 |
Foto: © Antonieta Codina. La Pastoreta, de Joan Rebull
Emplaçament: rotonda de la Plaça de la Pastoreta, Reus |
La fantàstica fotografia que inicia aquest apunt és de la meva companya d'escola Antonieta Codina, amiga retrobada seixanta anys després a les xarxes. Per a ella, per a mi i per als infants del sud de la ciutat, la reivindicada plaça de la Pastoreta era un lloc on vivíem la festa, un espai de descans, d'esbarjo i de berenars a l'aire lliure, al voltant de l'escultura de Joan Rebull. Des del 1977 la plaça de la Pastoreta és una plaça-rotonda envoltada de trànsit i l'escultura de la pastoreta Isabel Besora es troba sobre un marge fals i passa del tot desapercebuda. Guardo molts records d'infància i moments de felicitat d'adolescent a la plaça de la Pastoreta. Les fotografies hi ajuden:
 |
1952. Plaça de la Pastoreta amb el pare i la mare.
Primers passos del dia que em van calçar. |
 |
| 1956. Estiu. Entre plantes, amb el pare. |
 |
1956. Amb el pare, la mare
i la meva cosina Magda M.P. |
 |
| 1957 Pasqua. Benedicció de la palma. |
M'agrada la clavellina
del teu riure compungit
perquè és tan pura i divina
que fa estremir l'infinit.
M'agrada aquesta tendresa
que et circumda dolçament,
puix renova la tendresa
del meu propi enyorament.
I et veig, tendra noieta,
envoltada del perfum
d'una aurèola violeta
i d'un lleu mantell de fum.
Et veig encesa i molt alta
com un somni diamantí,
amb una rosa a la galta
i a la mà un gessamí.
M. Dolors Vallverdú va escriure el poema Pastoreta Isabel
quan tenia divuit anys. Hi apuntava la dimensió transcendent del
personatge, però, en la descripció que feia de la pastoreta reusenca
Isabel Besora, jo —amb onze anys— només hi veia l'escultura de Joan
Rebull del centre de la plaça de la Pastoreta. De menudes hi anàvem la
meva cosina i jo moltes tardes d'estiu a jugar a la xerranca prop de la
fonteta, vigilades per la padrina Munda, que feia ganxet, asseguda en un
dels bancs. Per a mi "el mantell de fum" era la pols que aixecàvem la
canalla empaitant-nos jugant a la cluca. Fins i tot veia l'escultura a
contrallum, amb "l'aurèola violeta" dels vespres ventosos de tardor. Em sembla que, en aquell moment, el poema Pastoreta Isabel era la baula que em lligava a la mitificació de la placeta de la infància que estava a punt de deixar enrere. Tenia moltes ganes d'aprendre'l i de recitar-lo davant dels companys de l'escola. Però el nostre estimat mestre Pasqual Guarque va triar una altra alumna per recitar-lo. Per a mi, en va triar un altre que no em deia res. Les dues vam tenir un èxit inesperat com a rapsodes. Encara avui recordo el poema Pastoreta Isabel que recitava la meva companya i he oblidat el que em va tocar en sort. Vegeu: Trauma poètic  |
1966. D’adolescent, passejant amb les primeres
amigues Dolors M., Fina C. i Isabel M. |
 |
1977 Concentració de veïnat a la plaça de la Pastoreta.
Del llibre 'Història Gràfica de Reus, volum II' |
article d'Isabel Martínez, reusdigital, 3-6-2017
«La reforma de l'emblemàtica plaça reusenca
va generar una important mobilització ciutadana el maig de 1977»
Ció Munté recorda la reivindicació “Volem la pastoreta”: «Un bon dia [maig de 1977] ens vam despertar amb la notícia que
l’Ajuntament no només havia regalat l’estàtua de la pastoreta del Rebull
al Vaticà, sinó que tenia previst tancar la plaça de la Pastoreta al
públic, de manera que ja no s’hi pogués entrar a jugar. Es va fer una
mena de comissió de particulars i d’entitats i es va organitzar una
manifestació [28-V-1977] des de la plaça del Mercadal fins a la Pastoreta, amb
pancartes que deien: “Volem la pastoreta”, en relació amb la
plaça-rotonda. Ja que ens han pres l'estàtua almenys deixeu-nos la
plaça! Finalment, l’Ajuntament
va cedir a deixar un dels quatre costats d’accés al públic, el que dona
al passeig Prim. Ningú no estava content, però almenys havíem
aconseguit no tancar la plaça. Però van passar els dies, els mesos i
potser els anys, i sense adonar-nos-en un bon dia vam veure la plaça
tancada com a rotonda i sense possibilitat d’accés. I la veritat és que
ens van colar un gol com una casa i ho van fer tan bé que no vam ser a
temps de protestar de nou.»
«En l'interludi entre els dos projectes urbanístics, i amb l'objectiu de rebaixar la tensió ciutadana, es va incorporar una nova escultura de la Pastoreta que substituïa la imatge regalada al Vaticà. Segons apunta Carme Puyol al llibre 'Miralls de lluna', l'escultor va recuperar el guix original de l'obra, el va remodelar per retallar-ne la part baixa del vestit, va afegir-hi peus i turmells i va retocar-li el pentinat. Tot i aquesta solució, la percepció popular no va acabar de pair el canvi definitiu de la peça artística de Rebull que, malgrat tot, continua essent un símbol de la ciutat.» De l'article d'Isabel Martínez. Quaranta ansy de la reivindicació popular 'Salvem La Pastoreta'
***
 |
Medalla del IV Centenari de l'Aparició, de Ramon Ferran
Col·lecció Miquel Carreté |
***
 |
Il·lustracions: © Teresa Llorach Grup
escultòric 'Homenatge a Isabel Besora', de Josep Salvadó Jassans,
2000. Bronze. Emplaçament: Plaça del Santuari de la Mare de Déu de
Misericòrdia, Reus.
Escultura
'La Pastoreta', de Joan Rebull Torroja, 1951. Rèplica del 1977 en
bronze, mida natural. Emplaçament: Plaça d'Isabel Besora, Reus.
|
Article de la sèrie "Escultures de dones: amb mirada de Reusenques"
Reus Digital, 13-IV-2024
Veu: Andreu Sotorra
 |
La pastoreta en dos temps. I·lustracions de Teresa Llorach
Sèrie "Escultures de dones: amb mirada de Reusenques"
Catàleg de l'exposició. Galeria Anquins, Reus, 2025 | | |
***
 |
Grup escultòric 'Homenatge a Isabel Besora'
de Josep Salvadó Jassans, 2000.
Emplaçament: jardins del Santuari de Misericòrdia.
Foto: © ASA, 2024 |
