajuda de Josep R., pedagog, nascut al poble. El nostre jardí de llicorella té molt de la manera de fer austera de l'autor d'aquest mosaic d'art. D'ell és l'eucalipus, l'alzina, el boix de la mata mare del qual han sortit tants esqueixos. D'ell són els noms que sé dels ocells que hi habiten; d'ell són els noms que sé dels núvols i dels vents que hi passen.
Vaig escriure el poema del mes de desembre, de Temps de penyora, en homenatge i amb tot el respecte, per a aquest home coratjós, que té plantats rosers en bancals:
XII
Ja no sabeu d'on treure garrofes per al tió,
però, com sempre, un raig de garrotades fa el fet.
Gossos afamats estripen les bosses de les escombraries,
i els indigents se n'aprofiten.
Innocents, els camellers fugen de la fam cap a un lloc segur,
no saben que arreu la pau ja no es preveu negoci,
i l'estel és una llufa de cartró i purpurina.
Amb el meu baf faig entelar vidres dels aparadors,
perquè res del que contenen respon al gran interrogant.
Si ara fes, en un acte de fe, un salt en el buit,
toparia amb vesc i grèvol de plàstic i molsa sintètica.
Potser és cert que l'enganyifa es troba també al pa àzim,
al setrill i a la flassada de llana, però creure-hi és un deure.
La terra té la mixtura perfecta,
amb massa convocàtories d'oposicions per trencar l'alambí.
No ens cal estranyar que, esperpèntic,
l'home dels nassos rondi cada dia per camps i ciutats,
carregat de penyores irrecuperables.
(Lena Paüls© Jocs Florals. Ajuntament de Barcelona, 2004)