'DESDÈMONA', AL TEATRE NACIONAL

 Desdèmona. Adaptació i direció: Alba Sarraute.

Sala Tallers. TNC

Intèrprets: Tomeu Amer, Jordi Claret, Noè Escolà, 

Laura Martí, Pablo Monedero (Otto), Adrià Montaña, 

Anna Pascual, Berta Pascual, Alba Sarraute i Martí Soler.

Ara sentirem la veu de la Desdèmona de Shakespeare, em dic. ¿Quin paper devia tenir en el casament concertat amb Otel·lo? ¿Se sentia tan estimada com el moro de Venècia proclamava? ¿Veia venir la violència que es gestava al seu voltant a causa de la gelosia? Crèiem que obtindríem respostes en el muntatge de l'Alba Sarraute, pallassa, dramaturga i cantant. I el que veiem és la síntesi de l'obra coneguda en versió de circ. Arriscada i efectista, sí. De factura correcta, amb flaixos excepcionals de Iago (el militar maquiavèl·lic que sembra el dubte de la infidelitat en Otel·lo), però de la Desdèmona poca cosa més en sabrem. Haurem de continuar imaginant-nos-en els sentiments i les emocions. I és que com diuen a l'epíleg Anna i Berta Pasqual, de Desdèmona n'hi ha més d'una, ara mateix.   8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'TOTS EREN FILLS MEUS', AL TEATRE LLIURE

Tots eren fills meus. Autor: Arthur Miller

Trad: Cristina Genebat. Direcció: David Selvas

Teatre Lliure Montjuïc

Dues hores enganxats a la cadira, sense moure un múscul, fent de voyeurs al jardí dels Keller. Una pomera caiguda metàfora del jove que ja no tornarà de la guerra. La mare és l'única persona que l'espera. El pare era fabricant d'armes per a avions i un carregament va sortir defectuós. Miller va escriure l'obra el 1947, vius els estralls de la II Guerra Mundial, i avui, entenem el patiment dels personatges a través dels testimonis de la guerra d'Ucraïna que tenim a tocar. ¿Podran reprendre la quotidianitat sense rancúnies? Arthur Miller explica el passat, el present i el futur amb pocs personatges, en un treball de síntesi densíssima, enlluernadorament nítida. Versemblant, convincent, amb la direcció de David Selvas i uns intèrprets que respiren veritat. Per ordre alfabètic: Quim Àvila, Clàudia Benito, Jordi Bosch, Eduard Buch, Ricard Buján / Ramon Mir, Eduardo Lloveras, Francesc Marginet, Gemma Martínez, Clara de Ramon i Emma Vilarasau. Aplaudiments dempeus! 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'GRANTCHESTER'

Direcció: Tim Fywell, Harry Bradbeer, Rob Evans,
Jill Robertson, Stewart Svaasand, Rebecca Gatward, 
Edward Bennett, Jermain Julien. Regne Unit, 2014-2020

La sèrie Grantchester adapta episodis de les novel·les The Grantchester Mysteries, de  James Runcie (Cambridge, 1959). L'acció ens transporta a primeries dels anys 50, al municipi de Grantchester, prop de Cambridge. Un policia veterà de la II Guerra Mundial  (interpretat per l'actor Robson Green) i un pastor anglicà oficial a  la guerra (James Norton) resolen casos luctuosos d'aquesta comunitat petita. Amb dos secundaris que es fan estimar: el vicari (Al Weaver) i la majordoma, en qualitat de mare exigent i protectora de tots plegast (Tessa Peaker-Jones). A les quatre primeres temporades el pastor es posa a investigar sense que li demanin els assassinats dels seus feligresos amb l'ajuda del detectiu. A la cinquena temporada és el detectiu qui demana ajuda al nou pastor (Tom Brittney). Cada personatge carrega un rerefons biogràfic que va incidint en la trama. Tot i que els  casos es resolen de forma no gaire convincent, el guió enganxa per la ironia anglesa, per la sàtira de costums, vista des de la mirada d'avui. Cinc temporades. Filmin. 8/10

'BABY BOOM', AL TGB

Baby Boom». Text i lletres de les cançons: 

Toni Sans i Rubèn Montañá. Música: Albert Mora

Direcció escènica: Toni Sans.Teatre Gaudí Barcelona

Vodevil musical que desenvolupa en clau de paròdia una teoria sobre el fenomen 'baby boom'. L'erotisme d'anar per casa en una nit de pluja d'estels se situa en un càmping salvatge a Tossa de Mar amb la sueca de torn, un ministre corrupte, un aspirant a la millor 'Canción Ligera', esposes que s'espavilen soletes. I un alienígena que fa molt, però no té res a dir. Gresca a dolls. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'FRITZROY', AL TEATRE BORRÀS

FitzRoy, de Jordi Galceran. Intèrprets: Sílvia Bel, 

Sara Espígul, Míriam Iscla i Natalia Sánchez. 

Veu en off: Jordi Boixaderas. Direcció: Sergi Belbel. 

Teatre Borràs, Barcelona

A la Patagònia del sud, quatre escaladores d'elit es juguen la vida jugant a la frase maleïda. Qui farà cordada i per què és el fil primíssim del relat. La resta és talent de les actrius a qui el director Sergi Belbel treu tota la potència còmica. Amb cordes, grampons, arnés, casc o amb les ungles, si cal, faran el cim del FitzRoy i tot el que es proposin. Bravo! 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'PAZZO', A LA SALA VERSUS

Pazzo, de Fèlix Herzog. Intèrprets: Jordi Banacolocha

i Adrian Grösser. Direcció: Roberto G. Alonso. Sala Versus

Dos pallasos conviuen en el que queda d'una carpa de circ als afores d'un poble. Francesco és vell i parla del passat brillant de la professió. Ha criat des de menut el Pazzo, que té la mirada posada en el futur que l'espera fora de la carpa. El jove és fill d'una acròbata cavallista i del pallasso que va fer companyia amb el pallasso vell, amb qui va mantenir una relació d'anys. Ara el vell fa xantatge emocional al jove perquè no abandoni la idea de refer el circ. Un duel de dues generacions d'actors que posen de manifest la fragilitat de qui toca fer riure encara que tingui el cor trencat. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'SANT PERE EL FARSANT', AL MALDÀ

Dramatúrgia: Quim Carandell i Lluc Valverde

Direcció: Quim Carandell i Lluc Valverde. 

Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant. El Maldà, Barcelona

«Els Pedant no van a Missa / però resen Repicant. / Són d'Espolla i gens Pirates / però ho volen ser de grans. / Malnascuts a ca la Beckett, / cineastes Filminjant, / es guanyen la Soldevila / i continuen creant. / Vet aquí quina és la història: / en diuen «Sant Pere el farsant». / Un conte no per a la canalla / sinó pels que estimen Massagran. / Tant els fa si no refilen / o si la veu estrafan. / El que volen és fer colla / amb els de la Ludwig Band. / Fan teatre de barraca / perquè són d'allò més sans. / S'encomanen als Pirates / perquè els del Maldà són molt sants. / Si no fos pels anarquistes / potser cantarien salms. /

Beveu, beveu, compare! / que us podeu desmaiar. / Abans que ells es desmaïn / deixeu-los traguejar. / Jutgeu en Pere ara, / canteu la bumbabà, / poliu-vos la mistela / i abans que es faci el fosc / sortiu a saludar. »

Llegiu-ne la crítica sencera d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

INSTAL·LACIÓ «MACHO MAN», A ARTS SANTA MÒNICA

«Macho man». Creació: Àlex Rigola

Assessora de continguts i psicòloga: Alba Alfageme

Heartbreak Hotel i Temporada Alta. 

Centre Arts Santa Mònica, Barcelona.

Els visitants som protagonistes en un recorregut d'una hora per la instal·lació. És oberta al públic en general, però animada sobretot per grups d'adolescents de Secundària. Fem el viatge immersiu de sis en sis, passant per cambres amb vídeos sobre la violència ancestral dels homes, recollides en obres d'art, amb veus de víctimes i testimonis reals d'infants traumatitzats per haver viscut la violència domèstica. Llegim sentències increïbles cap de les quals és falsa; entrem al jardí dels nans i un conte avisa que la nina que tenen davant és morta; en un passadís de reixes de presó llegim transcripcions de judicis sobre agressions sexuals, sota la mirada de “la manada” dels sanfermines. I el cop final en un vídeo de jocs sexuals violents que es troba ara mateix al mercat, on  els jugadors poden invertir o recuperar diners segons la perversió contra la dona a què recorrin virtualment. Tornem els auriculars tremolant.

 

Crítica teatral: De Botticelli a Violent Sex Games.  

En pòdcast: [https://spoti.fi/3YzEVhR] 

En text: [https://bit.ly/3YOa5m5] 

CLUB DE LECTURA VIRTUAL, AMB 'L'ALÈ QUE FA OLOR DE MENTA'

 Biblioteca Central Xavier Amorós, Reus
Club de Lectura Virtual, 13-2-2023

 

¿Qui vol parlar de poesia? ¿Qui ha llegit L'alè que fa olor de menta? Potser els lectors inscrits al Club de Lectura Virtual voldran saber el sentit dels tankas de presentació de la Jamila, dels decasíl·labs del plantejament, dels alexandrins de la trama. Potser em preguntaran per què tots els versos són blancs. Em preguntaran pel que sé. I comença la sessió i parlem del que jo no sé. No sé res de la Jamila, la protagonista magribina, però les interlocutores sí que la coneixen. I parlem de la simbologia de desig de felicitat que representen els dibuixos fets amb henna, del ritual del casament, de la bigàmia, del bany purificador de la dona 40 dies després d'haver parit, dels usos de l'oli d'argan. Parlem en català, en castellà, en bereber i en àrab de naufragis, d'estripar el bitllet de tornada i somiar sempre en paisatges de l'origen. La sessió ha estat un recital de sentiments universals. Cinc dones fent poesia viva.

Vídeo de la sinopsi del poema narratiu 

L'alè que fa olor de menta

 

* 

Poema inèdit 'Cant de Jamila'

Veu: Ibtissam Adghir

 

*
 

Per saber-ne més: 

L'alè que fa olor de menta, edició digital

 

 

EL CONTE 'QUIN GROC T'HA PICAT?', A L'ESCOLA DE DUESAIGÜES

Els mestres i els infants de l'Escola Puigmarí de Duesaigües celebren la Setmana Cultural amb 'Artistes Km0' (no sé de cap altre municipi de similar nombre d'habitants que tingui tants artistes per quilòmetre quadrat com aquí.) M'hi compten per a una sessió de contacontes. Al matí han llegit col·lectivament el conte a l'àlbum il·lustrat i a continuació l'han repetit a gust en imatges a la pantalla. Així que em veuen, els petits m'estampen la pregunta: «L'has dibuixat tu, aquest conte?» Els noto una certa decepció quan dic que no, que és obra i gràcia d'un senyor que n'ha dibuixat 76 més i que es diu Pere Prats Sobrepere.  Tot seguit anem per feina, que no tenim tota la tarda. Han entès bé el sentit del conte i se'l saben de memòria. Explico com anirà la sessió i s'hi posen amb entusiasme. A la primera part  preparem materials i assagem sons (aprendrem a fer vent i a aviar coets) que a la segona part aplicarem a 'viure el conte'. Tenim una reina tocada i posada, un poble decidit a no deixar-n'hi passar ni una, una assemblea ciutadana a punt i un guacamai d'ales grogues disposat a anar de viatge amb la reina, ara que ja li agrada el color groc. Es farà justícia i l'amor tot ho pot. Bravo!

Els contes són una eina estratègica que tenim els adults per advertir als infants que la maldat existeix i, per contrast,  també existeix la generositat més genuïna. Personatges tan submisos com els ciutadans represaliats del conte Quin groc t'ha picat?  i tan radicalment dominants i agressius com la reina, ajuden a comprendre la diferència entre uns i altres. I aleshores és quan els contes acompleixen la seva funció, és a dir, aportar recursos per ajudar els infants —a través de la imaginació— a interpretar el món i a formar-se en l'esperit crític. 

Per saber-ne més:

A l'entorn de Quin groc t'ha picat?

'ELS ULLS DE L'ETERN GERMÀ', AL TEATRE LA BIBLIOTECA

Els ulls de l'etern germà. A partir del relat homònim d'Stefan Zweig. Traducció: Marisa Siguan.  Direcció: Oriol Broggi. Teatre La Biblioteca, Barcelona

 

Aquest conte per a adults de Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petròpolis, Brasil, 1942) parla de la llibertat individual que passa per no dominar els altres. Virata, el protagonista, era un guerrer que va deixar les armes, però va continuar al servei del rei, cada vegada baixant de categoria, per decisió pròpia,  fins a ser el responsable dels gossos i complir la seva feina amb dignitat.
Havia llegit el conte en l'edició de Quaderns Crema (ara es pot llegir a Ebiblio). Després vaig veure la versió teatral, la temporada 2002-2023, a la Sala Beckett de Gràcia, dirigida per Oriol Broggi. Amb aquest muntatge, emprenia el vol la companyia La Perla 29, que tantes alegries teatrals ens ha proporcionat. Enguany celebren els 20 anys amb la reposició d'aquella primera obra, a la seva seu del Teatre La Biblioteca. Repeteix el guitarrista Marc Serra, i un dels actors, Òscar Muñoz, que broda els complexos monòlegs juntament amb Xavier Ripoll que s'incorpora al repartiment. El director recupera la veu en off del seu avi Moisès Broggi. Emocionada de poder gaudir de tot el conjunt. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

IN MEMORIAM, JOSEP LOMAS FORTUNY

© Josep Lomas Fortuny

Tot anirà en dansa, quan arribarà la cavalcada del carrus navalis. A mig matí les teles esfilagarsades dels estenedors als terrats hauran voleiat en remolí talment les màscares que s'hagin desprès del rostre enllardat dels estadants. A la caiguda del sol, abans de la rua, els dimonis se la camparan disfressats de gavines. Tots els inferns fossin com aquest, et dius, mentre et redreces l'antifaç i floreixes d'una tempesta a l'altra. 

Prosa poètica 'Carnaval celest': Lena Paüls

Fotografia: Josep Lomas Fortuny

Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*

Escolteu la prosa poètica Carnaval celest

al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX

ENTREVISTA A 'DONES DE PARAULA'

Cliqueu la imatge per accedir a l'entrevista

 

Pòdcast de l'entrevista a càrrec de Sílvia Jané,

sobre publicacions digitals i altres temes de difusió de la literatura. 

Ràdio Tordera, per a la Xarxa de Comunicació Local.

 Enregistrament 31-1-2023

'NO SENSE LA MEVA LLIMA', A LANOVA. RÀDIO DE REUS

Cliqueu la imatge per escoltar l'entrevista

 

Entrevista a càrrec d'Agnès Toda, en ocasió de l'edició digital del recull de relats No sense la meva Llima. «LANOVA Ràdio de Reus», programa Vols venir a la meva barca?, 12-1-2023

 

**

Pòdcast al canal IVOOX

PEL·LÍCULA 'PACIFICTION'

Pacifiction. França,  2022. Guió i direcció: Albert Serra
Fotografia: Artur Tort. Protagonista: Benoît Magimel

Per veure Pacifiction, d'Albert Serra, primer cal tenir la disponibilitat de dues hores i mitja per veure la pel·lícula. Ens instal·lem bé i aconseguim acabar-la, sense pauses. L'acció se situa en un espai paradisíac, a l'illa de Tahití, a la Polinesia Francesa, amb De Roller (Benoît Magimel), representant de l'estat francès en el centre de la mirada. Aquest home es mou bé tant en les recepcions oficials com entre la població local i en entorns del negoci il·legal. La narrativitat, dilatada en el temps, segueix un fil conductor finíssim sobre els possibles assajos nuclears francesos i l'amenaça de neutralitzar-los per part dels indígenes. Les actuacions de passejant ambigu del protagonista no m'han interessat ni gens ni gaire. Ara bé, les imatges del món exòtic que explora són d'una bellesa exhuberant, hipnòtica. Cada seqüència té una atmosfera sensual, poètica, d'obra d'art. 8/10

'SOLSTICI', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

Solstici. Autor: Agustí Franch

Direcció: Raül Tortosa i Núria Florensa.  TGB Sala Petita

 

Peça de petit format que s'indaga sobre les malalties mentals. Els protagonistes són dos personatges solitaris que intenten desempallegar-se del seu fantasma particular que, tenebrós, els retreu cada pas que s'atreveixen a donar.  Ella fa de prostituta i carrega la llosa de l'anorèxia d'adolescent, enyorant la germana estimada que viu l'èxit lluny dedicada a la música. Ell fa de maquillador de cadàvers com feia el seu pare i va d'una depressió a una altra. Un relat ben travat que transcorre en un anar i venir de l'adolescència a l'actualitat. Amb canvis de registre dels intèrprets del tot aconseguits. En la penombra, el fantasma posa els subratllats musicals fins que es fa corpori. I per fi una cançó que connecta esperits. I, amb la música, la reconciliació. Bravo, Míriam Tortosa, Isidre Montserrat i Cristina Vallribera. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'QUAN ENS HAGUEM TORTURAT PROU', AL TEATRE NACIONAL

Quan ens haguem torturat prou de Martin Crimp. 

Trad: Víctor Muñoz Calafell. Direcció: Magda Puyo. 

Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Xavi Sáez i Anna Alarcón interpreten els papers d'Home i Dona i viceversa. Tothom pot ser un torturador, tothom pot prendre en un moment o altre el rol de submís o de repressor. L'incentiu del muntatge són els matisos que la directora fa emergir de cada personatge. Llums i ombres que s'identifiquen per mitjà de múltiples accions potents i desconcertants, unificades per l'atmosfera narrativa. No en sortirà indemne cap espectador. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY