30 de juny 2019

LUXE, AL CAIXAFORUM

Aquest príncep alimentarà el seu país amb pastures abundoses.
 Els seus dies seran llargs. Farà resplendir els temples
com una pedra preciosa i farà tornar tots els seus déus.
De la profecia de Marduk, c. 713-612 aC


Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran. Caixaforum Barcelona
Procedent del fons del British Museum, el Caixaforum presenta Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran, una bellíssima col·lecció d'objectes de luxe que ajuden a entendre les cultures antigues, que competien i alhora interactuaven les unes amb les altres mitjançant el consum d'objectes d'excepcional qualitat i refinament.
Els antics imperis assiri, babilònic, fenici i persa van tenir en comú Alexandre el Gran, un governant extraordinàriament ambiciós. Aquests territoris van ser l'escenari de lluites incessants, conquestes,  pillatge militar i saquejos de tota índole i, alhora, d'un intens comerç de matèries primeres, metalls preciosos i objectes manufacturats.
Ivoris, joies, relleus, vidre, or i metalls de totes les parts del Pròxim Orient antic mostren la importància del luxe i l'ostentació en les relacions de comerç i poder de les antigues civilitzacions. 217 objectes distribuïts en set àmbits que ens condueixen per un viatge a la història antiga. En el recorregut hi figuren algunes peces excepcionals, com ara diversos relleus del palau assiri de Nínive, objectes quotidiants amb incrustacions de pedreria o els flascons de metalls preciosos destinats a contenir olis perfumats del Tresor de l'Oxus.

Sembla que regnar, consistia en això.
Plutarc. Vida d'Alexandre, segle I dC

Els jardins també es van convertir en un objecte de luxe. Eren lloc importants als palaus i als temples, com a espais de relaxació, de culte o de reflexió. Idíl·liques representacions del món i un estímul per als sentits. Assurnasirpal II descriu els jardins del palau de Mimrud (883- 859 aC):
«Vaig regar els prats el Tigris i vaig plantar horts amb diferents menes d'arbres fruiters a la vora. Vaig plantar llavors i plantes que havia trobat en els països a través dels quals havia marxat i a les terres altes que havia travessat: pins de diferents menes, xiprers, ginebres de diferents menes, ametllers, datileres, banús, boix, olivera, roure, tamariu, noguera i noguerola, feixe, avet, magraner, perera, codonyer, figuera i vinya... l'aigua del canal cau al jardí des de dalt, la fragància impregna els camins, rierols d'aigua tan nombrosos com les estrelles del cel corren pel jardí plaent».
Un vídeo mapping sobre un retaule de pedra recorda els llegendaris jardins penjants de Babilònia. La fragància dissenyada per Sandra Iruela, enginyera química i perfumista, per aquest espai expositiu ens evoca el poder de  2.500 anys enrere. 

Exposició oberta fins a l'11 d'agost

28 de juny 2019

POESIA DE M. DOLORS VALLVERDÚ A LA CT ART GALLERY

Potser en una altra esfera,
perduda en galàxia eterna,
hi viuen els meus somnis
i els meus versos
fills de l'amor ancestral
que sempre invoco.

Maria Dolors Vallverdú 
(del poemari Claror de nit)

Les artistes Myriam Arnold, Agustina Sobrino i Mercè Martínez;
la poeta M. Dolors Vallverdú; la galerista Cori Torroja i els filòlegs 
Biel Ferrer i Fina Masdeu, a CT Art Gallery, 22-6-2019
Intervenció de Cori Torroja, artista 
plàstica i galerista amfitriona.
Lectura de poemes del llibre 'Claror de nit', a càrrec de
Biel Ferrer (glossa de presentació) i Fina Masdéu (autora del pròleg).
Cloenda d'agraïment i reivindicació de la poeta M. Dolors Vallverdú.
La terra ha estat i està present a tot arreu, a cada pas, en tot moment del temps d’un viure que ens tocà trasbalsat per una llibertat cenyida i frenada. Quan l’expansió lliure del pensament quedà esmorteïda per una visió amorfa que ofegava l’ànima. En plena postguerra jo tenia la necessitat de trobar l’espai on deixar anar la veu interior que donava vida i amb aqueixa inquietud i amb aquest afany vaig tenir la sort de trobar, sense haver de deixar Catalunya, tot  passant per alt una frontera imposada,  cap al nord, en el mateix bressol de la pàtria: el Rosselló, l’escalf i el segell d’autenticitat que aquí pretenien anul·lar. Perpinyà s’afegí al meu amor per Reus mesclant els olors de la ginesta amb els de la rosa i, així, dues ciutats del cor feren que la meva visió de tota cosa  estigués formada com per una espècie d’aliatge de metalls nobles: resplendors del camp, blancors pirinenques.
La meva poesia ha sortit sempre de les veus de l’aigua i de l’aire, de l’aire que pentina muntanyes i cims fins a modelar el soroll i el moviment del nostre mar blau que s’estén i obre els braços amb projecció universal. I així vaig restar com una mostra de la tossuderia del jo, del jo poètic, de la filosofia de ser, cada vegada més lluny de les tendències més o menys innovadores, que tenien una fictícia realitat de l’autèntica creació, sense frens, depurada, fins a trobar l’essència humana, més enllà del temps. Potser per això els meus poemes són tan breus.
Estem vivint una de les parts més difícils de la nostra història, una part fosca, com una nit que ja s’allarga  massa i que només amb el treball i l’esforç de cada dia, podrem arribar a trobar la claror que ens porti al camí de l’esperança i de la llibertat.
© M. Dolors Vallverdú
Agustina Sobrino i Mercè Martínez (afavorida per la sort amb
una pintura de la seva companya d'exposició), Cori Torroja
i M. Dolors Vallverdú amb un somriure que arrodoneix l'acte.
Cloenda amb vermut i converses entre els assistents.

Notes de la crònica visual: Biel Ferrer
Fotos: CT Art Gallery i Rosa Virgili

*

Per saber-ne més:

25 de juny 2019

«CORNABOU» SUPLEMENT D'ESTIU 2019

 Suplement núm. 24, juny 2019


Articles d'actualitat i selecció de novetats:

Els pensaments més secrets
La Caputxeta Vermella... ¿un tòxic?
Noves col·leccions d'inèdits i recuperació de clàssics
L'Editorial Combel fa 30 anys
Novetats literàries
L'aparador (Llibre i àlbum il·lustrat)
Llibre i àlbum il·lustrat
L'aparador (autors catalans)
Autors catalans
L'aparador (traduccions)
Traduccions

24 de juny 2019

'MEMÒRIA DEMOCRÀTICA A TARRAGONA', A DUESAIGÜES


Organitzada per l'Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona, l'exposició 'Memòria Democràtica a Tarragona. Un passat per no oblidar', ret homenatge a les persones que van perdre la vida lluitant contra el feixisme, tot defensant la dignitat del poble i la legalitat republicacana.

Elisa Cardona Ollé
(Pradell de la Teixeta. 1918 -  Tarragona 1939)
En la inauguració a Duesaigües (Baix Camp), que va tenir lloc el 15 de juny, es va recordar la duesaigüenca Elisa Cardona,  una de les disset dones afusellades a Catalunya per l'exèrcit franquista, després d'un consell de guerra sumaríssim, és a dir, sense poder-se defensar.  Tenia 21 anys i ser 'pasada por las armas' fa vuitanta anys (22 d'abril de 1939). Havia estat traslladada de la presó de Pilats a la Muntanya de l'Oliva de Tarragona, amb un grup de vint-i-dues persones.


L'exposició es pot veure
a l'Ateneu de Duesaigües
( Pl. 15 d'agost, s/n), 
de les 12 a 22 h
de dimarts a diumenge.
Fins al 6 de juliol.








Per saber-ne més:

Elisa Cardona Ollé, causa TMT3: 000670

Referència a l'Arxiu Nacional de Catalunya: 50966

ELISA CARDONA OLLÉ. Article de la Viquipèdia
MEMÒRIA DE LES OBLIDADES, obra de teatre

Tríptic 'Elisa' de la poeta reusenca Maria Dolors Vallverdú,
publicat dins el poemari Claror de nit (Barcelona: ARC, 2019)






23 de juny 2019

¿UNA FOGUERA DAVANT DEL MACBA?

Plaça dels Àngels. Sant Joan 2019
Foto: © Paüls
Plaça dels Àngels de Barcelona, 23 de juny, 12 del migdia.  ¿Què és aquest artefacte embolicat amb  tela metàl·lica que hi ha al mig de la plaça, muntat sobre un escampall de sorra i envoltat de tanques? Potser és una instal·lació d'art del Museu d'Art Contemporani de Barcelona, suposem, mentre uns skaters saltadors ens obliguen a amagar darrere les tanques.  Uns coets de tub que avia un noiet directament sobre la gent ens posen en antecedents: aquella construcció ridícula de trossos de fusta és una foguera 'contemporània'. És una de les fogueres autoritzades de la ciutat. La cremaran cap a les deu de la nit. Girem cua i anem a comprar una coca de fruita confitada a La Colmena. Sort que ens queda la coca!


17 de juny 2019

'MÀGICA INSPIRACIÓ' A CT ART GALLERY

Claror de Nit, Maria Dolors Vallverdú
Associació de Relataires en Català, 2019
L'artista plàstica i galerista reusenca Cori Torroja és la inspiradora i l'amfitriona d'actes al voltant de les exposicions d'art que programa cada mes a CT Art Gallery (C/ Santa Anna, 6 - Reus). Ara, en el marc de l'exposició 'Màgica inspiració', que programa coincidint amb la Festa Major de Reus, ha convidat la poeta Maria Dolors Vallverdú a presentar el seu darrer poemari Claror de nit. En farà la glossa el filòleg i escriptor Biel Ferrer i en llegirà poemes Fina Masdéu,  filòloga, prologuista del llibre i coordinadora de Reusenques de Lletres, col·lectiu literari al qual pertany l'autora.
Els poemes de Vallverdú s'agombolaram amb les obres de cinc artistes plàstiques: Mer Jiménez, Myriam Arnold, Meca Ketterer, Agustina Sobrino, Mercè Martínez.

Que toquin les campanes
com en dies de festa.

M. Dolors Vallverdú
(del poema 'Que no plori el silenci')

16 de juny 2019

'AIXÒ JA HO HE VISCUT', AL TEATRE BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Això ja ho he viscut. Autor: J. B. Priestley. Trad: Martí Guillén.
Direcció: Sergi Belbel. Teatre Biblioteca de Catalunya
L'acció de l'obra Això ja ho he viscut, del dramaturg J. B. Priestley, té lloc en un hostal endreçat del camp anglès, de quatre habitacions, amb pare i filla d'hostalers (Míriam Alamany i Jordi Banacolocha). Tenen un únic hoste, un mestre estressat (Roc Esquius) i hi esperen tres dames. Un viatger inesperat —el doctor Görtler, un físic alemany (Carles Martínez)— demana allotjament. I comença el misteri. Les tres hostes cancel·len el viatge i n'allotgen uns altres, una parella en hores baixes (Sílvia Bel i l'actor Lluís Soler). El científic, en l'útima fase d'una investigació sobre el temps,  fa adonar als allotjats que tots estan interrelacionats i depenen uns dels altres. Uns, però són més sensibles al fet que ja han passat per la mateixa situació, amb les mateixes persones com a protagonistes i en saben el  desenllaç de la relació.  Un plantejament llarg en excés i un desenvolupament lent i l'interès decreixent a mesura que avancen les dues hores i mitja de funció, fa que l'obra se salvi per les interpretacions esplèndides de tota la companyia, sense excepció. 8/10



15 de juny 2019

'MUNDO OBRERO' AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Mundo obrero. Creació i direcció: Alberto San Juan.
Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona
Cent deu anys (del 1909 al 2019) de lluita obrera recreada pel dramaturg, director i actor Alberto de San Juan en una hora i mitja. El fil conductor és una parella —Pilar i Luis—, que salten de generació en generació, des que eren criatures de deu anys, fills d'immigrats que assistien a les classes del pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia a l'Escola Moderna, a Barcelona, fins a l'actualitat. Una mirada crítica i, alhora, transmesa lúdicament. Intèrprets camaleònics, vibrants, que transpuen veritat: els humans topem una vegada i un altra amb la mateixa pedra. 8/10

«De la pedagogia llibertària de Francesc Ferrer Guàrdia, creador de l'Escola Moderna i afusellat el 1909 a Montjuïc com a cap de turc de la Setmana Tràgica, es passa a la vaga general de La Canadenca del 1919 i la implantació per primera vegada de les vuit hores feineres, la vaga de lloguers caiguts per l'encariment de les rendes, el pistolerisme de la patronal i l'anarquista o el cop d'Estat impulsat a l'ombra per la monarquia borbònica i executat per Primo de Rivera. No hi falten, a tocar dels anys trenta, ni Durruti, ni Simone Weil ni George Orwell ni el parèntesi de llibertat de la República. Guerra enllà, fosses comunes. I, més endavant, amb el blanc i negre del «desarrollismo», les tortures, l'expansionisme oportunista de Fraga Iribarne, les cuetades de Franco o l'ascens i caiguda del rei hereu del franquisme, Joan Carles I, i el paperot del seu successor, Felip VI, en una pretesa monarquia parlamentària».  De la crítica d'Andreu Sotorra.



NOÈLIA TARRAGÓ, LA PRIMERA ALCALDESSA DE DUESAIGÜES

Noèlia Tarragó pren possessió del càrrec d'alcaldessa
Duesaigües (Baix Camp), 15 de juny de 2019. S'ha constituït el nou ajuntament, com en la majoria de pobles i ciutats de Catalunya. Noèlia Tarragó, amb un equip intergeneracional, presidirà durant quatre anys el consistori de l'Ajuntament de Duesaigües. Un equip al qual suposo sentit comú i coherència. Desitjo molts encerts en les decisions que Tarragó i el seu equip hauran de prendre per elevar el nivell de benestar i de dignitat de les persones que viuen al poble.


Tarragó serà la primera alcaldessa que té Duesaigües. Ha trigat a arribar, però el 2008 jo imaginava que hi hauria una dona al capdavant de l'ajuntament, elegida democràticament. Ho imaginava quan vaig escriure el conte La draga sense escates, que transcorre al poble i als boscos que l'envolten.  Publicat a Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

La draga sense escates. Il·lustració d'Àgata Gil

14 de juny 2019

'EL VESTIT NEGRE', DOS ANYS DESPRÉS

Foto: Joan Bové
Avui, divendres, 14 de juny, he recordat el segon aniversari als artistes plàstics i escriptors que van participar en la creació col·lectiva d'El vestit negre, que vaig coordinar conjuntament amb Eduard López. El juny de 2017, els deia, no sabíem que uns mesos després col·lectivament seríem protagonistes d'uns fets que marcarien la nostra generació. Llegits els textos i observades amb atenció les imatges del treball sobta que no hi hagi indicis que s'estigués coent res políticament i social d'envergadura. Tot estava (embastat) per fer.

En quatre mesos es va gestar la creació en cadena, amb treballs de Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep Manuel Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Nené, Lena Paüls, Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili.

Foto: © Carme Andrade
Després va venir el pròleg de Biel Ferrer,  la coberta de Rosa Virgili i l'epíleg d'Eduard López. I la maquetació per oferir el llibre en suport digital a qui volgués acollir-lo entre les seves lectures. Primer amb la presentació a les xarxes i després, en una esplèndida performance presencial al Centre de la Imatge Mas Iglesias, de Reus.

Foto: © Fabián Azul
Lectura de textos triats dels que componen els llibres, encapçalades per la iniciativa de Carme Andrade  —auxiliada per la Mònica de Dalmau, l'altra meitat de Les Bugaderes— i seguida per la gràcia, talent i bellesa de la Txell Blay, l'Antònia Farré, la Isabel Fornos, la Laia Domingo i la Nuri Mariné. Una experiència emocionant tant en l'àmbit creatiu com en l'humà. 
Dos anys després, el nombre acumulat de visites al llibre digital és de vint-i-tres mil. No es pot dir, doncs, que ens l'hàgim guardat al calaix, tot i que no sabem si l'han llegit sencer o només hi han passat els ulls (com passaria, de fet, amb qualsevol suport tradicional).
Ara per ara, massa coses estan (a miques) per fer. ¿Qui s'apunta a un altre correlat objectiu?

Foto: © Aleida López

Per saber-ne més:


09 de juny 2019

SÈRIE 'DOLORS', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Dolors. Idea: Meritxell Yanes. Dramatúrgia: Sergi Belbel,
Eulàlia Carrillo i Cristina Clemente. Direcció: Sergi Belbel
i Cristina Clemente. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona


Una iniciativa inèdita al Teatre Lliure de Gràcia: Dolors, una comèdia trepidant de sis hores de durada, presentada a terminis. Una sèrie de capítols que hem vist en blocs de dos en dos, però que també s'han pogut veure plegats en una sessió maratoniana (300 minuts, en directe!)
El pretext temàtic és l'invent d'un artilugi per eliminar els dolors menstruals que porta la inventora a la presó, i fa milionari qui el publicita. Però l'humor resideix més en el com que no pas en el què. Com a les sèries televisives, careta, música, títols de crèdit i resum dels capítols precedents, ritme frenètic, canvis de rumb inesperat per enganxar els espectadors i desenllaç espaterrant. L'estil fa recordar Plats Bruts,  la sèrie més popular de la televisió catalana. En sobresurten les interpretacions brillants d'Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes, tres professionals que aprofundeixen aquí la seva vessant còmica. Bravo! 9/10

 


07 de juny 2019

OPERACIÓ «CASTELL D'ESCORNALBOU»

http://www.panorama.cat/pr/escornalbou/

Dissabte, 8 de juny, a les 6 de la tarda, al Castell Monestir d'Escornalbou (Riudecanyes, Baix Camp) tindrà lloc la festa #EscornalbouReneix on es presentaran la recuperació i les millores del Castell Monestir i de l'entorn de la Baronia d'Escornalbou. La intervenció més destacada i simbòlica d'aquest projecte és la canalització d'aigua potable per primera vegada des de la seva fundació.

Amb finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional en el marc del programa operatiu FEDER de Catalunya, s'han restaurat tot un seguit d’antigues construccions (coberts, corralines, corrals i casas) per afavorir la interpretació tant de l’antiga vida monàstica com secular d’aquest espai. S'han fet també treballs per adequar l'espai exterior de les muralles i les balmes, alhora que s’han recuperat basses i aljubs.

Els pròxims projectes consisteixen en una aula de formació forestal, la recuperació i millora dels camins i senders que comuniquen les set poblacions amb el castell —l'Argentera, Colldejou, Duesaigües, la Torre de Fontaubella, Pradell de la Teixeta, Riudecanyes i Vilanova d'Ecornalbou— la restauració de l'església i de la torre, la consolidació de l’estructura de la planta noble, la rehabilitació de les golfes, la teulada i les antigues dependències, i la creació d'un espai d'acollida de visitants i d'una àrea de repòs.


A l'ombra de la Saloquia, d'Andreu Sotorra
La novel·la conté elements rondallístics i recupera una sèrie
de llegendes populars. L'ambientació està basada en l'espai
geogràfic i històric del Castell de Sant Miquel d'Escornalbou.
Escrita i publicada fa quaranta anys, la trama sembla
premonitòria del projecte actual.



03 de juny 2019

MOSTRA #mestimo AL BAR CAMPUS


#estimoladonaquesóc, al Bar Campus (c/ Sant Llorenç, 11-Reus) 
Cada pintura s'acompanya de la prosa poètica 
que em va inspirar. 

Oberta fins al 30 de juny

Per saber-ne més: