04 de desembre 2009

Trauma poètic

No sé si hi ha tipificat en psiquiatria infantil el trauma poètic, però és segur que existeix. El poema Pastoreta Isabel que vaig recitar a la M. Dolors Vallverdú quan fa uns mesos em telefonava després de quaranta-cinc anys de no haver contactat, no era el que em pertocava recordar. Possiblement, recitant-l'hi a la impensada, vaig treure'm l'espina del damunt. Vaig recitar-li les estrofes del poema Pastoreta Isabel que podeu llegir en un apunt d'ahir.
En realitat, el poema que a mi em pertocava de recordar era el sonet inèdit que em va atorgar el nostre admirat mestre, senyor Guarque, el que es titulava La meva joventut, també de la M. Dolors. Em pensava que ja l'havia oblidat, però estava arraconat en algun lloc del cervell:
La meva joventut, que salta i riu,
és una arpa vibrant de cordes fines,
i cada dia sento molt més viu
l'espurneig amagat dintre les nines.

Com un vaixell perdut en l'oceà,
vaig oscil.lant empesa per les ones.
Sense saber per què dono a l'atzar
un revolar trement de papallones.

Sols aspiro en un jorn, potser llunyà,
sens temença de res, poder abastar
l'esperança blavosa d'un estel.

I navegar pel mar brodat d'atzur,
tremoloses les aigües de tan pur,
com naveguen els àngels en el cel.

Efectivament, és un poema més madur que no pas Pastoreta Isabel que, aleshores, era l'objecte del meu desig. Però en aquell moment "la meva joventut" encara estava adormida en el son dels infants. El senyor Guarque hi va dedicar molt de temps explicant-lo. Sobretot, la segona estrofa i allò del "revolar trement de papallones." No me'n refiava. Em volia encolomar aquell poema de totes totes. Em va convèncer amb el tercet final: es podia navegar plàcidament amb la cadència de les paraules. I, sí, el vaig voler aprendre. Però, el mal ja estava fet.
Aquell curs, la companya que recitava Pastoreta Isabel (Josefina C.) i jo, recitant La meva joventut, vam tenir un èxit esclatant en les festes escolars. També vam participar en un recital al Centre de Lectura i en un programa de ràdio local. Entre repeticions en veu alta, assajos davant la M. Dolors perfeccionant la dicció i recitacions diverses, potser la meva companya també es va aprendre el poema que jo recitava...