Rellegeixo la novel·la de Francis Scott Fitzgerald. El que s'hi explica es repeteix ara mateix.
9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
Rellegeixo la novel·la de Francis Scott Fitzgerald. El que s'hi explica es repeteix ara mateix.
9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
La nostra coneixença va començar fa més de cinquanta anys amb el veïnatge que compartíem a Duesaigües amb els seus pares i amb els anys i el tracte vam anar entaulant també amb ella una amistat sincera. Des de mitjan setanta, sabíem que la Maria i el seu estimat Juli (el pintor Juli Garola i Monné (Reus, 1927 - 2002) arribaven al xalet veí perquè el piano que acostumava a tocar el seu pare, s'alegrava de sobte, virtuós, aeri.
La Maria va néixer al carrer del Carme de Reus, durant la República. La guerra la va agafar amb tres anys. I després, a les escoles franquistes a Reus diu que no aprendre res. Es va interessar per la música de la mà del mestre Fructuós Piqué. A les classes va coincidir amb el músic Joan Guinjoan de Riudoms, de qui va ser amic de per vida. S'anaven a examinar al Conservatori del Liceu a Barcelona.
No va parar fins que va aconseguir per a la ciutat l'Escola i Conservatori de Reus. Escola de Música i ensenyaments reglats de Grau Professional. Ho explicava així:
«No és fins el 1974 que la Diputació de Tarragona obre una delegació del Conservatori al Centre de Lectura. Comencem
l’Emilia Briansó, que farà de directora, la Carme Duran i jo mateixa.
Més tard, ens traslladem al Palau Bofarull.
Aquells van ser uns anys molt intensos. Tot era nou: plans d’estudi
reglats, reunions, claustres, tutories. La feina m’apassionava. Havíem
d’engegar un projecte nou, fet que ens esperonava a estudiar i estar al
dia del món musical.» Es va jubilar el 1998. Coincidint amb la notícia de l'ampliació del Conservatori i un auditori annex al Palau Bofarull, d'aquí a uns anys, caldria que les institucions implicades comencessin a pensar en mantenir la seva memòria amb la inscripció del seu nom, com a mínim, en alguna de les aules més destacades.
Personalment, hem gaudit de l'amistat i la finesa de la Maria Bartolí durant cinquanta anys. No ens va ensenyar música, tot i que durant tres o quatre cursos fèiem classe a la mateixa planta del Centre de Lectura, paret per paret i ens havíem sofert mútuament. En canvi, hem intercanviat llibres, receptes de cuina i plantes (Vegeu: La pedregosa). Els nostres jardins respectius a Duesaigües han compartit jardiner i ara, tothom admira el petit bosc d'herbes aromàtiques i el cedre de mig pam que va plantar ella mateixa al parterre públic de davant de casa seva. Avui s'alça ufanós i gegant desafiant el mestral que, en el comiat de la Maria, ha deixat el cel transparent. Volen unes partitures.
| La filla de l'aire. Autor i director: Raimon Molins. Sala Tallers. Teatre Nacional de Catalunya |
La ballarina Roseta Mauri, "la libèl·lula" o "la noia dels peus d'or", com anomenaven la primera ballarina de l'Òpera de París, ha estat recuperada pel dramaturg i director teatral Raimon Molins, al Teatre Nacional de Catalunya en coproducció amb la Sala Atrium, que s'encarregarà de la gira. Un espectacle multidisciplinari que es planteja com una conferència impartida per una física (un farciment dilatat en detriment del desenvolupament àgil del tema), que també s'encarrega d'enfocar pinzellades de la biografia de la ballarina, des de la duresa dels assajos que posava al límit el seu cos jove, passat per l'esclat del reconeixement, la fama i l'època daurada a l'Òpera de París, fins que, a la vellesa, deixa de ser professora de les noves generacions. Una síntesi estilitzada que ens arriba amb mirada estètica.
Passional i expressiva, Roseta Mauri s'encarna en la ballarina Anna Casasola que es posa les sabatilles de puntes per ballar tres coreografies creades per Catherine Allard. També s'encarna, en diferents etapes de la vida, en les actrius Cristina Plazas i Lluïsa Mallol i, virtualment, en la nena Ainet Zaragoza. Moïse Taxé interpreta tots els papers masculins. L'espai escènic representa un estudi de dansa, davant d'un gran mirall on es projecten imatges enllaunades (ai, els avellaners del Baix Camp convertits en ametllers florits!) i en directe apropant els personatges. Les imatges expliquen els contextos de la biografia de la ballarina i reforcen la llum i les ombres del sacrifici que implica ser una estrella i voler-hi dedicar totes les energies. 8/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
*
Per saber-ne més: «Roseta» Roseta Mauri Segura
*
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
![]() |
Suite nº 4. Do not disturb. Autoria: HOTEL col·lectiu escènic Dramatúrgia i direcció: Jordi Oriol. Sala Tallers, TNC |
Llegiu-ne a crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
![]() |
| Direcció i interpretació: María Muñoz i Pep Ramis Sala Petita, TNC. Festival Grec'23 |
Llegeix la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
![]() |
| Triptych. Concepte i direcció: Gabriela Carrizo i Franck Chartier. Companyia Peeping Tom. Sala Gran, TNC |
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
![]() |
| https://vimeo.com/497587291 (contrasenya: tarragona) VO i també subtitulat en castellà i anglès. |
Premis i distincions:
* Official Selection Spring Dance Festival 2021 Plat Artístic - [C]Screen
* Honorable Mention Filmóptico - International Art Visual and Film Festival 2021
* Official Selection Muestra Internacional de Cine Experimental y Nuevos Medios La Mirada Inquieta (Cuba)
* Winner - Dance Cinema Award Frostbite International Online Film Festival. Març 2021
* Coreocinema Platform
* Official Selection Zambia Short Film Festival
* IPFF - Virtual Library
* Selecció Oficial Stripart 2021
* Special Screening Lens Dans Fest
* Finalist Best Dance Intl Music Video Underground. Maig 2021
* Finalist Dancentric Film Festival "DFF"
Raquel Rodríguez n'ha fet l'adaptació i la direcció coreogràfica que interpreta la companyia de dansa La Im.Perfecta (Raquel Méndez, Júlia Miralles, Paula Sánchez i Raquel Rodríguez); la direcció audiovisual ha anat a càrrec de Marta Arjona i Maite Blasco. S'ha enregistrat al Convent de les Arts d'Alcover. De la mà de la productora vallenca DansPXL, s'ha estrenat al Teatre principal de Valls (7 de març d'enguany), en commemoració del Dia de la Dona.
![]() | |||
| Tast de misteri, les aromes de boca, dring de vainilla. Pessigollegen o el paladar entapissen, aspres, sedosos. Lena Paüls. Haikus |
![]() |
| Teatre Bartrina, 17-4-2021 © Daniel Recasens |
L'espectacle De vi va veu es va estrenar al Jardí de la Casa Rull (26 -9-2020). [Vegeu-ne una crònica] i ara s'ha reposat al Teatre Bartrina (17-4-2021). Consta de vint peces breus de diferents autors totes referides al vi, seleccionades per Fina Masdéu. Les interpreten a través de diferents disciplines, sota la direcció de Rosa Mateu: la paraula dita per Dolors Esquerda i Bàrbara Roig; la música festiva creada i interpretada per Aleix Bové i Sara Sambola; el moviment de Magda Borrull.
Aquest cop l'espectacle s'acompanyava de Solà sol Solà, de Lluís Solà, dirigit per Francesc Cerro-Ferran.
Brindem perquè siguin molts més.
![]() | ||
| Estrena 'De Vi va veu', al jardí de Casa Rull, 26-9-2020 Foto: © Estel Bové Munté | |
![]() |
| © Estel Bové Munté |
![]() |
| © Francesc Cerro-Ferran |
![]() |
| © Estel Bové Munté |
![]() |
| © Estel Bové Munté |
![]() |
| Reportatge de Sílvia Fornós «Diari de Tarragona», 26-9-2020 |
Dissabte, 26 de setembre, 21:30 h
![]() |
| Acció final de 'Bombes de llavors'. Foto: © Núria Olesti |
La ballarina i actriu Lorena Santiago Aran (Reus, 1992) actua a l'espectacle de gran format A chorus line, al
«Teatre Soho CaixaBank» de Màlaga promogut per l'actor Antonio Banderas,
sota la direcció artística de Lluís Pasqual. L'espectacle es podrà
veure el febrer al Teatre Tívolí de Barcelona. ![]() |
| Fundació del Teatre Fortuny, 2018 |
![]() |
| © Edgar Regas. Final d'arabesc |
![]() |
| Focus at infinity, de Rosemarie Castoro. Foto: Miquel Coll |