Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Publicitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Publicitat. Mostrar tots els missatges

27 de setembre 2024

QR EN TATUATGE

La cantant i compositora estatunidenca Katy Perry s'ha presentat al lliurament dels premis MTV Video Music Awards de 2024 amb un nou tatuatge... d'un codi QR.  Vegeu-ne el detall inèdit d'autopromoció: https://x.com/i/status/1835454278028210517 El tatuatge, situat a la part baixa de l'esquena, remet a la pàgina web que promociona 143, el nou àlbum de l'artista. Els temes de 143 s'inspiren en l'amor maternal. Els dígits formen la frase 'I (1) love (4) you (3)'

Hem entrat en una nova era de publicitar el que vulguem difondre. Aprofitem-ho.

 

21 de setembre 2023

MIRALDA I ELLE, A LA VIRREINA

1968. © Miralda. Parc de tractors de Massey-Ferguson, París
La Virreina. Centre de la Imatge presenta una mostra de la producció fotogràfica que Antoni Miralda (Terrassa, 1942) va dur a terme per a la revista ELLE, entre 1964 i 1971, mentre vivia a París, amb poc més de vint anys d'edat. Miralda va treure les models dels estudis i les va situar en escenaris urbans imprevisibles. Les models interactuaven amb la realitat i incorporaven amb la seva presència un contrapunt narratiu als espais, com si els vestits dialoguessin amb l'entorn. 

1966. © Miralda.
Cour Carrée, Musée du Louvre, París

Entre els nombrosos reportatges de moda que Miralda va fer per la revista ELLE destaca els de Twiggy (Leslie Hornby), en l'apogeu de la seva popularitat. La supermodel prima i baixeta va revolucionar els cànons de bellesa de l'epòca (tallatge d'adulta extrem, minifaldilles, mitges llampants, ulleres de grans dimensions, cabell curt, ulls molt maquillats.)
Són uns treballs innovadors en el gènere de la fotografia sobre moda i no s'han aplegat fins fa poc. Ocupen un lloc desconegut en la trajectòria de l'artista, més conegut per les performances i les peces objectuals, que va començar a crear en paral·lel a les publicacions d'ELLE.

Oberta fins a l'1 d'octubre.

09 de setembre 2022

EL TERMÒMETRE DE CAN COTTET

Termòmetre Cottet. Portal de l'Àngel, BCN
Saludem la iniciativa de conservació del termòmetre del Portal de l'Àngel de Barcelona que torna a marcar la temperatura després que el 2019 s'aturés coincidint amb el trasllat de l'òptima Cottet a la rambla de Catalunya. Torna amb l'estructura redissenyada i sostenible de consum. La instal·lació té 22 metres d'alçària i pesa dos tones. Va ser durant anys el termòmetre més gran d'Europa, sobrepassat, actualment pel de Copenhaguen.
De fabricació alemanya, es va inaugurar el 25 de febrer de 1956, com a regal a la ciutat dels propietaris de l'òptica Cottet i que serviria, alhora, com a publicitat. L'escala va dels -5 ºC als 40 ºC i en inaugurar-lo es creia que mai arribaria als extrems, cosa que va ser desmentida aquell mateix febrer (l'Observatori Fabra va marcar -10 ºC). Segurament que aquest estiu ha arribat també a la banda alta. I es preveu que en estius pròxims quedi curt.

11 de juliol 2022

LA LLIBRERIA MEDIOS, UN SÍMPTOMA

Llibreria Medios. Carrer Valldonzella, 7 Barcelona

La Llibreria Medios, especialitzada en comunicació audiovisual, plega després de vint-i-sis anys. Llegeixo la informació al diari «Ara», 6-7-2022, en una entrevista feta per Toni Valls al llibreter Enrique Merino.  Continuarà la venda per internet per proveir biblioteques i institucions a [http://www.lmedios.com/]

La Llibreria Medios té un catàleg excepcionalment ben proveït i un servei professional eficient que vaig poder comprovar quan vaig impartir classes d'Aplicacions didàctiques de la publicitat, als cursos de formació permanent i a l'Escola d'Estiu, del Col·legi de Doctors i Llicenciats, de Barcelona.  Merino, copropietari de la llibreria, buscava el llibre que li demanava, en tenia exemplars en existència quan sabia que el recomanava als alumnes, estava al dia de novetats editorials, etc.  

Els seus clients eren estudiants de Comunicació i ara no els en queda ni un. «S'han volatilitzat!», diu Merino. Segons el llibreter, els estudiants han deixat de ser clients de la llibreria per motius diversos: 1. No cal comprar cap manual per assignatures que duren un trimestre. 2. Baixa d'exigència a les carreres. Amb els apunts es pot aprovar una assignatura. 3. Els joves no compren res en suport físic.

Reprodueixo dues anècdotes significatives que recull Valls a l'entrevista de Merino: Un alumne de comunicació va demanar el llibre La lengua del Tercer Reich i va preguntar si el tal Reich era filòsof. I un altre, també alumne de periodisme,  va preguntar si disposaven del «llibre que va escriure Juli Cèsar sobre William Shakespeare.»  Les dues consultes podrien haver estat respostes pel senyor Google, en la intimitat (és un dir) del mòbil o de qualsevol altre dispositu, i a aquests dos alumnes no els pujarien els colors a la cara quan sabessin les respostes. Però la superficialitat fa ràbia, justament perquè amb aquest bagatge d'aquí dos o tres anys aquests estudiants tindran el títol de periodistes i treballaran en mitjans públics i privats i podran ocupar llocs importants als gabinets de comunicació d'institucions —culturals, esportives o polítiques— del país.

Foto: © Manolo Garcia. Diari «Ara», 6-7-2022

Els analfabets tenen en el llenguatge 
una eina modesta, mentre que hi ha una gent culta 
que confon tenir idees amb lluir frases.
Josep M. Espinàs. La vella capitana

23 d’abril 2022

FLICKR

Tot objecte estimat 
és el centre d’un paradís. 
Novalis

Us convido a passejar per la meva galeria d'il·lustracions, portades, mòbils i selecció de llibres-objecte, en aquest enllaç actualitzat:

https://www.flickr.com/photos/lenapauls/

© Lena Paüls, 1981
Il·lustració, tinta xinesa

© Lena Paüls, 2021-22
Llibres-objecte



26 de novembre 2020

'AIXAFEM EL FEIXISME', AL PALAU ROBERT

Visitem al Palau Robert  Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Cataluya 1936-1939, una exposició de petit format que explica per mitjà de cartells les estratègies persuasives que va fer servir el Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana per lluitar contra el feixisme durant la Guerra Civil i per defensar les polítiques de progrés social i les llibertats democràtiques i nacionals.

El títol de l’exposició fa referència al cartell més popular que va editar el Comissariat de Propaganda i un dels més famosos de la Guerra Civil, el del fotògraf publicitari Pere Català Pic, on es mostra una espardenya esclafant una creu gammada. Se’n pot contemplar un original en una de les sales.
Una mostra molt ben contextualtizada.

Exposició oberta fins al 5 d'abril

14 de febrer 2017

FALTEN CINC MINUTS PER UN QUART D'ONZE

Sempre són les deu i deu en les imatges publicitàries dels rellotges analògics.  ¿Per què? L'esfera remet a un rostre i les 10:10 és la representació més apropada a un somriure. Una altra convenció d'aquest fals món eufòric. 
Com que segurament que no ens podem permetre regalar-nos aquest rellotge (ni ganes!), somriguem!, somrieu! (Podem aprofitar per exercitar-nos en la primera i segona persona del plural  de l'imperatiu d'aquest verb d'arrel velar). Tot ajuda a viure.

02 de juny 2015

CARTELL DE LA FESTA MAJOR DE REUS ¿ON ÉS WALLY?

http://www.reus.cat/sites/reus/files/programa-petit-sp2015.pdf
Cliqueu el cartell per accedir al programa
El cartell oficial de la Festa Major de Reus ha estat —un any més— un encàrrec.  L'autor és Carles Cuyàs, enginyer reusenc, dibuixant d'afició, de vint-i-nou anys.  Ha il·lustrat, a l'estil de còmic, una representació de tots els elements del Seguici Festiu, amb una pàtina humorística. El resultat és un cartell bigarrat, que no respira per enlloc, però que es fa mirar per descobrir-ne els detalls (i per comprovar que hi som, en un lloc o altre). Avís: només apte per als que ja coneguin la festa.

13 de gener 2015

CARTELL DEL CARNAVAL DE REUS 2015


Un jòquer protagonitza el cartell de Carnaval Reus 2015. La Federació Reusenca d'Associacions de Carnaval (FRAC) no ha desvetllat qui és el guanyador que hi ha sota el pesudònim de  Sir Draud.  La imatge il·lustra un bufó dins d'una pluja de confetti,  fa un gest desvergonyit, porta un antifaç amb la rosa de Reus i, a la mà, dues cartes de pòquer amb els números 6 i 9 de cors. Al fons, la silueta del campanar a contrallum i al terra, llambordes. Anem bé, però voldríem un personatge amb més carnadura i que no esperi a engreixar-se en exclusiva per Carnaval.

La cita:
Carnaval de Reus
12 al 17 de febrer

01 de gener 2015

ODA A L'ALEGRIA


En una plaça de Sabadell, una nena dóna una moneda a un músic de carrer i aquest fet en desencadena d'altres que fa que se'ns erici el borrissol de tot el cos, quan ara mirem i remirem el vídeo Som Sabadell, promogut pel Banc de Sabadell en commemoració del 130 aniversari de la seva fundació (2012). Avui, el missatge positiu en el context bancari, emprant l'Oda a l'alegria de Beethoven (Himne Europeu) sembla una ironia. Gaudiu del flashmob Som Sabadell:



30 de desembre 2014

PUBLICITAT CREATIVA EN UN CATÀLEG


Una idea que ens farà estalviar aigua: posem-nos l'escorredora (de Tiger) al cap i combinem la neteja de l'enciam amb la dutxa del matí. Trobarem l'escorredora disponible en color vermell, en fúcsia i en turquesa. És una proposa del catàleg de festes de la cadena Tiger. És que, a veure,  ¿com es pot promocionar una escorredora i fer que els possibles compradors —que en deuen tenir tres a la cuina— s'hi interessin?  Un catàleg que posa de bon humor, cosa gens vista.

Per saber-ne més:

23 de desembre 2014

APARADORS DE FESTA

Llums de Nadal, al Passeig de Gràcia, 2014
 Em considero una consumidora austera tot l'any. Ni la publicitat ni les ofertes nadalenques en safata aconsegueixen que compri res que no necessiti. Però m'atreu l'alegria escenogràfica dels carrers comercials. Em xoca com es muden per seduir els compradors. És el mes dels avets guarnits, de les llaçades rutilants, dels aparadors amb llumets de colors que s'encenen i s'apaguen. De les fires d'artesans, dels grups de nois i noies que canten nadales a fi de replegar diners pel viatge de final de curs. Combinació d'activitats i tradicions d'aquí i manllevades. Tot invita al consum. He reflexionat sobre aquest aspecte en molts cursos adreçats a la formació permanent del professorat. La síntesi es troba en aquest poema:
Aparadors de festa
distreuen el nàufrag
que portem adormit,
però escoltar la terra
ens salva.
Fa anys que l'envio com a felicitació de Nadal o com a resposta a les que rebo. N'he rebut comentaris varis. Positius, la majoria. Algun també en el sentit que els aigualeixo la festa, perquè faig adonar que gasten com a catarsi de les pròpies mancances. Hi deu haver de tot. No fem mal a ningú distraient una estona "el nàufrag que portem adormit". Ara, quan el nàufrag es desperta, a mi —i a molta altra gent—, em salva "escoltar la terra." No hi ha res més a dir. O potser sí: cadascú se salva com pot.

Llums de Nadal, a la Gran Via, 2014

13 de novembre 2014

ESTUDIANTS NUS EN UN CALENDARI LITERARI

Deu alumnes dels catorze matriculats a 4t de filologia catalana a la Universitat Rovira i Virgili (URV) s'han despullat per segon any per reivindicar la literatura catalana i per recollir diners pel viatge de fi de carrera. La nuesa és el reclam del calendari 2015, que titulen Literatura al descobert, però l'han treballat creativament en dotze imatges on recreen escenes d'obres de la literatura catalana, des de l'edat mitjana fins a l'actualitat. Un calendari per aprendre-hi Història de la literatura, per animar les matrícules perquè els alumnes hi aprendran alguna cosa, si atenem els que han promogut aquesta iniciativa.

Rostes d'oli nou en cada paraula,
i en els gestos de cada dia
un pam de saó, si més no.
LENA PAÜLS,  fragment de La claca

28 de juliol 2014

AVARQUES DE MENORCA

Avarques menorquines
Calçat d'estiu: avarques de Menorca. Les que he comprat enguany són de Calçats Ria, un dels principals fabricants de l'illa. Porten un certificat de denominació d'origen avalat pel Consell Insular de Menorca.

A Ria fusionen tradició i contemporaneïtat en cada col·lecció. Posen al mercat tres-cents models per temporada: avarques rústiques amb sola de pneumàtic, avarques de saló amb plataforma, avarques d'art pintades a mà per Maria Janer, mestra artesana; avarques de disseny amb pales encunyades amb làser... Totes me les imagino lleugeres,  còmodes i resistents com les meves. Per molts anys.

Les coses que coneixem totalment
no inspiren tanta por com aquelles
que només hem sentit anomenar
o que imaginem.
ARTHUR CONAN DOYLE



15 d’abril 2011

UN LLOC ÚNIC A L'UNIVERS


Duesaigües, trípic informatiu. Ajuntament de Duesaigües, 2011
"Duesaigües és un lloc únic a l'univers." Ja ho sabia, però m'ho ha fet recordar un correu que he rebut del Terreny d'acampada Puigmarí, presentant el seu blog i les activitats pedagògiques del Museu de l'avi (de les quals sóc coautora). 
I, vet aquí que, gairebé al mateix temps, em trobo a les mans el tríptic que ha elaborat l'Ajuntament de Duesaigües. Un bon disseny, amb quadricomia funcional. El desplego per comprovar que també per als que han ideat el tríptic, "Duesaigües és un lloc únic a l'univers". I no. Hi trobo un poble anodí, sense res que el faci únic. Quina cosa més estranya!, em dic. I torno a repassar el tríptic de dalt a baix, sense deixar-me ni una paraula, ni una foto.
Edita el tríptic de Duesaigües l'Ajuntament de la vila, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona. En paper cuixé. Ho remarco perquè és una presentació del tot excessiva en temps de crisi i, més, si es vol donar exemple de sostenibilitat mediambiental.
Hi diu que "els tombs i més tombs" l'han preservat de la voràgine urbanística especuladora. Tret dels ponts, no s'explica cap altra especificitat. Com que no ve de passada, ningú va a Duesaigües, diu. Ni el tríptic invita a anar-hi: més aviat, fa desdir el possible personal interessat. No diu que l'entorn rural es conserva amb els horts i les plantacions als vessants de les muntanyes d'avellaners, ametllers i sobretot olivers, d'on un surt un dels olis millors del món.
M'inquieta que algú llegint el tríptic es pensi que la vegetació sigui l'única que s'hi enumera: "pins, atzavares, figues de moro i barrancs amb canyes". Sorprenent. ¿On són les marques de les persones que han treballat el paisatge durant segles? ¿On tenim amagats els replans fixats amb marges de pedra seca que expliquen bona part de la història social i econòmica d'aquest poble (des de les eres, les vinyes, la fil·loxera, el avellaners i, ara, els olivers)? No hi diu que hi ha una colònia impressionant d'orenetes cuablanca i falciots negres que indiquen la puresa de l'aire. No hi diu que els duesaigüencs estimen aquests insectívors eficients i tampoc que algunes cases tenen nius de tupí encastats a les façanes. No hi ha aquest argument que inviti un possible visitant ni cap altre que suggereixi les aspiracions de la gent que hi viu i vol continuar vivint-hi.
Al tríptic no hi ha l'ànima del poble. No hi ha allò que el fa únic a l'univers. Se'n farà barana, d'aquest assumpte. I pedrís. Duesaigües és un lloc únic a l'univers.

03 de febrer 2011

"EL QUE TENIM" SEGONS DAMM


"Messi, Iniesta, Xavi, els tres formats a La Masia." L'actor català Quim Gutiérrez comença amb aquests noms el nou anunci de Cervesa Damm.  Recorda que el millor entrenador és Guardiola. Fet aquí. A continuació, en format lip dup rodat  a Ciutat Vella, el carrer de la Riera Baixa i el cor del Raval barceloní, el grup Els Amics de les Arts —que són els autors de la banda sonora— reprenen la llista reivindicativa d'alguns elements del patrimoni humà natural i cultural de Catalunya. No canten, en aquest cas, sinó que diuen segurs i il·lusionats mirant la càmera aquest missatge optimista: Tot fet aquí.
Minuts després de l'estrena de l'anunci de Damm, la resposta via twitter i Faccebook va ser positivament esclatant. Valoraven el retorn d'una mica l'autoestima col·lectiva. Ja tocava.

02 de desembre 2010

L'ODISSEA D'AMAT

 Il·lustració de Frederic Amat, per a l'edició de bibliofil de L'Odissea
Enciclopèdia Catalana, 2010

El pintor Frederic Amat il·lustra una edició de luxe i una altra per a col·leccionistes del poema èpic L'Odissea d'Homer, en la traducció de Carles Riba del 1948. Segons paraules de l'artista, n'ha fet una interpretació poètica i essencial. L'edició conté 40 il·lustracions que "fan visible la poètica des de la força de la tinta."  i un plat de ceràmica a partir d'un disseny seu, realitzat pel ceramista Antoni Cumella.
Els 600 exemplars de l'edició de luxe es lliuren dins d'una capsa folrada de tela en la qual s'inclou el plat de ceràmica de Cumella al preu de 2.400 €. Els 60 exemplars per a col·leccionistes es presenten dins una capsa de fusta de cirerer al preu de 4.500 €.  Estic esperant que Enciclopèdia Catalana anunciï que fa una exposició amb els originals de les il·lustracions. Em conformaria només veient-les.

25 de novembre 2010

L'ANUNCI DE LA LOTERIA DE NADAL


Som a un mes de Nadal. Enguany l'anunci que anima la ciutadania a comprar butlletes de la loteria ha costat 6,8 milions d'euros. Un 20% més econòmic que el dels darrers anys. S'ha rodat a Manresa i a Munic per l'agència madrilenya Ricardo Pérez y Asociados. És en color. Té com a tema l'imaginari dels contes infantils: Alícia al país de les Meravelles, La Ventafocs, Peter Pan, El gat amb bótes.
És un anunci ben realitzat, que crea un ambient d'il·lusió (aquest fet no té cap mèrit quan es compta amb tots els recursos del món i algú els paga) Banda sonora de somni, amb la cançó "Everyday", de Sam Brown i Hug Jones. Tanca l'anunci la representació de Tiké, deessa de la fortuna, sobrevolant un carrer d'una ciutat tot repartint or amb el corn de l'abundància.
El lema: "Sólo hace falta jugar. ¿Jugamos?" Sí, això és el que falta, ¿a què juguem?


Començar jugant i acabar plorant.
El joc, el llit, la nit i el foc no s'acontenten mai amb poc.
Gastant molt i guanyant poc... no acaba bé el joc.
Qui juga per necessitat, perd per obligació.
(Del refranyer català)
 

27 d’octubre 2010

JOAN SOLÀ, EL MESTRE

 
La publicitat com a símptoma. Diari «AVUI», 26.1.1995 
(Per llegir l'article cliqueu sobre la imatge i amplieu-lo a voluntat)

Lingüista. Mestre d'aprenents de lingüista. M'afegeixo als qui avui tenen necessitat de parlar de  Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell 1940 - Barcelona 2010)
N'havia llegit llibres i articles de temes filològics a mesura que els anava publicant, però no vaig ser-ne alumna fins als anys 90. Les seves classes sobre sintaxi generativa eren cada dia una sorpresa. Establia un diàleg subtil amb la intel·ligència de cada alumne, de tal manera que semblava que fes la classe per a cadascú. Connectava cada frase que analitzava amb el món. Cada paraula havia arribat fins allí per camins tortuosos, que ell coneixia i explicava amb arguments científics i, alhora, des del sentit comú. La llengua era un ens viu.
Sentia el mestre tan proper que, després que ens havia parlat de la llengua en l'ús publicitari, vaig atrevir-me a portar-li uns textos d'anuncis que il·lustraven el que ell havia explicat. Els va acollir amb entusiasme. Em va demanar de quedar-se'ls per fer-ne un article. Abans d'enviar-lo per publicar al diari «Avui», me'l va passar, tot dient: "A veure si he escrit el que vostè volia dir".  No sabia on posar-me, el paper se m'escapava de les mans. El mestre volia saber si havia escrit el que jo volia dir... Una deferència inimaginable, i més, quan m'hi vaig veure citada (vegeu l'article que encapçala aquest post.)
A l'hora de l'examen de l'assignatura, un altre daltabaix. Ens va donar un full en blanc i va escriure a la pissarra: La casa és allà. "Ja poden començar", va dir-nos. Davant de l'estupefacció dels estudiants —que ens miràvem el mestre com si ens hagués traït—, ens va dir que analitzéssim la frase, que hi apliquéssim tot el que havíem après durant el curs. Recordo que en vaig escriure quatre pàgines. Mai havia suat tant per treure suc  d'una estructura tan —aparentment— simple: La casa és allà.
En aquells dies parlàvem sovint dels signes d'interrogació. Solà argumentava amb autoritat per què en català s'havia d'escriure el signe també al començament de la frase. Ja ho havia publicat i estava a punt d'insistir-hi en un altre llibre. Havia fet la proposta a l'Institut d'Estudis Catalans i la resposta va ser tan decebedora que no he cregut mai més en l'operativitat d'aquest ens públic.
Mestre Joan Solà, lingüista, mestre d'aprenents de lingüista, adéu-siau i gràcies.

19 d’octubre 2010

GERONIMO STILTON, ARA EN MUSICAL


Geronimo Stilton protagonitzarà un espectacle musical dirigit per Àngel Llàcer i amb l'actriu Lloll Bertran en el repartiment.  S'estrenarà el 3 de desembre al Teatre Condal de Barcelona
Els llibres de la sèrie de Geronimo Stilton (recomanats per a lectors a partir de 8 anys) han arribat a la xifra d’un milió d’exemplars en la versió catalana.  Es caracteritzen per una lectura amena, amb moltes il·lustracions, en clau d'humor, i amb jocs tipogràfics que remarquen alguns apartats del text. 
El personatge de ficció, Geronimo Stilton és un ratolí periodista, director del diari L'Eco del Rosegador, que viu a l'Illa dels Ratolins. Les seves aventures es van començar a publicar en català fa vuit anys després d'haver tingut també una bona acollida a Itàlia, d’on procedeix la seva autora, Elisabetta Dami. Les versions catalanes han estat traduïdes per David Nel·lo.

Vegeu-ne les fitxes de les edicions en català a Edicions Grup 62.
Aquest llibre s'acaba de posar a la venda:


  
Amplieu aquesta informació i llegiu altres novetats a