21 de juny 2017

'EL VESTIT NEGRE', ÀLBUM POLIFÒNIC

http://bit.ly/2sF5vuG
Cliqueu la imatge per accedir a l'àlbum de fotografies
de la  presentació
d'El vestit negre. CIMIR, 14-6-2017

 

La creació col·lectiva El vestit negre va desplegant la voluntat interdisciplinar. El diàleg entre les imatges i els textos publicat en suport digital ha tingut continuïtat en un muntatge on s'han combinat veus, dansa, performance i música en els espais del Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (14 de juny de 2017).
Performance de presentació 'El vestit negre'. © Fabián Azul
Els assistents han acudit a la presentació d'un llibre digital sense saber ben bé amb què es trobarien i s'han trobat dins d'una performance significativa en els detalls i en el conjunt. Les emocions i els sentiments han emergit en l'esplèndid marc que pocs coneixien i que inauguràvem per aquest ús, embolcallats per  les oficiants, les paraules, la llum, els sons ambientals, les textures formals (els colors, el ritme, la música, l'equilibri entre simetria i asimetria) que han creat una atmosfera i un estat d'ànim general obert a explorar la transversalitat de l'art.

Tot a punt per començar la performance. © Elena Giménez
S'iniciava l'acte de la mà de dos arquetips femenins, que en declaraven la intenció: Penèlope, l'estratega que aconsegueix ser fidel al seu amor, teixint de dia un sudari i desteixint-lo de nit, i Ariadna seguint el fil que la condueix a la llibertat o, com la imatge del mirall que suggereix Carme Andrade, «Ariadna ens crida a seguir el fil que, alhora, és el mateix que desfà el vestit de Penèlope», en un moviment coreogràfic tant de les ballarines i les rapsodes com dels participants a l'acte.

A la planta baixa, entre maniquins, les primeres lectures.
© Eduard López

Les rapsodes llegeixen uns textos sensuals d'El vestit negre, al plat d'un tocadiscos, la melodia  Il Mondo de Jimmy Fontana No, stanotte amore / Non ho più pensato a te / Ho aperto gli occhi / Per guardare intorno a me, i  tot seguit Patty Bravo:  Tu mi fai girar / tu mi fai girar / come fossi una bambola. Hem partit de la tradició cultural: de dues llegendes clàssiques combinades i de música lleugera dels anys seixanta del segle passat.

El vestit negre es va desfent a mesura que l'oficiant
puja les escales. © Elena Giménez

Les oficiants han convidat els assistents a desplaçar-se per l'escala cerimonial des de la planta baixa fins a la terrassa porxada del primer pis, seguint el fil negre del vestit que s'anava desfent.

Disposats a deixar-nos sorprendre. © Eduard López
L'escala, via d'accés a la transformació, ens ha introduït a l'aventura creativa.

Les oficiants, descalces, continuen la coreografia a la terrassa.
© Fabián Azul
Les rapsodes desgranen els relats i els poemes. © Cesca Toledano
El negre ha estat el color del vestuari de les oficiants, dels maniquins plantats a la recepció del CIMIR, de la roba estesa a la terrassa i de molts dels assistents. En una identificació clara amb la coberta del llibre, advertim molts detalls de color fúcsia, el color que denota energia, expressivitat, passió, estímul a la creativitat: en una arracada, a les ungles dels peus pintades, a l'estampat d'un vestit, en un mocador al cap, als fils d'estendre roba, als punts de llibre, a la cartolina de suport dels textos...
 Pintant sobre el cos de les protagonistes.
Foto: © Isabel Fornos
...i finalment, ratlles de color fúcsia pintades al cos de les ballarines oficiants, al costat del tatuatge efímer de les paraules de sentit màgic: el vestit negre. Arrenca suaument Se piangi, se ridi, de Bobby Solo. Més poesia.


Accció final. Vídeo: © Eduard López
Ballarines, rapsodes i pintora rebent els aplaudiments
Foto: © Cesca Toledano
Mentre el sol es ponia, hem viscut el desenllaç vibrant d'un muntatge polifònic d'imatges, de dansa, de música i de paraules —com a expressió d'idees i com a so—,  que s'han personificat en les protagonistes solars, descalces per sentir l'energia de la terra, convidant al tast final del vi negre, metàfora de la fertilitat, i de la llavor, les avellanes que l'acompanyaven. Aplaudiments entusiastes.


Fotògrafs fotografiats. Foto: © Fabián Azul
Creadors i oficiants de la performance.
Foto: © Isabel Martínez
Moltes gràcies (vegeu El vestit negre fet veu i cos), a tothom
qui ha fet possible la màgia d'aquesta primera performance
 de presentació d'El vestit negre


 
 
HEMEROTECA

* Rememorar poemas, relatos e historias, article de Sílvia Fornós. «Diari de Tarragona«, 18-8-2021
* Performance d'El vestit negre: cròniques i felicitacions, Lena Paüls, «Pont d'Enseula», 19-6-2017
* Crònica clínica, de Mònica de Dalmau Mommertz, 16-6-2017
* El vestit negre fet veu i cos, Eduard López. «Antiartistes», 15-6-2017
* El fil que descabdetlla el vestit negre, Isabel Martínez. «ReusDigital», 15-6-2017
* Booktrailer d'El vestit negre, Aleix Cort. «Videolit», 13-6-2017
* Podcast de l'entrevista a Eduard López i Carme Andrade. Programa ’Vols venir a la meva barca?’, conduït per Agnès Toda. «LANOVA ràdio», 13-6-2017, minut 08:00 - 27:40
* Benvolgut enemic de gàbies, estrenem 'El vestit negre', Lena Paüls. «Pont d'Enseula», 12-6-2017
* Llibertat literària per crear, Kristina Valls. «Diari de Tarragona», 11-6-2017