LA GROSSA

La Grossa. La Grossa de Cap d'Any.

Sorteig al Teatre Nacional

Comproveu si el vostre número ha resultat premiat

15 ANYS SENSE BROSSA

Joan Brossa (Barcelona, 19 gener 1919 - 30 desembre 1998)

Es commemora el quinzè aniversari de la mort del poeta, dramaturg, mag i artista plàstic, Joan Brossa. L'última entrevista feta a Brossa va ser publicada per Andreu Sotorra en el Dominical del diari AVUI, cinc mesos abans de la seva mort. Aquesta és la introducció a la conversa:

«La primera casa que va projectar Òscar Tusquets és al barri del Guinardó, al capdamunt d'un carrer que fa pujada. A Brossa li agraden les diferents alçades dels pisos perquè "així no se senten els veïns". El ritual es compleix: les claus són a la porta per "fer enrera els lladres". L'estudi està "desordenadament ordenat", en paraules de Brossa. L'estudi primitiu del carrer Balmes es va inundar un dia i només és gairebé un record fotogràfic. Ara, els balancins dominen un espai on no pots fer un pas sense mirar de no trepitjar una carta signada per algú, o una postal dedicada, o un fanzine dels temps d'avantguarda. Joan Brossa seu en un dels balancins. Davant seu, al respatller de les cadires de braços, tres noms cèlebres: Busby Berkeley, Martin Scorsese i Buster Keaton. Al poeta, dramaturg, artista plàstic i mag, li agrada el cinema, però aquesta vegada toca parlar de teatre.»

Llegiu l'entrevista íntegra aquí

FESTIVAL DE RECICLATGE

Drap-Art’13 és el Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya. Un espai de reflexió i creació, amb la participació de cent cinquanta artistes. S'hi desenvolupen tallers,  exposicions i intervencions en l'espai públic amb obres d'art realitzades amb objectes de rebuig.  S'hi esperen quinze mil visitants. Recomanable per a qui hagi sentit l'impuls de creativitat abans de llençar les càpsules de Nespresso.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i voltants.
Entrada lliure.
Fins al 5 de gener.

LA MANUAL ALPARGATERA

La botiga Manual Alpargatera (carrer Avinyó, 7) de Barcelona és una capsa de sorpreses. Compten amb la tradició de mestres artesans espardenyers i venen espardenyes. La botiga figura a la guia de botigues imprescindibles de la ciutat i això fa que sempre hi hagi cua de turistes emprovant-se calçat. Els de la Manual Alpargatera van fer les espardenyes blanques de cànem per al papa Wojtyla; són els proveïdors de les espardenyes de l'uniforme de gala dels mossos d'esquadra. Les espardenyes d'aquesta firma han arribat a Hollywood. L'actor Jack Nicholson en va comprar uns parells i també en són usuaris Jean Paul Gaultier, Penélope Cruz, Freddy Krueger i Julian Moore.

La família Oliver va inaugurar la botiga l’any 1941. La senyora Oliver va aplicar teixits i complements de fantasia a les espardenyes. Un parell d’anys després, les models de Manuel Pertegaz desfilaven amb espardenyes catalanes i després, a París. La senyora Joana Martínez va ser la mà dreta de la senyora Oliver i després una successora del negoci, ja que ha mantingut viva la fusió entre l’artesania i la modernitat dels dissenys.

FORN ARTESÀ CA L'IGNASI

Espiga i barra al taulell del forn Ca l'Ignasi

A Duesaigües tornem a menjar bon pa. Des de l'estiu tenim un forn artesà de llenya propi, Ca l'Ignasi. El forner és Joan Ros Rofes, un forner jove, que ha recuperat la tradició i ens ha tornat a agafar ganes de menjar pa del dia, acabat de fer, olorós, saborós, cruixent.

Diverses llepolies del forn Ca l'Ignasi

Havíem passat uns anys de sequera pastissera. A la memòria teníem els pans, les grans fogasses i les fantàstiques coques amb recapte i les molsudes i daurades coques de sucre de Martí Bondia i del seu fill Sebastià que va continuar la feina de qualitat a l'obrador. Ara, el nostre forner, fent tàndem amb la Micoia Rabassa Bonet, la seva dona, fan cada dia realitat un somni per a un poble de dos-cents habitants: tenir pa acabat de fer.

El forner Joan Ros amb coques de sucre i coques amb recapte

Al forn de Ca l'Ignasi, els empresaris són coherents i toquen de peus a terra. La gent s'hi ha abocat, en correspondència amb el que els ofereixen. Barres i pans de pagès, croissants, coques amb recapte, coques de vidre, lioneses, rosquilles, pasta de full amb fruites del temps... I ara, ens han sorprès amb orelletes! Aquest artesà forner es mereix un monument.

Comandes:

Tel. 679 99 69 38  - 609 83 95 96 

JOSEP M. ESPINÀS, PERIODISTA

Josep M. Espinàs ha rebut el premi Ofici de Periodista del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Articulista, entrevistador, presentador de programes televisius... El mestratge natural, universal, de l'Espinàs.

La meva timidesa em posa dificultats 
quan he d'escoltar una frase amable 
que dura més deu segons.

JOSEP M. ESPINÀS 

MAGATZEMS EL INDIO

El gran magatzem de roba El Indio (carrer del Carme, 24), de Barcelona es va fundar el 1870. Conserva la decoració d'estil modernista, els relleus florals, la decoració de la cantonada en molt bon estat. L'etapa d'esplendor va ser entre el 1900 i 1929, època en què comptaven amb vint dependents, vint aprenents i sis mossos.  Durant la guerra, es van quedar sense personal, sense gènere, sense clientela. Ara venen jocs de llit, tovalloles, roba de casa i també tela a metres, que compra sobretot la clientela paquistanesa del barri. Els de l'Indio, entre una cosa i l'altra, sobreviuen amb aquest negoci d'un altre temps, tot i la pressió comercial. Un passeig per les prestatgeries ens fa descobrir troballes impagables per a disfresses creatives de Carnestoltes. Però el local és de renda antiga i el contracte de lloguer finalitza el 2014. La continuïtat d'El Indio no està assegurada.

PLAERS DE COMENÇAMENTS D'HIVERN

Olorar els rams d'eucaliptus de la Fira de Santa Llúcia,

somiar amb anuncis creatius de tot format,

badar pels aparadors mudats de Nadal. Plaers.

UN CONTE DE NADAL

Un conte de Nadal
Adaptació i direcció: Ivan Andrade. Música: Ismael Dueñas.
Teatre Poliorama, Barcelona

Un conte de Nadal és una versió musical de La cançó de Nadal, de Charles Dickens, adaptada per Ivan Andrade. Tres músics a l'escenari i, en la nostra sessió, amb el senyor Scrooge interpretat amb convicció per Ferran Frauca i  remarcables interpretacions dels tres infants i dels altres personatges espectres que visiten el protagonista a la seva botiga d'antiguitats i que representen el passat, el present i el futur. Un clàssic moral per a tots els públics. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

UNA AVENTI DE JUAN MARSÉ

Adiós a la infancia, un aventi de Marsé
Direcció: Oriol Broggi. Teatre Lliure de Gràcia

Personatges de vuit novel·les de Juan Marsé, petites històries amb el lligam del protagonista que perd la innocènia, que constata l'engany dels somnis. És temps de postguerra, de misèria moral.  La música de Jaume Sisa i tot l'ambient (al mateix local de la Cooperativa La Lleialtat, ara seu del Teatre Lliure, de Gràcia) que s'hi recrea al voltant és admirable. Bravo per la dramatúrgia de Pau Miró, bravo per tots els intèrprets  i, esclar, pel conjunt servit amb la direcció d'Oriol Broggi. Adiós a la infancia, un aventi de Marsé és un espectacle potent, amb materials de primera. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

SING SONG SWING, AL MALDÀ

Sing Song Swing. Círcol Maldà

Reposició de l'espectacle musical Sing Song Swing, de la Companyia Els Pirates Teatre, al Círcol Maldà. La companyia, dirigida per Adrià Ubert, fa un recorregut pels grans musicals signats per Gilbert&Sullivan, Offenbach, Sondheim... amb diàlegs fugaços, que lliguen el conjunt de temes amb coreografies teatralitzades. Un treball ple d'energia escènica, poètic i rigorós de factura.
Vegeu aquí l'apunt que en vaig fer a l'estrena

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

LA ROSA TATUADA

La rosa tatuada. Teatre Nacional de Catalunya.

Un univers tancat, un record traït. Quan tot s'ensorra, cal recomençar. Les paraules de Tennessee Williams, la força expressiva de Clara Segura, la direcció de Carlota Subirós per a La rosa tatuada, espectacle vigorós, brillant, a la sala gran del Teatre Nacional. 10/10

L'abisme del dolor i la força inesperada que neix 
de l'abandó. L'ànima que es blinda, el cos que es blinda, 
la casa que es blinda. El fàstic de la mentida i el coratge 
indomable que prové de la lucidesa. L'impuls, la necessitat 
desbocada de guarir. La cura sexual. 
CARLOTA SUBIRÓS, directora de La rosa tatuada.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

REGALART'13, A CAL MASSÓ

Espais-taller per exposar  i vendre obres d'art: REGALART'13,  una iniciativa del Centre d'Art Cal Massó de Reus (Pròsper Bofarull, 7). Els artistes: Ruiz Vaca, Dolors Ruiz, Gerard Valls, Màrius Arts, Luis González, Xavier Aluja, Cecília Vilanova, Natàlia Sanahuges, Marta Claret, Fina Veciana. Una oportunitat per conèixer l'obra d'artistes propers i trobar detalls únics i originals per regalar o per regalar-nos aquestes festes.

EL NOM, EN REPOSICIÓ

El nom. Foto: © David Ruano

Al Teatre Goya, reposició de la comèdia El nom, un dels èxits (merescuts) de la darrera temporada.
Fins al 26 de gener.

Llegiu aquí l'apunt que en feia de l'estrena

BOMBOLLAVÀ, AL LLIURE

Bombollavà. Creació i interpretació:  Pep Bou
Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Pep Bou porta trenta anys manipulant aigua i sabó. I estris, molts estris per fer bombolles: tubs de diferents mides, bufadors, fils elàstics, raquetes sense fils, grans estructures i petites troballes amb què ens sorpren en cada espectacle.  Afegim-hi una il·luminació estudiada i un moviment escènic elegant i tindrem amb Bombollavà un altre espectacle singular, enlluernador, tot i la immensitat de la sala Fabià Puigserver del Lliure i del que li costa al creador de l'espectacle mantenir l'espai humit.  10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

VÍCTOR MORA, ESCRIPTOR

Víctor Mora és el guionista de El Capitán Trueno

«Els seus dibuixos no m'interessen», havia dit arrufant el nas. «Però, qui li ha fet aquests textos?»
«Els he fet jo.»
«¿No els ha copiat d'enlloc?»
«No senyora.»
«Senyoreta. ¿Vol dir que no els ha copiat?»
«Li asseguro que no.»
«Bé, bé... ¡Prou que m'adonaré si m'enganya! ¡S'enganyarà vostè mateix! Doncs, bé, si no els ha copiat, i és capaç de fer-ne més, aquí hi té feina. I pot començar quan vulgui.»
«Però... És que...»
«¿És que què?»
«És que jo volia ser dibuixant...»
«¡No sigui estúpid! Vostè no és dibuixant. Vostè és escriptor.» S'havia aixecat per significar-li que s'acabava l'entrevista.
«Va... Decideixi. ¿Lo toma o lo deja?»

VÍCTOR MORA

El tramvia blau (Editorial Laia, 1985)

ELS PASTORETS

Els Pastorets. Creació de Tricicle i Eòlia. Teatre Poliorama

En aquests Pastorets no hi ha pastorets però sí que hi ha una cort considerable de dimoniets. L'infern, a l'escenari del Poliorama,  té la mesura humana i cap dins un bidó dels de torrar castanyes. Sort que unes grans flames projectades fan l'efecte temut. El milloret de la banda dels de l'avern són Satanàs i el seu secretari llepa, Llucifer, que broden totes les escenes. De la banda dels bons, hi ha l'impagable Arcàngel Miquel, estufat i titella. Espectacle (irreverent) per a tots els públics. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

SPLENDA DEL MAG LARI

Foto: © David Ruano

 

 

Tenim altre cop a la cartellera teatral barcelonina l'extraordinari espectacle Splenda del Mag Lari. Si voleu saber per què el recomano, llegiu-ne aquí l'apunt que en vaig fer.
Teatre Condal, fins al 4 de gener.

'ELS FERÉSTECS', PREMI BUTACA

L'obra Els feréstecs, de Goldoni que vam veure al Teatre Lliure, dirigida per Lluís Pasqual, ha estat guardonada amb el Premi Butaca 2013 al millor espectacle. La primavera que ve es podrà tornar a veure. Si voleu saber per què la recomano, llegiu-ne aquí l'apunt que en vaig fer.

Vegeu el Palmarès dels Premis Butaca 2013

'CAMÍ DE SIRGA', 25 ANYS

La caiguda del teatre, comunicat amb el cafè a través d'una gran porta amb cortines de vellut, fou més dramàtica. Per un càlcul erroni dels punts precisos on calia lligar els cables d'acer, la primera estirada de les màquines va resultar insuficient; amb prou feines provocà una sacsada del sostre i l'estrèpid d'un vol imprevist de muricecs; fins la tercera temptativa, després d'una coral blasfematòria dels operaris, una mica neguitosos per la volada de rates pinyades, no aconseguiren enderrocar-lo.

JESÚS MONCADA, Camí de sirga

Edicions La Magrana, 1988

Panoràmica de Mequinensa

JOANA RASPALL, IN MEMORIAM

Joana Raspall i Juanola 
escriptora, lexicòloga i bibliotecària.
(Barcelona, 1 de juliol de 1913 - Sant Feliu  de Llobregat, 3 de desembre de 2013)
.

PLAERS DE FINAL DE TARDOR

Badar amb les evolucions d'un estol d'estornells a contrallum,

sucar pa de pagès en una tassa de xocolata fumejant,

escalfar els peus freds d'algú a qui estimes. Plaers.

VICENÇ CAMARASA, IN MEMORIAM

Camí d'Escornalbou. Foto: © Paüls

Hi ha un silenci

expectant a l'obaga,

véns a quedar-t'hi.
Comença la mudança,
cal humitat i calma.

BRECHT ARRIBA AMB EL TROLE A REUS

Jo, Bertolt Brecht, espectacle teatral amb textos de Bertolt Brecht, triats amb la lupa sensible de Ramon Llop, dirigint una companyia que s'anomena subcompanyia: El Trole. Suggereix emocions fortes.

RAFA XAMBÓ CANTA SHAKESPEARE

Coberta del disc: Andreu Alfaro

Al Teatre Micalet de València es presenta el disc T'estimo tant, sonets de Shakespeare en format espectacle. Amb la veu i guitarra de Rafa Xambó, que ha fet la musicació de 12 sonets de la versió catalana de Txema Martínez. Xambó comptarà amb l'acompanyament  al piano de Salva Vázquez i al violoncel de Matthieu Saglio. Els sonets de Shakespare parlen de l'amor adult que «coneix les delícies de la carn, l'horror i les angoixes de la pèrdua, les paradoxes de la luxúria i els camins del vici i les falsedats, un amor homosexual, hetero i bisexual, sense els prejudicis de la indústria de l'entreteniment de masses, un passeig per les diverses formes de l'experiència amorosa que ens commou i ens mou al coneixement i a la il·luminació com només sap i pot fer la bona poesia» afirma Xambó

El llibre que recull tots els sonets de Shakespeare, traduïts pel poeta lleidatà Txema Martínez, es troben editats a Eumo Editorial (2010). Va rebre el premi Jordi Domènech de traducció de poesia.

VERSIONS BÀRBARES DE CANÇONS CATALANES

L'autora de Pim pom. Versions bàrbares de cançons catalanes, Barbara Van Hoestenberghe, és una música flamenca entusiasta que  s'ha fet seves unes quantes cançons catalanes, i n'ha fet unes versions que emocionen. El resultat de la descoberta i el procés d'aprofundiment personal de cada peça es plasma en aquest llibre deliciós i en el CD de les gravacions que publica Viena Edicions. La Barbara ha revisat alguns temes del cançoner català popular, en d'altres n'ha fet un arranjament nou i en d'altres, aprofitant la lletra o una melodia popular, n'ha creat una cançó nova. Les petites formigues de Joan Llongueres, Les nenes maques, El cant dels ocells, Muntanyes del Canigó... ja tenen una altra lectura, vital, singular. En vindran més.

NOSALTRES TOTS, CASTELLERS

 Nosaltres tots, castellers. © Fina Veciana, 2013

Dues pintures referides al món dels castellers. © Fina Veciana, 2013

L'artista plàstica reusenca Fina Veciana ha fet una sèrie de pintures en homenatge als castellers. N'ha fet una interpretació estilitzada, personalíssima, en ocasió de l'exposició col·lectiva «Castells i Castellers», a la sala Sant Roc de Valls. Ha triat com a suport textual el poema Nosaltres tots, castellers de Salvador Espriu. Un poema bell i corprenedor,  que consta de deu haikus i parla de la força i de l'equilibri, del seny i la rauxa. La pintora fa també  amb aquest gest un homenatge al poeta en el centenari del seu naixement.

Nosaltres tots, castellers, de Salvador Espriu

S'aixequen torres / en esborrats vestigis  / de mortes danses.
Truquen a portes / d'oblit. Desempresonen / llum, ales, aire.
Nua bellesa, / nom sol enllà del nombre, / esclat de festa.
Volem la força / dins l'ordre perfectíssim /de la mesura.
En equilibri, / molt lentament ens alcen / castells de somnis.
Seny, no podríem / acollir-nos per sempre / al teu refugi?
Dreçats captaires, / sense plors ni temença / venim a prínceps.
Homes, la mida / del món, rompem silencis, / triomfs, abismes.
Agermanem-nos / sota l'esplendorosa / pau d'un llarg dia.
Per servir l'únic / senyor que tots triàvem: / el nostre poble.

L'artista reusenca a l'exposició Castells i Castellers, a Valls

CARLES FORCADA, IN MEMORIAM

Camins de cal Forcada. Foto: © Paüls

Voluntat viva

de camins i de marges,

gent i paisatge.

Subtil aparellaves

terra, llei i respecte.

LA BÒBILA

A la Llibreria de la Rambla (Tarragona) presentació 

del llibre col·lectiu Vi bo i altres contes, 

de Cossetània Edicions (16è Premi de narrativa curta Internet Tinet)

on trobareu la narració curta La bòbila de la qual sóc autora.

Podeu fer-ne un tast aquí

KENNEDY: DEL BLANC I NEGRE AL COLOR

La memòria en blanc i negre agafa color 50 anys després gràcies al vídeo d'una pel·lícula domèstica inèdita del 22 de novembre del 1963 apareguda només fa tres anys.

PLAERS ASSEQUIBLES

Vermut en fresc a Cambrils. Foto: © Paüls

Caminar sobre fulles seques, 

estendre roba rajant sobre la terra, 

un vermut a tocar del mar. Plaers.

DIA MUNDIAL DE LA INFÀNCIA

 
La humanitat ha d'atorgar a l'infant el millor d'ella mateixa.
Declaració Universal dels Drets de l'Infant, 1959 (preàmbul)

Llegiu en aquest mateix blog:

Després de 50 anys de la Declaració dels Drets dels Infants

PA SOLIDARI

Pa solidari al Forn Mistral del C/ Torres i Amat, 7. Foto: © ASA

El Forn Mistral és un dels grans forns artesans de Barcelona. Hi fan unes ensaïmades excepcionals i uns melindros que ens recorden aquells que ens donaven quan ens sortien les dents.  El Forn Mistral podria ser notícia per les coques salades de ceba amb pebre vermell. Podria ser notícia pel pa de motlle 100% d’espelta amb gra d’espelta. O bé pel pa 90% de sègol amb farina d’importació alemanya. Però, en aquest apunt no és per tot això que parlo del Forn Mistral, aquesta vegada, sinó perquè fan un pa industrial a preu anticrisi. L'ofereixen a preu de cost. La iniciativa solidària té aquest eslògan: "Cap taula sense pa!" La societat civil s'organitza.

ELS PREMIS BUTACA

Els Premis Butaca són  els guardons de referència del món del teatre professional a Catalunya.  Els premiats són escollits exclusivament per votació popular del públic. La festa de lliurament d'aquesta XIX edició tindrà lloc el 3 de desembre, a la Sala Tallers del Teatre Nacional.

Vegeu els comentaris dels muntatges teatrals nominats:

Els feréstecs (Teatre Lliure)

El nom (Focus)

L'onada (Teatre Lliure)

Barcelona (Teatre Nacional)

28 i mig (La Perla 29)

La Bête (Teatre Nacional)

Podeu votar totes les categories aquí (fins al 26 de novembre):

XIX EDICIÓ PREMIS DE TEATRE DE CATALUNYA

LA CASA QUE TINC

Rusc al refugi de la Vinyeta. Foto: ASA 2013

Per si em cal repòs

que la lluna hi vingui;

i quan surti el sol

que el bon dia em digui.

Que al temps de l'estiu

niuï l'oreneta

al blanc de calç ric

del porxo amb abelles.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. La casa que vull 

ZOOMWATTS, AL POLIORAMA

Zoomwatts
Autors: Anna Fité i Saki Guillem
Teatre Poliorama, Barcelona

Zoomwatts és un espectacle musical recomanat per a espectadors a partir dels 7 anys.  Allò que el fa per a espectadors més grandets és l'estructura no lineal del conte. Uns personatges de contes clàssics que viuen amagats en un cau, ens expliquen un fet excepcional: la bibliotecària es va quedar adormida durant cent anys, a l'estil de la Bella Dorment. Durant aquest temps, va ser una època daurada de gresca per a tota la concurrència de ficció, van campar-se-la fent i desfent rondalles i contes. Uns nens descobreixen el cau i sembla que saben qui són  Bob Esponja, Geronimo Stilton, Harry Potter, però els pares  dels personatges encauats —Andersen, Grimm i Perault—, no els diuen absolutament res. A escena tres músics i quatre actors i cantants. La companyia posa en pràctica la qualitat, reivindicada també per a infants, esclar. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

BOLXEVICS, A LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Bolxevics
Autor: Aleix Aguilà. Direcció: Júlia Barceló
Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Bolxevics és un text dramàtic singular que parla dels sacrificis que comporta el compromís polític. Un líder d'un moviment revolucionari (interpretació apassionada i efectiva de Marc Rodríguez) que no ho vol ser, i un seguidor extremista (Pau Vinyals, sempre creïble) es tanquen en una capella abandonada (magnífica nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya) per reivindicar-ne la utilització social.  Un tercer personatge arriba tard: una actriu i cantant (entrada resplendent de Magda Puig) militant del moviment, de la qual els dos estan enamorats. Hi ha altres personatges anònims, suposadament insatisfets, representats aquí per tretze estudiants de l'Institut del Teatre, que fan de cor. La cúpula d'aquest moviment no s'hi posa per poc: vol un món nou. Bolxevics és una tragicomèdia on no tot són rialles ni tot és utopia. Deixem-nos sorprendre pel que s'hi diu. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

NEDANT CAP A LA MAR DE LA XINA

Nedant cap a la mar de la Xina
Dramatúrgia i direcció: Paul Berrondo.
Música: Jordi Busquets.
Teatre. Almeria Teatre, Barcelona

La Maria és una actriu a l'atur amb ganes de triomfar. Al càsting de La nit de la iguana es troba amb Borja, un actor a qui admira i que l'ajuda a donar sentit a la seva carrera, al mateix ritme que ell s'autodestrueix. Les accions se situen sobre un mar de sorra i màrfegues tropicals, amb intermedis musicals amb textos surrealistes a càrrec de Jordi Busquets. Els personatges tenen els mateixos noms de fonts que les intèrprets Maria Ribera i Borja Espinosa. Un i l'altra es mostren extraordinàriament dúctils en els dos plans textuals de l'obra (el de l'obra que assagen i el de les accions quotidianes).  Des de les grades, a dues bandes, del Teatre Almeria, els espectadors som  testimonis de la puixança i desfeta d'aquesta parella que respira veritat. Teatre versemblant. 10/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

HOTEL CURIOUS

Hotel Curious, habitació amb fotografia del parc Güell al capçal.

A la bústia de casa nostra a BCN ha arribat el fulletó d'un hotel del carrer del Carme: Hotel Curious. La proposta publicitària és original: ens ofereixen el 10% de descompte pel fet que som veïns. Diuen que, si tenim visites de familiars o amistats i no els podem allotjar a casa, que el seu hotel és la millor opció.

Me n'informo i vaig de sorpresa en sorpresa.  L'hotel Curious és un hotelet nou, al barri antic, familiar i econòmic (una estrella). Decorat amb murals fotogràfics de monuments i llocs emblemàtics de Barcelona, té la confortabilitat i els serveis que trobaríem a qualsevol establiment actual d'alta gamma: Wi-Fi, aire condicionat, TV TFT Satèl·lit... i  atendran la clientela en català (també). La sensibilitat de país arriba a la butxaca:   tothom qui acrediti haver nascut als Països Catalans o que hi resideixi tindrà descompte, "...perquè volem que els de casa se sentin rebuts com cal." Inaudit.

Per saber-ne més:

HOTEL CURIOUS 

Carrer del Carme, 25 Barcelona

MIQUEL MARTÍ I POL, A L'«ARA»

Tot el que ara voldria és imprecís i bell:

vent i camins i les mans plenes d'aigua

i un cos puixant com una bèstia jove.

MIQUEL MARTÍ I POL

En commemoració dels deu anys de la mort de Miquel Martí i Pol, el diari «Ara» publica el dossier 10 anys sense Miquel Martí i Pol.   Un cop més, l'«Ara» reivindica sense complexos la literatura. Singular.
 

SEGURETAT CIUTADANA

Seguretat ciutadana. © Paüls

Sóc un paper, només: un arbre de papers.
VICENT ANDRÉS ESTELLES

Havem escrit papers, innombrables papers...

AL CARRER

Foto: © Josep Masanés

Al carrer de llambordes,
un home fa el que pot
per enganyar la gana.
Ramats armats amb càmeres
hi troten displicents.

LENA PAÜLS
Poema de Teló de fons