Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dansa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dansa. Mostrar tots els missatges

21 de maig 2026

'EL GRAN GATSBY', AL TEATRE VICTÒRIA

El gran Gatsby. Espectacle de dansa, teatre i música basat en la novel·la de Francis Scott Fitzgerald. Creació coreogràfica: Enrique Gasa Valga. Llibret d'Enrique Gasa Valga i Birgit Edelbauer-Heiss. Composicions originals de Roberto Tubaro. Cia. Gasa Valga Dance Company. Direcció musical: Roberto Tubaro. Direcció: Enrique Gasa Valga. 
Teatre Victòria, Barcelona

 

La companyia d'Enrique Gasa ara fa una breu estada a Catalunya, al Teatre Victòria.  La gira actual amb «El gran Gatsby», des d'Àustria, on es va estrenar, ha passat per escenaris de Múnic i Montecarlo i té previst viatjar a Bangkok amb un repartiment que posa en escena 13 ballarins, 2 cantants i 6 músics.
El gran Gatsby és una relectura en clau coreogràfica de la novel·la de Francis Scott Fitzgerald, publicada enguany fa cent anys. Es basa en un personatge de ficció mitificat per ser un espia dels alemanys a la Primera Guerra Mundial, i per portar una vida sumptuosa de festa amb amics en una mansió de Long Island. Gatsby viu turmentat somiant amb una noia que havia estimat i que va haver de deixar. De rerefons, la societat dels anys vint als Estats Units, dedicada al culte a les aparences i l'opulència abans del Crac del 29. 
Més de vint peces de ball executades amb una gran precisió i virtuosisme tècnic i amb una banda sonora en directe de peces històriques de Nina Simone, de Duke Ellington, de Nat King Cole, de Bing Crosby, de Benny Goodmann, d'Ella Fitzgerald, de Richard Rogers o fins i tot de Freddy Mercury i de Jacques Brel. Ritmes de jazz, de swing i també amb algunes insercions de composicions originals del director musical de l'espectacle, Roberto Tubaro.
La cantant Greta Marcolongo i el ballarí i cantant australià Locke Venturato han estat merescudament aplaudits dempeus.

Rellegeixo la novel·la de Francis Scott Fitzgerald. El que s'hi explica es repeteix ara mateix. 

9/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

29 de gener 2026

MARIA BARTOLÍ I PADROL, IN MEMORIAM

Maria Bartolí i Padrol (Reus, 1933-2026)

Gràcies, Maria, pel que hem après de tu.
 
Ens ha deixat als 92 anys Maria Bartolí i Padrol, una persona intel·ligent, culta i sensible. Dedicada professionalment a l'ensenyament de la música. Professora de piano i llenguatge musical, cofundadora de l'Escola de Dansa del Centre de Lectura, impulsora de la delegació del Conservatori a Reus i de moltes altres iniciatives a l'entorn de la música.

La nostra coneixença va començar fa més de cinquanta anys amb el veïnatge que compartíem a Duesaigües amb els seus pares i amb els anys i el tracte vam anar entaulant també amb ella una amistat sincera. Des de mitjan setanta, sabíem que la Maria i el seu estimat Juli (el pintor Juli Garola i Monné (Reus, 1927 - 2002) arribaven al xalet veí perquè el piano que acostumava a tocar el seu pare, s'alegrava de sobte, virtuós, aeri. 

La Maria va néixer al carrer del Carme de Reus, durant la República. La guerra la va agafar amb tres anys. I després, a les escoles franquistes a Reus diu que no aprendre res. Es va interessar per la música de la mà del mestre Fructuós Piqué. A les classes  va coincidir amb el músic Joan Guinjoan de Riudoms, de qui va ser amic de per vida. S'anaven a examinar al Conservatori del Liceu a Barcelona.  

No va parar fins que va aconseguir per a la ciutat l'Escola i Conservatori de Reus. Escola de Música i ensenyaments reglats de Grau Professional. Ho explicava així:

«No és fins el 1974 que la Diputació de Tarragona obre una delegació del Conservatori al Centre de Lectura. Comencem l’Emilia Briansó, que farà de directora, la Carme Duran i jo mateixa. Més tard, ens traslladem al Palau Bofarull. Aquells van ser uns anys molt intensos. Tot era nou: plans d’estudi reglats, reunions, claustres, tutories. La feina m’apassionava. Havíem d’engegar un projecte nou, fet que ens esperonava a estudiar i estar al dia del món musical.» Es va jubilar el 1998. Coincidint amb la notícia de l'ampliació del Conservatori i un auditori annex al Palau Bofarull, d'aquí a uns anys, caldria que les institucions implicades comencessin a pensar en mantenir la seva memòria amb la inscripció del seu nom, com a mínim, en alguna de les aules més destacades.

Personalment, hem gaudit de l'amistat i la finesa de la Maria Bartolí durant cinquanta anys. No ens va ensenyar música, tot i que durant tres o quatre cursos fèiem classe a la mateixa planta del Centre de Lectura, paret per paret i ens havíem sofert mútuament. En canvi, hem intercanviat llibres, receptes de cuina i plantes (Vegeu: La pedregosa). Els nostres jardins respectius a Duesaigües han compartit jardiner i ara, tothom admira el petit bosc d'herbes aromàtiques i el cedre de mig pam que va plantar ella mateixa al parterre públic de davant de casa seva. Avui s'alça ufanós i gegant desafiant el mestral que, en el comiat de la Maria, ha deixat el cel transparent. Volen unes partitures. 

Conversa que va publicar la seva jove Empar Pont. 
Sèrie entrevistes de Reusenques de Lletres. 
Reus digital, 4-II-2023. 
 
 
 
Parterre públic de cal Bartolí: baladre, verbena, heura, espígol, romaní, 
farigola, juníperus, cedre, roser, margarida del Cap, marfull, 
espernallac, violetes, crespinell.



04 d’octubre 2025

'LA FILLA DE L'AIRE', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La filla de l'aire. Autor i director: Raimon Molins.
Sala Tallers. Teatre Nacional de Catalunya

La ballarina Roseta Mauri, "la libèl·lula" o "la noia dels peus d'or", com anomenaven la primera ballarina de l'Òpera de París, ha estat recuperada pel dramaturg i director teatral Raimon Molins, al Teatre Nacional de Catalunya en coproducció amb la Sala Atrium, que s'encarregarà de la gira. Un espectacle multidisciplinari que es planteja com una conferència impartida per una física (un farciment dilatat en detriment del desenvolupament àgil del tema), que també s'encarrega d'enfocar pinzellades de la biografia de la ballarina, des de la duresa dels assajos que posava al límit el seu cos jove, passat per l'esclat del reconeixement,  la fama i l'època daurada a l'Òpera de París, fins que, a la vellesa, deixa de ser professora de les noves generacions. Una síntesi estilitzada que ens arriba amb mirada estètica.

Passional i expressiva, Roseta Mauri s'encarna en la ballarina Anna Casasola que es posa les sabatilles de puntes per ballar tres coreografies creades per Catherine Allard. També s'encarna, en diferents etapes de la vida, en les actrius Cristina Plazas i Lluïsa Mallol i, virtualment, en la nena Ainet Zaragoza. Moïse Taxé interpreta tots els papers masculins.  L'espai escènic representa un estudi de dansa, davant d'un gran mirall on es projecten imatges enllaunades (ai, els avellaners del Baix Camp convertits en ametllers florits!) i en directe apropant els personatges. Les imatges expliquen els contextos de la biografia de la ballarina i reforcen la llum i les ombres del sacrifici que implica ser una estrella i voler-hi dedicar totes les energies.  8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

Per saber-ne més: «Roseta» Roseta Mauri Segura

*


26 de setembre 2025

'LA MORT I LA PRIMAVERA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La mort i la primavera. Idea de Marcos Morau, 
a partir de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda. 
Autoria de La Veronal. Música original: Maria Arnal. 
Direcció artística: Marcos Morau. TNC, Sala Gran. 
9/10
 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

14 de març 2025

'SUITE N.º 4. DO NOT DISTURB', AL TEATRE NACIONAL

Suite nº 4. Do not disturb. Autoria: HOTEL col·lectiu escènic
Dramatúrgia i direcció: Jordi Oriol. Sala Tallers, TNC
Espectacle de dansa-teatre que forma part del festival Dansa Metropolitana. Els intèrprets ballarins fan de peons de la construcció poc eficaços, la qual cosa decanta les accions dels petits episodis cap la comicitat.  La companyia HOTEL col·lectiu escènic porta una llarga trajectòria integrant creadors d'altres disciplines amb una voluntat de recerca de nous horitzons i, sobretot, amb l'atractiu que suggereixen més enllà del que mostren a escena. Posem-hi imaginació, doncs. 7/10

Llegiu-ne a crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY


02 de juliol 2023

'DOUBLE INFINITE. THE BLUEBIRD CALL', AL TNC

Direcció i interpretació: María Muñoz i Pep Ramis
Sala Petita, TNC. Festival Grec'23
Els coreògrafs i ballarins María Muñoz i Pep Ramis fan fundar la companyia Mal Pelo fa 35 anys, i des d'aleshores han presentat els seus espectacles a escenaris de mig món. A Double Infinite. The Bluebird call es pregunten si es pot fer dansa als seixanta anys. Se serveixen de textos propis i fragments en castellà i anglès de John Berger, de Charles Bukowski, de Blaise Pascal o de Pier Paolo Pasolini. L'audiovisual en blanc i negre que emmarca els moviments mostra que, cadascú per la seva banda, ha transitat per boscos i per erms i ara arriben davant del públic cansats i desesmats. Canvien mobles —i músics— de lloc i hi juguen passejant-los, amagant-los. El duet coreogràfic es retroba malhumorat a escena. ¿On és el desig que volien tenir sempre encès? La resposta és a l'epíleg de màscares d'ocell blanc (o descolorit?); un ocell que un dia va ser blau i era al teu cor (diu el poema 'Bluebird', de Charles Bukowski). «¿Que no ho recordes? És un ocell blau, idiota!» 7/10

Llegeix la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

12 de novembre 2022

'TRIPTYCH', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Triptych. Concepte i direcció: Gabriela Carrizo
i Franck Chartier. Companyia Peeping Tom. Sala Gran, TNC
Espectacle electritzant de dansa o dansa-teatre, tant és. L'argentina Gabriela Carrizo i el francès Franck Chartier, fundadors de la companyia belga Peeping Tom, presenten aquest espectacle que és un collage format per dues peces surrealistes «The missing door» i «The lost room» que es van veure a Barcelona dins el Grec del 2020 i una tercera, «The hidden floor», una cloenda tan inquietant com esplèndida. Un treball físic, gairebé de contorsionisme, imatges poètiques, tocs d'humor, portes que s'obren i es tanquen amagant espais que es transformen al ritme d'una història que transcorre dins d'un vaixell que fa aigües com la vida dels protagonistes. Res no és el que sembla. Com empesos per una molla, aplaudiments dempeus. Hipnotitzats de tanta bellesa. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

27 de març 2022

DANSA 'AISHA AND ABHAYA', AL TNC

Aisha and Abhaya. Coreografia: Sharon Eyal, amb la col·laboració
de Gai Behar. Direcció: Kibwe Tavares. Sala Gran TNC 

Dins el cicle Dansa Contemporània, la Rambert Dance Company del Regne Unit ha visitat fugaçment Barcelona —només tres funcions— i hem tingut el privilegi de gaudir d'Aisha and Abhaya, un espectacle excepcional, d'una hora escassa de durada, però inoblidable. Una introducció videogràfica situa en una platja deserta les germanes Aisha i Abhaya, que hi arriben després d'un naufragi fugint d'un genocidi. A la nit s'arreceren per descansar i un grup de persones joves les descobreixen i les acullen. A continuació, entra en escena un estol de set ballarins amb uns moviments coreogràfics hipnòtics, al ritme d'una música repetitiva i a un volum tal que feia bellugar les butaques de les grades de la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. En sortim sordejant i les mans vermelles de tant d'aplaudir. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


14 de juny 2021

MEMÒRIA DE LES OBLIDADES, VIDEODANSA PREMIAT

https://vimeo.com/497587291
(contrasenya: tarragona)
VO i també subtitulat en castellà i anglès.
El documental  'Memòria de les Oblidades', premiat internacionalment, es basa en l'assaig de títol homònim de Tecla Martorell (Tarragona, 1960). És una producció de videodansa que ret homenatge a les dones que van morir al convent-presó de les Oblates de Tarragona a causa de les dures condiciones carceràries i a l’única dona afusellada a la ciutat durant la repressió franquista, la duesaigüenca Elisa Cardona Ollé. L’obra pretén mantenir viu i documentar el record d’aquestes dones a través dels testimonis sobre les seves vides i la seva estada a la presó, abans de ser enterrades a la fossa comuna del cementiri de Tarragona.

Premis i distincions:
* Official Selection Spring Dance Festival 2021 Plat Artístic - [C]Screen
* Honorable Mention Filmóptico - International Art Visual and Film Festival 2021
* Official Selection Muestra Internacional de Cine Experimental y Nuevos Medios La Mirada Inquieta (Cuba)
* Winner - Dance Cinema Award Frostbite International Online Film Festival. Març 2021
* Coreocinema Platform
* Official Selection Zambia Short Film Festival
* IPFF - Virtual Library
* Selecció Oficial Stripart 2021
* Special Screening Lens Dans Fest
* Finalist Best Dance Intl Music Video Underground. Maig 2021
* Finalist Dancentric Film Festival "DFF"

Raquel Rodríguez n'ha fet l'adaptació i la direcció coreogràfica que interpreta la companyia de dansa La Im.Perfecta (Raquel Méndez, Júlia Miralles, Paula Sánchez i Raquel Rodríguez); la direcció audiovisual ha anat a càrrec de Marta Arjona i Maite Blasco. S'ha enregistrat al Convent de les Arts d'Alcover. De la mà de la productora vallenca DansPXL, s'ha estrenat  al Teatre principal de Valls (7 de març d'enguany), en commemoració del Dia de la Dona.

Memòria de les oblidades compta també 
amb una versió teatral

18 d’abril 2021

ESPECTACLE 'DE VI VA VEU', AL TEATRE BARTRINA

Tast de misteri,
les aromes de boca,
dring de vainilla.

Pessigollegen
o el paladar entapissen,
aspres, sedosos.

Lena Paüls. Haikus
 

A la fotografia, el músic reusenc Aleix Bové fa senyals estranys amb les mans: un 4 i un 0? Sí, ens diu, feliç, que fa 40 anys. Al Teatre Bartrina,  l'Aleix celebra De vi va veu, junt amb les sis dones tot talent que l'acompanyen. I la festa tindrà tot el quòrum que es pot tenir en temps de pandèmia, encara que el Barça jugui una final (en el moment de fer la fotografia l'Aleix encara no sap que l'equip que és més que un equip guanyarà per quatre gols a zero la copa de nom heretat del franquisme.)

Teatre Bartrina, 17-4-2021 © Daniel Recasens


L'espectacle De vi va veu es va estrenar al Jardí de la Casa Rull (26 -9-2020). [Vegeu-ne una crònica] i ara s'ha reposat al Teatre Bartrina (17-4-2021). Consta de vint peces breus de diferents autors totes referides al vi, seleccionades per Fina Masdéu.  Les interpreten a través de diferents disciplines, sota la direcció de Rosa Mateu: la paraula dita per Dolors Esquerda i Bàrbara Roig; la música festiva creada i interpretada per Aleix Bové i Sara Sambola; el moviment de Magda Borrull.
Aquest cop l'espectacle s'acompanyava de Solà sol Solà, de Lluís Solà, dirigit per Francesc Cerro-Ferran.

Brindem perquè siguin molts més.


29 de setembre 2020

ESTRENA DE L'ESPECTACLE ''DE VI VA VEU'

Projecte Bartrina, amb espectacles de proximitat.
Direcció: Rosa Mateu
Estrena 'De Vi va veu', al jardí de Casa Rull, 26-9-2020
Foto: © Estel Bové Munté
  

 
Espectacle multidisciplinari a partir d'una selecció 
de poemes realitzada per Fina Masdéu. 

Peces breus interpretades a través de diferents disciplines.
La paraula dita per Dolors Esquerda i Bàrbara Roig. 
La música festiva creada i interpretada per Aleix Bové 
i Sara Sambola. Moviment de Magda Borrull.

© Estel Bové Munté
© Francesc Cerro-Ferran
© Estel Bové Munté
© Estel Bové Munté

I el maridatge a to, amb una copa de vi amb Sara Pérez, 
de la bodega Mas Martinet. 


Reportatge de Sílvia Fornós
«Diari de Tarragona», 26-9-2020 

 
Reposició de l'espectacle al Teatre Bartrina, 17-4-2021

22 de setembre 2020

'DE VI VA VEU', ESPECTACLE MULTIDISCIPLINARI

Dissabte, 26 de setembre, 21:30 h

 De vi va veu (Projecte Bartrina 2020- Jardí Casa Rull)
 
Aforament limitat 
Venda d'entrades a www.teatrebartrina.cat
Preu: 5€


31 de desembre 2019

JOIES RARES: CREACIONS COL·LECTIVES EN LÍNIA

Acció final de 'Bombes de llavors'. 
Foto: © Núria Olesti
Vegeu aplegades en aquest apunt cinc creacions artisticoliteràries col·lectives que tenen com a singularitat que han estat pensades per ser publicades en línia i, alhora, interrelacionades amb diferents disciplines artístiques en ser presentades in presentia. 
Dins de cada crònica, hi trobareu els noms de les persones que han format part de cada projecte i qui ens ha acollit ja sigui en espais ciutadans o difonent les performances de presentació. Hi falta l'auditori, que ha estat nombrós, com es pot veure en els diferents àlbums de fotografies de cada crònica. 

* 2019. Bombes de llavors 
Vint proses poètiques basades en obres de Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Marc Pérez Oliván/Nené, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Pròleg de Mònica de Dalmau Mommertz. Paraules dites per les rapsodes Antònia Farré i Alba Closa, moviments coreogràfics de Carme Andrade, Laia Espallargas, Teresa Llorach,  Sara Mauri, Martina Rius Mauri i Fina Veciana. Música: Cristina Duran. Guió de la performance: Carme Andrade. Direcció artística: Fina Veciana.   Vegeu la Crònica de la performance de Bombes de llavors.


* 2018. Estimo la dona que soc: #mestimo.
Trenta-sis proses poètiques inspirades en pintures de Fina Veciana. Pròleg de Carme Andrade.  Paraules dites per la rapsoda Antònia Farré, moviments coreogràfics de les ballarines professsionals Meritxell Blay i Laia Domingo, la poeta i performer Mònica de Dalmau Mommertz i la música Cristina Duran.  Vegeu la crònica  Síntesi poètica de #mestimo, un regal excepcional.

* 2017. El vestit negre.
Amb Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep Manuel Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau Mommertz, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Marc Pérez Oliván/Nené, Lena Paüls, Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili. Pròleg de Biel Ferrer. Coberta de Rosa Virgili. Vegeu la crònica El vestit negre, àlbum polifònic.

* 2017. La musa de la frescor.
Textos basats en la pintura 'La musa de la frescor', de Marc A. Pérez Oliván. Carme Andrade, M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas Fontcuberta, Mònica de Dalmau Mommertz, Teresa Duch, Conxita Jiménez, Eduard López, Pep Macaya, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Lena Paüls, Victòria Rodrigo, Anabel Sáiz Ripoll. Vegeu: Crònica del making of

* 2016. Remeno paraules.
Amb Xavier Aluja, Marta Anguera, Fabián Azul, Antonieta Codina, Màrius Domingo de Pedro, Núria Feijoó, Josep Masanés, Marc Pérez Oliván, Rosa Puig, Iolanda Salvadó, Cori Torroja i Fina Veciana. Coberta de Joan Tharrats. Pròleg d'Eduard López. Vegeu-ne informació i booktrailer.







28 de novembre 2019

'BOMBES DE LLAVORS' AL PROGRAMA TELEVISIU «CONNECTI.CAT»

Minut: 22:05
Crònica de la periodista Ariadna Escoda de Canal Reus TV per al programa Connecti.cat que s'emet per a la Xarxa de Comunicació local. En directe des del Centre d'Art Cal Massó, una estona abans de començar la performance de presentació del llibre digital 'Bombes de llavors', 28-XI-2019






18 de novembre 2019

LA REUSENCA LORENA SANTIAGO, AL SOHO CAIXABANC DE MÀLAGA

 

La ballarina i actriu Lorena Santiago Aran (Reus, 1992) actua a l'espectacle de gran format A chorus line, al «Teatre Soho CaixaBank» de Màlaga promogut per l'actor Antonio Banderas, sota la direcció artística de Lluís Pasqual. L'espectacle es podrà veure el febrer al Teatre Tívolí de Barcelona. 
La Lorena va començar a l'Escola de Dansa del Centre de Lectura, va continuar la formació en diversos centres de Barcelona, dels quals destaca l'escola d'arts escèniques de Coco Comín. Als 19 anys va començar a actuar a Port Aventura i l'any 2017 va ser la imatge de l'edició del Gantxet Pintxo de primavera, en ocasió de l'Any Roseta Mauri.




14 d’octubre 2019

AJORNADA LA PRESENTACIÓ DE 'BOMBES DE LLAVORS'


Benvolguts, benvolgudes,
A causa de la situació excepcional que viu el país arran de la sentència feta pública, la presentació del llibre digital 'Bombes de llavors', que teníem prevista per al dijous 17 d'octubre al Centre d'Art Cal Massó, queda AJORNADA per dignitat i en solidaritat amb els presos polítics catalans.

Tan aviat com sapiguem la nova data de la presentació us la comunicarem.

Gràcies pel vostre interès.

05 d’octubre 2019

'LA TIENDA DE LOS HORRORES', AL COLISEUM

La Tienda de los Horrores (Little Shop of Horrors). Basada en la pel·lícula homònima de Roger Corman amb guió de Charles Griffith. Llibret i lletres: Howard Ashman. Música: Alan Menken. Traducció: Marc Artigau. Direcció musical: Manu Guix. Direcció: Àngel Llàcer i Manu Guix. Teatre Coliseum, Barcelona.

Hem vist dues vegades aquesta producció del musical clàssic La tienda de los Horrores, que signen Àngel Llacer i Manu Guix. La primera, pocs dies després de l'estrena, quan faltaven vint ninuts per acabar  la informàtica va fallar i es va haver de suspendre la funció. Un monòleg per fer temps de José Corbacho ens va salvar de no tornar enrabiats a casa. Al cap d'uns dies, la segona representació respirava bé des de bon començament. Potent,  ben cantada, ben ballada (fantàstic trio The Sey Sisters), ben il·luminada i, en fi, explicada amb tanta energia i talent que no podíem quedar sinó amb la boca oberta pel treball ben conjuntat, excepcional.
Seymour i Audrey estan secretament enamorats i treballen en una petita floristeria d'Skid Row, un barri pobre de Nova York. La noia és dependent d'una parella que la maltracta. Però, una planta carnívora que el xicot està criant a la rebotiga canviarà la vida dels protagonistes. Una planta molt, molt golafra, de dos-cents quilos (manipulació: Quim Molina; veu: Manu Guix) que ens enamora i ens esgarrifa. Però no cal endolcir el conte ni tan sols per als infants. 9/10




07 de novembre 2018

«ROSETA», ROSETA MAURI SEGURA

Fundació del Teatre Fortuny, 2018
Roseta, llibre per a infants de les autores Maria Lluïsa Amorós, Teresa Llorach i Carme Puyol ¿Qui era la Roseta Mauri Segura (Reus, 1849? - París, 1923) que dona nom a un institut de secundària,  a un carrer de Reus i un premi internacional de dansa? Una excepcional primera ballarina del segle XIX. Nena prodigi amb la influència del seu pare, ballarí del Teatre del Liceu de Barcelona. Després de formar part del cos de ball de diversos teatres, el 1873 va arribar a ser la primera ballarina del Liceu. Va emprendre  una gira pels principals teatres d'Europa: Berlín, Roma, Trieste, Viena, Torí... El 1877 va actuar a l'Scala de Milà i a partir d'aquest fet la van contractar a l'Òpera de París, d'on es va convertir en l'estrella principal.

© Edgar Regas. Final d'arabesc
Pel seu talent, tècnica, per la seva personalitat temperamental i pel seu encant va ser inspiració de nombrosos pintors que la van immortalitzar en les seves obres, com Degàs, Renoir, Bonnat, Manet, i escultors com Bensi, Puesch, Marqueste, Euxebi, Arnau.
Vegeu a la imatge: © Edgar Regas. Roseta Mauri representada en La primaballerina, un pastel de 1878, que es troba al Museu d'Orsay.

Es va retirar el 1898, tot i que després va ser contractada amb caràcter vitalici com a professora de dansa del Conservatori de l'Òpera de París. Va morir als setanta-tres anys i està enterrada al panteó familiar de Montparnasse.

Ara aquest personatge real protagonitza el conte Roseta del qual són autores  Maria Lluïsa Amorós (conte), Teresa Llorach (il·lustracions) i Carme Puyol (història). L'explica l'àvia a la petita Joëlle que ha anat a passar uns dies de vacances a la ciutat de Reus. L'edita la Fundació Teatre Fortuny. El conte s'ha presentat a Reus amb una festa escènica, oberta a tothom. 
 
**
 
Vegeu l'article El camerino de Roseta Mauri 
de Meritxell Blay. Blog «Les inutilitats»
 
**
 
de Jaume Massó i Carballido. Museu de Reus, 18-IV-2019

 


28 de febrer 2018

ROSEMARIE CASTORO, AL MACBA

Focus at infinity, de Rosemarie Castoro.  Foto: Miquel Coll

«Tots els meus problemes giren a l'entorn de l'espai?
Fa temps, el temps era el meu problema
Ara, l’espai. Vull esculpir l’espai. Estic esculpint l’espai»

L'artista multidisciplinar Rosemarie Castoro (Nova York, 1939-2015) va ser un referent del minimalisme, l’art conceptual i el postminimalisme entre els anys 1964 i 1979, que és el període que comprèn l'exposició antològica Enfocar a l'infinit, que li dedica el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Castoro va desenvolupar la idea de coreografia personal en simbiosi amb l'espai, concepte que ha materialitzat en dibuixos, mosaics pictòrics, escultures, fotografies, accions performatives, instal·lacions monumentals en espais urbans... Castoro es fusionava en les seves obres d'art a través del cos, es retratava ballant o creant altres obres dins o a l'entorn de les seves escultures. Una interrelació que va experimentar, també, amb l'obra d'altres artistes coetanis. Tot i la diversitat de materials i estils els visitants ens sentim interpel·lats per una obra coherent, d'una obsessiva unitat vital.

Exposició oberta fins al 15 d’abril del 2018