Kestutis Kasparavicius Coses que passen de tant en tant. Traducció de Laura Vaqué. Il·lustracions de l'autor. Editorial Thule. Col·lecció Trampantojo. Barcelona, 2009. Per a lectors a partir de 8 anys.
L'escriptor i il.lustrador lituà Kestutis Kasparavicius (1954) és l'autor d'aquest refinat llibre de relats curts il·lustrats, que segueix l'estil surrealista de l'anterior llibre, Coses que passen cada dia (Thule, 2005). Cada relat ocupa just una plana del llibre acompanyat de la corresponent il.lustració situada a la plana encarada. En el pròleg, Kasparavicius explica que mentre llegia el seu llibre Coses que passen cada dia, se li van apropar una sèrie d'objectes de casa que es van mostrar descontents i fins i tot agressius perquè no els hi havia inclòs. Els objectes que reivindiquen el protagonisme d'algun relat són la pilota de bàsquet, el glogus blau, la làmpada, la cadira de cuina, la maduixa... L'autor atén les queixes i el resultat són aquests relats fantasiosos de Coses que passen de tant en tant.
Al costat dels objectes ignorats en l'altre llibre, hi ha una llanterna que emet llum negra, un cotxe vermell que pon tres ous, una família de porcs que, com correspon al propis costums, renyen al petit de la casa perquè menja ben assegut i amb coberts i tovalló. Tot un món al revés, que exemplifica en menys o menys intensitat en tots els relats, però sobretot en el del conill que viu de cap per avall i el de la casa amb tots els elements fora de lloc.
L'autor s'autoretrata en alguna làmina, formant part passiva de l'acció dels protagonistes, animals i coses humanitzats, que ell mateix ha imaginat. La majoria de composicions són estàtiques, planes, minuciosament treballades, amb detalls acabats amb traços diminuts que recorden les il·lustracions d'altre temps. Una paleta de colors càlids, de fusta sense envernissar, de delicada llum de tardor, accentua un conjunt deliciós que invita a mirar amb afecte l'ànima de l'entorn quotidià.
Al costat dels objectes ignorats en l'altre llibre, hi ha una llanterna que emet llum negra, un cotxe vermell que pon tres ous, una família de porcs que, com correspon al propis costums, renyen al petit de la casa perquè menja ben assegut i amb coberts i tovalló. Tot un món al revés, que exemplifica en menys o menys intensitat en tots els relats, però sobretot en el del conill que viu de cap per avall i el de la casa amb tots els elements fora de lloc.
L'autor s'autoretrata en alguna làmina, formant part passiva de l'acció dels protagonistes, animals i coses humanitzats, que ell mateix ha imaginat. La majoria de composicions són estàtiques, planes, minuciosament treballades, amb detalls acabats amb traços diminuts que recorden les il·lustracions d'altre temps. Una paleta de colors càlids, de fusta sense envernissar, de delicada llum de tardor, accentua un conjunt deliciós que invita a mirar amb afecte l'ànima de l'entorn quotidià.