'EL TEMPS QUE NO TINDREM', AL MALDÀ

El temps que no tindrem. Llibret i direcció: Alícia Serrat.
Música: Dani Campos. El Maldà, Barcelona

Musical de petit format que es basa en l'amor entre mare i fill. El muntatge s'estructura com una novel·la en capítols. La narració arrenca des del bressol del fill passant pels diferents estadis vitals tant del fill com de la mare, que el protegeix des de la incertesa. Bravo, Mariona Castillo i Eloi Gómez, intèrprets amb sòlida qualitat vocal i talent que es mostren aquí en tota la seva plenitud. 8/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

LA CARBONERIA, DARRERS DIES

La Carboneria, 2019

Aviat s'enderrocarà per dins la casa Tarragó de Barcelona (C/ Urgell, 30), l'edifici més antic del districte de l'Eixample, al barri de sant Antoni,  del 1864, que va signar el mestre d'obres Antoni Valls i Galí. L'edifici és conegut com la Carboneria, pel magatzem i venda de carbó que hi va haver als baixos fins als anys cinquanta.
És una construcció atípica. No té la configuració d’un edifici entre mitgeres —com és habitual a l’Eixample— sinó que és un edifici obert als quatre vents. Presenta quatre façanes, la que dona al carrer Urgell està composta per finestres balcó mentre que les altres tres estan resoltes amb arcuacions. 

La Carboneria, 2013

El 2013 uns artistes grafiters penjats amb cordes i lligats amb arnesos van pintar un globus aerostàtic, amb la cistella feta de draps, al balcó del primer pis, al voltant del qual i com a ornamentació hi van incloure referents anarquistes i de l'univers fantàstic.

La Carboneria, 2009

L'edifici Tarragó forma part del patrimoni de Barcelona, segons la modificació (27/11/2015) del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Gràcies al treball de l'arquitecte Enric Granell, professor d'Història de l'Arquitectura de Etsab - Universitat Politècnica de Catalunya, per mitjà d'aquest pla es protegeixen les façanes originals i la configuració exterior de l'edifici.
La casa Tarragó és més popular per les okupacions reiterades i pels espectaculars grafits de la façana que no pas pel valor patrimonial de la seva antiguitat.

'UNA ALTRA NIT', AL MALDÀ

Una altra nit, Autors: Bàrbara Roig i Pau Ferran.
Direcció: Pau Ferran. El Maldà. Foto: © Alba Mariné

Produït per la Sala Trono de Tarragona, el muntatge Una altra nit mostra amb objectes la importància del paisatge (i la pèrdua de la terra) en la vida de les persones. Conforma 'lu nostru', com diuen els reusencs Bàrbara Roig i Pau Ferran, autors i  intèrprets de l'obra. 

Per la construcció del complex del parc d'atraccions Port Aventura, els avis van patir expropiacions forçoses dels seus camps de conreu o dels masos a tocar del mar. Uns camps a tocar de la petroquímica que uns anys abans ja van marcar-los per sempre. L'obra comença amb aquesta pèrdua i acaba amb el so de festa, amb l'esclat dels masclets de la Tronada a la plaça del Mercadal de Reus. Una obra calidoscòpica i didàctica, amb material sensible pel fet que és autobiogràfic o patrimonial: avellanes, vermut, sifó de la desapareguda firma Cogul, patates fregides Laurie, tortell de cal Padreny, estris domèstics... Cada objecte un símbol d'un món tendre al llindar de desaparèixer tal com els van conèixer, i que els autors preserven i acaronen per a la seva memòria i per a la dels espectadors. Aquest fons patrimonial es presenta amb la forma de la Nit (1969), del dramaturg Harold Pinter, on una parella gran fa balanç de records manipulant referents que només coneixen ells. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'#LIFESPOILER', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

#Lifespoiler». Autoria i direcció: Marc Angelet i Alejo Levis.
Sala Versus Glòries, Barcelona

Els personatges del muntatge #Lifespoiler ja saben que els passarà en els propers anys. Les protagonistes viuran una història d'amor encara que res ho faci pensar en el moment present. ¿Quin interès té la vida si ja saps què et passarà demà, si saps qui coneixeràs i com acabarà la relació i la teva pròpia existència? Adaptar-se a conviure amb aquesta informació vital no seria fàcil.  I, esclar, ¿qui no voldria variar-ne el recorregut, encara que només sigui per sentir que té alguna cosa a dir sobre el seu futur? L'assumpte, ja es veu, portaria molta feina als psiquiatres. 7/10

'FAULA DE L'ARANYA I LA LLUERNA' A LA REVISTA NW REUS

El vol d'un mosquit torba tant 

com la proximitat d'un tro.
JULES RENARD. Pèl roig

El relat breu Faula de l'aranya i la lluerna és una ficció protagonitzada per dos aràcnids i un insecte que pacten una col·laboració que els beneficia mútuament. No hi falta la conclusió moral, que podria ser l'inici d'una societat capitalista en la comunitat del ram.
L'ha il·lustrat Albert Asensio (Horta de Sant Joan, 1974), il·lustrador i dissenyador gràfic de llarga trajectòria en publicitat i en àlbums il·lustrats per a infants i llibres per a adults.
Publicat a la Revista «NW Reus» (octubre 2019, núm. 86: 43-45), s'inscriu en la col·laboració que la revista ha establert amb el col·lectiu literari Reusenques de Lletres del qual formo part.

Quan va acabar la condemna prescrita pel tribunal, l'aranya es va incorporar a la vida normal. Era una aranya rehabilitada. Estava decidida a no robar mai més cap mosquit. Si no en caçava, els demanaria a les veïnes o als magistrats que la van jutjar. Segons van dir al judici, si necessitava menjar i en demanava educadament, els seus congèneres n'hi donarien de bon grat. 

LENA PAÜLS. Faula de l'aranya i la lluerna, fragment

Descarregueu aquí el relat en PDF

«CANAL REUS TV»: ENTREVISTA SOBRE 'BOMBES DE LLAVORS

Vídeo de l'entrevista:

https://youtu.be/BhxHTrw4X7g?t=1019

Al programa 'Va com va' de Canal Reus TV, que dirigeix i presenta Marta Ferré, m'entrevisten a propòsit del projecte artisticoliterari Bombes de llavors, en la secció 'Entre pinzells' que condueix Fina Veciana, coautora del llibre digital i directora de la performance de presentació.

En una banda de la pantalla s'hi ha vist el booktrailer del llibre digital, amb les vint obres d'art i un fragment de cada prosa poètica.

S'ha emès el 16 d'octubre, en diferents horaris.

'ABANS QUE ES FACI FOSC', A L'ESPAI LLIURE MONTJUÏC

Abans que es faci fosc, de Hattie Naylor.  Trad: Neus Bonilla 
i Carme Camacho. Direcció: Pep Pla. Espai Lliure Montjuïc

Monòleg d'una astrònoma que perd la visió progressivament i no vol admetre que la seva vida està canviant i s'hi ha d'adaptar. I, sobretot, hauria d'acceptar ajuda. Jugant amb la seva filla o bé en conferència, la protagonista mostra imatges de l'espai sideral visible i fa adonar que les estrelles són a anys llum de distància i, tot i així, l'ull humà en copsa punts brillants. Mentrestant, el seu univers es va enfosquint i la fa cada cop més vulnerable. Al muntatge, brilla l'actriu Míriam Iscla, embolcadada de projeccions espectaculars, de veus en off (de la filla, del metge...), manipulant utillatge poètic, carregat de simbologia, sobre una plataforma giratòria. Un delicat viatge per les emocions. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

AJORNADA LA PRESENTACIÓ DE 'BOMBES DE LLAVORS'

Benvolguts, benvolgudes,

A causa de la situació excepcional que viu el país arran de la sentència feta pública, la presentació del llibre digital 'Bombes de llavors', que teníem prevista per al dijous 17 d'octubre al Centre d'Art Cal Massó, queda AJORNADA per dignitat i en solidaritat amb els presos polítics catalans.

Tan aviat com sapiguem la nova data de la presentació us la comunicarem.

Gràcies pel vostre interès.

'LA RAMBLA DE LES FLORISTES', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La Rambla de les Floristes, de Josep M. de Sagarra.
Direcció: Jordi Prat i Coll. Sala Gran, TNC.

El director Jordi Prat ha recuperat La Rambla de les floristes, de Josep M. de Sagarra, estrenada el 1935, l'acció de la qual l'autor va situar a l'últim terç del segle XIX, quan es fon l'Antic Règim amb la Revolució del 1868, que provoca la caiguda de la regent Isabel II, amb el general reusenc Joan Prim al capdavant de la sublevació. Hi ha clàssics que es poden actualitzar i n'hi ha que no. La Rambla de les floristes, per molt de bellugueix de figurants i subtils accions complementàries, és una obra d'una societat barcelonina que ja no existeix. Ni la Rambla ni les floristes com l'Antònia (magnífica interpretació de Rosa Boladeras) i les altres que descriu Josep M. de Sagarra. La Rambla d'avui és una altra cosa, del tot indefinida, adotzenada. Reconeixem en el muntatge les llànties i els ossets de peluix que li donen continuïtat en el record tràgic més recent. 8/10

...si la Rambla té vida és perquè la Rambla té mort. 

És als seus esperits a qui volem dedicar aquest espectacle. 

Jordi Prat i Coll, director

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'ÒPERA: PASSIÓ, PODER I POLÍTICA', AL CAIXAFORUM

L'exposició que ara es pot veure al CaixaForum, Òpera: Passió Poder i Política, és un projecte del Victoria & Albert Museum londinenc, on es va inaugurar el 2017. És una instal·lació de gran format que repassa quatre-cents anys a través de vuit òperes que situa en cada context històric i les connecta amb les vuit ciutats europees on es van estrenar:

Venècia: L'incoronazione di Poppea, de Monteverdi (1642)

Londres: Rinaldo, de Haendel (1711)

Viena: Le nozze di Figaro, de Mozart (1786)

Milà: Nabucco, de  Verdi (1842)

París: Tannhäuser, de Wagner (1861)

Dresde: Salomé, d'Strauss (1905)

Sant Petesburg: Lady Macbeth de Mtsensk, de Shostakovich (1934)

Barcelona: Pepita Jiménez, Albéniz (1896)

L'exposició es recorre amb auriculars i un sistema de so d'alta tecnologia que ofereix moments musicals alternats amb explicacions sobre els objectes exposats: selecció de partitures originales com ara la transcripció de Cavalli de Poppea, l'esborrany de Mozart per a l'ària de Cherubino de Les noces de Fígaro, la meticulosa partitura de Verdi per a Nabuccoi les anotacions d'Strauss per a Salomé, entre altres. Cada ciutat ocupa una sala on es fa un relat de l'òpera que el visitant està escoltant i el moment històric que vivia la metròpoli i com es reflecteix a l'escenari.

Oberta fins al 26 de gener de 2020

'FEMINISMES!', AL CCCB

Visitem l'exposició del Centre de Cultura Contemporània un dia d'entre setmana. Compartim visita amb tres grups guiats i molts altres visitants que feien el recorregut lliure per L'avantguarda Feminista dels anys 70  i Coreografies de gènere, dues exposicions de gran format. Es confirma, un cop més l'èxit que tenen les exposicions al CCCB. Rigor en el contingut, ben presentades en recorreguts didàcticament il·lustrats. Feminismes! és una mostra de 67 artistes de la Verbund Collection, de Viena i treballs d'artistes locals actives als anys setanta: Pilar Aymerich, Eugènia Balcells, Mari Chordà, Marisa González, Eulàlia Grau, Fina Miralles, Àngels Ribé i Dorothée Selz. A més d'altres artistes i col·lectius que donen resposta als reptes d'avui des de l'art contemporani. Les exposicions i el progama d'activitats posen de manifest el diàleg, les continuïtats i les ruptures entre feminisme radical dels anys setanta i el ventall de feminismes actuals. 

Oberta fins a l'1 de desembre

'EN CAIGUDA LLIURE', AL CAIXAFORUM

Instal·lació ‘Laberint’, d’Àngels Ribé

Mostra d'art contemporani del fons de la col·lecció «La Caixa» que convida a reflexionar sobre la transformació accelerada dels darrers temps. Metàfora de la inestabilitat contemporània, amb una societat que s'acaba i un altra que no veu clar el seu futur. Obres creades des del 1969 fins a l’actualitat d’autors diversos com Àngels Ribé, Eduard Escoffet, Dara Birnbaum i Dan Graham.

No la recomano especialment, hi ha algunes de les peces que són preses de pèl, de les quals en direm art perquè un cop descontextualitzades, ho semblem. Però realment s'ha de tenir barra per posar-hi preu i també per adquirir-les. S'hi pot donar un cop d'ull, aprofitant l'exposició que coincideix al CaixaForum "Opera. Passió, poder i política", que és una antologia molt ben presentada, de la qual parlaré en un altre apunt.

Oberta fins al 9 de febrer de 2020

AVINGUDA NEUS CATALÀ, A PARÍS

NEUS CATALÀ (Els Guiamets, 1915 - 2019) va ser una activista

antifeixista catalana, membre de les Joventuts del Partit Socialista
Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola.
Va ser la penúltima supervivent catalana del camp de
concentració nazi de Ravensbrück.

Per saber-ne més:
Neus Català Palleja

DUESAIGÜES: 25 ANYS DELS AIGUATS DE 1994

Duesaigües (Baix Camp), amb els viaductes d'Enseula i dels Masos

El dia 10 d'octubre de 1994 un temporal d'excepcional virulència va afectar el prelitoral català. A les muntanyes es van arribar a enregistrar 400 mm. Al Camp de Tarragona van resultar deu persones mortes i danys materials incalculables. Quan es parla d'aquest aiguat es parla sobretot de Porrera perquè la campanya que es va fer per recuperar els desperfectes del poble va ser impactant i impecable (amb Lluís Llach al capdavant), però Duesaigües i l'Argentera, pobles veïns del Priorat, també els va tocar l'aiguat de ple.

DUESAIGÜES, 10-10-1994. COM RECORDO L'AIGUAT

Els primers dies d'octubre van ser xafogosos. El dilluns, dia 10, no vam agafar el tren del matí cap a BCN perquè plovia amb ganes. Tot el dia va persistir la cortina d'aigua. A les cinc del matí del dimarts dia 11 ens va despertar un brogit desconegut, com si fossin trons terrenals. Plovia moderadament, però el barranc de l'Argentera baixava rugint, estrepitós. El barranc d'Enseula també baixava bramant. Des de dalt del refugi de la Vinyeta vam veure un cotxe (havia estat anys mig desguassat davant dels rentadors públics) que donava tombarelles junt amb una pedra de la mateixa mida, enmig de la torrentada d'aigua de color marró.

Ens havíem quedat sense llum i sense telèfon. Els trens no circulaven.

Les cases de Duesaigües estan encimbellades.
El pendent i la diferència de nivell amb els tres
barrancs fan que no s'inundi el nucli urbà.

A mig matí feia quatre gotes i vam anar cap a dins del poble. Els veïns eren a les portalades de les cases respectives espantats per les conseqüències. Segons semblava, tothom estava bé i no s'havia produït cap dany material important dins del nucli urbà. Duesaigües està encerclat per tres barrancs (barranc de l'Argentera, barranc d'Enseula i barranc dels Masos), però les cases estan encimbellades i el pendent i la diferència de nivell per on passen les aigües dels barrancs fa que no hi pugui haver inundacions. Una altra cosa era saber com havia quedat l'entorn i com restablir al més aviat possible els serveis i les comunicacions.
 

PRIMERES AVALUACIONS

Cap a migdia, un grup de veïns vam acompanyat l'alcalde de Duesaigües (Sebastià Bondia)  a fer un recorregut pels voltants del poble. Els barrancs encara baixaven amb fúria amb l'aigua de color de terra i la carretera era un toll de fang i pedruscall. Els troncs dels arbres arrencats de soca-rel i les pedres havien taponat els ulls dels ponts i l'aigua hi passava per damunt.

Els horts del voltant dels barrancs havien desaparegut sota muntanyes de canyes i runa. Els camins veïnals estaven impracticables a causa de l'esfondrament de les parets seques i dels escòrrecs.

Pont de la carretera de Duesaigües cap a l'Argentera.
Va quedar taponat per canyes i material d'arrossegament.
Va resistir l'embat. Al fons, el viaducte del barranc d'Enseula.

No circulaven trens i hi havia troncs travessers a la carretera. Estàvem aïllats. Vam continuar la prospecció enllà dels troncs i, al primer tomb, hi havia un cotxe amb les portes de bat a bat, uns guants sobre el seient del conductor i les claus posades. Vam suposar que l'aiguat s'havia endut el conductor. Per sort, l'home en veure que se li abalançava l'aigua per damunt de la carretera es va enfilar cap als vessants de la muntanya.
Vam veure com la línia del pantà de Riudecanyes, fins aleshores invisible,  havia pujat fins dalt amb tot el que hi arribava d'aigua i de materials diversos.

Sobreeixidor del pantà de Riudecanyes, materials en superfície.
Foto: © Magda Aragonès Ros

EL RESTABLIMENT DE LA NORMALITAT

La carretera es va restablir de seguida perquè els tractors van apartar-ne arbres i runa. L'Argentera, en canvi, va quedar aïllada perquè es van fer esvorancs insalvables a la carretera. El cas és que nosaltres teníem compromisos a Barcelona i vam marxar el dia 12, dimecres, a primera hora amb un amic que  ens va deixar a Cambrils, després vam anar a Reus amb taxi i vam afagar el tren.  Cambrils (vegeu vídeo de Canal Reus TV) havia rebut les aigües de la riera d'Alforja que s'havia desbordat abans d'arribar al mar i els carrers anaven a l'ample.

Riera d'Alforja, desbordada al pas per Cambrils. Foto: GENCAT

Pla de cal Forcada. Pollancres plantats el 1994

Els horts de Duesaigües es van refer, tant com va ser possible, quan va deixar de ploure. En un pla a tocar del barranc de l'Argentera, que havia quedat totalment buit d'arbres, el propietari hi va fer plantar fileres de pollancres.
Els camins i els marges de pedra erosionats es van anar refent a poc a poc.

SI SABÉSSIM LLEGIR LA NATURA...

Era l'octubre i encara hi havia orenetes. La tarda del dia 9, van fer uns vols sobre el poble d'un gran nerviosisme, batement d'ales i girs impossibles. Els gossos del poble van estar plorant insistents tot el dia. Els gats s'amagaven com si els empaités algú. Els animals veien venir el que s'apropava, ens avisaven, però no ho va saber interpretar ningú.

Satèl·lit meteosat 10-10-2014

Anàlisi meteorològica. Els núvols eren brillants a gran part de Catalunya, tot i així el pas del front càlid va maquillar les petites cèl·lules convectives que van provocar els alts registres de precipitació. Alhora la resolució del Meteosat no era tan bona i era òptima per escala sinòptica. Font: www.sat.dundee.ac.uk

Podeu descarregar aquí:
"Les inundacions de l'octubre de 1994 al Camp de Tarragona"
Un treball molt documentat a càrrec de Joan Gilabert i Eloi Guinjaon,
Universitat de Barcelona, maig 2010.

(Article reproduït de «Pont d'Enseula», 10-X-2014)

'TOCAR EL COLOR', A LA FUNDACIÓ MAPFRE

Pierre-Auguste Renoir. L'enfant à la pomme, 1895-1986
Col·lecció Mrs. Leone Cettolin Dauberville. © Jean-Louis Losi

La Fundació MAPFRE posa en venda l'edifici modernista de la Casa Garriga Nogués de Barcelona i se n'acomiada amb una exposició excepcional: Tocar el color. La renovació del pastel. Una exposició cronològica sobre una part de la història de l'art que abasta des dels inicis poc valorats de la tècnica pictòrica del pastel fins als treballs dels gans mestres: Renoir, Millet, Degas, Miró, Picasso. Noranta-sis obres que procedeixen del Museu d'Orsay, el Petit Palais, el Louvre, l'Hermitage, La Tate Gallery de Londres, el Museu Picasso de París, el Centre Pompidou, el Museu Reina Sofía de Madrid, fins a un total d'una setantena de museus i de col·leccions particulars. Aspecte que fa singular aquesta mostra ja que generalment els museus i els col·leccionistes no presten les obres pintades amb pastel perquè són exigents de conservació. 

Oberta fins al 5 de gener de 2020

'CÀSTING GIULIETTA', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Càsting Giulietta. Idea i direcció: Juan Carlos Martel Bayod.
Dramatúrgia: Marc Artigau. Tesatre Lliure Gràcia, Barcelona

L'obra Càsting Giulietta s'inscriu de ple en el teatre social. L'escenari de Teatre Lliure de Gràcia, amb l'excusa d'un càsting per al personatge Julieta, es converteix en un exercici de recuperació de la memòria de les dones que avui tenen més de vuitanta anys, des de l'experiència de vuit actrius no professionals. Tant és que les postulants no tinguin quinze anys, són dones que reconeixen en elles mateixes la passió de la malaurada adolescent de Verona.

Juan Carlos Martel Bayod i Marc Artigau saben que tenen entre mans un material sensible, com sensibles són les dones que expliquen què és per a elles l'amor i que s'exposen a parlar-ne davant d'un públic divers. En destaca l'àvia Genoveva Garriga de 90 anys, per la llargària del monòleg i per l'expressivitat natural amb què el desgrana. Un conjunt delicat i intens. D'inoblidable saviesa. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

EXPOSICIÓ D'ANEES MAANI, A CAL MASSÓ

Fusta, 2019 - 141 x 31 x 35 cm

Acrílic s/ llenç, 2014-100 x 70 cm

El Centre d'Art Cal Massó de Reus presenta 'INTRO', una exposició de pintures i escultures de diversos formats i materials de l'artista jordà Anees Maani, resident a Reus.
Naani ha exposat en galeries privades i en museus públics de Malàisia, als Països Baixos, Jordània, Suècia, Xina, Japó, Islàndia i Indonèsia.
L'artista no titula les seves obres per tal de no liminar les interpretacions que cadascú pugui fer de les peces abstractes.

«Exploro elements quotidians que apareixen de formes distintes en entorns diferents, i ho faig amb materials diversos, orgànics i no orgànics, artificials i naturals, antics i moderns.
Vinc de Jordània, on vaig explorar l'art abstracte geomètric de l'Antiga Petra i altres períodes històrics de l’Orient Mitjà. Vaig viure tres anys a Malàisia, on vaig explorar diverses formes naturals dels boscos plujosos tropicals i del món submarí.
Ara que m’he traslladat a Catalunya, on m'agradaria tenir una mirada més propera de l’escultura abstracta geomètrica i descobrir i explorar la seva evolució aquí; també voldria descobrir, entendre i provar algunes de les tècniques i els materials d’aquí».

Anees Maani

Vegeu-ne el catàleg digital

Exposició oberta fins al 30 d'octubre

 

ANNA APARICIO, PREMI THE WHITE RAVENS 2019

L'àlbum Amaryllis, conte de Germán Machado, (Thule Edicions 2018), il·lustrat per Anna Aparicio Català (Barcelona, 1991) ha rebut la distinció The White Ravens, que concedeix la Internationale Jugendbibliothe, de Munic.

FINA VECIANA, CALENDARI PARTICIPATIU

Pintures per al calendari 2020 de Fina Veciana

L'artista reusenca Fina Veciana té galeria digital oberta permanentment a Instagram i hi manté un col·loqui constant amb els receptors. Pintures diverses i sèries temàtiques com les inoblidables Estimo la dona que sóc #mestimo (2018) de la qual en va editar un calendari preciós, o els dietaris en imatges #19diesdabril i El quadern de l'Emile, 365 pintures, on la inspiració arribava puntual cada dia de cada dia.
Ara Veciana duu a terme una iniciativa de participació popular que està aixecant passions entre els assidus i entre molts altres instagramers (paraula que el TERMCAT ha acceptat en la sessió del 7-X-2019). Consisteix a seleccionar 12 pintures per al calendari 2020. Proposa cada dia tres pintures per cada mes de l'any, procedents del seu projecte 'El quadern de l'Emile',  per tal que qui vulgui en voti una. Estem a punt de seleccionar la pintura de l'abril i ja coneixem nou pintures d'aquest projecte amb tota mena de detalls i, a més, hem anat verbalitzant significats per a cadascuna de les preferides. Al final d'aquest recorregut ens haurem apropiat simbòlicament de trenta-sis pintures de l'artista. I més de dos i de tres hauran reservat alguna altra obra de l'autora per gaudir-la a casa o per a regalar. Visca la divulgació imaginativa de l'art.

Per saber-ne més:

El quadern de l'Emile

Participeu en el calendari Fina Veciana 2020:

[https://www.instagram.com/finaveciana/] 

'FALAISE', AL TEATRE LLIURE DE MONTJUÏC

Falaise. Creació i direcció: Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias.

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

La Companyia Baró d'Evel presenta al Teatre Lliure de Montjuïc (s'havia estrenat al Festival GREC d'enguany) una obra poètica que incideix en el tràfec de la vida i el renéixer constant. Camille Decourtye rep el públic del LLiure amb un «Ho tornarem a provar» i «Sortirà bé» entre dents, mentre s'endinsa en un escenari on tot és simbolisme i impacte visual del blanc i del negre. Ballarins, mims, persones i bèsties (coloms i el cavall Chapakan) surten de les parets fosques amb mitjans propis i transiten desorientats al llindar del precipici. L'amor s'esmicola  (literalment) a còpia d'abraçades. I se salven al darrer instant i es reinventen i  fracassen i tornen a començar un cop i un altre. Els intèrprets han començat la funció vestits d'etiqueta i àgils. Acaben bruts i retuts. En saludar davant de  les runes, intuïm que així que ens aixequem de la platea, ho intentaran de nou. I els sortirà bé. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'LA TIENDA DE LOS HORRORES', AL COLISEUM

La Tienda de los Horrores (Little Shop of Horrors). Basada en la pel·lícula homònima de Roger Corman amb guió de Charles Griffith. Llibret i lletres: Howard Ashman. Música: Alan Menken. Traducció: Marc Artigau. Direcció musical: Manu Guix. Direcció: Àngel Llàcer i Manu Guix. Teatre Coliseum, Barcelona.

Hem vist dues vegades aquesta producció del musical clàssic La tienda de los Horrores, que signen Àngel Llacer i Manu Guix. La primera, pocs dies després de l'estrena, quan faltaven vint ninuts per acabar  la informàtica va fallar i es va haver de suspendre la funció. Un monòleg per fer temps de José Corbacho ens va salvar de no tornar enrabiats a casa. Al cap d'uns dies, la segona representació respirava bé des de bon començament. Potent,  ben cantada, ben ballada (fantàstic trio The Sey Sisters), ben il·luminada i, en fi, explicada amb tanta energia i talent que no podíem quedar sinó amb la boca oberta pel treball ben conjuntat, excepcional.

Seymour i Audrey estan secretament enamorats i treballen en una petita floristeria d'Skid Row, un barri pobre de Nova York. La noia és dependent d'una parella que la maltracta. Però, una planta carnívora que el xicot està criant a la rebotiga canviarà la vida dels protagonistes. Una planta molt, molt golafra, de dos-cents quilos (manipulació: Quim Molina; veu: Manu Guix) que ens enamora i ens esgarrifa. Però no cal endolcir el conte ni tan sols per als infants. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

CACTUS ORELLA D'ASE

Cactus orella d'ase (Crasula Ovata Hobbit)

Aquest exemplar de cactus anomenat "orella d'ase" i també "cactus trompeta" (Crasula Ovata Hobbit) viu en un dels minijardins del jardí de llicorella. El nom popular arrenca de la forma de les fulles. No ha florit perquè el reguem en excés pel fet que el vam plantar en una cassola amb altres plantes que que necessiten reg continuat. No tolera gelades, per tant, així que comenci a fer fred, més val entrar-la a casa en un lloc amb molta llum. Per tant, ara, el transplantarem en una torreta, tindrà el reg controlat i a la primavera les trompetes faran mesa.

'DIES DE VENT I SOL' OBRE UN NOU CICLE A CAL MASSÓ

El Centre d'Art Cal Massó de Reus inaugura 

a la cafeteria el cicle d'exposicions de fotografies 

12 mesos, 12 fotògrafs, 12 imatges amb 

'Dies de vent i sol' del fotògraf reusenc Fabián Acidres.

Dotze fotografies en blanc i negre amb el mestral com a referent que ho remou tot, acompanyat d'un sentiment que defineix els paisatges i també el fotògraf:  la solitud emocional (el 'sol' del títol de la sèrie).

Dades tècniques: fotografies impreses en paper de qualitat museu, marcs fets a mida i vidres antireflectants. Onze de 30 x 40 cm, i una de 100 x100 cm.

Infiltrat en les dunes, el mestral 

furiosament salvatge regira sentiments, 

fa bategar de nou les espores. 

Convoques pensaments endins 

i et retrobes escampat 

en el silenci desert d'aquest espai íntim

on ningú no té accés.

Entrada lliure. 

Visites de dimecres a dissabte de 18h a 22 h.

Oberta fins al 31 d'octubre

CACTUS DE CACAUET

Cactus de cacauet (Chamaecereus silvestrii) Foto: Paüls

Aquest cactus de cacauet (Chamaecereus silvestrii) viu al sol del jardí de llicorella. Esclata amb branques semblants a dits que creixen llargues i s'arrosseguen fora del test. Tenen espines curtes i fines, suaus. Segurament la nostra planteta té poca terra per créixer i no dona per a més, però ens sorprèn amb la floració primaveral. Dues o tres flors de color fúcsia, que fan el triple d'embalum que el cactus. Necessita sol a dojo i no sobreviu les gelades per tant, més val acostumar-la a l'ampit d'una finestra assolellada, però resguardada. Gairebé no cal regar-la i, encara, hem d'assegurar-li que tingui un bon drenatge, altrament es podreix.