A l'entrada de cal Pasqual hi ha un pessebre de grandària considerable. És sobre una plataforma amb faldons que el posa a l'altura dels ulls d'un infant de cinc o sis anys. L'han construït l'Esteve i l'Encarna per a les seves filles Ainhoa i Estel, però el portal sempre és obert i el pessebre es veu tot passant pel carrer. Aquest fet el converteix en una mena de pessebre públic. Hi entra i surt el veïnat per admirar l'aigua que cau en cascades per les dues bandes, amb un pantà immens que en recull l'aigua. Les casetes se situen encimbellades en un difícil equilibri sobre penques d'escorça d'alzina surera i pedres de llicorella. A l'extrem esquerra hi han situat una zona desèrtica, on circulen els tres Reis; a la dreta, en l'evolució natural de la lectura, hi ha el Naixement. Tothom en aquest poble de gent humil fa la seva, però, així que sàpiguen la novetat, els faltarà temps per presentar-se a la cova a visitar el nounat i la mare.
Un altre d'aquests pessebres oberts a tothom va ser el de cal Rofes, que vèiem muntar a Jordi R., també a l'entrada, del qual diu la Neus H. R. (Duesaigües, La revista, núm. 2) que la seva àvia Neus, de cent un anys, recorda que després de la guerra civil les noies joves feien aquest pessebre i s'hi reunien per cantar-hi nadales.
I un altre encara: el que va construir l'artista Bartomeu L., amb el qual va guanyar el premi de l'Agrupació de Pessebristes de Reus i que s'exposava a l'església per Nadal. Anys a venir, el pessebre va quedar oblidat i l'autor va portar la idea de servei públic fins a confiar-lo a Joan F. que va mostrar interès de mostrar-lo a la seva parròquia a Barcelona.
En aquest pessebre actual de l'Esteve i l'Encarna hi veig la metàfora de Duesaigües. Dos barrancs que van a parar a un pantà. L'Encarna diu que el pessebre és obert a qui vulgui aportar-hi figures. Ja ho he dit, és un pessebre privat amb voluntat de servei públic. Per molts anys.
Un altre d'aquests pessebres oberts a tothom va ser el de cal Rofes, que vèiem muntar a Jordi R., també a l'entrada, del qual diu la Neus H. R. (Duesaigües, La revista, núm. 2) que la seva àvia Neus, de cent un anys, recorda que després de la guerra civil les noies joves feien aquest pessebre i s'hi reunien per cantar-hi nadales.
I un altre encara: el que va construir l'artista Bartomeu L., amb el qual va guanyar el premi de l'Agrupació de Pessebristes de Reus i que s'exposava a l'església per Nadal. Anys a venir, el pessebre va quedar oblidat i l'autor va portar la idea de servei públic fins a confiar-lo a Joan F. que va mostrar interès de mostrar-lo a la seva parròquia a Barcelona.
En aquest pessebre actual de l'Esteve i l'Encarna hi veig la metàfora de Duesaigües. Dos barrancs que van a parar a un pantà. L'Encarna diu que el pessebre és obert a qui vulgui aportar-hi figures. Ja ho he dit, és un pessebre privat amb voluntat de servei públic. Per molts anys.