Després d'uns dies de bonança meteorològica, avui fa un vespre gèlid que no invita a sortir del cau. Per sort la Sala Muntaner és a tocar de casa. Pel carrer, tot i ser dissabte, no hi ha ni una ànima; en canvi els bars de copes i els petits restaurants del carrer Joaquim Costa i del començament del carrer Muntaner no hi cap ningú més. A la Sala Muntaner poca gent hi cabria, a més del que hi hem anat a veure la paròdia titulada Petita feina per a pallasso vell, de l'autor romanès Matéï Visniéc, amb traducció i direcció de Ramon Simó.Els protagonistes són tres pallassos vells (Nicollo, Filippo i Pepinno) que responen a un anunci i, mentre esperen per fer el càsting, recorden estampes d'una vida de circ que ja no existeix. Viuen de falses espectatives, però també de les nostàlgiques adulacions, a les quals s'aferren gelosos. Escenes amb diàlegs absurds, amb retrets irònics que fan pensar en Tot esperant Godot, de Samuel Beckett. Els intèrprets, tots tres de llarga trajectòria, Joan Montanyès (Monti), Jordi Martínez i Claret Papiol (Claret Clown), marquen distància entre el registre del text reflexiu i la part còmica. Ens escalfem les mans amb uns aplaudiments merescuts.